Gran i sorprenent victòria del Figueres “B” en un duel de filials davant l’UGA “B” a domicili

A la tercera ronda del “Campionat de Catalunya per Equips” el C.E. Figueres ha perdut clarament davant el Cerdanyola del Vallès per un resultat de 2 a 8. El Cerdanyola era superior en Elo en tots els taulers excepte en el nº 1, on els 2 GM tenien el mateix. Contràriament al que indica el marcador final, el matx ha estat molt disputat i no s’ha decidit fins al final del matí. Hi ha hagut algunes partides que semblaven favorables al Figueres, però totes s’han acabat decantant del costat del Cerdanyola. Jordi Serra ha perdut per temps, quan unes quantes jugades abans tenia la partida guanyada. Per la seva banda, el flamant GM Iuri Solodovnichenko, ha conseguit entaular amb l’altre jugador més fort de la categoria (juntament amb el GM Pelletier de l’UGA). Cal destacar l’excel.lent inici de campionat de Carles Barrera, que amb 2 punts de 3 possibles, i sense cap derrota, és el jugador amb millor percentatge de l’equip.

Avui m'ha tornat a tocar fer la crònica (esperem que en Dani hagi pogut fer la norma de MI al torneig que està jugant a Soller...).

Bé, matx molt interessant el viscut aquest matí entre dos equips de club amb tot el que això implica.

LOPEZ - AMADOR RODRIGUEZ = 0.5-0.5 avui ens hem retrobat a l'UGA amb un d'aquells jugadors que deixa petxada allà on ha compartit diades escaquístiques i realment l'Amador avui jo diria que tenia guanyat a en Lopez però ha estat en els destrets de temps d'aquest ritme tant accelerat a que ens hem d'enfrontar que ha aconseguit igualar en un final de torres amb peó de menys.

RAHAL - BARRIA = 0.5-0.5 tercera partida consecutiva de'n Michael amb negres i avui crec que l'han apretat força tot i que finalment ha sabut mantenir l'equilibri.

LACASA - GUTIERREZ = 0.5-0.5 en Josep Anton ha estat a punt de guanyar però el seu rival ha estat a l'alçada en la part tàctica i ha aconseguit equilibrar finalment.

BOFILL - PONS = 0.5-0.5 l'Alex ha assolit avantatge estructural en una DGrunfeld jugada de forma lleugerament imprecissa pel jugador de Sant Adrià tot i que després ha sabut complicar la partida amb un atac al rei que ha equilibrat la situació.

ALEXANDROVA - CUBAS = 1-0 victòria clara i contundent de l'Olga a la que sembla que les vacances li han sentat molt bé i ha retornat amb energies renovades.

VEHI - TARRAGO = 1-0 en Victor ha jugat de forma molt convincent atacant la debilitada estructura del flanc de dama del seu contrincant i ha donat el punt definitiu per guanyar el matx.

ROSICH - MINGUEZ = 0.5-0.5 l'Alfred ha signat les seves terceres taules consecutives en una partida molt equilibrada tot i que sempre amb un lleuger avantatge per part seva que semblava podia portar a guanyar el punt sencer.

IBAÑEZ - HUESO = 1-0 primer m'han deixat igualar i després m'han deixat atacar. Com a resultat de tot plegat he pogut guanyar en una partida bastant temàtica i crec que formativa sobre l'escandinava.

BUXADE - MARTINEZ = 0-1 en Guillem avui s'ha decidit per atacar en una posició que no ho permetia tot i que ho semblava. I quan només ho sembla s'acaba perdent.

HECTOR JAUSAS - VAZQUEZ = 1-0 molt bon debut al primer equip de l'Hector Jausas. No només per la victòria en sí sinó també per la sensació de control que ha deixat en la seva partida front un perillós adversari. Felicitats i benvingut...

