A la cinquena ronda del “Campionat de Catalunya per Equips” el C.E. Figueres s’enfrontava amb l’Andorra amb la necessitat de puntuar per no haver de patir per mantenir la categoria. S’ha aconseguit l’empat i això pràcticament, encara que no matemàticament, garantitza la salvació. Només rocambolesques combinacions ens obligarien a puntuar en algun matx més. L’empat té força mèrit ja que a més de la trascendència del matx, per primera vegada enguany, i esperem que la darrera, no comptàvem amb cap dels 3 Grans Mestres de l’equip. Així doncs, les forces dels dos equips eren molt igualades, amb superioritat en els primers taulers per part de l’Amdorra, que compensava la seva feblesa en els darrers. Vist que la igualtat també es traslladava en totes les partides, a mig matí es van signar les taules que van acabar donant el 5 a 5. Cal destacar la bona partida del nostre MF (Mestre Fide), Jordi Cuadras, que havia aconseguit lleugera aventatge en el tauler nº 1, contra el fort GM català Òscar de la Riva.

Per tant la principal qüestió ara, se centra en saber si podem a aspirar a altres objectius, com per exemple, millorar o igualar la millor classificació de la història del club en aquesta màxima categoria dels escacs catalans que va ser el cinquè lloc aconseguit l’any 2000. El repte és molt complicat ja que en les darreres 4 rondes ens enfrontem amb els 4 equips més forts de la categoria (llevat del Montcada, al que ja vam visitar en la jornada anterior), que per ordre són: Barberà, Uga, Foment i Terrassa.     La propera setmana rebrem el Barberà del Vallès que està fent una gran temporada. La classificació a la D.H. queda: U.G.A. 5p, Montcada i Barberà 4p, Figueres, Foment i Terrassa 3p, Cerdanyola 2p, Andorra i Reus 0’5p, Sant Adrià 0p.

Els resultats individuals dels jugadors del Figueres han estat:

  Figueres 5 – Andorra 5

MF Cuadras 2425 – GM De La Riva 2545  taules

MF Vives 2350 – MI Mellado 2495  taules

MC Serra 2330 – MF Simonet 2355  taules

MC Colls 2310 – MC Martin 2315  taules

Pijuan 2295 – MC Monell 2295  taules

Lillo 2275 – Pham 2280  taules

MC Mundet 2265 – Ribera 2195  taules

Barrera 2250 – Santamaria   2150  taules

Manera 2240 – Fernandez 2040  taules

Quin matí! Semblava que ja no podíem guanyar de forma més ajustada que la setmana passada, però avui hem repetit resultat i amb molt més patiment. Hi ha hagut un moment cap al final em què veia que perdíem, però hem tret dos mitjos punts més del què pensava i hem pogut capgirar dramàticament el resultat del matx.

Ha sigut estranya la partida de l’Alfred Rosich avui. Potser fart de tantes taules (portava 4 taules en les 4 anteriors partides),a la jugada 5 ha fet la maniobra a4-Ta3-Th3 buscant directament el rei de Randazzo. Semblava que el jugador del Cerdanyola havia repel·lit l’atac i tenia molt bona posició, però finalment la tònica d’aquest any ha seguit i l’Alfred ha firmat les seves cinquenes taules. El Víctor Vehí avui ha tornat a guanyar, donant una satisfacció a tot l’equip que veu que poc a poc va sortint de la mala ratxa dels últims temps i va encadenant bons resultats. Però el Cerdanyola ha empatat poc després amb la victoria del Julio Hernando sobre el Michael Rahal. El Michael havia aconseguit una posició d’atac molt prometedora (pràcticament guanyada) però el Julio ens ha demostrat un cop més que és un jugador de contraatac molt perillós i amb un fort cop tàctic s’ha endut el punt. L’Àlex Bofill ha fet taules en una partida molt complicada en què ha obert tot el seu enroc a canvi de dominar el centre. No sabia qui estava millor i no sé ben bé què ha passat, però al final taules.

