Un any més ens ha tocat anar a Terrassa i un any més n’hem sortit victoriosos, això sí, no ens han posat les coses fàcils i en certs moments hem patit bastant pel resultat.

El matx començava amb un 0-2 favorable als graciencs, després de les victòries de Lacasa i meva. Tots dos hem quedat amb molt d’avantatge d’obertura en variants força agudes. Poc després el Víctor Vehí i l’Emili Simón firmaven taules en una posició que sembla que no donava per gran cosa, i la nostra incorporació d’aquest any, l’Alfred Rosich, també firmava taules després de defensar-se correctament en una posició que semblava una mica delicada. Aleshores en Joan Canal ha donat la primera victòria al Terrassa després de conduïr un atac devastador contra el rei d’Ibáñez. L’Eduard avui ha aparegut amb una conjuntivitis de molt mala pinta i el pobre no estava per jugar una gran partida.

Mentrestant, al primer tauler Moskalenko estava aprofitant al màxim els avantatges de la seva posició i obligava al José Manuel López a entregar peça per parar un peó passat i a abandonar poc després, cosa que introduïa un momentani empat a 3 al marcador que ens posava una mica nerviosos. Això sí, pràcticament totes les partides que quedaven tenien un clar color visitant. L’Àlex Bofill ha tornat a guanyar un final amb peó de més amb classe, i al tercer tauler el Michael Rahal es debatia internament entre aceptar l’escac continu que li proposava el rival o embarcar-se en unes variants obscures que implicaven excursions del seu propi rei. Veient que el matx ens era favorable, ha decidit assegurar el mig punt i posar el 3,5-4,5 a falta dels dos últims taulers.

Aleshores ja no patíem gaire, perquè al tauler 9 estaven jugant un final de dames en què els dos jugadors estaven condemnats a agafar les taules, ja que el jugador del Terrassa tenia un peó passat a “a6” però un rei amb “poca roba”, i els dos han acabat acceptant el continu, i al tauler 10 el Guillem Buxadé tenia una posició dominant per tot arreu i acabava imposant-se al seu rival, Jordi Antigua, en un derby veterà en el més pur dels sentits: tal com deien ells mateixos, als campionats de Catalunya per Equips dels anys 50 aquesta partida ja es jugava, tot just quan els meus pares naixien...

El clan dels "Xaviers" decideix el matx

La segona ronda del Campionat ha deixat al C.E. Barberà situat amb 2 de 2 a la classificació. De nou, un matx ple d'emoció i nervis ha desembocat en la segona victòria per la mínima del nostre equip.

En aquesta ocasió, els artífexs de la victòria han estat els membres del temut clan dels "Xavier" del seu primer equip: els tres (Javi Garcia, Xavier Bosque i Javier Peñas) han aconseguit el punt sencer, compensant les derrotes de Gomez Jurado i el cronista.

El matx s'augurava realment igualat, però ha començat força favorablement pels interessos del Barberà, ja que en Xavier Bosque aprofitava un error del seu rival per adjudicar-se el punt sencer, i posar a l'equip per davant. La resta de partides encara eren en plena batalla, però el matx semblava lleugerament inclinat al nostre favor.

Javier Peñas aconseguia una prometedora posició d'obertura i culminava enèrgicament la partida, amb el que l'aventatge era de dos punts. Han seguit algunes taules, com les del nostre primer tauler, Christian Seel (aviam si avui aconsegueixo posar els noms bé!), contra Amador Rodríguez; i a les partides Alonso-Barría i R.Villa-Martínez. Per la meva banda, desaprofitava una bona posició, amb peó de més. Amb la pressió del rellotge (i del meu rival, bé val a dir-ho) no he pogut ni aconseguir les taules. La victòria de Javi García tornava el coixí de dos punts al marcador.

Quedaven pendents, doncs, 3 partides, amb el marcador de 4,5 a 2,5. En Gomez Jurado lluitava una posició molt inferior, que ha acabat perdent, i en Teodoro jugava un final igualat contra David Pons. Les taules han estat inevitables. 5 a 4 i última partida, entre Jordi Hueso i Alex Iraeta. Una complicada partida ha desembocat en un final de Torre contra cavall, favorable pel jugador del Sant Adrià. Aquest incòmode final (Kasparov va aconseguir imposar-se a Polgar en un final similar), ha estat excel·lentment defensat pel jugador del Barberà, aconseguint les taules definitives.

