UN PROBLEMA COMPLETAMENT NOU

Acabo d’assabentar-me del tema sorgit precisament l’únic diumenge que no he jugat en aquest campionat per equips el dia que es van  enfrontar el Figueres i el Tarragona, del problema aparegut en la interpretació del reglament per “culpa” de les noves tecnologies (es a dir dels rellotges digitals), i que va ser valorada en la resolució 22/2006 del comitè.    Em sembla que el tema dona per molt i que hi ha arguments prou clars per afirmar que la solució es va donar molt lleugerament per no dir que de forma clarament equivocada.     Voldria igualment que quedés clar que les lletres que segueixen no pretenen remenar el partit Figueres-Tarragona (del qual n’es just guanyador l’equip de casa, possiblement per la mínima, no per sis a quatre) sinó que m’agradaria que si algú llegeix aquest article entengui que  parlo del tema en abstracte, i  no pretenc pas cap mena de brega del citat matx.

D’entrada diré breument per qui no ho sàpiga, que (segons sembla) un dels jugadors va exhaurir el seu temps reglamentari, sense que cap dels dos se’n adonés, i van continuar  jugant sense que ningú digues res, fins que l’altra jugador va veure  (unes quantes jugades després) que en el rellotge hi havia un senyal que feia pensar que s’havia arribat a zero, tot i que en aquell moment tots dos jugadors  tenien uns minuts en “positiu” per continuar jugant, fruit de l´acumulació dels trenta segons reglamentaris per jugada.

També cal aclarir que en aquest cas no s´hi val queixar-se del tipus de rellotge utilitzat, perquè el jugador  a qui presumptament se li havia exhaurit el temps era el foraster, que no te cap culpa de que l´equip de casa utilitzi un tipus de rellotge o un altra.

Abans d´argumentar la meva idea, posaré un exemple per tal d´aconseguir una millor comprensió del problema:  Suposo que estarem tots d´acord en que la triple repetició  d´una posició (com es diu vulgarment, de “la fotografia”)  encara que les jugades  no siguin consecutives, es motiu de la declaració  de taules i en conseqüència de la fi de la partida,  i es exactament igual que “l’altra” jugador li agradi o no, o que tingui posició millor o no.  La partida s’acaba amb el resultat de taules.....

Però, Compte !!!.   Això  NOMES es així si el jugador reclama com cal, avisant a l´àrbitre o als delegats, o al jugador contrari, de que li toca jugar a ell, i vol fer una jugada que originarà la triple repetició i que demana les taules en aplicació del reglament  (Fischer-Petrosian final dels candidats 1971 a l´Argentina, entre molts altres exemples).   Si el jugador que vol les taules, s´equivoca, fa la seva jugada, “polsa” el rellotge i després reclama les taules, es trobarà que li diran:  “ara no pots reclamar perquè ho fas tard, et caldrà esperar a que la posició es repeteixi un altra cop, i aleshores fes-ho bé”, es a dir  “eren”  taules  i la partida  “s´havia” acabat  (millor seria dir  “es podia haver acabat”)....  si el jugador hagués reclamat en temps i forma. 

Aquest mateix concepte, aplicat al exemple del Figueres-Tarragona, seria dir:  La partida  “segurament” s´havia acabat per termini de temps (ho poso en condicional perquè ningú va veure el rellotge a zero en cap moment) però  el jugador no va reclamar.  I quan finalment ho va fer tots dos tenien el temps “en positiu”.  En definitiva:  Per poder apreciar una reclamació... s´ha de fer!!!. (això pot semblar molt elemental però es així de clar).                                        Una reclamació inexistent no pot triomfar mai  (i si es fa fora de lloc sense temps ni forma, tampoc pot prosperar, perquè es com si no es fes).   Per dir-ho clarament: si no es reclama, es com si ningú s´hagués adonat del tema, (que de fet es el que va passar inicialment).   Imaginem que realment ningú  hagués vist cap senyal en el rellotge, doncs la partida s´hauria acabat en taules. 

En resum: per  “culpa”  de les noves tecnologies (que fan possible una acumulació de temps que abans era inimaginable) a l´actualitat es possible que un jugador que  (suposadament) hagi tingut el seu temps  “en negatiu”,  posteriorment torni a tenir-lo  “en positiu”.  Es clar que si durant el temps que està  “sota zero”  l´altra reclama, doncs s´ha acabat.  Però que passa si ningú no se’n adona  (i per tant ningú reclama) ??.

