L'encontre ha començat amb sorpreses a l'aliniació ja que la UGA ha pogut comptar en el primer tauler amb en Yannick Pelletier. Realment un reforç important més enllà de la seva classe escaquística per la seva bona integració amb l'ambient de club de la UGA. Per nosaltres ha estat una bona notícia que pugués jugar el per equips de Catalunya cosa que a ell també li feia il.lusió.

Dit això, l'encontre ha estat molt disputat tot i l'àmplia diferència final en el marcador.

Entrant en matèria dir que no he pogut veure gaire les partides tot i que puc dir el següent (disculpeu companys si en algun cas no m'ajusto al 100% a la realitat de la partida):

PELLETIER - NARCISO = taules disputades amb un joc sòlid per ambdues parts demostrant la classe que tenen ambdós GM's

GRANADOS - LOPEZ = victòria de'n Josep Mª en una partida d'alternatives ben rematada tècnicament per un jugador que ha crescut molt aquest darrer any en solidesa, càlcul,... En definitiva, un GM amb tot el que implica aquest títol.

ALSINA - TORRECILLAS = ha guanyat en Dani tot i que la partida ha tingut anades i vingudes diverses que haguessin pogut girar el resultat de la mateixa.

JEREZ - RAHAL = en Michael ha guanyat en una variant molt utilitzada per compatriotes seus com Speelman i el malograt Miles. Ja li he vist d'altres victòries similars i realment és un jugador al que li van molt aquest tipus de posicions.

LACASA - JOSE = la primera partida del dia en acabar amb una ràpida victòria de'n Josep Anton front un difícil rival. Crec que l'apertura no ha estat gaire ben escollida pel jugador del Foment avui.

RYAN - BOFILL = l'Alex ha guanyat una llarga partida en que semblava estar fortament pressionat pel jugador del Foment. Ara bé, en el final ha mostrat un alt nivell tècnic (o almenys per un profà en finals com jo) que l'ha portat a guanyar el punt sencer.

VEHI - YEPES = jo creia que en Victor avui guanyaria. Front la francesa és un jugador molt perillós i ben preparat. Ara bé, al final s'han firmat les taules sense que us pugui precissar res més.

DE LA RIVA - ROSICH = taules tot i que crec que en algun moment l'Alfred tenia millors opcions de victòria.

IBAÑEZ - LOPEZ = la meva partida ha estat estranya. Tot i que em veia bé en l'obertura i el mig joc no he sabut trobar les millors jugades i, a falta de mirar-me en detall la partida, diria que he perdut el fil i quan ho he notat he demanat taules que han estat acceptades pel jugador del Foment que avui debutava a DH (procedeix del Rubí).

LLANEZA - BUXADE = taules en una partida de maniobres on tots dos han jugat a un bon nivell i en que diria, que inicialment en Guillem tenia millors opcions però posteriorment la jugadora del Foment ha sabut guanyar un peó però no ha estat suficient per guanyar.

Realment avui a l'equip de la UGA tot ens ha sortit rodó (per cert felicitats als jugadors del segon equip que han guanyat un bonic matx al Sant Josep) i al Foment li ha costat entrar en joc (crec que en part per la sorpresa inicial de la nostra aliniació).

Dit això volia cloure amb un comentari sobre el ritme de joc. Opino modestament que no és el ritme més apropiat per DH si més no. Que no s'afegeixin 30 minuts en el primer control és quelcom que trobo incoherent ja que genera problemes de temps continus. No pretenc que això sigui una excusa (de fet p.e. jo no em solo apurar mai de temps i aquest ritme crec que em beneficia però opino alhora que és injust per determinats tipus de jugadors més reflexius) però sí una crítica constructiva sobre quelcom que crec perjudica el nivell final de les partides i introdueix un element atzarós fàcilment solucionable afegint temps en un primer control.

Salutacions cordials,

Davant d’un públic lliurat als seus artistes, davant d’un públic fidel, nombrós i motivat, hem pogut gaudir tots d’una esperada “premiere”: la companyia Barberà C.E. en l’estrena de la seva “opera prima” a Divisió d’Honor. La gala s’ha celebrat a la sala principal de Can Gorgs. No ha calgut catifa vermella. No hi ha hagut vestits de disseny ni glamur. No hi havia cap pantalla ni estatuetes. No calien. Sí que hi ha hagut emoció. Sí que hi ha hagut salutacions cordials entre els convidats a la festa. Un moment especialment memorable ha estat quan l’històric equip del Terrassa ha ocupat les butaques de la sala de projecció. La companyia del Barberà C.E. ha fet el mateix just al seu davant. A continuació quatre companyies més, també convidades, han pres seient. Els rellotges sincronitzats. Els fulls a punt per anotar les actuacions oportunes. El mestre de cerimònies preparant cinc actes...