Volia finalitzar desitjant sort al Sant Adrià per propers enfrontaments. Així com l'any passat vaig opinar que la seva actitut no havia estat bona venint a jugar només amb 6 jugadors, aquest any a casa nostra ha vingut un equip seriós i compenetrat que crec donarà encara alguna sorpresa i lluitarà per no baixar.

Salutacions cordials,

EL C.E. BARBERÀ CONTINUA EN RATXA (3 DE 3)

El C.E. Barberà ha aconseguit la tercera victòria consecutiva a la Divisió d'Honor dels escacs catalans, a l'imposar-se per la mínima, també per tercera vegada, al C.E. Reus.

Ha estat un matí apassionant d'escacs. Aquest any, es respira una atmosfera especial a la Torre d'en Gorgs, un ambient que convida a jugar a escacs i a lluitar fins a l'última gota de sang. I això és el que avui ha fet l'equip local. Ha aconseguit imposar-se a un matx apretadíssim que semblava, durant la majoria de la jornada, favorable al Reus; però la resistència a l'estil numantí dels jugadors locals ha dut les taules a partides que semblaven desfavorables, aconseguint la victòria in extremis.

El matx ha començat molt igualat, i el primer tauler a acabar ha estat el primer, on Teske i Kogan han signat la pau només sortir de l'obertura. Ràpidament, Asensio ha aconseguit una magnífica victòria, amb un atac letal, contra la francesa de Solé.

Aixi, però, Javier García avui no ha tingut el seu dia, i ha obtingut una posició força desfavorable molt ràpidament: En Montell no ha perdonat i ha rematat l'empat al marcador. Les taules de Christian Seel, que ha sortit de l'obertura amb aventatge clar però ha estat a punt de perdre, han dut l'empat a dos al marcador, mentre Javier Peñas consolidava una posició favorable i obligava el seu rival, que ha entregat de tot, a abandonar. Amb 3 a 2 el cronista ha aconseguit sortir d'una delicada posició i equilibrar les forces contra Palacios, i el marcador ha quedat en un 3,5 a 2,5. A la resta de taulers, Bosque defensava un final amb peó de menys, Iraeta intentava enganyar el seu rival, que tenia clar aventatge. Roberto Villa lluitava una posició molt tensa, i Johnatan Alonso tenia clar aventatge a un final de torres.

Finalment, Iraeta abandonava la posició, però en Jonathan tornava l'aventage al marcador, pel Barberà. en Bosque aconseguia les taules, després d'una exacta defensa en un final de torres, amb el que es manté imbatut i amb 2,5 de 3.

En Roberto Villa, amb les seves taules donava la victòria al club local, que es troba amb 3 de 3, al front de la classificació. I la moral està pels núvols! els fitxatges donen un bon rendiment i la resta de l'equip lluita fins el final, venent molt cares les derrotes. Però la clau de l'èxit rau, probablement, en el fet que existeix un excel·lent esperit d'equip entre tothom: jugadors i directius! --

 Josep Pellús :)

Si que es cierto que el Andorra perdió injustamente por la mínima, debería haber sido más abultada su derrota. Pero, como sólo hablamos de aquello que nos interesa (las demás partidas pasan rápidamente a un segundo plano), nos centramos en la partida clave del match, y como nó, analizamos el momento de la posición final que más nos conviene, y claro ¡ son tablas !. Pero... habría que explicar alguna cosa más, no cree Sr. Oscar de la Riva ...

