ASSEMBLEA GENERAL EXTRAORDINÀRIA:

 

El dissabte 29 de novembre de 2003, va tenir lloc l’Assemblea General Extraordinària de clubs afiliats a la Federació Catalana d’Escacs. Aquesta era la primera assemblea que convocava la nova Junta de la Federació, després de guanyar les darreres eleccions a la seva presidència, com havia promès que faria, o al menys jo li havia sentit dir-ho al nou president, per posar al dia els continguts d’alguns reglaments o campionats que organitzarà a partir d’ara la Federació Catalana d’Escacs. 

A l’entrar al Museu Doctor Colet, seu de la reunió, i després d’entregar la corresponent acreditació, et donaven un dossier de 42 fulls amb totes les propostes de modificacions d’estatuts i reglaments.

A la reunió van assitir 74 persones, representant 51 clubs, segons va dir el president desde l’estrada. Cal dir que en cap de les votacions el president i la seva junta va votar cap proposta a favor ni en contra, o al menys això em va semblar, donant llibertat als representants dels clubs a que votèssin lliurement. A l’estrada hi havia 5 cadires ocupades d’esquerra a dreta pel gerent de la FCE, Sr. Antoni López, el sots-president primer Sr. Pablo Díaz-Flores, el president Sr. Toni Ayza, el Secretari i advocat de la FCE Sr. Josep Viñas, que a més feia de moderador, i el Sr. Jordi Moreno, responsable de política esportiva, monitors i entrenadors de la FCE. Cal dir que aquest darrer lloc anava canviant de persona depenent del tema que es tractès.

També hi havia fora de l’estrada a la part esquerra, el Sr. Miquel Castells prenent notes de tot el que es deia amb un ordinador portàtil, o al menys això em va semblar. Potser només prenia notes dels resultats de les votacions.

Respecte les delegacions territorials, la de Lleida va estar àmpliament representada, a la de Tarragona  hi vaig veure a la Sra Marta Amigó i la seu president el sr.Camell i la de Girona també estaba representada per el seu president. Hi havia també el Sr. Angelats, president del Tordera, però mai sabré si aquest club pertany a Barcelona o a Girona.

Degut a que vaig arribar tard, i feina em va costar tobar un seient buit, sembla que em vaig perdre segons l’ordre del dia previst, l’Informe del President, la votació i aprovació de l’Assemblea conforme tots els clubs adherits o afiliats podien votar i el nomenament de tres interventors per a l’aprovació de l’acta de l’assemblea. Quan vaig entrar s’estava parlant sobre les modificacions que proposava introduir la Junta de la FCE en el seus estatuts. Entre elles figuraven la creació de la figura del Defensor del Jugador com a persona de reconegut prestigi per fer de mediator en conflictes entre jugadors o clubs i fer recomanacions a la Junta Directiva. El president va dir que era inviable fer una votació entre tots els jugadors de Catalunya, y que a la propera assemblea proposaria una persona pel càrrec. La majoria de canvis eren complements o petits encara que importants matisos sobre els anteriors estatuts. Crec que van ser aprovades totes amb algun afegit.

