Mollet del Vallès                                             dissabte 11 de març de 2006

 

SEMINARI D’ACTUALITZACIÓ DE FORMADORS I DE TUTORS DE TÈCNICS D’ESPORT ( NIVELL I )

- BLOC ESPECÍFIC

- PERÍODE DE PRÀCTIQUES.

 

RESUM DE LES EXPOSICIONS FETES PELS ASSISTENTS AL SEMINARI EN EL GRUP DEL BLOC ESPECÍFIC DE DIDÀCTICA.

 

En reunir-nos els que formem aquest grup de treball, decidim que cadascú exposi la seva experiència personal o colectiva en el camp de la pedagogia dels escacs. De les aportacions de tots hi haurà un enriquiment comú. Així, per torns, hem intervingut els presents. Passo a resumir-ne el contingut.

 

JORDI BALAGUER

Club d’escacs Santa Eugènia de Girona.

Destaca com a factor més important per implantar els escacs la motivació. Amb aquesta finalitat parla de la creació d’un projecte d’escola d’escacs de diferents nivells en un centre cívic, on els alumnes juguen per internet (Educared.)  S’organitzen competicions internes amb aquest sistema. Alt nivell d’interès i participació per part dels alumnes.

 

JOAN ANTONI PÉREZ

Club d’escacs Llinàs.

Destaca com a factor  important l’edat dels alumnes. Una  idea que porta a la pràctica el seu club és que han preparat nois de 15-16 anys com a monitors d’escacs i els han motivat perquè s’impliquin en la tasca d’ensenyar als grups d’alumnes de 10 a 13 (proximitat d’edats) Hi ha una reunió els dissabtes per potenciar el reforç positiu dels monitors. Les classes es donen al club.

 

EMILI COLLS

Club d’escacs Figueres.

Ens parla d’un pla de formació de pròpia creació que s’aplica en una escola d’escacs dins del marc del club d’escacs Figueres a partir de 8 anys amb dos monitors i també un monitor jove (16 anys)

 

RICARD LLERINS

Club d’escacs Sant Martí.

Quatre monitors de nivell bàsic i un monitor de nivell més avançat, imparteixen classes tant en el club com a les escoles.

 

MARIÀ CANO

IES les Planes de Santa Bàrbara.

L’experiència que ens aporta en Marià és d’equip amb dos altres components del grup: na Josepa Castellano i en Josep Maria Alomà. Ens explica com han endegat un projecte d’escolarització dels escacs en que hi estan implicades cins escoles que formen un zona educativa rural. la idea és haver creat un CV (crèdit variable) per ofertar-lo al cicle inicial de la ESO i presentar-lo a l’àrea d’inspecció educativa del servei territorial corresponent per assimilació als objectius generals de l’àrea de Matemàtiques.

 

JORDI PRIOR

Club d’escacs Balaguer

Intervé per explicar que a Balaguer ja fa anys que s’imparteix a les escoles un CV d’escacs en l’àrea de Matemàtiques com a ressolució de problemes. S’oferta per trimestres en el primer cicle de l’ESO. Exposa també l’ambiciós projecte d’inclusió (actualment en negociació) dels Escacs com a esport en el Centre de Tecnificació Esportiva de Balaguer (actualment amb Rem, Atletisme, Futbol i Esgrima)  En Jordi, com a co-autor d’un valuós projecte de llibres pedagògics ja editats, i donat el fet que diferents participants del grup hi ha fet referència perquè l’utilitzaven com a material de suport a les seves classes, ens ha anat informant de l’objectiu de la seva publicació i de les futures modificacions. (El representant de la Federació Catalana d’Escacs, en Pablo Díaz Flores, en una intervenció sobre aquest tema, ha valorat molt positivament aques esforç de crear un texte estructurat que representa un intent de normalitzar i regularitzar l’aprenentatge dels escacs d’una forma similar a la funció que fan els llibres de texte escolars d’altres àrees. Una altra idea que exposa en Prior és la vessant esportiva i la vessant formativa que tenen els escacs.