Primero. Deberías explicar el fair-play que tuve al escuchar la propuesta que me hizo el Sr. J. Mellado de empatar a 5, cuando quedaban dos partidas por concluir (creía que el Delegado eras tú, en el acta consta tu firma), y al no aceptar las tablas, insistió en decir que si había visto bien las dos partidas. Yo con respeto, le dije que se iban a jugar las dos partidas. Ahí tenía que haber acabado la cosa, cuando de repente me hizo un comentario al respecto, en plan irónico y prepotente, por no aceptar el empate del match. Rápidamente le repliqué, y él enseguida dijo que era broma. Claro, el lo dijo sin ánimo de ofender, y yo me lo tengo que creer. ¿Cuántas veces habremos comido juntos el Sr. Mellado y yo?, ninguna. Si en cambio, yo no me puedo sentir molesto y vosotros sí, por celebrar la victoria de mi equipo, -sin meterme con nadie, ni faltar el respeto-. Quizás tenemos que crucificar a las aficiones deportivas, cuando sus Clubes consiguen éxitos, que son celebrados por todo lo alto; porque claro, la alegria de unos es la tristeza de otros, ¡bendita hipocresía!. Para hablar de fair-play, –quizás- como Delegado, deberias haber preguntado a todos tus jugadores, si su actitud fué correcta durante todo el encuentro, ¿verdad?, ya te lo digo yo, todos menos uno.

Segundo. Decir que una determinada posición es tablas, es muy relativo, -aunque bien jugado lo sean. Hay infinidad de ejemplos, que demuestran que los GMs también se equivocan, y pierden partidas que son “tablas técnicas”. En una partida, siempre hay muchos factores que intervienen, (sobre todo el reloj), que nos hace ver lo humanos que somos. En muchos torneos, (en las primeras rondas), he visto y también sufrido derrotas dolorosas; como un GM apura mucho una posición de “tablas”, con un jugador de inferior “elo”, porque intuye que en algún momento, (quizás por la presión del reloj), cometa ese error que le dé posibilidades de ganar. Ahora la cosa cambia, cuando se enfrentan entre ellos, y yo me gregunto: ¿Por qué voy a aceptar el empate a 5 (del otro Delegado) ?, cuando en el momento que se me ofreció dicha posibilidad, mi jugador tenía R+T+T+p, y el otro R+T+A+p+p; quizás sean tablas a los ojos de un GM ó bien Fritz demuestre lo contrario. Pero... los dos rivales no son GMs, y cada uno, evidentemente juega en función del “elo” que tiene. Además, si difícilmente podría perder mi jugador (aunque sorpresas te da la vida), ¿que ganaba con aceptar las tablas, cuando en “teoría”, el empate siempre lo tenía?. Al contrario, sometí a una fuerte presión a mi jugador, que luchó tenazmente por la victoria, y que casi siempre estaba inferior en tiempo. De paso, quiero felicitar a los dos jugadores, por la lucha y la deportividad que emplearon en todo momento. Pero.... ¿qué hubiera pasado si la situación hubiese sido al revés?, Andorra con todo a favor,. ¡Bendita hipocresía!.

Tercero. Sr. Oscar de la Riva, tenía buen concepto de ti, y me he equivocado. Has caído muy bajo, al insinuar que yo cometí algún tipo de irregularidad, para que mi jugador se diera cuenta de que había ganado por tiempo. NADIE AVISÓ A MI JUGADOR, pero claro está, es tú palabra contra la mía. Algunos GMs os creéis con derecho a decir lo que os dé la gana (sin demostrar nada), sobre el resto de los mortales, tan sólo desde la posición que ocupáis, ya tenéis mucho ganado; pués conmigo no. Hablar gratuitamente y calumniarme sin ningún motivo, es decir muy poco a favor tuyo. Quizás –entiendo yo-, que algún jugador de tu Club, te ha calentado la cabeza, (imagino quién). Pero.... ¿dónde estabas tú?, cuando tu compañero perdió por tiempo. Si tan seguro estás de que cometí alguna irregularidad, ¿por qué no lo reflejastes en el acta del encuentro?, ¡tenias mucho a ganar!. Porque eres bueno, ¿verdad?, y los demás los malos. ¿Por qué no me comentastes nada al acabar el match?, podíamos haber aclarado algún tipo de duda, los hombres dan la cara, aunque algún jugador tuyo estaba muy dispuesto a liarla, tenía ganas, ya sabes de quién te hablo. Y si no estabas seguro de nada(porque no lo hubo), ¿por qué difamas, mientes y te metes conmigo?. Deberías haber centrado tus comentarios en las partidas, y dejar de hacerte la víctima, ¡hay que saber perder!. El único perjudicado aquí soy yo, -Sr. Oscar de la Riva-; primero por aguantar los comentarios del Domingo, y luego por la desafortunada crónica que hicistes del match. Para decir ciertas cosas, vale más estar callado.

