A la cronica Castelldefels-Bellvitge es planteja una interessant qüestio i se'ns invita a donar la nostra opinio, tot fent de "Comite de Competicio".

D'acord amb l'article 6.8 de les Lleis dels Escacs, una jugada no està completada fins que es premi el "seu" rellotge. Per tant, premer el rellotge d'una altra taula no es considera com haver completat la jugada. Per tant, sense tenir en compte les altres circumstancies del cas, la partida estaria perduda pel Martinez.

Fins a 30 de juny, l'àrbitre pot avisar de que no s'ha apretat el rellotge. A partir d'1 de juliol, entra en vigor una modificacio de l'article 13.6 i l'àrbitre no pot avisar que no s'ha apretat el rellotge.

La pregunta "hem arribat al control?" no esta prohibida excepte en cas que distregui o molesti a l'adversari, d'acord amb l'article 12.5.

Al meu entendre, el dialeg amb l'adversari, l'ha distret, impedint que s'adoni de l'error comès a l'apretar el rellotge. No es una infraccio suficientment greu per donar la partida per perduda a en Gamez, pero si per donar un temps extra a l'adversari.

Tenint en compte els problemes de temps del dos adversaris, sembla correcte afegir 2 minuts al temps de Martinez.

Com que Martinez tambe ha dialogat amb Gamez i el pot haver distret, sembla tambe correcte afegir 2 minuts al temps de Gamez.

D'altra banda, Martinez ha interferit amb una altra partida prement el rellotge.

Tambe aqui no sembla una infraccio suficientment greu per donar per perduda la partida a en Martinez, pero si potser per advertir-lo. (13 4 a)

Ara be, d'acord amb allo que disposa l'article 13.5, s'hauria de concedir un temps extra a algun o tots dos jugadors de la taula del costat. A la cronica falta informacio per saber com pot haver influit el fet d'apretar el rellotge.

Previsiblement, l'"anecdota" pot haver distret a tots o alguns dels els jugadors del matx en un moment especialment complicat como son els destrets de temps.

Probablement, d'acord amb l'article 13.5, caldria afegir un temps extra a tots els jugadors als que hagi influit l'aldarull.

Aquesta es una possibilitat que no he vist aplicar mai en els 27 anys que porto federat, en els tornejos on he participat, pero que les regles dels escacs preveuen i que sembla sensat aplicar en situacions com apagades de llum, mobils que sonen, protestes intempestives a l'àrbitre, aplaudiments al pavello on es juga la partida, jugadors que analitzen a la taula del costat i altres situacions quotidianes que afecten la concentracio dels jugadors en moments critics de la partida.

Pere Moles

"Ara que han passat alguns dies i amb més tranquil.litat, remeto el meu comentari a la aportació que tan enecertadament va fer Pere Moles. En efecte, crec que aquest senyor en aquest cas com en d'altres demostra molt sentit comú i comprensió de l'esperit del reglament.

Parlar amb l'adversari és incorrecte i pot ser sancionat per un arbitre, per exemple, amb dos minuts de bonificacio per a l'adversari. Però aquest comentari de ¿hem passat el control , oi? és tan freqüent que es fa dificil sancionar-lo. La veritat és que sol produïr-se en el temps de qui parla, d'aquí la benevolencia arbitral amb el que interpel.la i tambe amb l'interpel.lat que no fa sinó respondre.

Però és diferent si es fa corrent el temps de l'adversari. Em proposo aplicar més vegades aquesta sanció si es parla distraient un adversari a qui li corre el rellotge, quan jo faci d'àrbitre. Per tant, trobaria força lògica la resolució de comitè que en Moles proposa: ja que el meu company de club Joan Gamez va parlar quan li corria el temps a l'adversari (tot i que estic segur que no ho va fer de propòsit, ell creia que corria el seu temps, però és igual) es podria resoldre que Pedro Martínez, que podria haver perdut per temps per exhaurir-se el temps del primer control abans de polsar el rellotge, podria ser bonificat amb dos minuts per la circumstància expressada, que va passar abans de l'exhauriment del temps. De manera que llavors el control sí que hauria estat superat.

Només voldria fer constar que el paper d'un àrbitre no es el mateix que el del delegat d'un equip. Igual que no és el mateix el paper d'un jutge que el de l'advocat defensor d'ofici. Gràcies per la paciència."

Miquel Fernández Díaz

 

 

 

 

 

  


 

1