LA NOTA NEGATIVA


Primerament haig de fer una introducció al tema que vaig a comentar. S'ha fet el campionat de Catalunya d'escacs subs (10, 12, 14,16) i a la web Flanc de Rei i apareix un comentari que el considero fora de lloc i poc imparcial, i per aquest motiu passo a transcriure, per desprès comentar el fet.

"La nota negativa l'hem pogut veure a la sala dels infantils quan els àrbitres han decretat taules una partida on un jugador disposava de rei i cavall i uns cinc minuts i l'altre de rei i dos peons i la bandereta a punt de caure. El jugador de rei i cavall especulava guanyar per temps, (ja que amb rei i cavall i l'adversari amb dos peons no son taules si cau la bandereta). Però els àrbitres han obligat a canviar el cavall per un peó després que el jugador toqués el peó i rectifiques a posteriori la captura. Lo lamentable ha estat l'actitud del delegat, posant en dubte la objectivitat dels àrbitres en una posició on si algú podia guanyar era el jugador amb dos peons. I es que la lectura d'aquesta partida es un missatge prou esgarrifós. S'ha de guanyar sigui com sigui: Si no pot ser donant mat que sigui amb rei i cavall i caiguda de bandera. Tot si val ......només serveix guanyar."

Sóc Miquel Tudela, el delegat al qui fa referència el text anterior, al que se'l considera el responsable del punt negre del torneig.
Donat que soc afectat directe i present a l'esdeveniment, intentaré aclarir la realitat dels fets i per tal motiu el passo a descriure
La situació: Tenim dos nens de 13 anys jugant un torneig d'escacs on no solament existeix la tensió de ser un campionat molt dur, sinó que aquest nens estan separats de les seves famílies quedant en mans dels delegats la missió dels quals és aconseguir que estiguin bé.
La posició del tauler: Un dels jugadors, no té quasi temps al rellotge, però té dos peons i el rei i pot guanyar la partida, l'altre té uns 5 minuts de rellotge i al tauler cavall i rei.
El joc: El jugador dels peons intenta guanyar avançant els peons mentre l'altre aconsegueix defensar ocupant una de les caselles de coronació d'un dels peons i amb el cavall impedeix l'avanç de l'altre peó. Arriba un moment el peó de "h" avança perillosament i el jugador del cavall veu que sacrificant el cavall pel peó la partida es taules, agafa el cavall i fa la intenció de menjar el peó però sense arribar-lo a tocar, es queda uns moments amb la ma agafada al cavall per desprès retornar a la posició inicial, desprès agafa el cavall i salta a una casella. En aquest moment veig que ha optat per la decisió més arriscada (jo no veig el rellotge doncs sóc al costat del nen) i que intenta que el seu rival demani taules o que si continua jugant per guanyar, encara pot guanyar ell (en aquest moment es clar que especula amb el temps), fan dos jugades més i en aquell moment l'àrbitre principal para els rellotges i indica que s'ha de rectificar la posició fins al moment en que ha intentat menjar el peó (opinió corroborada per l'àrbitre ajudant). Les queixes del nen no són ateses i es posa la posició indicant que ha de matar el peó i així continua la partida cavall pren peó rei pren cavall i rei amenaça el peó arribant a una posició de taules, en aquest moment l'àrbitre para els rellotges i declara la partida taules, torno a quedat estranyat doncs el jugador que posseeix el peó pot guanyar si l'altre s'ha equivocat però desprès veig que li ha caigut la bandera.
L'efecte: El nen al veure que se l'havia obligat a fer quelcom que no era correcte salta amb una petita crisis i al veure això és quan intervinc en la seva defensa, per que noti que no està sol i que sempre té algú que al seu costat, doncs aquesta és una de les feines del delegat, donar recolzament.
La defensa: Els intento demostrar que s'han equivocat els àrbitres al obligar a jugar cavall per peó, li demano a un dels àrbitres, que diu que ho ha vist com el nen tocava el peó, que m'indiqui amb quin dit la tocat, doncs tenia els dits migs separats, al intentar ensenyar fent el moviment amb la seva mà li he de corregir indicant que s'equivoca de mà i com a resposta tinc una mitja volta i em donà l'esquena, a l'àrbitre principal, molt més prop del tauler, li indico que és impossible que veiés si l'ha tocat doncs la mateixa mà li tapava la peça i tinc com a resposta que si tenia algun problema que faci una reclamació per escrit al que li responc "no penso fer cap reclamació, perquè l'haig de fer" (tinc molt clar que fer una reclamació perquè l'àrbitre es disculpi davant el nen per l'error fet no tenia sentit ha de ser que surt per voluntat pròpia).
El reglament: Una de les coses que li vaig comentar a l'àrbitre és que m'estranyava molt que intervingués dos jugades desprès dels fets, al que va contestat que l'àrbitre està obligat a intervindre en cas de veure una jugada il·legal, restablint la posició fins al moment de l'inreguralitat encara que sigui jugades desprès.
Segurament deu tenir raó doncs en considero dintre el 99% dels jugador d'escacs que com ha màxim s'han llegit tres vegades el reglament i solament han aprofundit a certes part dell i no tinc el domini que hauria de tenir un àrbitre.
Puntualitzacions:
En cap moment es va demanar el punt.
Si es restableix la partida, tal com va passar, deixen d'existir les dos jugades d'especulació per temps; per tant si es comenta que ha hagut especulació s'entén que s'admet l'error fet.
Que qualsevol jugada que no fos el sacrifici de cavall (Cxh) es pot considerar especular amb el temps, per tant se l'obliga a fer una jugada per força.
Que quan dic que és una jugada d'especulació, l'opinió la faig des de la meva perspectiva de 350 punts elo mes que el jugador, sense pressió del temps, sense portar hores jugant i amb la perspectiva de fora la partida, per tant no puc afirmar que ell veiés el mateix o solament intentés salvar el cavall.
Que es va acabar la partida quan l'àrbitre va parar els rellotges i va dir que era taules quant quedava rei peó contra rei amb bandera caiguda no quan existien dos peons i cavall (text transcrit), si cas voldrà dir que en aquell moment l'àrbitre va decidir que la partida acabaria amb taules.
Que com ha delegat d'aquest nens sempre estaré al seu costat per recolzar-los, encara que això signifiqui punts negres per a mi, doncs en sento orgullós de poder defensar a les futures figures del escacs impedint a tota costa que mal entesos, abusos del poder o pressions puguin fer a algun desistir de jugar.
Que en cap moment el jugador dels peons va reclamar res.
Que una disculpa es molt mes important que el punt.
I per acabar una frase feta: "equivocar-se és d'humans, rectificar és de savis"

