El matx que tots esperàvem no ha defraudat i ha tingut estratègia d'equip i emoció fins al final. Per elo el Montcada tenia un cert avantatge inicial, però després ha sigut la Uga la que ha agafat molt bones possibilitats de guanyar o almenys d'empatar el matx, que també hauria sigut molt bon resultat. Però avui, a diferència de diumenge passat, hem tingut mala sort, i el club del Vallès s'ha acabat emportant la victòria, de manera que la classificació es torna ajustadíssima amb Barberà, Uga i Montcada amb 5 punts.

Taules ràpides de l'Héctor Jausas avui, que fins ara portava el 100%.Tenia un cert avantatge d'obertura, però sembla que se li ha diluït una mica i ha preferit assegurar les taules. Molt bona defensa del Michael en una posició delicada davant el GM argentí Gabriel del Río, que li ha donat mig punt important. L'Alfred Rosich finalment ha trencat la seva sèrie de taules i a l'alça, ja que ha guanyat, i de forma bastant incontestable en una lluita de flancs oposats, al Lluís Luna. En aquest moment, amb 1-2 al marcador, m'han proposat taules. Tenia una posició còmoda amb bones perspectives, però la situació favorable del matx i els meus mals resultats en les últimes partides m'han fet agafar-les, cosa que m'ha sabut greu quan al final hem acabat perdent el matx.

M'he quedat bastant impressionat del joc desplegat pel jove jugador txec (que pertany al Montcada des de fa tres dies) Victor Laznicka. Amb la meva edat (18 anys) i 2600 ha desplegat un gran joc posicional i ha derrotat a un José Manuel que no acostuma a perdre aquest tipus de posicions, però davant l'empenta i les jugades duríssimes que li han fet ha acabat caient. M'ha semblat un jugador molt seriós i amb molta projecció el primer tauler del Montcada, de qui ja havia vist altres partides, com per exemple a l'Olimpíada on va ser dels millors del seu tauler. Aquests dies tothom parla de Magnus Carlsen, però hi ha molts altres jugadors joves no tan mediàtics que en poc temps poden col·locar-se en l'elit mundial. L'exemple més clar és el de l'armeni Levon Aronian, que sense anar tan ràpid com un Carlsen o un Karjakin està més que consolidat en el top10 del món.

Tornant al matx, poc després hem perdut una partida que ens ha fet mal, la del Lacasa. En el mig joc tenia peó net de més i un centre potent, però potser ha jugat excessivament alegre en un cert moment i el seu rival, el colombià Jaime Alexander Cuartas, ha anat sobrevivint i al final li ha entrat per darrera arribant a un final de dames guanyat.

Malgrat això, seguíem amb bones perspectives. El matx estava 3,5-2,5 a favor dels locals, però teníem dues partides que semblava que s'havien de guanyar en qualsevol moment, la de l'Olga Alexandrova i la del Víctor Vehí, un final de torres taulífer de l'Eduard Ibáñez i una posició complicada amb lluita per endavant en la partida de l'Àlex Bofill. Amb aquest panorama, semblava que teníem assegurat l'empat i podíem obtenir la victòria si l'Àlex no perdia.

Però pràcticament tot ha sortit malament. Només la partida del Víctor ha acabat bé, que ha conduït un atac al rei de l'Omar González fins a la victòria. En aquest moment estàvem 3,5-3,5. Sembla increïble que, tal com estaven les posicions, només obtinguéssim mig punt més de les 3 partides que quedaven. Però així ha estat. En una posició molt difícil de jugar per tots dos, l'Àlex ha perdut el nord i s'ha deixat una peça, confiant en una rèplica que no existia. Una llàstima, ja que esperàvem que aquesta fos la partida que durés més i que l'Àlex pugués jugar tranquil amb un 4-5 a favor, sabent que l'empat ja era bon resultat i intentant treure alguna cosa positiva per guanyar el matx i donar un cop molt important a la lliga.