Tot seguit venien les propostes de Modificació del Reglament de Competicions, que incloia la modificació sobre el Campionat de Catalunya per Equips, tema estrella de la reunió, i sobre la Copa Catalana. Donada la seva importància, cada un d’aquests temes es van votar per separat. Respecte la Modificació del Reglament de Competicions, es van aprovar també totes les propostes de canvi amb alguns matisos. El tema que més interés va tenir entre els assitents  va ser el referent a que dos club independents podien fusionar-se només de cara a formar un equip més competitiu, amb el vist i blau de la Comissió Esportiva de la FCE. Aquest article no existia en l’anterior reglament. La Sra Montoliu, Presidenta de la Territorial de Lleida s’hi oposava car pensava que dos clubs amb alguns jugadors forts en unir-se podien alterar la competició, aceptant la proposta només en cas de supervivència, es a dir que dos clubs que no tinguin més que 5 jugadors o semblant, es poguin fusionar per asegurar que sempre poguin presentar-se amb 4 jugadors o que no desapareguin. En aquest moment algú va dir que en un altra lloc a la mateixa hora estaven decidint l’extinció de l’ Amistat de Premià i dos clubs més del Maresme ho farien properament, i calia una urgent ajuda de la Federació perque no succeís tal cosa. El Sr. Toni Ayza va dir que faria el que poguès. Respecte la modificació presentada va dir que només intentava reglamentar una situació que ja existia, ja que el Bellvitge-Aecs havia tingut problemes en voler separar-se després de la fusió. Llavors va parlar un senyor de l’esmentat club dient que ja tots els problemes entre les dos entitats estaven superats. Crec que el Sr. Prió, president del Balaguer va dir que a ell li semblava bé la proposta de fusió per evitar perdre jugadors d’èlit, ja que en poder fusionar equips i millorar el nivell del equip resultant, ho tindria més fàcil per impedir que els bons jugadors de Lleida vinguèssin a Barcelona. Finament es van fer tres votacions sobre aquest punt: una sobre la prohició de que les fusions fosin posibles, l’altre de que fosin permeses sense restricció, i una tercera, que va ser la guanyadora, com és de sentit comú va guanyar la proposta més moderada, es a dir, que fos posible només per raons de subsistència. Altres propostes com que les partides de 5 hores comencin amb el rellotge analògic marcant les 3h 29m, que els jugadors Asimilats són aquells estrangers no comunitaris que porten 5 anys vivint i jugant torneigs a Catalunya, encara que els jugadors ho han de demanar a la Comissió Esportiva de la FCE, que la pàgina d’internet de la FCE és un mitjà oficial de comunicació de la pròpia Federació, encara que no l’únic o que en torneigs tancats vàlids per a norma una incompareixença es computarà com si la partida s’haguès jugat realment, de cara a poder fer la norma, es van aprovar i no van tenir tanta polèmica.

La idea dels canvis proposats a l’assemblea en el Campionat de Catalunya per Equips era que el campió de grup sempre pugi de categoria, segons el nostre president, la qual cosa fins ara no passava a la 2ª Divissió. La presentació d’aquestes modificacions les va fer el Sr. Jordi Moreno mitjançant una pantalla gegant de 2 metres d’ample per un d’alt, on es reproduia la imatge que se li enviava desde un ordenador portàtil. L’explicació fou molt detallada i un cop acabada es va passar al torn d’ intervencions. El Sr. Josep Flores va dir que no li semblavva malament la proposta, però que baixaria el nivell de  les categories. El Sr. Toni Ayza li va dir que pensava que el nivell no baixaria gaire. Llavors el Sr. Navarro del Castelldefels crec, va proposar que la Divissió d’honor tinguès 12 equips. El Sr. Grau del Cerdanyola del Vallès li va respondre que era molt car, i desde la taula hi van estar d’acord. Crec que el Sr. Tell va proposar que la Promoció a 3ª Provincial, que ara es dirà 3ª Territorial, comencès com la resta de categories a les 930h, com passa a la Territorial de Lleida. Llavors el Sr. Josep Flores va recordar que aquesta mesura es va pendre per no fer amatinar els nens i la gent gran els diumenges d’hivern. Desde la taula se li va dir que abans es començava a jugar a les 9h i ara la proposta era començar tothom a les 930h. Es va votar i es va aprobar. La Proposta presentada tenia com a mesura més important la creació d’un segon grup de 1ª Divissió. Per tan el proper any 2004 només baixarà un equip de l’únic grup de 1ª Divissió que hi ha, i en pujaran 11. A partir del 2005, baixaran els 3 darrers de cada grup de 1ª a 2ª Divissió, i de 2ª a 1ª divissió pujaran 6, els tres campions de grup directament, i per les altres 3 plaçes hi haurà un play off d’ascens. El Sr. Toni Ayza va dir que hi havia dos categories que s’havien de cuidar especiament: una la Divissió d’Honor, que havia de tenir estabilitat, ja que els clubs invertien diners en jugadors i els perjudicava molt baixar de categoria, i per això només baixaven dos equips a 1ª Divissió, i no tres com algú havia demanat perque el segons de 1ª Divissió tinguèssin un premi, i l’altra era la 3ª Provincial, que ara es dirà 2ª Territorial, perque els equips petits ho tinguèssin més difícil per tornar a la Promoció. Així va dir que fins ara hi havia 17 grups de Promoció, on pujava el campió de grup, però que només baixaven 16 de 3ª a promoció, la qual cosa es solia arreglar amb alguna renúncia. Finalment hi ha varies categories que canvien de nom: La 1ª Provincial passa de dir-se Preferent Territorial, la 2ª Provincial passa a dir-se 1ª Territorial, la 3ª Provincial passa a dir-se 2ª Territorial i la promoció a 3ª passa a dir-se 3ª Territorial. Els canvis són motivats pel ridícul de la paraula classificació. Així va dir el president un equip que va a demanar una subvenció a l’ajuntament i aquest li pregunta a quina categoria estan, i ells li diuen a classificació i reben com a resposta, doncs quan estigueu classificats torneu. El president també va dir que mentres la 2ª Divissió agrupava a clubs per criteri geogràfic, la 1ª Divissió agruparia els clubs per criteris esportius respecte la classificació de l’any anterior, perque els dos grups fossin el més homogenis posibles. Un altre canvi de la normativa del per Equips és que els jugadors asimilats no ocupen plaça d’estranger, i que tampoc tindran aquesta consideració els que tinguin un elo inferior a 2200 fide a la llista de gener, encara que durant l’any surtin altres llistes fide i superin aquest valor. Finalment es van APROVAR tots aquests canvis.