Una reclamació inexistent no pot ser apreciada.  I no val el criteri  “retroactiu” de la reclamació, perquè si acceptem això, aleshores també hauríem d’acceptar la retroactivitat en el cas de les fotografies ( i en això penso que tots ho tenim clar).  En tots dos casos la partida s’acaba, via un guanyador o via taules, però  s’acaba...   si es reclama en temps i forma.   Però si no es reclama , o no es reclama com cal  (que de fet es no-reclamar) la partida no es pot acabar, perquè existeix allò que en dret  s´anomena  la col·lisió de dues normes: una que diu que el termini del temps, fineix la partida, però que es veu rectificada per una altra que diu que qualsevol reclamació només pot acceptar-se...  si es fa.

Crec en definitiva, que el comitè de competició ni tan sols va pensar que una reclamació inexistent no es pot apreciar.   I que no s´hi val  reclamar a “pilota passada”, hagin passat deu minuts, tres hores, o cinc dies, es ben bé igual;  les reclamacions s´han de fer quan s´han de fer, i si no estem d´acord en  això,  aleshores trontollen molts altres principis, entre els quals hi han les “tres fotografies”.

Dispensi sr. Director l´extensió.

Josep M. Rodon Barrufet.

Jugador de Tarragona, codi 2.881            

Amic Josep M Rodon.

Sense voler entrar a jutjar les decisions del comitè de competició, crec que tot el teu raonament, molt ben fonamentat per altra banda, oblida un petit detall, que en el cas hipotètic que planteges és fonamental.

Hi ha una diferencia important entre una reclamació per caiguda de bandera i una reclamació per triple repetició. La diferencia és que a la primera un àrbitre la ha de "cantar" obligatòriament si la veu, sempre parlem d’escacs a ritme tradicional, i en una repetició per fotogràfiques és facultat del jugador el fer o no la reclamació.

Amb la introducció dels rellotges electrònics, ja siguin amb increment o sense, hi ha la possibilitat de que sigui el rellotge, qui auxiliant al àrbitre, canti quina bandera ha caigut primer, i la FIDE dona validesa a aquesta facultat de "chivarse" que tenen els digitals. De tal manera que si les dos banderes estan caigudes perd el que té la ratlleta de avís de caiguda de bandera en la modalitat de ritme clàssic. En cas d’escacs a ritme ràpid, com és facultat del jugador cantar la caiguda de bandera, aquesta ratlleta no te cap validesa, perquè com en el cas de les taules fotogràfiques és facultat del jugador i no del àrbitre el cantar la caiguda de bandera. En el cas de dos rellotges a cero en una partida ràpida, la partida és taules, per molt que el rellotge marqui a qui li ha caigut primer.

Crec que aquesta és l’explicació de per que la ratlleta dels digitals es dona com a bona encara que la reclamació es faci amb retard. Moltes de les regles de les lleis dels escacs es basen en el supòsit de que hi ha un àrbitre mirant la partida, com tots sabem aquest fet és estrany inclòs en Opens internacionals. És per això, que en absència d’àrbitre, el temps "l’arbitren" els digitals.

Toni Ayza

Àrbitre català en excedència forçosa.

Estic absolutament d'acord amb el Sr. Ayza, però crec que encara es pot simplificar més:

En competicions a finish, com era el cas:

- Cas rellotge analògic (els de sempre): Cau la bandera, el jugador perd per temps. El contrari, mentre mantingui la seva bandera sense caure, el pot avisar (pot reclamar la victòria per la caiguda de bandera del rival), a la següent jugada, al cap de 3 jugades, al cap de 90 jugades..... O bé, al cap d'un segon que li ha caigut, al cap de 20 segons, al cap de 30 minuts....

- Cas rellotge digital: Cau la bandera (que en aquest cas es simbolitza amb "la Ratlleta", o amb el llum que parpadeja): El contrari, mentre mantingui la seva bandera sense caure (és a dir, que el seu rellotge no li marqui que també se li ha acabat el temps), el pot avisar (pot reclamar la victòria per la caiguda de bandera del rival), a la següent jugada, al cap de 3 jugades, al cap de 90 jugades..... O bé, al cap d'un segon que li ha caigut, al cap de 20 segons, al cap de 30 minuts....