Cuarto, Como lo único que hice, fue celebrar la victoria de mi equipo, sin meterme con nadie, y parece que sentó mal, pido disculpas a aquellas personas que pudieran sentirse ofendidas. Con esto doy por terminado el asunto, que empezaron otros, y digo que doy por terminado el tema, porque al igual que paso de la tele-basura, también paso del internet-basura. Tan sólo he ejercido mi derecho de réplica, y a la defensa de las falsas acusaciones sobre mi persona.

L. COMAS ½ Cristian CRUZ ½
J. MAGEM ½ Filemon CRUZ ½
C. ALONSO 0 J. ESCUDE 1
V. RIVAS ½ D: BOIX ½
O. OLIVA 0 D. LEIRO 1
M. ARTIGAS 0 M. GONZALEZ 1
M. FDEZ.-DIAZ 0 J. PRAT 1
M. MONRABA ½ J. MARTINEZ ½
A. CANOVAS 1 J. GALLARt 0
I. GRAU 1 X. BALAGUE 0

Des de bon començament la cosa no em feia gaire bona impressió(si, ja sé que el president em dirà que sempre soc pesimista)La primera partida en acabar ha etat la de l’Oscar Oliva que ha perdut. La segona taules del GM Magem. La tercera taules d’en Victor RIVAS. Artigas perdia llavors de peó, Monrabà també, Cayetano anava molt precari de temps a una posició complicadíssima i Albert CANOVAS era elque feia més bona impressió tot i que havia lliurat una peça per dos peons sense mat Immediat i axò sempre comporta certs riscos. La partida del primer tauler mai ha donat la impressió que es pogués guanyar, tot i que davant la categoría d’un GM sempre els meus pronòstics els poso entre parèntesi. Llavors, quan Cayetano a la desesperada ha reclamat unes taules per triple repetició que clarament no ho eren i Artigas era clar que perdria, la meva partida ha arribat a una situació on ens veiem forçats a repetir moviments i fer taules. He repetit dues vegades i llavors he fet allò que en aquests casos diuen que cal intentar: “inmolar-se per l’equip” però potser em podia haver immolat amb més gràcia perque no li he posat gaires problemas a en Joan Prat i de seguida he quedat clarament perdut. No obstant, com que en Comas ha fet taules em queda el consol que ni les meves hipotètiques taules ni el meritori final que ha aconseguit guanyar l’Isidre Grau eren suficients per esquivar la desfta de l’equip. El Tres Peons ens ha guanyat amb justicia i només resta felicitar-los.