El Cerdanyola s’ha avançat al marcador amb la meva derrota davant Panelo, que s’ha venjat així de la meva victòria l’any passat en el mateix escenari, tot i que en aquell moment jugava pel Montcada. Ha utilitzat molt bé el seu avantatge d’espai davant el meu joc potser excessivament passiu per crear amenaces serioses contra el meu rei, fins que ha aparegut un cop tàctic decisiu. Poc després el Lacasa, pitxitxi de l’equip amb 4,5 de 5, ha equilibrat de nou el marcador en una Siciliana salvatge contra el Jorge Iglesias, en què sembla que havia estat pitjor en algun moment però que ha pogut fer arribar a bon port. 3-3.

Aquí ha començat la fase decisiva del matx, en què d’entrada qualsevol cosa podia passar, sobretot perquè totes estaven ja en els apurs de temps. López i Peralta jugaven una posició poc clara però donava la sensació que la posició del GM argentí del Cerdanyola era més consistent. Ibáñez tenia un final amb clar avantatge davant l’ex de la Uga Marc Pascual, el Daniel Santos aguantava com podia amb dama contra torre, alfil i peó a setena, i a l’últim tauler l’Héctor Jausas havia tingut un final amb dos peons de més nets però ara estava jugant un curiós final de torre i tres peons contra torre que és taules teòriques. Vist així, semblava que les apostes es decantaven lleugerament cap a l’equip visitant. La preocupació entre els locals ha crescut quan l’Eduard Ibáñez, amb poc temps i tement un contrajoc del Marc Pascual, ha entrat en unes simplificacions que l’han portat a un final d’alfils de diferent color amb peó de més de taules mortes, que no han trigat en firmar. La possibilitat de perdre el matx era aleshores molt real.

Però llavors ha arribat el moment de què els jugadors del Cerdanyola també acusessin la pressió del temps. A l’últim tauler el Jaume Guasch, enlloc de posar la torre a la vuitena i començar a fer escacs per darrere, que és l’únic que havia de fer per fer taules, ha mantingut la torre passiva i s’ha deixat l’únic truc que hi havia a la posició. Un punt sencer amb què ja no comptàvem i que ens deixava molt a prop de, almenys, l’empat al matx. L’Héctor, per cert, ja porta 3 de 3 en aquesta temporada en què s’està fent titular del primer equip.

En aquest moment, al tauler 9 Gabriel Castellet no aconseguia progressar en el seu intent de coronar el peó que tenia a setena, davant el perill constant d’un escac continu. Però al tauler 1 Peralta havia simplificat la posició a un final de torres amb dos peons centrals passats que semblava que li havien de donar la victòria.

Però els GMs també acusen la pressió del rellotge i, enlloc de fer el que tots esperàvem que era anar amb el rei a recolzar els peons i simplement avançar-los fins a coronar, pla davant el qual el jugador gracienc poca cosa podia fer, ha decidit avançar un sol peó. Ha arribat fins a setena, però mentrestant el José Manuel havia anat a buscar-lo amb el rei i se l’ha menjat gratis. I llavors és el jugador local el què ha començat a pressionar per guanyar.

Finalment, després de molt intentar-ho, al 9è tauler el Gabriel Castellet ha acceptat les taules, cosa que pràcticament certificava la victòria de la Uga. Ja només una desgràcia podia evitar que guanyéssim el matx, com una derrota per temps de López, que la veritat és que en algun moment ha estat a punt de passar. Però no ha passat, i després d’intentar-ho una mica, el José Manuel ha acabat fent taules i ha posat el 5,5-4,5 al marcador, una victòria importantíssima per encarar els matxs decisius que ens vénen, contra el Montcada la setmana que ve i contra el Barberà d’aquí 3 setmanes, amb avantatge de sortida.

FI DE LA RATXA

Apassionant matx el que s'ha viscut el dia d'avui a Barberà. Realment, ha estat un matx dels que creen afecció, disputadíssim, que ha caigut del costat de l'equip visitant per un ajustadíssim 4,5 a 5,5.

El Montcada, després de la derrota la setmana passada, ha presentat, pràcticament, l'equip de gala. Fent una ullada a l'alineació, es tracta, segurament, d'una de les millors que pot presentar un club a Catalunya. Però l'equip local ha realitzat un gran encontre, i ben a prop ha estat a punt de puntuar.