El següent punt era sobre la modificació de la Copa Catalana. Aquest torneig segons el president rebia un nom que era impropi, ja que n’hi havia una a cada Territorial, i el darrer any només un equip de Lleida va venir a jugar la de Barcelona. A partir d’ara hi haurà una Fase prèvia, provablement el 18 de gener, encara que les territorials la podien organitzar el dia que els hi semblés be, on hauran de participar obligatòriament tots els equips de Preferent Territorial cap amunt, o almenys pagar la inscripció. En cas de tenir dos equips en aquesta situació només es paga una vegada. El Sr. Toni Ayza va dir que intentaria abolir aquesta mesura, però que no la havia imposat ell ja que ja existia per part de l’anterior Junta Directiva, però que de moment el pressupost no li ho permetia. En aquesta Fase prèvia es classificarien per la Final, que de moment no sabien on es faria però que serà el dia 25 de gener, els 3 primers equips de la Territorial de Barcelona, i un de les altres territorials, per a Primera Divissió i Divissió d’Honor. Com el premi de la Copa Catalana és la Classificació pel Campionat d’Espanya per Equips, si algun dels clubs classificats ja té plaça fixa per l’esmentat campionat, la plaça o plaçes correrien cap avall, de forma que a la final d’aquest grup no es pot preveure quants equips hi haurà. També hi ha una Final per 2ª Divissió que classifica 4 equips de Barcelona, i 2 de cada una de les Territorials, una de Preferent Territorial i 1ª categoria Territorials que classifica 4 equips de Barcelona i 2 de les Territorials, i una darrera Final de 2ª i 3ª Territorial que classifica 4 equips de Barcelona, i 2 de les Territorials. Al torn de paraules es va comentar que no entenien com el premi d’un campionat de semiràpides com la Copa Catalana podia ser anar al Campionat d’Espanya de lentes. El Sr. Josep Flores va dir que el premi no era tal, perque costava molts diners anar-hi. El Sr. Grau va dir que pel mateix motiu el Cerdanyola del Vallès feia tres anys que no participava al Campionat d’Espanya per Equips. La Sra Imma Montoliu va proposar que es votés per un costat la reforma del torneig i per l’altre el premi que havia de tenir. Es va fer així i es va aprovar tot.