TRIOMF PARCIAL

Mai plou a gust de tots, quan el primer equip guanya el segon perd i viceversa. Afortunadament el Barça ofereix més solvencia que nosaltres i tant en bàsquet com en futbol ens hem endut la victòria (gratificant especialment la humiliació al Madrid a la Copa del Rei). Com anava dient, avui el primer equip tenia un complicat desplaçament a Sant Martí, en un enfrontament ja clàssic durant els darrers anys, els locals han imposat la llei de les llistes, si bé han hagut de suar, victòries d’en Fermí, Martínez i Salvo i taules d’en Sagués, Roch i del meu germà, que tenia la partida millor i no ha pogut concretar-ho, esvaint-se el mig punt necessari per assolir l’empat, en una situació que et deixa mal sabor de boca quan la teva és la última partida en acabar i tens la sensació que has regalat mig punt (en puc donar fe perquè a mi em va passar la setmana passada). Ara tocarà patir, ja que a la primera divisió baixen tres a cada grup; confiem en la veterania i el saber fer d’aquest grup compacte. Nosaltres per la nostra part ens hem comportat a Castelldefels; anàvem amb les baixes d’en Josep Sadurní, per motius laborals i d’en Viñals, però per darrere ens han reforçat l’Eduard Brufau, que avui debutava amb el segon equip i en Codina; ambdós s’han anotat el punt en un matx que s’ha guanyat per darrere, on érem superiors. Victòries de Lucas, Javi i Sorribas, mentre que en Jordan i en Moranta han hagut d’inclinar el rei davant els locals (2-5); feia falta mig punt entre els tres que quedàvem, en Julio defensava una posició complicada, en Bañón jugava una partida amb alternatives i jo cercava les taules en un final inferior; finalment en Bañón no ha escollit la bona opció i ha perdut, mentre que jo m’he deixat donar mat amb les peces menors quan ja estava força collat, coses d’aquest ritme (alguna justificació he de donar no? ;) ), per sort, màgic Frezzi (Julio) ha tornat a convertir una posició inferior en un final amb opcions de victòria i després de fer-nos patir ha forçat la posició per aconseguir la victòria, posteriorment ens ha confessat que no sabia que amb mig punt ja guanyàvem, en el que ha estat un malentès entre en Javi i un servidor que avui era “multifunció”: jugador, delegat, cronista, xofer i guia, és a dir, un malalt com Déu mana! Amb aquest punt la permanencia sembla més asequible, parlàvem de buscar alguna cosa més, però amb equips com els filials del Colon o del Tres Peons tot és molt complicat, si bé l’equip està demostrant ser força més contundent que en temporades anteriors. El C ha encaixat un bon correctiu; 2-6, victòries d’en Gómez i en Fraile, mentre que l’MA ha deixat escapar una posició de taules per experimentar això de forçar una partida, a hores d’ara ja confessa que no ho farà més. Amb aquesta derrota el tercer equip queda una mica despenjat de la pugna per pujar de categoria El quart equip ha vençut per 3,5 a 0,5, amb victòria del mediàtic J.J.Fernández, mentre que l’E crec que ha encaixat un 0 a 4 degut a que avui no ha pogut comptar amb la seva estrella, l’Emili López.

Evidentment que no ens sap greu. Ell ha fet molt pel nostre equip i club.

A més, teniem a Joan Romero, que la setmana passada ens havía demanat que no el convoquèssim per al día d’avui; doncs tenía un compromís personal i familiar. O sigui que, ...... Al final, el mateix Joan va ser qui un altre cop s’ha sacrificat pel club; veïent que si es donava una altra baixa en els primers taulers, llavors si que haguès pogut ser massa.

Pel davant, en el día d’avui teníem a Ana Matnadze. A l’igual que va passar en la Copa Catalana, on va jugar de 1 i va fer 9 punts de 9 partides. Ana és una gran jugadora i una gran professional. Avui no tenía una partida fàcil; doncs l’Alvar Alonso és un rival sempre complicat. I no tots els díes es pot jugar bé; com per exemple, avui ha sigut un d’aquests dies. Això sempre és bo, tenir la fortalessa interior suficient com per poder mantenir viva una partida, esperant la nostra oportunitat.

David Collado ha fet una partida interessant i ha guanyat bé.

Antoni Navarro també ha fet una bona partida. Ha jugat bé fins al final, en que quan ja teníem el matx guanyat; ha apostat per fer una “partida brillant”. I en aquest joc, tot no val. I David Huici s’ha trobat una victòria inesperada.

Miquel Martínez està en ratxa i va camí de PITXIXI (porta 3 de 3). Avui ha guanyat bé, amb negres. Ha plantejat una defensa amb opcions d’atac i li ha sortit bé.