Ben aviat, una vegada començat el matx, hi ha hagut dos partides que han quedat decantades. Cuartas obtenia un gran aventatge posicional contra Gomez Jurado, mentre que Asensio aconseguia, amb peces negres, obtenir, ràpidament, un aventatge decisiu, contra José María Hernando.

Així que l'empat a 1 ha estat inevitable. A la resta de taulers, Del Río semblava haver obtingut aventatge a l'obertura, mentre que la resta de partides estaven en posicions complicades.

Després d'una entrega de peça, en Roberto Villa no ha pogut obtenir compensació suficient i ha acabat perdent contra Bravo. Compensant aquesta derrota, en Xavier Bosque ha aconseguit un bon triomf, contra Raul Omar, mantenint la igualtat al marcador. De la resta de partides no en puc parlar massa, ja que, en aquest moment, el cronista arribava al ping pong etern, en un final amb qualitat de menys, intentant defendre unes taules. L'única cosa que sé del cert és que, de sobte, en Luis Luna i jo hem notat que tothom ens mirava.

Jo, que no m'havia afaitat pas, he sospitat que no era per la meva estètica, si no que era l'última partida en joc. El marcador, 4,5 a 4,5. Ideal, aixecar-se un diumenge per això... en fi, he tractat d'aguantar tot el que he pogut, però en Luis ha aconseguit afinar la posició i endur-se la victòria en un complexe i llarg final de torre contra alfil i peó.

Bé, s'ha perdut, però amb el cap ben alt. Hem jugat de tu a tu amb l'actual campió de Catalunya, i això ens ha de reforçar la moral cara als següents matxos. Ara ens espera el Figueres, lloc talismà, ja que allà vam aconseguir el títol de primera divisió l'any passat. Esperem que ho segueixi essent!

-- Josep Pellús :)

Hoy segundo match consecutivo jugando con 9, y cuarta victoria consecutiva. Y la verdad, hoy la cosa pintaba muy mal; el primer tablero nos ha fallado a ultima hora y además hemos de añadirle la baja del MI Burgos. Así pues, con algo de retraso poníamos rumbo a Sant Boi con 9 jugadores y las dos bajas, los dos MI’s. Lo que pensábamos que iba a ser una buena tundra en nuestra contra ha resultado ser favorable a nosotros. El Sant Boi iba con su equipo habitual de las rondas anteriores dispuesto a no darnos facilidades, pero la primera victoria del club marinero llegaba de manos del presi que estrenaba el casillero de victorias. Con el 1 a 1, las partidas ya pintaban bastante bien y la verdad hemos dominado bastante bien el marcador durante toda la mañana. Un servidor, después de una igualada partida y de que le ofrecieran tablas ha hecho el paripé durante 40 minutos dando vueltas por la sala por si debía forzar el final (que no sabría como tampoco…) y al final con las partidas a favor ha aceptado las tablas. En los tableros que jugaban Denis e Iván creo que aun debe estar caliente de las chispas que han salido ahí: Ivánchuk Aguilar entregaba pieza, dos peones y calidad para acabar dando mate tras una complicada variante. Mientras, Denis Barquero entregaba lo que podía y más para también anotarse la victoria. Dos puntos que colocaban el 3,5 a 1,5 a favor. Ya nos lo empezábamos a creer. Luís firmaba la primera derrota de la temporada frente a MI Jorge González. Dani Almeida ganaba una posición no muy favorable a él y Pepo tras hacernos sufrir un poco en el final, ha suplido perfectamente la ausencia de Carlos y también se ha anotado el punto. El 5,5 ya estaba garantizado, habíamos ganado al histórico Sant Boi con 9 jugadores y firmábamos el mejor arranque liguero de nuestra historia en la división de plata. Un sólido Felipe firmaba tablas con el reciente subcampeón Juvenil de Barcelona Ramón Chalmeta y Mariano, robaba un poquito y ganaba el 7º punto definitivo.

Así pues, histórica victoria del Barceloneta que hace que por primera vez en nuestra existencia en Primera, nos podamos tomar un poquito más en calma la lucha por la permanencia, pero eso si, con las espadas en alto.