Seguidament es va aprovar el Reglament del Campionat de Catalunya de Ràpides per Equips sense gaires comentaris.

Tot seguit es va parlar dels canvis en el Campionat de Catalunya Femení. La idea de la Federació és que a partir d’ara no coincideixin dos proves oficials de la Federació i si pot ser tampoc amb els principals torneigs oficials de la Feda. Així el Campionat de Catalunya Femení es farà a l’agost, entre el 5 i 23 aproximadament en format obert i no tancat com fins ara. Segons va dir algú de la Federació hi ha 420 noies federades de les quals 250 són sub-16, per la qual cosa és important que poguin jugar les finals de la seva edat i també el femení més endavant. El Sr. Moreno va dir que es classificarien per la Final Femenina 13 noies a més de les 9 actuals i que la idea del canvi de dates era per afavorir l’increment en la participació. El Sr. Grau va dir que s’intentès que les fases prèvies d’aquest torneig no es juguèssin dissabte per la tarda ja que llavors tenia una jugadora que no jugava el per equips del matí següent. El Sr. Juanma Sánchez del Bcn-Vulcà va dir que una jugadora se li havia queixat de que les dates d’agost eren massa properes als examens de setembre de la universitat. Desde la taula se li va dir que no. Finalment es van aprobar tots els canvis referent a la Final de Capionat Femení.    

El Campionat Juvenil va ser el següent tema a tractar. Es va informar que les plaçes que classificaven per la final passaven de les 23 actuals a 31, de les quals les noies també en tenen unes reservades igual que els sots-18. Es van aprobar els canvis.

Respecte l’Obert de Catalunya dels diumenges pel matí, la Federació intenta que es juga a tota la província de Barcelona. L’horari de joc serà de 930 a 1430h i el campió tindrà una plaça gratuïta al Campionat d’Espanya Absolut. Es va aprovar sense més comentaris.

Respecte l’Obert de Barcelona, que a partir d’ara es dirà Obert del Barcelonès, el president va dir que havien rebut queixes perque els clubs dels municipis propers a Barcelona volien ser seu del torneig. El Sr. Josep Flores va dir que hi votaria en contra perque feia la competència a d’altres torneigs que es jugaven feia anys al mateix horari que el de la Federació. Llavors el president li va dir que només s’estendria a la comarca del Barcelonès, es a dir, a Sant Adrià, Santa Coloma, Hospitalet i Badalona. L’horari es mantenia com al darrer torneig, canviant respecte altres anys, de 9 a 2h. perque no acabès la partida més tard del tancament del metro.

Tot seguit es va parlar del sistema d’avaluació elo, encara que la deferació va dir que sobre aquest tema les modificacions que calguèssin fer les presentaria a l’Assemblea el nou president del Comité Tècnic d’Àrbitres que encara no havia estat escollit. Crec que l’únic canvi proposat que es va aprovar va ser que el temps mínim d’una partida perque valgui per elo és de 75 minuts. 

Més tard es va passar a la normativa per l’obtenció de Normes i títols de Mestre Català, on el principal canvi, com ja s’ha dit abans, és que les partides guanyades per incompareixença  conten com si les haguessis jugat realment de cara a conseguir la norma, tant en un obert com en un tancat, entenc jo. Amb aquesta mesura i la de que no caduquen les normes de MC fetes a partir d’ara, es devalua encara més el prestigi del títol, que ja comença a ser bastant vaig. A l’actualitat els organitzadors de tancats per norma de MC tenen problemes per trobar jugadors amb suficient nivell perque els que tenen suficient elo ja ho són. Però sembla que com ho ha fet la Fide, les normes de MI o GM tampoc caduquen a partir d’ara doncs ho han copiat. Tot seguit ens vam enterar que en algun moment s’havia aprobat que el campió de Catalunya de Veterans asoleix el títol de MC, encara que només s’ha aplicat una vegada, perque ja ho sol ser, igual que el Campió de Catalunya Juvenil. En aquest moment la Sra Imma Montoliu va demanar que la Campiona de Catalunya rebés el títol de Mestre Català, mentre que algú va proposar una norma. La Sra Beatriu Alfonso de La Colmena, que és MC, va dir que no li semblava bé i que qui volguès fer una norma que la guanyès en un open, per la qual cosa no es va aprovar la proposta. Es van aprovar les modificacions sobre el títol de MC. 