A David Escofet també el tenim molt inspirat. I avui ha tornat a tenir una altra partida amb lleugera avantatge que ha guanyat relativament bé.

Marc Campos ha volgut fer una gran partida d’atac. I s’ha estrellat una mica amb la defensa del seu adversari. No passa rès.

Quim ha estat avui bastant espès. No ha fet una bona partida. Però al final s’ha trobat amb una victòria; la veritat és que una mica inesperada; però que compensa la derrota també inesperada de l’Antoni Navarro.

Avui debutava en el primer equip aquesta temporada en Joaquim Trescastro. En Joaquim és un altre jugador molt fort i que també és un luxe per nosaltres; que jugui de 10. Avui ha jugat molt concentrat i ha guanyat bé.

Amb 3 punts de 3 tenim en el nostre equip 3 jugadors: Ana Matnadze, Miquel Martínez i Quim Cortés. Sort d’ells que estàn molt inspirats i estàn ajudant a que l’equip aconsegueixi els seus objectius; que en un primer moment era salvar la categoría.

Joan Domínguez 2280 ½ - ½ Batlle 2230
Vicenç Font 2245 1 – 0 J.R. Torner 2215
Juanma Sánchez 2235 0 – 1 Creus 2185
Ricardo Langa 2215 0 – 1 Sayrol 2180
Alejandro Barbero 2205 1 – 0 Duari 2105
Joan Marchador 2185 1 – 0 Vidal 2080
Joan Ponce 2170 1 – 0 J. Torner 2050
Jose Luis Alfara 2140 ½ - ½ J. Vila 2040
Víctor Torao 2140 0 – 1 M. Roig 2025
Antonio Madrid 2045 ½ - ½ J. Farrés 2000

Ya llevamos 3 rondas hechas, y la clasificación cada vez deja más claro cual es el objetivo de cada equipo. Esta ronda, no hemos podido contar con Millaret y le ha sustituido Madrid del segundo equipo; a pesar de creer que podíamos ganar tranquilamente ya que el Calaf llevaba 2 derrotas consecutivas, la verdad que a media mañana teníamos prácticamente asumido que podía ser nuestra primera derrota del por equipos, y es que el panorama no dejaba lugar a dudas: Domínguez estaba con ligera ventaja posicional ; Font se metió en una partida de las que le gusta con mucha táctica; yo comencé con mi apasionante inglesa, pero un error estratégico me sentenciaba a una lenta muerte; Langa parecía que llevaba controlada la partida, pero un error de cálculo le obligaba a cambiar su dama por torre y caballo; Barbero era una de las pocas partidas que realmente pintaban bien, debido a su exótico caballazo que hacía furor en su tablero; Marchador como siempre a su ritmo tranquilo pero firme, se quedó con ventaja pero aún se debía transformar; Ponce con gran ventaja posicional logró materializar dicha ventaja en un importante peón; Alfara luchaba en su partida con una cierta igualdad; Torao tenía la iniciativa en la partida, tal y cómo a él le gusta y Madrid con cierta ventaja posicional en un choque directo en el flanco de rey parecía que sería la partida más fácil de ganar.