No ESTEM TENINT GAIRE SORT

I no es que vulgui desmereixer ni per un moment la meritoria victoria de l'Olot. No oblido que ells han de llevar-se molt d'hora per venir a jugar per exemple a Sabadell i que són un dels clubs més historics de Catalunya. Pero la manca de sort avui la cenyeixo especialment als dos ultims taulers on teoricament el nostre avantatge d'elo era força gran. Quan a l'Albert Canovas li han ofert taules i ho ha comentat amb diversos jugadors de l'equip jo hagues pogut encertar gairebe el resultat de totes les restants partides tret de la d'En Isidre Grau que semblava favorable. AIxo ens donava una victoria per 5,5 a 4,5 però lògicament encara podien passar moltes coses i l'Albert és un dels jugadors més en forma així que ha decidit seguir jugant, amb resultat desfavorable. L'Isidre Grau per la seva banda s¡ha oblidat de la existència del rellotge durant una estona mentre buscava la manera més incissiva de guanyar i ha perdut per temps. Quan s'ha concretat el 4,5 a 3,5 en contra ja no hi havia esperança ja que en Cayetano Alonso no podia aspirar a res més que les taules i la situació de l'Oscar Oliva era desesperada. En fi, un cop més en aquest grup tan igualat petits detalls decanten l'encontre cap a un costat o l'altre. Esperem que a les rondes que en queden la sort en sigui una mica més propícia, si més no, per no baixar.

BARCELONETA 5.5-CONGRÉS B 4.5

Grans notícies ens arriben avui de Rubí, on com diu el titular, el primer equip ha “rascat” mig punt inesperat que pot ser determinant a final de temporada. L’equip presentava el seu deu de gala, amb el retorn d’en Fermí Tejero, després del seu periple per Alemanya amb la selecció catalana de veterans.

El matx es preveia favorable als locals que eren sensiblement superiors en ELO, sobretot als dos primers taulers on el GM Mircea Parligras i la WGM Ana Matnadze no acostumen a tenir pietat dels seus rivals i ahir no va ser una excepció, ja que en Carles Oliver i en Fermí no han pogut puntuar. Al tercer tauler en Pere Martínez va defensar amb precisió una posició lleugerament inferior i va aconseguir capgirar la partida mercès als problemes de temps del seu adversari; al quart, el meu germà (avui font d’informació sobre les partides del primer equip) es va acabar imposant en una partida amb imprecisions per part de tots dos; al cinquè Bielsa, va arribar a una posició complexa on es deixà una torre a causa de la pressió del rellotge, mentre que en Carlos Alonso al sisè va patir un atac determinant del seu rival.

Victòries d’en Roch i d’en Salvo que aporten lluita als darrers taulers i aquesta temporada estan sumant força punts, mentre que el presi Andreu aquesta vegada va perdre la partida després de guanyar la dama, es veu que hi havia compensació…Només restava en Sagués per acabar, i amb 5-4 en contra, donà el punt necessari per signar l’empat després de materialitzar un final superior.

Ara la categoria queda força definida per la zona baixa; quatre equips: Congrés, Foment B, Gerunda i Gavà, dels quals només se’n salvarà un, si bé amb un punt i mig les coses es veuen amb més optimisme. Vital el matx de diumenge contra el filial martinenc, tot i que en cap cas serà definitiu.

El B és una altra història; un any més, tornem a la realitat de la lluita per la permanència en la que ja estem completament involucrats, avui hem perdut contra el filial de la Barceloneta per la mínima, si bé els locals han manat en el marcador durant el decurs de la matinal. A destacar la xerinola que feien al pas de la rua (tot i que des de quarts de deu del matí una furgoneta ja escalfava motors amb els altaveus) que ha dotat d’una mica de ritme aquest peculiar local del barri mariner on sempre ve de gust jugar. Finalitzaven ràpidament Sadurní que perdia davant Principal i Javi González que signava taules després d’ometre un cop tàctic que li donava la victòria. Posteriorment victòria d’en Lucas al desè tauler, mentre que en Bañón perdia una partida disputada al vuitè; l’Eduard Brufau, que avui ens tornava a reforçar ha signat unes taules sense massa lluita (3-2), minuts després, en Julio García acceptava l’armistici amb en Joan Llobet mentre que en Jordan culminava una espectacular partida d’atac contra el president de la FCE Toni Ayza, enduent-se el punt sencer (3,5-3,5). Per la meva part, en els dos desplaçaments que portem m’he acabat deixant donar mat, si bé la posició ja era insostenible després d’interpretar malament una partida amb alternatives on havia arribat a gaudir d’un peó d’avantatge, mentre que en Viñals no ha estat capaç de defensar una posició compromesa, decidint-se així el matx (5,5-3,5). En Joan Sorribas ha ajustat el marcador després de guanyar un final de rei i dama contra rei i torre on ha sabut embolicar al seu rival fins al punt que no ha controlat un escac que provocava la pèrdua de la torre i de la partida.