Una gran victòria pel C.E. Barberà, en el seu primer any a la màxima categoria. L'equip està ple de moral i està preparat per lluitar cada partida, cada matx, al llarg del campionat.

Salutacions!

1. GM Fernando Peralta (2585) - GM Radek Kalod (2520) 0-1
2. MI Marcelo Panelo (2435) - GM Salvador del Río (2490) 0-1
3. MC Julio Hernando (2410) - MI Jaime Alexander Cuartas (2490) 0-1
4. MC Jorge Iglesias (2440) - MI Arturo Vidarte (2455) 1/2
5. MF Juan Carlos Escandell (2335) - MI José María Hernando (2400) 0-1
6. MC Antonio Fernández (2280) - MF Raúl Omar González (2405) 1/2
7. MC Adrian Randazzo (2270) - MI Alejandro Ríos (2380) 1/2
8. MC Marc Pascual (2270) - MC Luis Luna (2340) 1-0
9. MC Gabriel Castellet (2285) - MC Antoni Garcia (2335) 1/2
10. Jaume Guasch (2215) - MC Narcís Bravo (2315) 0-1

El matx semblava a priori que havia de ser bastant favorable per a nosaltres, malgrat les absències que teníem aquesta jornada. Però el nostre primer tauler, el GM Comas, no es trobava bé i va oferir taules a l'obertura i l'Antoni Lopez semblava tenir una partida bastant favorable des de l'inici. Clar que també n'hi havia clares per nosaltres i en Miquel Artigas va ser el primer en guanyar. Poc després varem imposar-nos també en els taulers 2 i 3, aquest darrer un Gambit From on Cayetano va ser implacable castigant les febleses de les blanques. Però malgrat els tres punts d'avantatge jo encara no les tenia totes. Pensava que la posició d'en Canovas era delicada (potser no ho era tant) i encara que en Monrabà estava una mica millor suposava que en Garcia Orus podria fer taules (això a causa de que el veterà jugador és per a mi una mena de mite que gairebé sempre pot fer taules si més no.) La partida d'en Grau estava millor per a nosaltres però va ser taules finalment, igualment que la d'Espau amb Catalan. Com que en Font també les va fer finalment, igual que en Canovas, això ja suposava la victòria matemàtica, rubricada per en Monrabá que va acabar triomfant. La darrera partida en acabar ha estat la meva, que jugava amb el veterà mestre Cecilio Domínguez (he jugat ja en aquest per equips amb dos Domínguez, no he pogut guanyar a cap dels dos). Després de quedar lleugerament millor d'obertura el mestre ha comés alguna imprecisió i jo tenia la sensació que la partida estava donant la volta. Quan al final he aconseguit un fort peó passat indeturable i l'he empés fins a un pas de la coronació jo tenia la sensació d'estar guanyant la partida (el meu adversari només tenia 3 minuts al rellotge). Però llavors "el brujo de Huelva" m'ha demostrat que no solament no podia perdre sinó que si algú podia guanyar era ell, que s'ha conformat amb les taules per la precarietat del rellotge. Ha estat un final instructiu.

Fins aviat.

