Carta oberta a Xavier Àvila

Amic Xavier, s'han convocat les eleccions a la presidència de la Federació Catalana d'Escacs i tot apunta a que nosaltres dos encapçalarem les dues candidatures que es presentaran. 

Els darrers dies la família escaquista catalana ha viscut una agria polèmica entorn al tema de l'accessibilitat dels discapacitats als encontres del Campionat de Catalunya per equips. 

La actual Junta de la Federació, per els motius que sigui, no ha volgut reglamentar una solució, encara que fos transitòria, per resoldre aquest problema. 

Crec que es un problema que en consciència ens afecta a tots i que no l'hauríem d'utilitzar en el debat electoral, que com es lògic es produirà en les properes setmanes. 

Et proposo que entre les dos candidatures acordem una reglamentació que solucioni el problema i la presentem conjuntament a la Assemblea del proper 26 de Abril. 

Cordialment

Toni Ayza

La Federación Catalana ha emitido un comunicado en el que rectifica su posición, ante la presión de la opinión de muchos ajedrecistas y clubs.

Leer comunicado

Después de celebrar reuniones con los clubs afectados y con la candidatura a la presidencia de la FCE de Toni Ayza, Xavier Avila ha conseguido cambiar el criterio de la junta de la Federación, para que esta acepte las tesis defendidas por muchos ajedrecistas, de que no se podía dar la partida por perdida a un jugador discapacitado por no poder acceder a la sala de juego, y de que se debía reglamentar este tema para cumplir las leyes.  

Al parecer la intervención de Marc Narciso que convenció a Xavier Avila de que la Federación estaba obrando mal en esta cuestión, ha sido determinante para este cambio de rumbo.

Incluso el Comité de apelación ha aceptado la reclamación del Castellar Leer resolución y el Comité de Competición ha rectificado en la resolución de la partida del Jake - Castellar .Leer resolución

La federación incluso a retirado su primera propuesta y presentará otra con las sugerencias que ha recibido.

AjedrezND  

Esto ya es otra cosa. Mi más sincera felicitación a la FCE por hacer bueno el dicho "Rectificar es de sabios". Vaya mi agradecimiento también para todas aquellas personas que se han interesado por el tema y han contribuido con sus opiniones y sugerencias a que la racionalidad y el sentido común marquen las pautas de actuación en este asunto.

Antonio Centeno

Sólo quería comentar que es una grandísima noticia para el ajedrez catalán. Felicitar a todos por contribuir a la solución, y en especial a tres personas: a Xavi Ávila, que ha hecho de mediador entre la federación y los jugadores de a pie, a Marc Narciso, por los buenos consejos que le ha dado a Xavi, y a Toni Ayza, por aportar las ideas necesarias para solucionar el tema. Creo que ésta vez hemos dado un importantísimo paso adelante. Felicidades a todos y saludos cordiales a todos, y perdonad si algunas veces me he excedido, sé que el tono que utilizo a veces no es el más adecuado... pero escribo lo que siento. :-)

Iván Aguilar

Les meves més sinceres felicitacions per a tots. Ha costat, però per fi la Federació s'ha adonat del seu error ètic, i això s'ha d'aplaudir. També cal aplaudir tot aquell qui ha col·laborat per a solucionar aquesta injustícia, i considerar que no ha estat un precedent, sinó el punt final a una marginació injusta. És un gran pas per als escacs catalans, però s'hauria de considerar una petita qüestió, per part de la Federació: quant menys s'hagués trigat en rectificar, possiblement menys s'hagués damnificat la imatge de l'organisme, i ens haguéssim evitat haver de llegir segons quins comentaris desviats del tema, amb acusacions personals, insults i descalificacions. Per això potser seria millor que s'agilitzéssin alguns tràmits, amb el mer objectiu d'oferir un mer objectiu: oferir un millor servei envers els jugadors (recordem que la Federació hauria de ser un mitjà de servei per als jugadors, i no a l'inrevés).

Les més cordials salutacions per a tothom:

Lluís Solanes.

Me acabo de enterar de la noticia: la Federación Catalana ha publicado otro escrito en el que, por fin, se solidariza por fin con los jugadores de ajedrez minusválidos y propone una serie de medidas serias de cara a la Asamblea.

Señores de la Federación, ¡Enhorabuena! Esto es lo que los ajedrecistas catalanes esperábamos.

No obstante, permítanme que les diga que, en mi opinión, la decisión del Comité de Competición en el caso de la partida de Rocabert en el Jake no es la correcta. El jugador Rocabert si se presento, el jugador del Jake no, luego tiene que ganar el jugador del Castellar.