Més tard es va parlar del Calendari de Competicions de proves oficials per l’any 2004. Alguns dels canvis més rellevants són el canvi de dates del Femení a l’agost, la fusió del Toneig per a nens Memorial Mas amb l’Intergeneracional, donant lloc a en un torneig per a nens, gent gran i noies, canviant també de dates del maig al 19 de setembre, l’Aparició del l’Encontre Interprovincial, que es va jugar per primer cop fa un mes entre seleccions de les diferents territorials amb equips formats per noies, juvenils, gent gran i seniors, i que es tornarà a fer a Porqueres, Girona, el 11 de setembre, l’aparició del Cuadrangular que jugarà aquest any per primera vegada la Selecció Catalana Absoluta amb tres seleccions mes, i l’aparació del Premi de la Generalitat del Circuit Català de torneigs d’estiu, que farà posposar la celebració de la Festa Catalana fins el 26 de setembre, on es jugarà el tradicional Campionat de Catalunya per Equips de Ràpides. Després del dinar s’entregaran amb els trofeigs dels torneigs de la Federació, que no els premis en metàlic que ja s’hauran entregat fa mesos, també els del Circuit Català d’Escacs. En aquell moment algú va dir que trobava a faltar al calentari la Final de Catalunya de la Gent Gran per Equips. El president li va respondre que no els agradava aquesta competició en el format actual ja que la majoria d’equips participants són de Barcelona ciutat, però que com no s’havien com fer la proba més atractiva per d’altres equips, el proper any 2004 la suprimien del calendari. Es va aprobar el Calendari de proves oficials sense més problemes.

Respecte les proves Sub-16 el president va dir que s’havia arribat a un acord amb la Unio de Consells Escolars Esportius de Catalunya de forma que es classificaven 8 jugadors per categoria, en principi 5 nois i 3 noies com fins ara, però si les noies no asolien la mitad dels punts, llavors les plaçes passaven als nois, mantenint que la campiona anava a la final de Catalunya fes la puntuació que fes. Els torneigs per equips els organitza la Federació igual que la final del Cadet, que és oberta. A les altres categories s’havia aconseguit que la participació no fos tancada com sempre havia estat, on descansava sempre un nen per ronda ja que sempre eren 25 o 15 jugadors els classificats, i la federació tindria unes plaçes extres, on el nen es pagaria les despeses, que asignaria segons criteris esportius. Un altre canvi és que les categories serien mixtes, amb premis per les primeres noies, i segons vaig entendre que la final de totes les categories individuals es jugarien amb rellotges digitals amb increment de temps. Es va aprobar tot sense problemes.  

Seguidament va pujar a l’estrada, ocupant el seient més dretà de la taula, el Tresorer de la FCE Sr. García-Riera per presentar-nos els pressupost de l’any 2004. El Sr. Paredes del Foment va preguntar per curiositat segons va dir, com es que hi havia una previsió negativa de 4000€ entre els ingresos i les despeses previstes en la Final de Catalunya de la Gent Gran, donat que segons els seus contes el darrer torneig havia donat uns 500€ de benefici. Li va replicar el Sr. Toni Ayza dient que suposaven que aconseguirien una subvenció de l’ajuntament on juguès l’esmentada final, i que depenia del nombre d’inscrit a la final que sempre és oberta, el balanç econòmic final del torneig, però que no podien contar amb aquests ingresos abans de que es produisin. Respecte la final de la Gent Gran de l’any en curs va dir que desconeixia la seva contabilitat car li havia preguntat al gerent de la FCE, Sr Antoni López, i aquest no savia contestar-li la pregunta. Va respondre el Sr. Paredes dient que després de felicitar el nou president en guanyar les eleccions, li havia dit que quan volguès li ensenyava la contabilitat del departament de la Gent gran, a la qual cosa respongué el president que la contabilitat de la FCE havia d’estar en coneixement del gerent, cosa que fins ara no havia passat. En la votació posterior es va aprovar el pressupost de la FCE sense més problemes.