Al matí, mig hora abans dels esdeveniments que us estic explicant, els actors del Barberà C.E. anaven arribant i just davant la porta principal de Can Gorgs intercanviaven impressions. He pensat: mira una colla d’amics. Hi havia un “fíling”. Alguns havien assajat junts, dies abans, els seus papers. S’havien repartit dossiers amb informacions diverses. Hi havia una sensació de anar fent passos amb sentit. Surava com un sentiment de dedicació col•lectiva a l’assaig, a la preparació. De fet no ha resultat estrany l’èxit perquè es basava en una feina prèvia seriosa.

I ha començat la projecció, el visionat primer de l’obra. Segons la “Teoria de la il•lusió” de Konrad von Lange, el plaer estètic que experimenta un espectador consisteix en una corva contínua: il•lusió, desil•lusió, engany, desengany. O com va dir només amb dues paraules San Agustí: “L’espectador gaudeix plorant”. I així és en la nostra companyia. I suposo que en la majoria.

Hi ha hagut un desengany a la pel•lícula del nostre capità Jonathan, però a continuació s’han guarit les ferides amb dos papers immensos dels actors Alberto Gómez i Xavier Bosque. En la resta d’intervencions tot i les tensions lògiques que el rols dels personatges obliguen a tenir, s’ha acabat enrasat, sense altisonàncies vistoses. Taules vaja com es diria si parléssim d’escacs. Els actors convidats Christian i Martin no han decebut ajustant-se perfectament al guió traçat. Benvinguts a la companyia.

Ningú ens podrà prendre el nostre primer punt a divisió d’honor i bé està el que bé comença.

Mal, mal y mal. Mal día para el Barceloneta que ha perdido por goleada en los 3 equipos. También cabe decir que las bajas se cebaron con nosotros; por ejemplo el A iba sin el 3, el 4 y el 6, y eso…se nota. La mañana empezaba con uno de nuestros conductores parado por la Urbana para hacerle soplar en un control. Suerte que la urbana no le preguntó donde iba un domingo a las 7 de la mañana...igual hasta le multan… Una vez los DIEZ reunidos, (quizá lo único positivo de hoy…) hemos puesto rumbo a la capital de La Garrotxa. El viaje tranquilo hasta llegar a Olot. A partir de aquí ruta turística por la ciudad en busca del club. Curiosamente preguntando por la calle no nos sabían guiar, pero preguntando por el club de ajedrez sí,” al lado de la iglesia…” sí, pero cual de las muchas que hay en Olot...? Con algo retraso llegamos a la zona de juego. Solo salir del coche, el frío de Olot hace su presencia. Entramos en el club, nos sentamos y empezamos la temporada 2007. Primera partida en acabar..Iván, sin lucha, tablas en 12….hmm. 0,5-0,5. Este resultado ha sido el más cercano que hemos tenido durante toda la mañana. A partir de aquí todo se nos ha puesto en contra…un servidor, con la partida totalmente controlada y con clara ventaja, permito contrajuego hasta que me dejo o mate o dama… Luego Denis también inclinaba el rey…seguido de Pepo que un acto de entrega por el equipo ha declinado un jaque continuo para arriesgar por el punto para el equipo. Solo Luís avivaba la llama de la esperanza con una victoria, pero de nada ha servido pues Joan perdía un partida donde tenía clara ventaja. Pere también se ha estrenado con derrota igual que Tomy que no ha podido defenderse contra el GM chileno Campos. Carlos Burgos no ha podido vencer y se ha conformado con las tablas, que visto lo visto, hoy eran un gran resultado. Toni también ha arriesgado en un final de tablas para acabar perdiendo. En fin… una derrota que en el tablero no ha sido tan abultado como en el resultado pero al fin y al cabo, una derrota.

Felicitar al Olot por la tundra que nos han pegado.

El primer equip reeditava un duel històric al enfrontar-se al Vulcà, matx que no es disputava des de que coincidiren a Divisió d’Honor i us garanteixo que ha plogut molt des d’aleshores. El resultat final ha estat de 3,5 a 6,5 però en contra del que es podia preveure, els locals hem tingut alguna opció que s’ha esvaït a causa de la llei del rellotge, algun jugador nostre ha notat la inactivitat, fet habitual a les primeres rondes.