Si hi ha molts que no les hem vist sobre els taulers, fora d’aquests les coses no han anat massa millor; diumenge al matí, podem agafar el cotxe que no hi haurà trànsit i aparquem a la zona blava… avís per als futurs rivals de la Barceloneta: la zona blava d’estacionament al Passeig Marítim es paga els diumenges també, nosaltres poca cosa podrem fer amb les dues “receptes” (una per vehicle) que ens vàrem trobar al tornar (també és casualitat que un diumenge hi haguessin agents multant, però quan alguna cosa va malament, surt malament del tot). Val a dir que vàrem pecar d’innocència perquè qui més qui menys hagués sospitat quelcom en trobar-se allò tan buit, en fi, som escaquistes.

De la mateixa manera que el primer equip, la setmana que ve rebem al Cornellà B amb qui vàrem perdre per la mínima fa dues temporades; important seria puntuar per no haver de patir massa les tres darreres rondes…

El C avui ha empatat a 4 i sembla d’aquesta manera que acabarà la temporada a terra de ningú, de manera tranquil.leta.

Fins la setmana que ve

Héctor Hernández

Joan Romero acostuma a fer bones partides i aviat arribarà a aconseguir més punts. Segur.

David Collado ha jugat molt acelerat. Potser massa. I ha quedat en posició inferior.

Jo he fet un atracament. Havia plantejat bé la partida, però desprès d’envolicar-me tot sol; ha vingut un regal; degut al poc temps del meu adversari.

Antoni Navarro seguéix en la linia de jugar bé a escacs. Avui ha probat de jugar una siciliana dragón i ha fet una bona partida. Ha guanyat sense problemes.

1. M.Vázquez (2205) - X.Serrano (2265) 1-0

2. M.Morales (2180) - J.Morcillo (2175) 1/2

3. J.Molinero (2160) - A.Sánchez (2115) 1-0

4. Quincoces (2160) - A.Pascual (2055) 0-1

5. M.Tarragó (2155) - X.Guerrero (2040) 0-1

6. C.Madurga (2125) - X.Pineda (2020) 1/2

7. E.Colón (2095) - J.Ponce (1980) 1-0

8. J.Carretero (2080) - J.Angulo (1970) 1/2

9. A.Fernández (2065) - J.Coll (1945) 1-0

10.P.Casas (1960) - J.Herrero (1945) 0-1

Pinten "bastos" per al Catalunya, si volem salvar la categoria. Avui ens presentàvem amb un equip amb tres baixes (els nostres 1,4 i 6 de llista) però amb l'esperança de sumar la primera victòria davant d'un rival de la nostra teòrica "lliga", tot i que estant al grup de la mort això sembla un comentari agosarat. Avui no puc oferir una crònica tan exacta com altres dies perquè no he acabat dels primers. Del principi del matx, sé que ens hem posat amb un esperançador 2-3: victòria de Guerrero (molt fort amb negres enguany) sobre Miquel Tarragó, de Pascual sobre Quincoces, quan aquest s'ha deixat peça, i del veterà Herrero sembla ser que per temps. Les derrotes, de Josep Coll vers Fernández i la de Jordi Ponce contra el jove Quique Colón, que segueix la seva progressió i la setmana passada ja va debutar a Divisió d'Honor. Després d'uns moments de calma, Albert Sánchez anava amb peça de menys contra Molinero. El nostre delegat s'havia apurat força, però quan li quedaven 22 segons ens hem adonat que no hi havia l'increment programat. Els 22 segons s'han transformat en 13 minuts, però la peça no ha pas ressucitat. El mateix ha passat en la partida Pineda-Madurga, encara que aquí cap jugador ha sortit perjudicat i la cosa ha acabat en taules. Igual que en la meva partida amb Morales, on hem arribat a un descafeinat final de dames després que la cosa no s'ha desequilibrat gaire en les primeres trenta jugades. Amb el 3-4 al marcador, les tres partides pintaven de color local i només hem pogut treure mig punt, el d'Angulo amb Carretero. Xavi Serrano ha cedit davant de Vázquez, en una partida d'allò més viva, amb peons enverinats i reis desenrocats. No obstant cal felicitar la constància del nostre avui número 1, que a causa de les baixes s'està menjant totes les partides amb negres. La partida Molinero-Albert Sánchez també s'havia resolt del cantó local, cosa que ens ha deixat amb la honrosa i inútil sensació d'haver venut cara la pell. La setmana vinent primer match ball: amb 0.5/5, a falta de quatre rondes...potser ni 4 punts garanteixen la permanència en aquest grup.