Seguidament es van presentar els candidats a ser nous membres, a proposta de la FCE, del Comité de Competició, Lluís Delgado, Teodoro Campos i Miquel Àngel Trepat, i pel Comité d’Apelació, Juan Carlos Tebar, Emili Cabello i l’Àrbitre Internacional Josep Maria Salvans. (Crec que n’hi havia un més però no sé qui era.) El president va dir que aquests comités tindrien autonomia pròpia. Es van fer votacions separades dels membres elegibles de cada comité i es van aprobar els dos sense problemes.

Llavors el president va proposar que l’auditor intern del comptes de la federació fos el Sr. Pere Casajoana, i ningú s’hi va oposar.

També es va dir que els monitors havien de tenir un representant però aquest tema es va posposar fins la propera assemblea.

Algú va proposar el Sr. Garcia Conesa com a posible Defensor del jugador futur. El president va dir que podia ser una persona molt adient pel càrrec però que encara no ho havien decidit.  

Tot seguit es va ratificar la candidatura de la Sra. Marta Amigó com a nou membre de ple dret de la Junta Directiva de la FCE, ja que l’altre membre proposat havia dimitit, el Sr. Enric Munné, i encara que el president va dir que ja tenia substitut com a responsable del departament de la Gent gran, no va dir qui era.

Més tard es va ratificar el reglament i calendari electoral de l’estament d’àrbitres catalans sense problemes.

En algun moment la Sra. Imma Montoliu es va queixar de que molts dels temes tractats en aquesta reunió no els afectaven, i de cara a properes convocatòries intentessin primer tractar els temes de Barcelona per separat. El Secretari Sr. Vinyes va dir que tenia raó per aquella reunió en concreta, però que en les properes els temes tractats serien d’interés per totes les delegacions.

En un altre moment la mateixa representant de les terres de ponent va dir que la FCE havia d’intentar aprobar el calendari de competicions més aviat, de manera que les delegacions no tinguesin tants problemes a l’hora de fer el seu propi calendari, i no es superposesin proves oficials de les delegacions amb les de la FCE. Desde la taula li van dir que farien el que podrien.

Respecte l’apartat de precs i preguntes, el Sr. Ferran Viguera va preguntar que pasaria amb la ronda del per equips si hi havia eleccions generals un diumenge com era probable. El president va contestar que si els locals de joc no es podien obrir per aquest motiu o hi havia membres d’un equip implicats en taules electorals s’anticiparia la ronda al dissabte per la tarda.

En un altre moment va dir que algunes proves oficials de la FCE serien publicades a la pàgina de la FCE perque el club que ho volguès les organitzes. Si hi havia més d’un club interesat en la organització d’una prova en concret s’obriria una licitació a la baixa, ja que la federació oferiria uns diners inicials per a cada competició. Si cap club o delegació hi està interesat la pròpia federació organitzarà la prova.

Algú va preguntar per què no es contava l’elo punt a punt o per què no sortien llistes d’elo més sovint. El president va contestar que el llistat d’elo era una tasca que requeria molts recursos de la federació, i que era inviable amb el pressupost actual treure mes llistes. En quan a que l’elo es contabilitzes punt a punt com el Fide, va dir que no tenien el programa informàtic que ho feia, i que aconseguir-lo valia uns diners que preferien gastar en d’altres tasques ja que creien que amb les inminents baixades del mínim per tenir elo Fide, en 3 o 4 anys tothom en tindria, i per tan la despesa no estava justificada.

