90 anys del Sant Andreu
El passat dissabte el Club d'escacs Sant Andreu va celebrar el Sopar de fi de temporada, tradicional acte Social on celebrem els exits de la temporada tot compartint un bon àpat.
Aquest any ha estat molt especial per a nosaltres, doncs un dels èxits a celebrar ha estat l'ascens a Divisió d'Honor del nostre primer equip, però encara hi ha hagut un altre esdeveniment, no esportiu, que hem aprofitat per a celebrar : El nostre 90 è aniversari.
Volem aprofitar aquest mitjà de comunicació per a compartir-ho amb tots els aficionats, ilustrant-ho amb un parell de fotogràfies i el text del Poema commemoratiu, signat pel Joaquim Travesset.
UN DIA D’ANIVERSARI
(C.C.Sant Andreu 1919-2009)
Noranta anys!
Quina cosa més fàcil de dir
i que difícil de complir.
Quin munt de gent fent camí!
Quants neguits i quants averanys
i quantes il·lusions perdudes,
però també dies de joia.
Quants amics hi hem conviscut
des que bastiren la casa!
Tots estimant el Casal...
tots estimant els Escacs...
Recordo, quan ja fa molts anys,
quan no en tenia ni tretze,
una colla de jovent,
que jugàvem pel carrer,
vàrem fer cap al Casal.
La gent de la secció d’escacs era gran,
els joves només érem uns quants,
però la nova saba brollava
i anàvem pujant poc a poc.
I va arribar el dia gloriós
quan el nostre primer equip
-només en teníem dos-
quedà campió de primera
i es va enfilar fins al punt més alt de tot.
I a dalt s’hi estava molt bé
i aguantàrem tres anys,
fins que una gran nevada
amb la consegüent allau
ens va colgar fins al coll.
Després, hagueren de passar vint anys
perquè tornés la glòria.
Efímera, si voleu,
però plena del goig nostre.
I és avui, vint i cinc anys després,
dia més o dia menys,
i en la fornada més gran que s’ha vist mai,
una nova colla de jovent
ha tornat a fer el cim.
Tornem a ser a dalt de tot;
tornem a ser entre els millors.
Campions... Campions...
hem cridat tots a una.
Mai no ho havien vist els més joves.
I els més vells, agraïts,
per la vàlua de la nova saba
també alçaren el crit.
Que l’esperit casalenc i la creu de sant Andreu
ens donin força,
que el braç no donem mai a tòrcer
i que la sort ens ajudi a estòrcer
d’una altra perduda allau.
Joaquim Travesset i Barba
13 de juny de 2009
(Sopar de cloenda de la temporada)