Sufrida victória la del Club d'Escacs Vendrell en casa contra el Santa Coloma de Queralt. El mach que empezaba ganando el equipo visitante por la falta de un jugadors local se decidó en las dos últimas partidas, cuando el resultado era de 4,5 a 3,5 a favor de El Vendrell. El veterano Pellicer sacaba tablas y Montón hacia valer la dama contra torre y pieza i ganaba para poner al final el ajustado marcador de 6 a 4. Por parte de los locales ganaron Olivera, Víctor Plasencia, Marcelo, Montón y Caralitus!, que una semana más sigue pichichi con 4,5 de 5 puntos; entablaron Mateos y Pellicer y perdieon Saumoy y Pamies.
Suerte al Santa Coloma y hasta otra!

Pre - matx: Davant una baixa de darrera hora s'ha convocat al Rubén Ruiz (1825 d'ELO) que avui ha debutat amb l'"A". Quan estavem esperant l'altre equip el Frederic m'ho ha comentat; al cap de molt cop he anat cap a un jove que estava per allà i li dic: "encara no sou prous per jugar?"; algú em diu: "No!, que es el Ruben" (naturalment no el coneixia). Aquesta solució d'emergència ha funcionat molt bé ja que ha jugat una partida molt consistent i ha donat el punt decissiu amb qualitat de més en el final.

Ja fa temps que juguem amb les taules molt apretades a casa, degut a la coincidència amb tres equips de 3ª. Avui es feia quasi impossible passar entre les cadires. Amb, la bona voluntad de l'altre equip, hem fet un retoc a la distribució de la sala ja començat el matx. "Presi" i companyia diuen que a partir d'ara ja tenen controlat el tema.

Matx: El Rafael Vela ha guanyat molt ràpid. De totes maneres personalment no era optimista ja que en poques jugades a mi no m'han deixat enrocar; no es la primera vegada en aquest per equips però avui el meu contrincant ha atacat fort i m'ha guanyat en les complicacions del mig joc. Ha estat pràcticament alhora quan el Guillem Subirats guanyava com quasi de costum o sigui que manteniem l'avantatge. Després de les victòries de l'Héctor Mestre i el Jordi Poblet, i una derrota en una partida molt embolicada tàcticament el parcial era 4'5 a 2'5. Una de les que quedaven la hem perdut; però el Frederic Corrigüelas ha guanyat un final de torres i el debutant Ruben Martin ha guanyat i ha donat una notable impressió.

Post - matx: Seguim amb bona ratxa. Hem guanyat a un dels equips que ens podien haver sorprés. Compte amb el desplaçament de la setmana següent: "C. E. Badalona", va no gaire bé classificat però es un clàssic d'aquesta categoria i a casa no ens regalarà res. Aquesta setmana també hi havia un matx molt important entre els dos primers classificats del grup: el Malgrat i el Cerdanyola Mataró, serà interessant veure com han acabat.