És a dir, el cas és idèntic!!! Quin problema hi ha que el digital sumi temps ? Que no suma temps l'analògic ?, si en un analògic l'aviso al cap de 10 minuts, haurà sumat 10 minuts, no?

En el cas del Figueres-Tarragona, només n'hi va haver un de problema, i no va ser altre que, l'excelent iniciativa de posar a disposició un telèfon de consultes, en aquest cas, va contribuir a "crear" un conflicte, ja que la persona que va respondre va indicar que calia continuar jugant sub-condicione i fer constar a l'acta la situació, quan el que havia d'haver dit és que si el rellotge marcava que havia caigut la bandera (parpadejava) s'havia perdut per temps, i punt, ja que el jugador del Figueres així ho va reclamar al cap de 2 o 3 jugades.

Carles Falgueras

Referent al tema del telèfon de guàrdia cal aclarir que aquest servei federatiu és estrictament informatiu i en cap cas es pot pretendre que la persona que atén el telèfon puguin prendre decisions a distància com si fos un àrbitre presencial.

Antoni López

Bon dia,

Caldria que el reglament fos més detallat en quant a les noves tecnologies ja que per aquest model de rellotge hi ha una contradicció que no passa amb altres models i és que el rellotge continua incrementant temps després d'esgotar el temps de reflexió. D'altra banda, ¿el reglament diu alguna cosa sobre llumetes vermelles que fan pampallugues?.

Ben cordialment,

Xavier Gutiérrez delegat del Tarragona.

El reglament segurament és millorable i cal adaptar-lo. Però sóc del parer que la ment humana és capaç de relacionar bandereta amb llumeta que fa pampallugues, si parlem d'un rellotge d'escacs. El 25 de desembre ja quedava lluny...

Carles Falgueras

Un problema completament nou

En competiciones a finish.

El digital te avisa que ha caido la bandera, y puedes reclarmar tal como dice el Sr. Tony Ayza, mas tarde, porque te avisa que ha caido.

En cambio en los analogicos, si es cierto que mientras tenga tu bandera levantada, puedes reclamar, pero en tu jugada. Porque si pasan 3 jugadas. Quien dice que no está caida porque ha estado pensando en esas 2 jugadas.

El reglamento es claro. Con los analogicos tienes que hacer la jugada 30 y mantener tu bandera arrriba. Si llegas a las 30 con la bandera abajo, tu rival juega y no reclama. Luego no podrá hacerlo. Si me equivoco, que me lo diga algún arbitro. Que tienen mas experiencia.

Incluso el Sr. Fernandez Diaz ha tenido alguna complicación con algún jugador, que no estaba de acuerdo con el tema de caida de bandera en los digitales, y por mas que lo explicaba o no lo entidia o no queria entenderlo. Es de admirar su paciencia y la de muchos arbitros.

Miguel Angel Murillo

Buenos dias.

Creo sinceramente y así lo dije al delegado del Figueres que el principal interesado en aclarar el asunto es este club i todos aquellos clubs usuarios de este modelo de reloj.
Si se ponen en la piel del jugador del Tarragona veran que hay algunas dudas razonables sobre el tema, así lo interpreté yo y por ello opté por consultar a la federación ( llamando con mi móvil, pero ese és otro tema....).
En primer lugar todos estamos acostumbrados a jugar con el reloj oficial que deja de incrementar cuando uno pierde por tiempo y desde luego nada habituados a jugar con ese modelo que sigue incrementando, vamos yo creo que era el primer dia que jugabamos con ese tipo de reloj. Entonces se produjo el mencionado incidente y yo no lo vi claro pues no me sabia las instrucciones del mencionado aparato y se podia interpretar que:

1. El reloj habia sido puesto mal por el equipo local( se habia escogido un programa de tiempo equivocado).

2. El reloj estaba averiado y seguia incrementando a pesar de haberse agotado el tiempo, o la lucecita ( no
navideña) se habia encendido por error, les recuerdo que nadie vió que el reloj de nuestro jugador estubiese a cero.

3. Que el reloj funcionaba así y no podia programarse para que funcionase como los relojes homologados, tal como me dijo el delegado del Figueres después.

Que nadie se moleste por lo aqui expuesto pero recogiendo un comentario hecho anteriormente yo diria que si la mente humana es capaz de entender lo que yo he puesto, también serà capaz de adaptar mejor el reglamento para que no surgan estas dudas.

Un saludo cordial

Xavier Gutiérrez

 

 

 

 

 

  


 

1