 

JOSEPA CASTELLANO

IES Les Planes de Santa Bàrbara

Professora que imparteix el CV ( abans esmentat en la intervenció de’n Marià ) a grups de 14-20 alumnes. Ens parla de la seva tasca de coordinació club-escola i juntament amb l’altre component d’aquest equip pedagògic JOSEP MARIA ALOMÀ ens expliquen els detalls de la seva tasca. Després d’establir els continguts en conceptes, procediments i valors com cal en tot crèdit, ens comenten la importància de triar uns bons criteris d’avaluació. Fan esment també de que, a part del valor esportiu que tenen els escacs hi ha el valor formatiu ( un punt d’assentiment unànim per a tots els presents ) Na Josepa ens parla del seu esforç per fer aplicar una didàctica de reforç positiu entre els seus alumnes; del control per informar-se de quins són els alumnes que arriben al club i com els hi va; de l’obertura d’una aula d’escacs en hora d’esbarjo pels que vulguin practicar; del valor integrador que tenen els escacs com a llenguatge universal entre cultures diferents; com fins i tot alumnes de l’aula oberta (alumnes de baixa o nul.la motivació escolar) se’ls havia ofertat una hora d’escacs setmanals  (en horari lectiu) i com havien respost positivament davant la tentació de Caissa. En Josep Maria ens conta dels esforços de implicar les “ampes” i professorat dels centres rurals per tal d’introduir el joc ciència a les aules i com curiosament les poblacions petites (en habitants!) donaven una gran resposta de manera que entre les cinc poblacions implicades hi havia un total de 125 joves escaquistes de entre 6 a 11 anys.

 

JOAQUÍN FERNÁNDEZ

Escola Pompeu Fabra de Parets del Vallès.

En Joaquin ens fa partíceps de l’experiència educativa viscuda en la seva escola on remarca que gràcies a la introducció en l’any 1990 dels escacs extra-escolars amb només 8 alumnes i fins l’any 2002 amb 80 alumnes (40% del total escolar) s’havia aconseguit una millora significativa de la imatge de l’escola. Una idea que prioritza és la diferència entre escacs escolars i escacs extraescolars. Aquesta última modalitat és la que els ha plantejat més problemes centrats en tres aspectes clau:dificultat de trobar monitors ben preparats (prioritat del saber ensenyar sobre el saber jugar); dificultat de disposar de material pedagògic adequat, d’un programa coherent i ben estructural i fer una transició escola-club no traumàtica. En Joaquim ens explica que actualment treballa en una tessi doctoral que relaciona l’ensenyament dels escacs amb l’ensenyament de les matemàtiques. També fa menció a mètodes d’ensenyament de PRE-ESCACS amb molta imaginació,  per tal d’afavorir la futura incorporació amb èxit dels alumnes al món dels escacs convencionals.

 

Per acabar aques resum vull fer algunes observacions.

ü      Hi poden haver intervencions no reflectides en el text. Disculpeu.

ü      Moltes de les idees exposades eren compartides per altres membres del grup i potser les havien expressat abans.

ü      També s’han exposat unes quantes inquietuds de forma puntual com ara: Què passa si l’escola d’escacs es converteix en una guarderia? Com es fa el control efectiu d’un aula oberta (amb o sense ordinadors!) perquè no hi hagi problemes?

 

Al finalitzar la sessió en Pablo Díaz Flores ens ha demanat que enviéssim de forma detallada l’explicació de les nostres experiències a la FCE i que els que puguin ens tornaríem a trobar al mateix lloc el dissabte dia 25 de març.

 

Àngel Pascual Sauch.

Reunió informativa de Tècnics d’Esports en Escacs:

La Federació havia convocat una reunió informativa per donar títols oficials de Técnics d’Esports en Escacs. Aquesta va tenir lloc al Centre Cultural la Marineta de Mollet del Vallés, coincidint amb la Final Territorial de Barcelona Comarques, per tal de que els delegats que volguessin poguessin assistir-hi. La reunió ha començat a les 10h com estava previst. En entrar a la sala et donàven una bossa amb diferent documentació sobre la jornada. A la taula el Vice-president de la FCE Sr. Pablo Díaz-Flores, el responsable de l’estament de Monitors de la FCE Sr. Josep Melendres i el director de l’Escola Catalana de l’Esport Sr. Rafael Nebot i Vilar. Ha pres la paraula el Sr. Pablo Díaz-Flores per agrair la presència dels assistents, que en aquest moment érem 14 persones, però hem acabat essent 24, entre elles algunes de Figueres, Balaguer i Masdenverge, i del Sr. Rafael Nebot, a qui ha donat la paraula. Aquest ha fet una llarga intervenció explicativa de 2 hores de durada amb un power point, que amb les nostres preguntes s’ha allargat mitja hora més. Tot és bastant confús i complicat, però intentaré explicar-vos el que he entès.