Miquel Tudela Baiget

Despres de la cronica de flanc de rei i la intervencio de Miquel Tudela Baiget en aquesta plana he cregut que havia d'intervenir sense estendre'm excessivament espero, no per replicar cap opinió , que cadascú és molt lliure de tenir, ni per entrar en disquisicions sobre ètica etc, sinó per puntualitzar d'una manera més clara quins van ser els fets per tal que els que no hi van ser puguin formar-se la seva opinió amb més coneixement de causa.

- El que varem apreciar una arbitre i jo mateix, -arbitre principal del conjunt de les proves d'escacs de base d'enguany- és que el jugador de negres havia tocat la peça blanca (un peó) i per tant l'havia de capturar amb el seu cavall (que estava per cert, no a la casella de coronació de cap peó sinó a g8. Els peons blancs restants eren de f i h)

- La partida va acabar quan va caure la bandera de les blanques. Del que s'ha escrit no queda clar aquest detall i sembla que vaig adjudicar les taules sense cap reclamació. Doncs no, es va caure la bandereta i l'adversari tenia el rei sol. Per això va ser taules.

- Vaig intervenir uns segons després de l'incident perquè deixava la iniciativa a l'àrbitre que en general havia estat control.lant la categoria sub- 14. Quan em vaig adonar que ell potser no havia vist clar si el jugador havia tocat el peó (per cert, va ser amb el dit gros, altrament dit polze) ja que jo mateix estava millor situat, vaig comprendre que havia d'actuar jo. Mentre estant havien fet dues jugades cadascun dels jugadors, a tota velocitat, que donaven altre cop la mateixa posició, casualment, però crec que va quedar clar que aquestes jugades quedaven anul.lades i que la meva intervenció, si bé no tan ràpida com hagués calgut, pòtser, es referia a la anterior posició on es va tocar el peó blanc sense capturar-lo després.

- En cap moment va haver-hi reclamació de taules per l'article 10.2 (el que sol dir-se especulació amb el temps) i per tant no cal discutir si haguessin estat concedides o no. Tampoc va haver-hi reclamació de taules per triple repetició tot i que sembla que anteriorment podia haver-se produït aquest fet. Però, repeteixo, a falta de cap reclamació la partida va seguir fins que va caure la bandereta del jugador que tenia rei i peó contra rei

- No dubto dels motius del sr. Tudela Baiget per intervenir i no penso que ho fés de manera incorrecta. A mi no m'ho va semblar. En tot cas vaig voler tallar potser una incipient discussió i per això vaig indicar que sempre es podia fer una reclamació formal per escrit si es considerava convenient. Ara penso que, si més no, havia d'haver contestat la pregunta del dit (el polze) però en aquell moment, havent-hi encara en joc partides d'altres categories, no vaig voler allargar-ho.De tota manera, repeteixo, no vull considerar que ningú, ni tampoc els propis jugadors, haguessin estat incorrectes ni mereixedors de cap sanció. Ara bé, si l'àrbitre veu que es toca una peça, lògicament, ha de fer que sigui moguda o capturada.

Miquel Fernández Díaz Mascort

 

 

 

 

 

 

  


 

1