Destaquem les taules del MC Carles Oliver davant del veterà Orestes Rodríguez, així com les victòries de Sagués i Andreu, el presi ha protagonitzat el “robatori” de la jornada al remontar una posició clarament inferior, en fi, recursos. D’altra banda el meu germà Rubén no ha pogut debutar amb nosaltres amb una victòria, ja que si bé ha estat superior en gran part de la partida, no ha estat capaç de materialitzar-ho al final (també collat pel temps) on en Guillem Arias ha demostrat el seu saber fer.

Derrota dolorosa encara que previsible que deixa al primer equip amb l’obligació d’imposar-se al Gavà la setmana que ve, en el que serà un duel per mantenir-se a Primera Divisió.

Al B ens han anat millor les coses; val a dir que per primera vegada en diverses temporades tenim un equip que il.lusiona. La base és la mateixa que l’any passat però els retorns d’en Moranta i en Viñals han dotat de més solidesa al conjunt; avui ens enfrontàvem a la Rubinenca B, en principi havíem de buscar els punts per darrere, doncs per davant els vallesans eren sensiblement superiors, sobre el paper.

La primera partida en acabar ha estat la d’en Viñals, a qui li ha faltat rodatge, donant així el que seria l’únic avantatge per als visitants, ja que acte seguit en Sadurní ens obsequiava amb les ja tradicionals taules al primer tauler i servidor ha decidit que avui tocava fer veure que no estic “inflat” per posar l’empat a 1,5. En Javi després de més de vint minuts de reflexió ha vist que la seva posició no donava més de mig punt, empat a 2; a partir d’aquí, alegria, ja que les victòries del veterà Moranta i dels sòlids Bañón i Lucas als dos últims taulers s’han confirmat en un espai temporal d’uns deu minuts. Amb el matx 5 a 2, tot es veu més tranquil.lament, si bé Sorribas inclinava el rei poc després, el darrer mig punt s’ha fet pregar, fins després de la una del migdia, quan en Jordan culminava una bona partida que ens donava la victòria. Meritòries les taules d’en Julio García després d’anar a remolc tota la partida (6,5 a 3,5).

Avui, tot el que fos puntuar era bo, ja que l’objectiu més immediat és la permanència, si bé no descarto que acabem més amunt; de moment, la setmana que ve rebem al Montcada B, que sobre el paper és molt superior…

El tercer equip guanyava 2-4 al Catalunya B, i les dues partides restants, segons una font fiable com és l’MA (que avui ha guanyat i ha declarat obertament que va a pel “pitxixi”) eren taules.

La nostra nova excursió pel "grup de la mort" ha començat amb derrota, i confirma que enguany serà més complicat que mai assolir la permanència. L'equip ha perdut dos puntals respecte l'any passat, els teòrics número 1 i 4 de l'equip, i a més avui se sumava la baixa de Rubén Martín, nou número 1 i "pichichi" de la temorada passada. El resultat reflecteix la superioritat teòrica i a la pràctica d'un senyor equip, que se sol moure més per Primera que per segona, avui amb diferències de més de 100 punts al seu favor en vuit dels deu taulers. No obstant, podem dir que hem vengut cara la nostra pell i fins passades les 13 hores, no es podia dir blat. Al cap de dues hores i mitja, el resultat reflectia un 3-1, taules d'Albert Sánchez contra Delgado i les meves contra Barroso, en partides amb poca història i molt canvi de peces, i derrotes de Xavi Pineda i Jordi Ponce vers Belles i Marza, respectivament. Aquestes dos partides han estat molt més vives: la primera amb atacs en enrocs oposats i la segona amb sacrifici de qualitat per atac per part del jugador local. Xavi Guerrero guanyava Sáez i posava un 3-2 que obria la porta a l'esperança i a partir d'aquí el matx se'ns ha escapat per detalls: Albert Pascual ha perdut per bandera (més traïdora que no sembla en els ritmes d'increment) quan no estava pas pitjor (4-2) i Alex Reyes posava tot de la seva part per forçar la partida contra l'experimentat Albero, però aquest ha sabut anar a menjar-se peons sense que el seu rei acabés de perillar prou (5-2). Pedro Serrano ha tingut fases de força lluita en la seva partida amb Fábregas, amb qualitat d'avantatge però amb massa forats i ho ha acabat pagant prop dels apurs de temps (6-2). Amb el matx decidit, Sulleva firmava taules en una partida que havia canviat de signe més d'un cop i Xavi Serrano guanyava a Palacín en una intensa partida també amb moltes fases (entreges, avantatges, final de torres). Derrota justa, però constatem que la permanència la vendrem cara, tot i ser els últims del teòric ranking.