Resulta que hi ha una institució que es diu Escola Catalana de l’Esport que forma part del Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, que té com a missió homologar el nivell de coneixements dels titulats en les diferents disciplines esportives i donar títols oficials homologats pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat. El Sr. Rafael Nebot va dir que a nivell universitari els títols esportius els dona la INEF, Institut Nacional d’Educació Física, amb seu a Montjuïc, mentre que els títols no universitaris els dona l’Escola Catalana de l’Esport.

Les opcions formatives que ofereix l’Escola Catalana de l’Esports són: +Pla de formació de tècnics d’Esport pels voluntaris, mitjançant els cursos d’iniciació a Tècnics d’Esport (CIATE). Sembla que es va fer un curs d’aquests a les Terres de l’Ebre el 2005, primera notícia, i als que el van fer els convaliden una part del bloc comú. Serveix per donar classes a nens en horari no lectiu. +Pla de formació de Tècnic d’Esport amb el marc del període transitori amb reconeixement oficial, que és el que ens interessa. +Pla de formació continuada. +Nous ensenyaments de Tècnics d’Esports “Règim Especial” (Formació Professional).

Total, que hi ha tres títols als quals podem accedir els interessats. Cada un d’ells té uns requisits d’accès i tres blocs de continguts: un bloc comú, un bloc específic per cada esport, i un període de pràctiques. Però com tot el procés depent en darrera instància del Ministeri de Cultura i Esports de Madrid, resulta que si superes el bloc comú del nivell 1, aquest serveix per qualsevol esport i és vàlid a qualsevol comunitat autònoma espanyola. El títol de nivell 1, 270 hores, bloc comú 45h, específic 75h i pràctiques 150h, té com a requisits tenir 16 anys, tenir un títol de “gratuat en educació secundària obligatòria o equivalent a efectes acadèmics”, estar inclós en la llista elo de la Federació Espanyola d’Escacs i tenir un certificat mèdic. El Sr. Nebot comentava que hi ha modalitats esportives en les que has de passar un examen previ per accedir al curs, mentre que en judo havien decicit un nivell mínim de cinturó negre segon dan, amb la qual cosa els possibles interesats eren molt pocs. La Feda va decidir lo d’estar inclós en el seu llistat d’elo. El títol de nivell 2, 480 hores, bloc comú 70h, específic 210h i pràctiques 200h, té com a requisits haver superat el nivell 1 de la mateixa modalitat esportiva i el cetificat mèdic. El títol de nivell 3, 600 hores, bloc comú 100h, específic 300h i pràctiques 200h, té com a requisits haver superat el nivell 2 de la mateixa modalitat esportiva, el títol de qualsevol tipus de batxillerat i el cetificat mèdic. El cas és que l’Escola Catalana de l’Esport convoca al llarg de l’any diversos cursos del bloc comú, que val per qualsevol esport, i si vas a classe un mínim d’un 80% de les hores t’aproven. Al menys no van dir que hi hagués examen. La puntuació van dir que no podia ser decimal i s’aproba a partir de 5. Al llicenciats en Eduació Física els donaven per superat el bloc comú. El bloc específic d’escacs no està definit en continguts. Els membres de la FCE presents a la reunió ens van oferir unes propostes de temari perque les discutíssim entre tots els presents, ja que com fins ara no existia no tenen molt clar com fer-ho. Sembla que volen aprofitar els opens intenacionals d’estiu per fer un curs pel matí mentre que per la tarda es juga l’open. Pels que tenim els títol de monitor de la FCE, en principi aquest títol que era un curs de 30h., no dona dret a res, per això la reunió no era exclussiva pels monitors de la FCE, encara que potser estudiaran que una part del temari del bloc específic es convalidi amb el títol. Crec que van comentar que els jugadors d’èlit els hi convalidaven una part. El bloc del període de pràctiques es divideix en la Fase d’Observació, la Fase de Col.laboració i la Fase d’Actuació Supervisada. Sembla que cada aspirant haurà de tenir un tutor, que haurà de tenir un grau superior que el alumne, es a dir si jo faig el curs per obtenir el títol de grau 1, caldrà que el meu tutor tingui el títol de grau 2. Llavors la gran pregunta és: si ningú té cap títol, qui fa tutor de qui? Resposta: entre els aspirants al títol, un farà tutor d’un altre en una convocatòria, i a la següent al revés. A més les pràctiques aquestes cal pagar-les segons uns preus que fitxa la Generalitat. Van dir 180€ per 150h. Al Sr. Rahal li va semblar molt pocs diners, poc més d’un euro la hora, encara que pot tenir fins a tres alumnes en pràctiques la mateixa hora com a màxim, i llavor surt 4€ l’hora, que segueix essent poca cosa. Aquests diners els cobra la FCE, segons vaig entendre, i després els hi passa al tutor. El tutor cal que ompli diversos formularis que hi ha establerts, puntuant els alumnes segons cregui convenient.