Nova victoria del equip osonenc Centelles-Taradell a castellar del Vallés que suma el cinqué punt seguit i es presenta com a posible candidat al ascens. No ha set un partit facil , però no s´ha patit com en altres partits , i sempre tenís bon caire de cara al resultat final. Oscar Baños s´ha llençat al atac del rei del MC Guillem Rocabert , però no ha trobat la jugada exacte i en no poder donat mat al rei , desprès d´entregar la Dama per Torre que ha deixat el rei de Rocabert al centre contra tota l´artilleria del blanc, ha hagut d´avandonar ; aixó ha fet perdre un punt i mig , ja que Xavi Torras al veure perdre Baños ha refusat una oferta de taules de Bayona , després de la qual un cavall d´aquest a fet fins a quatre " dobles" sent el últim entre rei i torre i ha perdut la partida. Abans ja habían guanyat Santi Simon Jordi Sors i Ramon Pou i representava el 2 a 3; desprès han vingut les taules de Jordi Rifá al últim tauler i la victoria de Pep Presseguer que posavan 2.5 a 4.5 . El Mestre Català Miquel Fabre tenía llavors una oferta de taules que ha aguantat fins que les ha signat el seu cosí i de cop s´ha passat a 3.5 a 5.5 i amb el matx decidit ha acavat Valldeoriola poc despres.

Aquest cop no ha passat el 2 a 5 dels dos darrers partits i ha perdut el capità , que no estava en plenes condicions i que sempre es creix per equips que había d´haber acceptat l´oferta de taules ja esmentada del seu rival. També ha retornat al equip Jordi Rifá que ha fet taules demostrant que es pot contar amb éll. atentament

1. MC M Verdaguer 2300 - MC X. Àvila 2310 1/2

2. J. Ferrer 2225 - C. González 2280 0-1

3. V. Zaiats 2120 - M. À. Rodríguez 2125 1-0

4. J. Algaba 2065 - J. Pellicer 2095 0-1

5. E. Vinyet 2025 - A. Gallego B. 2090 -:+

6. E. Serrat 2010 - R. Garcia 2080 1/2

7. J. Bautista 1960 - A. Gallego M. 2050 0-1

8. J. Tatché 1930 - C. Ruiz 2010 1-0

9. M. Parramon 1905 - M. Ortega 1975 0-1

10. A. Riera 1895 - A. Segura 1925 0-1

Fa dos anys el Calldetenes funcionava com un equip. Aquest any es comencen a observar alguns símptomes preocupants. Per exemple, avui hem perdut un punt per incompareixença del nostre jugador. A partir d'aquí, l'enfrontament contra el Montmeló, encara imbatut, se'ns ha complicat encara més, ja que ha perdut A. Riera en el 10è (en canviar l'alfil del fianchetto les caselles fosques li han resultat molt vulnerables). En el 9è, M. Parramon ha quedat sense opcions en sacrificar la dama per dues torres i en perdre, a més, un alfil. 0:3. Certes esperances ens ha donat la partida en el tauler 3, on un servidor ha aconseguit una peça neta mitjançant una forta pressió posicional, així com la victòria de l'impressionant J. Tatché que ha cedit només unes taules en 4 partides jugades. De seguida, però, han perdut J. Algaba en el 4t (ha interpretat de forma IMHO dubtosa una Petroff amb negres: 1. e4 e5 2. Cf3 Cf6 3. Cxe5 Cc6?!), i J. Bautista en el 7è. Les taules per escac continu en el 6è han sentenciat el matx. Veient això, M. Verdaguer ha acordat taules en el 1r, on X. Àvila ha aguantat la partida amb una pressió constant del rival i del rellotge, mentre que J. Ferrer en el 2n no ha pogut evitar la derrota, malgrat els seus intents de complicar la partida.

En les quatre rondes restants hem de pensar - i molt! - en la permanència. L'única notícia bona és que ja hem jugat amb els dos líders del grup.

Lo malo de vivir en un barrio con fuerte tradición libertaria, es que a los vecinos les puede dar por celebrar el Carnaval en plena Cuaresma. Los dos equipos que han acudido al local del Barceloneta, han tenido la oportunidad de jugar con música, la música que emitía la rua de este Carnaval tardío mientras pasaba por delante del club. Ya a primera hora, hemos tenido que negociar con una furgoneta de sonido que delante del club atronaba la calle con el usted abusó. La cosa se ha podido remediar hasta la llegada de la rua. A partir de aquí hasta se ha visto algún jugador bailando mientras pensaba.