Jordi Morcillo (Catalunya E.C.)

Un primer encontre molt important per la Gran Penya que aquest any haurà de lluitar per la permanència després d’haver assolit la segona posició la temporada passada. Aquest fet es deu a la pèrdua del nostre primer tauler Rossend Planas que malauradament va morir aquest setembre passat poc després de fer el que més li agradava en el món, jugar els escacs. Conegut per molts, Sendu, com així li deien els amics, va ser un fort mestre català arribant ha tenir 2311 fide. Tenia una gran solidesa de joc però sobretot un immens coneixement de finals com pocs a Catalunya. Tot i això de ben segur que serà recordat, i no ho dic jo sinó molts jugadors que me trobat, per ser un cavaller dins i fora del tauler. DESCANSI EN PAU.

No tot son tristeses ja que avui s’ha aconseguit una victòria molt important tot i les baixes de dos dels nostres taulers per malaltia. Ha estat molt ajustada, més del que els meus nervis podien resistir sabent que una derrota ens deixava amb un peu a preferent. La veritat no recordo haver viscut un matx tant estrany com aquest. La majoria de partides semblaven una cosa però el resultat ha estat molt diferent. El primer en acabar ha estat el Peter, ja que en pocs minuts el seu adversari ha perdut... s’ha deixat, peça d’una forma que no crec que entengui ni ell. Per la nostre part, Canales ha perdut una partida guanyada amb un peó a setena, atac brutal i crec que en algun moment fins i tot tenia peça de més, però el fet d’haver jugat ràpid, ja que havia de marxar ha treballar, és el que ha conduit a un dels nostres puntals, no ha perdut cap partida des de fa anys, a la derrota. Jo, per la meva part, he llançat una posició molt prometedora per voler atacar, quan realment sóc bastant tranquil. Però el més sorprenent ha estat quan el nostre segon tauler ha pogut treure taules en un final amb peons i una torre contra peons i... DOS TORRES!!!!!! No no és la peli. A l’adversari no se que li ha passat, però no era el seu dia; finalment el nostre jugador ha aconseguit tenir dos peons coordinats a sisena amb el rei a prop, i una mica més i guanya. La setmana vinent ens visita el Terrassa B, un equip superior, però no tant com per no pensar en un empat o fins i tot, qui sap, en la victòria.

Empezamos el 1er domingo del por equipos con el derbi de Hospitalet; un Jake “A” reforzado gracias a la absorción del Hostafrancs, ante un Bellvitge Aecs “A” que prácticamente iba con su alineación de gala. Empezó con cierta intriga la ronda, para conocernos un poco la forma de jugar del nuevo equipo; los resultados se hicieron esperar hasta pasadas 2 horas en que este servidor y delegado del equipo dio el primer punto al Jake. No obstante, la inquietud comenzó a hacerse patente, ya que Víctor Torao ( pichichi el del Hostafrancs el año pasado ),con una posición aplastante y con muchísima ventaja hizo un error que le costaba la dama o el mate; y a su vez para rematar, el joven Alejandro Barbero tuvo que inclinar el rey y ceder así otro punto más al equipo visitante dejando el marcador en 1 a 2 en nuestra contra. Se hizo esperar, pero 3 victorias seguidas por parte de Marchador, Ponce y Millaret hacían respirar a los demás, quedándonos cerca del ansiado primer punto del equipo. Domínguez y Langa, contribuyeron con el equipo con sus respectivos puntos, llenando el marcador en 6 a 2 que ya nos aseguraba la victoria; eso sin contar que luego Vicenç Font con su victoria en una partida in-extremis y Alfara con unas tablas ante el nuevo jugador del Bellvitge Aecs, sentenciaron el encuentro con una holgada victoria por 7,5 a 2,5. El ambiente festivo y la ilusión se hacían constatar, puesto que este año, el Jake no queremos mantenernos, sinó que nuestro objetivo primordial es el ascenso a Primera División, y pondremos todo de nuestra parte para conseguirlo! Como anécdota cabe comentar 1 cosa; y es que Víctor Torao no tenía muchas ganas de jugar el por equipos, pero para que todo el que lea esta crónica sea testigo, Víctor Torao ha recuperado esas ganas mediante una apuesta en que entramos Ricardo Langa, Alejandro Barbero, Víctor Torao y yo; que consiste en que, el que haga más puntos de los 4 a partir de la segunda ronda, será invitado por los otros 3 a cenar en un restaurante hasta hartarse xD