Tot seguit el Sr. Juanma Sánchez va demanar el vot dels assitents en contra de la coincidència amb el torneig que el seu club organitza per Nadal i el nou format que a partir d’aquest any tindrà el memorial David Garcia Ilundain. Així si l’any passat en la seva primera edició l’anterior Junta de la Federació va organitzar un torneig tancat entre els millors jugadors catalans menos de 20 anys, aquest any a més d’aquest torneig que serà vàlid per elo Fide, se’n fa un altre per a jugadors sub-16 que coincidirà dos dies amb el del Barcelona-Vulcà. El president va defensar el nou format dient que era l’única prova catalana que classificava directament el campió del torneig sub-16 pel mundial de l’edat corresponent. Es va aprovar mantenir el calendari del memorial David Garcia Ilundain com estava previst.

Més tard la mateixa persona va dir que no entenia com es que havia pujat tan la fixa federativa. El president va dir que s’havia arribat a un acord amb la Feda de manera que a més de pagar una quota individual per fitxa com fins ara es pagaria una quota pel conjunt dels jugadors, de forma que la Feda no poguès apujar a plaer aquesta quota d’un any per l’altre. També ens vam enterar que segons anteriors acords, 100 de les antigues pessetes, 0,60€, de cada fitxa es dediquen al departament de la gent gran, i que l’increment de l’IPC, no s’havia carregat a la nova quota. Per la meva part crec que contrariament al que pensen els directius de la FCE, l’elo Fide o Feda no els interesa a la majoria de jugadors, donat que suposo que la mitja d’elo dels jugadors federats és bastant inferior a 2000 elo, ja que malauradament, molts d’ells només juguen alguna ronda del Campionat de Catalunya per Equips, i som una minoria els que juguen torneigs durant l'any. Al meu club almenys, més del 65% dels jugadors no van pagar l’elo Feda i Fide l’any anterior, i molts clubs el pagaven perque la persona responsable no tenia ganes de preguntar jugador per jugador si el volien o no o perque ni sabien que es podia renunciar a ell.

Un senyor del club Incresa que havia intentat diverses vegades intervenir amb preguntes quan no tocava, provocant les rialles generals, va intervenir per fi preguntant quants avals necesitava per fer diverses propostes que tenia a les assemblees. El president li va contestar que pels avals ja havia passat ell i que podia presentar les propostes que volguès a les asemblees sense cap aval de cap club, sempre i quan les presentés per escrit amb 15 dies d’antelació a la celebració de l’assemblea. També ens vam enterar que a partir d’ara queden suprimits els 75€ que havien de pagar els clubs per fer un torneig, encara que s’ha de demanar, i que la Federació oferia una quantitat gratuïta de planelles per club mitjançant el conveni amb un patocinador, encara que les planelles tradicionals de la FCE podien seguir fent-se servir sense cap problema i les seguirien venent.

Respecte la quota de la Feda el president va dir que del pagament que es fa a la federació nacional, el 65% dels diners tornaven a Catalunya en serveis com plaçes a Campionats d’Espanya.

I sense més a tractar es va donar per acabada la reunió a les 9h de la nit agraint la nombrosa presència del clubs participants.

Demano excuses a la Federació o a d’altres persones aparegudes al texte pels errors que hi ha segur en aquest escrit, però es que com vaig arribar tard no tenia intenció de publicar res i no vaig pendre gaires notes.

Desde aquí vull rendir homenatge a les persones que altruistament dediquen i han dedicat, el seu temps a tirar endavant la nostra Federació, ja que jo, amb l’ajut d’altres companys, que intento tirar endavant un dels clubs més grans de Catalunya en nombre de socis, em veuria impotent per resoldre algun dels centenars de problemes que han de tenir els dirigents de la Federació Catalana d’Escacs.  

 

Ricard Llerins

 

Ll.

 

 

 

 


 

1