Tras algo más de 1 hora, Torao con 2 peones de menos en un final inclinaba el rey cediendo un punto al marcador en nuestra contra; Alfara hacía tablas en una partida igualada, dejando el resultado momentáneamente en 0,5 a 1,5. Barbero daba un respiro a nuestra agonía de esos momentos con su importante punto que daba el empate a 1,5; que seguido de unas tablas de Madrid en una partida que se le complicaba y una decisiva victoria por tiempo de nuestro segundo tablero Font combinado con la victoria de Marchador, subía el match en un 4 a 2 a nuestro favor. Aunque a muchos les parezca que el match ya estaba decidido y que pasó lo peor…eso no es cierto, puesto que Langa y yo seguíamos jugando porque esto es un por equipos, pero estábamos perdidos como ratas; Domínguez quería aceptar unas tablas de su rival y me apresuré a decirle que por el momento no, puesto que Ponce tenía 1 peón de más pero aún no era decisivo, y por tanto, que siguiese jugando hasta que se aclarase la partida de Ponce.
Langa no aguanta más el sufrimiento y ya abandona entregando un punto más al equipo del Calaf, con lo cual nos quedamos en un 4 a 3; la partida de Ponce comienza a ver la luz, ya que ahora ganaba un segundo peón y Domínguez firmaba tablas, dejando la cosa en 4,5 a 3,5; yo sigo perdido pero resistiendo, hasta que ya he de entregar un caballo y Ponce ya gana en pocas jugadas, entonces abandono. Ponce se impone y entrega su punto a un desesperado Jake que llevábamos toda la mañana sufriendo de mala manera, al fin el resultado esperado con esa cifra mágica de 5,5 a 4,5, que nos mantiene en primera posición de la clasificación para el ansiado ascenso a primera división!

Desde aquí aprovecho para dirigirme a los jugadores de Jake que entrarían a jugar en los equipos A y B por lista, y que hasta ahora no han podido jugar, que se movilicen y hagan un esfuerzo, el equipo los necesita para ascender al Jake “A” y al Jake “B”; entre todos transformaremos esta gran ilusión en una gran realidad y un gran triumfo!

CLASIFICACIÓN DE LA APUESTA

Alejandro Barbero: 1,5
Juanma Sánchez: 1
Ricardo Langa: 1
Víctor Torao: 0,5

A pesar de la ventaja de medio de punto de Barbero, aún queda mucho por equipos por delante; y todavía esa distancia es recuperable para todos, incluso por Torao, que cómo en la final de rápidas de la copa catalana puede hacer una extraordinaria recuperación, así que a luchar por la cena y sobretodo por el ascenso del equipo ;)

Avui ens ha tocat perdre per la mínima a nosaltres, però els hem donat un bon ensurt als de la Colmena.

Tot i que hem portat un equip de circumstàncies per les nombroses baixes d’aquesta setmana, poc ens esperàvem poder plantar cara a la Colmena, però la veritat és que la cosa ha estat molt ajustada, tant que els locals han vist perillar el punt.

De les ultimes dues partides, l’Hector ha perdut però havia estat tota la  partida molt superior tot i que finalment no ha pogut rematar i els temps se l’hi ha tirat a sobre. Restava la partida d’en Joan contra la Beatriz en la que el nostre jugador ha tingut avantatja gran part de la partida però no ha pogut definir i la partida s’ha capgirat hi ha hagut de sacrificar peça en un final per un peó i dos de passats. La cosa estava molt complicada i si Beatriz arriscava podia arribar a perdre i per això ha demanat taules, però el nostre jugador admirablement les ha rebutjat tot i sabent que tenia les de perdre, però necessitàvem el punt sencer per empatar el matx; Beatriz no arriscava i finalment Joan ha hagut d’acceptar les taules.

La Propera setmana ens visita la Lira, un altre equip que aspira a l’ascens, i amb la recuperació dels nostres titulars esperem donar tanta guerra com podem.

Importante victória del Vendrell que sirve para afianzarse en el liderato después de la tercera ronda con 2,5 puntos de los 3 posibles. Fue un mach complicado, en el cual presentábamos dos bajas importantes pero una nueva incorporación, que junto con los ya habituales suplentes daban la talla. Ganaron Saumoy, Alberto Olivera, Víctor Plasencia, Pellicer (que ya lleva 3 de 3), Marcelo, y Carlitos. Perdieron León y Mateos y entabló Pons, hasta ahora inavatido. Habrá que seguir en esta línea ya que ahora se presentan maches difíciles y algo decisivos de cara a la clasificación. Desear suerte al Vilanovenc y saludos a todos.