JORNADA AGREDOLÇA…

A priori tots haguéssim signat avui aquests resultats, però després del que s’ha vist damunt dels taulers els del segon equip marxem una mica decebuts. El primer equip s’ha imposat amb més contundència de l’esperada al Gavà, en el que era un duel entre rivals directes per evitar el descens. Han guanyat tots excepte en Fermí Tejero i en Carlos Alonso que han fet taules; entre les victòries cal destacar la d’en Rubén Hernández, ja que és la primera que aconsegueix a les files del Congrés, molt treballada, i la del president Federic Andreu, que s’ha refet així del petit “incident” que havia patit a primera hora i suma d’aquesta manera la seva segona victòria consecutiva. Val a destacar també l’entrega posicional de dama a canvi de torre i peça d’en Pere Martínez, que finalment ha guanyat mostrant una depurada tècnica. Amb aquesta victòria el primer equip manté les opcions de salvació, la setmana que ve una altra final contra el poderós Sant Martí. El segon equip ha estat una història diferent; ens enfrontàvem al filial del Montcada, l’equip més dur del grup, amb diferència, no obstant, avui tenien algunes baixes, fet que ens ha donat alguna opció. El matx es posava en contra aviat, amb les derrotes d’en Viñals i d’en Bañón, poc després Jordan ha signat taules (0,5-2,5); en Lucas tampoc ha fet la seva millor partida i ha perdut, així com en Moranta, que pugnava al primer tauler amb un rival 200 punts superior a ell (5,5-4,5). A partir d’aquí, la reacció; en Julio García ja ens ha obsequiat amb la primera victòria de la temporada mentre que en Sorribas no ha pogut passar de les taules en un final d’alfils de diferent color (2-5). Quedàvem en Javi, en Codina, que avui ens reforçava i jo. Avui m’ha tocat viure la cara amarga del per equips; en Javi i en Codina han sabut imposar-se en posicions confoses i jo havia aconseguit un final de rei i cavall amb dos peons de més que no se’m podia escapar; desgraciadament el rei i el cavall negre tenien molta gana i els peons han caigut com si de caramels es tractés; no s’ha trencat l’estadística que indica que en tres partides que he jugat amb la Teresa Muñoz toca repartir-se el punt; taules i el matx pels visitants; ara tocaria prometre que miraré finals i tot això, però dubto que ho faci…d’alguna manera els escacs premien a qui hi posa més dedicació. La setmana que ve anem a Castelldefels, un enfrontament que dictaminarà cap a on hem de mirar. Els del C han empatat a quatre a domicili contra l’Aurora, un dels equips amb qui en principi s’han de jugar una plaça d’ascens; destaquem la victòria solvent de l’MA, que porta 2 de 2, en un dels millors inicis que ha signat durant els ja no pocs anys que porta a l’entitat. El D ha perdut 4 a 0, mentre que l’E ha aconseguit un 4 a 0; demostrant que a la categoria de Tercera Territorial cada matx és una loteria.

Fins la setmana que ve

Pel davant, els nostres DOS PROFESIONALS no fallen, i entre tots dos s’han endut punt i mig. El nostre GM, Mircea Parligras, ha igualat fàcil amb negres i taules. I la nostra MI, Ana Matnadze, ha aprofitat un cop tàctic erroni del seu adversari, per imposar-se amb molta habilitat.

Quim segueix en la seva línia d’intentar fer un brillant campionat i ja porta 2 de 2; a l’igual que Ana Matnadze i Miquel Martínez.

Poca cosa es pot dir quan es perd d'una forma tan clara, sense guanyar ni tan sols una partida. Avui, fent cas de les meves peticions, hem posat l'equip visitant de cara a la paret (el Catalunya és l'únic equip del planeta que fins ara no ho solia fer), però ni així. Els dos equips han presentat el seu 10 de gala, però la mitjana d'elo assenyalava una diferència de 100 punts per als visitants. Igual que la setmana passada, ben aviat el marcador el teníem en contra: Ponce havia de sortir amb el rei massa aviat i això li costava la partida contra Martínez, mentre que Pascual errava en el càlcul posicional i quedava perdut davant Garriga (0-2). Al mateix temps, Carles Fernández, m'entregava una peça per tres peons (que després eren 4) per frenar un allau, però al cap de poc ha hagut de repetir jugades per no arriscar-se a entrar en un final incert però amb iniciativa local (0.5-2.5). La partida que pintava pitjor era la de Sulleva vers Colet, i així s'ha traudït en el marcador (0.5-3.5). Les demés marcaven avantatges mínims o igualtats, però la majoria s'han decantat pels badalonins. Els dos Serrano firmaven taules en posicions encara no prou mortes (1.5-4.5). En aquell moment han començat a sonar les oracions des de la sala d'actes del Casinet, convertida en eventual mesquita. Però si Al.là ha passat avui per Sants, no s'ha aturat a donar-nos un cop de mà. Rubén Martín havia entrat en un final de torres que no semblava inferior, però de cop i volta s'ha trobat amb què els dos peons que tenia estaven absolutament indefensos: Borràs anotava doncs el punt decisiu dels visitants. En els minuts de les escombraries, Albert Sánchez es deixava una torre fruit de la relaxació contra Guillem García, Guerrero perdia per culpa d'un peó passat de P.Fernández que no ha pogur aturar mai i Pineda i Triquell signaven taules en un final de cavalls igualat. El grup de la mort està més dur que mai: els rivals són una mica els de sempre, però amb l'afegit que venen amb tot el seu arsenal. La cosa està cara, però de moment encara ho té pitjor el Nàstic.