Sigo sin entender la diferencia entre no poder acceder a la sala porque el que tiene las llaves se ha dormido y no poder acceder a la sala de juego por otras razones. Les emplazo a que sean valientes y rectifiquen una vez más.

Roger Rodríguez Font

Comunicat final del Club Escacs Castellar,

Durant prop de 6 setmanes el Club Escacs Castellar ha mantingut un aferrissat enfrontament amb la Federació Catalana d'Escacs en relació als locals homologats per aquesta que incomplien el Decret 135/95 de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques.

El conflicte mantingut anava molt més enllà d'una questió merament esportiva. Es tractava del reconeixement del dret bàsic de les persones amb mobilitat reduïda, a participar plenament d'una activitat que constitueix, per elles, una part important de les seves vides. Les resolucions del Comitè de Competició i el primer comunicat de la Federació Catalana no anaven pas en aquesta linia.

La rectificació efectuada recenment per la Federació es valenta i ens retorna la ilussió inicial de pensar que es possible una solució aceptable per tots. Tot sembla indicar, també, que el desitjat reglament finalment serà una realitat en la propera Assemblea de Clubs.

Com passa en aquests casos, tothom es mostra generós en el repartiment de felicitacions atribuint protagonismes decisius a tal o qual personatge. No soc persona que demani reconeixements ni aclapari protagonismes. Reclamo, fins i tot, per a mi tot sol la responsabilitat de tot allò que sigui negatiu en aquesta polémica. No obstant no puc deixar passar per alt que s'oblidi tan facilment el sacrifici del Castellar com a club i, especialment, de Guillem Rocabert i dels jugadors del primer equip. Aquests han estat en primera linea en tot aquest combat. Tots els comunicats, totes les resolucions, tots els comentaris giraven a l'entorn de persones concretes i per tant tenien un destinatari. Es obvi que el problema ultrapassaba aquests simples receptors però nosaltres n'erem els noms i cognoms. I per això, tot allò dit o escrit ens afectaba molt mes que a la resta de comentaristes. Nosaltres hem defensat el tema rebent a vegades incomprensió i menyspreu. Nosaltres hem subordinant tota ambició esportiva a la resolució del problema. Nosaltres hem aguantat tota la pressió i el pes de la polèmica abans, durant i després de les partides. Nosaltres hem mantingut, mes que ningú, reunions per solucionar el problema. Nosaltres, mes que ningú, ens hem informat, hem contactat i hem pressionat per obtenir el resultat final. Nosaltres, estic convençut, hem perdut la categoria de segona divisió per afrontar el problema. Nosaltres hem recordat el que una oblidada llei fa 8 anys que diu. Nosaltres varem decidir apostar per la dignitat de les persones com un valor mes preuat que el ELO. Nosaltres hem intervingut tant en el plantejament del problema com en la seva solució. Que ningú oblidi aquesta darrera frase quan cerqui les claus de la rectificació de la Fce.

Potser algú haurà endevinat un cert rencor. I, sincerament, ho haig d'admetre. Per mes que m'ho proposi, no puc empassar-me tan facilment comentaris que han fet mal a persones que aprecio i estimo. El temps mitigarà les impressions sentimentals i deixarà al descobert la gran conquesta social i humana aconseguida. I qualsevol que ho vulgui recordar amb justicia, haurà de concedir un gran protagonisme al Castellar.

No se si aquesta carta es mereixedora d'algun tipus de resposta. Ja renuncio per endavant a defensar-me. Es el darrer escrit que faig sobre aquest tema si, com espero, el reglament queda aprobat en la propera Assemblea de Clubs en els termes en que mes o menys he proposat a la Federació, que es l'unica que ha demanat la meva aportació.

No voldria, no obstant, que tot el que he dit aquí s'interpretés com un no reconeixement a totes les ajudes rebudes i que apreciem molt especialment. Aquesta pàgina d'en Toni Ayza ha estat d'una gran influència. Aixì mateix totes les cartes publicades representen una forta expresió del sentir i pensar d'una gran majoria en relació a aquest tema. I això ha ajudat molt. També la determinació i decisió d'en Avila en superar un error ha estat important. Altres institucions com l'Ajuntament de Castellar i la Generalitat també han estat de gran ajuda. La decisió de la Fide en discutir properament aquest tema te un gran valor de pressió. Moltes altres persones que m'han trucat oferint contactes i informació també son d'agraïr.

Però, malgrat tot, totes aquestes ajudes no treuen ni un gram de protagonisme al Castellar. Encara que només sigui pel sacrifici desplegat, permeteu-nos sentir-nos principals protagonistes d'aquesta història.

Josep M Calaf Vives President del Club d´ Escacs Castellar

 

1