Pel que vaig entendre el grau 2 és comparable a un títol de FP o cicles formatius de nivell mitjà, 3 anys, i el nivell 3 a un grau superior en cicles formatius, 5 anys, per això són tantes hores, desde el qual va dir que es podia accedir a la universitat. Per si la cosa no fos prou complicada fins aquí, tot es procés està en període de trànsit. Resulta que el Ministeri de Cultura i Esports està regulant les disciplines esportives a nivell estatal per uniformitzar coneixements i títols. Però fins ara només ho ha fet en 6 disciplines esportives. De forma que fins que no ho faci en escacs, el títol que dona l’Escola Catalana de l’Esport és provisional, encara que s’homologarà quan això passi. Però sembla que quan el misnisteri de Madrid possi les bases del que han d’èsser les noves titulacions, les hores de curs dels diferents nivell 1, 2 i 3 encara seran més. També ens van dir que dins una modalitat esportiva es podien donar molts tipus de títols diferents, depenent per exemple en la d’alpinisme, si feies escala d’alta muntanya, barranquisme o espeleologia. Això sembla que depen de cada Federació i sembla doncs que en escacs podia haver-hi un títol de monitor que tingués un bloc específic diferent d’un altre títol d’entrenador d’èlit, per exemple. Fins aquí el que vaig entendre de la llarga explicació. Després vam fer una pausa de 30 minuts i ens vam tornar a reunir en dos grups per separat per donar idees als representants federatius sobre com organitzar el temari del període específic d’escacs. A la pràctica mentre l’altre grup va acabar en una hora la reunió, el meu va estar dos hores parlant de l’experiència dels presents en com donar classes d’escacs. Molta gent va parlar sobre l’èxit que tenien les classes d’escacs en diferents lloc de Catalunya. Van exposar el beneficis que tenia el nostre joc com a integracció de nens de diferents cultures en la nostra, i que nens que treien males notes, s’aplicaven de valent per apendre el nostre joc. Llavors jo vaig preguntar que quants nens dels que jugaven a l’escola s’havien federat, i em van dir que bastants, encara que repassant el llistat de federats d’alguns clubs que deien que tenien un èxit tan gran, jo no el veig enlloc. I és que cal cuidar molt la canalla i així i tot el trànsit de l’escola al club és difícil. Llavors ens van explicar una experiència molt interessant de les Terres de l’Ebre, on alguns profes que alhora juguen a escacs, havien aconseguit que l’Inspector Territorial de l’assignatura de matemàtiques, els hi homologués els escacs com assignatura optatitiva en horari lectiu. No ho van aconseguir però com a assignatura d’educació física, ja que l’inspector en qüestió els hi va denegar la petició per tres vegades. D’aquesta manera, i amb un ferm compromís amb una directora del centre, que també va venir a la reunió per explicar la seva implicació al projecte, estan aconseguint que a diferents pobles petits molts nens juguin a escacs. Els presents van estar d’acord en que era important que hi hagués un profe per centre implicat en el tema perque les classes tinguèssim èxit. Un altre ponent va dir que per manca de monitors les classes als nens les donaven adolescents de 15 a 17 anys i que tenien bastant èxit.

I quan eren les tres de la tarda es va donar per acabada la jornada, quedant algunes persones per seguir parlant del tema el dissabte 25 de març pel matí, al mateix lloc.

Per poder començar els tràmits per accedir als cursos, tots els interessats han de portar a la FCE una foto i el DNI amb els títol acadèmic màxim assolit, les dos coses compulsades. Es pot portar la documentació original a la seu de la FCE per que la porti a compulsar i retorni els originals, o portar-la a compulsar un mateix, a un departament de la Generalitat, per exemple qualsevol oficina de Benestar i Família o el Consell Català de l’Esport de Barcelona, c/ Guipúscoa nº 21-23. També crec que compulsen els registres de tots els Ajuntaments.

Ricard Llerins

 

 

 

 

  


 

1