Victória de El Vendrell en su desplazamiento a Reus por 1,5 a 8,5 frente al Escacs Reus. Encuentro de jóvenes amigos y no tan jóvenes donde se han recordado tiempos pasados y 10 partidas interesantes que se han resuelto a favor de los visitantes. Victórias de Gavril, Mateos, Alberto, Víctor, Pellicer, Pons y el joven Carlitos. Y han entablado Saumoy, Montón y Pamies. En fin, nos ponemos con 1,5 de 2 y a seguir luchando que nos espera un duro camino. Suerte al Escacs Reus y saludos a todos.

Pre-matx: Dos equips clàssics de la categoria Preferent. A priori semblava un enfrontament força igualat, tenint en compte també que el sensiblement inferior de Elo era el local. Dissabte vespre, també una vegada més, hem hagut de lluitar força; salvant alguns problemes imprevistos i evitant certs malentesos. Els mòbils, també una vegada més, s'anaven quedant sense saldo.
Finalment a dos quarts de nou de l'endemà diumenge ja estaven fetes totes les trucades i estava tothom preparat per jugar. Providencial especialment el treball realitzat pel Frederic.

Matx: Avui l'equip ha conseguit un meritori resultat. L'Héctor Mestre ha conseguit el primer punt. Aquesta petita avantatge ha durat força ja que progressivament anaven seguint vàries taules. La primera la del Guillem Subirachs; després taules del "Periko" en una partida força posicional; més tard el Rafael Vela i el Joan Orriols. Al mateix temps es veia un mig joc complicadissim a la partida de la Rula i la meva. La partida de la Rula era espectacular; es feia difícil establir un pronòstic ja que guanyava material però el seu rei estava a "d3" amb moltes peces encara en joc. Jo perdia peó i a sobre també desenrocat, no tenia cap compensació. Aleshores algú m'ha dit que anavem 5 a 2 i m'he calmat molt i he començat a jugar més precís i l'altre a fer alguna errada, la veritat es que he salvat una posició pràcticament de tirar el rei. Havien guanyat el Marc Capellades, el Javi Ruiz i també la Rula, més unes taules del Frederic Corrigüelas. Ja sé que no cuadren els números però la meva partida era molt complicada i no seguia el fil del matx. Finalment, ja amb el matx decidit, només quedava el meu final de torres amb peó de menys.També, com tota la meva partida, resultava molt complicat i tots dos hem fet imprecissions i desaprofitat moments guanyadors d'ell i de taules meves. Però al final he tingut sort i he tret taules.

Post-matx: Aquesta victòria ha resultat important. Hem salvat un dels desplaçaments més complicats. Mantenir-se a la Categoria Preferent sembla ja un objectiu força més asequible. He de reconeixer que avui podia pronosticar guanyar, però no esperava que l'equip realitzés tants punts. Per cert, bon local aquest del Masnou; la sala molt apropiada i també m'ha agradat l'edifici.

QUAN PERDRE ÉS EL MÉS DIFÍCIL...

Matí gris i fresquet. Sortim cap a Granollers. En Daniel Salvador conta algun acudit. En Òscar Companys condueix. En Joan Antoni Serrano i jo mateix completem l’expedició. Complicació a l’accés a la ciutat de Granollers. Hi havia carrers tallats a causa d’una mitja marató. Arribem cinc minuts tard. La resta de l’equip ja ens espera a la porta del club d’escacs Granollers. Local glaçat. No em trec l’abric fins que la calefacció ha començat a notar-se. Davant, en Pere Emili Fernández, MC que em superava en 100 punts ELO. Negres. Onzena jugada, demano taules i me les concedeixen. En Marc Ferrer, al meu costat també accepta unes taules. Repetim. Ve en Daniel Salvador i ens diu si volem anar a esmorzar. Perfecte. Al llevar-me massa just havia oblidat esmorzar.Ell ja ha fet un punt sencer perquè el rival s’ha quedat a casa. Baixem al bar. Entrepans i cafè. Amplia xerrada repassant l’actualitat del segon equip i preguntant-nos què és el que estaria fent el primer a divisió d’honor contra el Sant Adrià. Ara ja ho sabem: a fet just el contrari que nosaltres és a dir guanyar per 5.5 – 4.5 Efectivament. Quan ja ben servits hem pujat de nou al local de joc ens fregàvem els ulls. En Joan Antoni Serrano arrasava; el nostre jugador-institució, en Ramon Barris (pare) defensava admirablement un final de torres perillós pels nostres interessos i aconseguia taules; en Companys comptava amb una peça de més i....tots sabem sumar! Eren 4.5 a 1.5. Ens fregàvem de nou els ulls quan m’estava mirant la partida “guanyada” d’en Òscar on ha passat el següent:
Blanques. (Companys) a3,b3,f5,g4,Af4,Rg3 Negres. (jugador local) a5,b4,c5,f6,Rh7. Juguen Negres i fan 1...c4 (a la desesperada...) I va el nostre home i ens fa: 2.Ad6??, c3 3.bxc3, bxc3?? (amb 3...b3 el negre coronava dama inevitablement)
Naturalment ara el blanc torna l’alfil a f4 i controla, però mare de Déu quina manera de patir!
I era una premonició. Ja no em fet ni mig punt més. Ens hem quedat amb els 4.5 i prou. Quatre punts sencers han anat caient del cantó del Granollers i nosaltres hem tornat a la realitat pura i dura. En David Escanes s’ha empatxat de peons: indigestió. N’Enric Mármol no ha pogut certificar unes taules que semblaben a l’abast. En David Gómez ha quedat posicionalment tocat i n’Albert Segarra no ha pogut amb la tensió final i ha comés una imprecisió que l’ha dut a la derrota. I bé. Queda una cosa: felicitar esportivament el Granollers perquè poques vegades es veurà una remontada així. A dinar i fins diumenge que ve. Als carrers de Granollers una massa impresionant de corredors sua la camiseta. Tornem cinc en una llauna. Algú es mareja. Parem. Aire fresc. Camí de corves podent tornar per l’autopista gratuïta. El “full de ruta” no ha funcionat. L’equip tampoc ha funcionat. Quelcom ha fallat. Haurem d’esbrinar què ha sigut.

Novament com la setmana propassada ha estat Santi Simon qui ha possat el 5.5 al marcador en resoldre un final de dos alfils contra torre devant Ernest Serrat.

Abans hi había hagut les taules de Jordi Sors amb Algaba i del Dr. Pou amb Albert Riera i la victoria de Oscar Baños devant el MC Marc Verdaguer a qui ha sotmés a una pressió constant i despres les taules de Recoder-Parramon I Fabre Vila-Tatché; la victoria de pep Presseguer per atac devant Oliveres deixant per mes tard el punt del capità Xavi Torras devant Jordi Bautista en final de Torres i Dames on coronava primer.

Per no perdre la costum , la darrera partida en acavar ha estat la del Mestre Català MIquel Fabré Massana que ha asolit taules devant el fort jugador Jordi Ferrer Serrabassa

Desitgem sort al jove equip de Calldetenes que donará mes d´una sorpresa en aquesta Categoría

avui només cronista

Jordi Lazaro

Centelles Taradell - Calldetenes 7-3

1. José Valencia (2190) - Amadeu Alegret (2075) 0-1
2. Jaume Grau (2170) - Artur Giménez (2050)