Ara ja només podíem lluitar per l'empat. Li havíem dit a l'Eduard que anés aguantant la posició, aprofitant que tenia 1 hora al rellotge contra 2 o 3 minuts del jugador del Montcada, esperant que l'Olga guanyés per poder demanar taules. Però l'Olga no ha pogut guanyar. Tenia un final amb peó de més, que a sobre estava a sisena, passat i protegit. Com que la perspectiva de quedar-se passiu defensant la coronació del peó per acabar perdent igualment era desoladora, el José María Hernando ha optat per intentar activar-se amb les torres, permetent la coronació. Però el cert és que en el moment que ho ha fet l'Olga podia haver jugat b7 i b8=D i no hi havia res, però tots dos havien vist un tema que no valia i que l'Olga ha intentat evitar amb una jugada extra de consolidació, però aleshores el José María també ha aprofitat la seva jugada extra per crear un contrajoc real i, tot i que l'Olga ha coronat i s'ha quedat amb dama i dues torres contra dues torres, les dues torres doblades a setena del jugador del Montcada han sigut suficients per assegurar les taules.

Davant d'això, amb 5-4 en contra, li hem hagut de dir a l'Eduard que intentés complicar i fes el que pogués en el final de torres que tenia i, com acostuma a passar en aquests casos, s'ha acabat quedant pitjor. Al final, en una posició de torre i peó de torre contra torre que devia ser taules però en què el jugador de la Uga havia de defensar-se de forma precisa, ha perdut per temps. Ha vist que li quedaven 2 segons al rellotge i no ha tingut temps de fer la jugada. Una llàstima per l'Eduard, que ha demostrat ser un excel·lent jugador d'equip i a qui vull felicitar des d'aquí, ja que primer ha gastat tota la seva hora extra de temps esperant el final de la partida de l'Olga i després ha fet el que ha pogut per guanyar un final de taules.

Ara tot queda obert. El Montcada té un cert avantatge ja que ens supera per desempat, però encara ha de jugar contra el Foment i el Terrassa, i Uga i Barberà, que ens enfrontem a la ronda 8, estarem a l'aguait esperant alguna punxada dels campions de l'any passat.

No sabem si per la tramuntana, si per existir una relació oculta entre Barberà i la ciutat de Figueres o per l'atzar, però el C.E. Barberà ha obtingut, com l'any passat, una gran victòria, que el permet situar-se al capdavant de la classificació, empatat a punts amb el Montcada i la UGA.

Si fem una ullada al resultat global i individual, hom pot pensar que ha estat un matx fàcil i còmode per nosaltres. Res més enllà de la realitat. El Figueres ha tingut algunes baixes, i probablement això ha pesat en el devenir del matx.

El primer a acabar ha estat en Javi García, que ha acceptat l'oferta de taules del seu rival, en plena obertura. El cronista, a mig matí, no veia gaire clar el matx, i ha dubtat molt si acceptar les taules oferides pel seu rival. L'obertura no ha estat massa afortunada per mi, però tenia possibilitats d'aguditzar la partida. Després de consultar-ho i pensar en la posició, he acabat acceptant. D'altres 2 taules ( Marull-Peñas i Pijuan-Asensio) feien que a mig matí el matx semblés igualat. Però vet aquí que a les següents 6 partides hem obtingut 5,5 punts.

El primer a obtenir el punt sencer ha estat en Xavier Bosque, que ha aprofitat, en una posició amb peó de menys, una badada del seu rival per endur-se la victoria, que el coloca amb 5 de 6, com a "pichichi" de l'equip. En Roberto Villa aconseguia salvar, de manera quasi miracolosa, mig punt. Així que en dues partides que semblaven 2 punts pels locals, només n'han sumat mig punt. No sabem si això ha afectat a la moral de l'equip local, però les partides en els 4 primers taulers han caigut del costat visitant. En el primer tauler, Holden Hernández s'ha imposat, amb les peces negres, a Frank de la Paz, en una siciliana jugada amb paciencia i precisió. En Christian Seel ha consolidat un peó d'aventatge des de l'obertura i obté així la tercera victòria seguida, i segueix mostrant un nivell altíssim. En Gómez Jurado s'ha acabat imposant en una partida que ha jugat, des de ben aviat, amb qualitat de més. I en l'última partida, en Jonathan Alonso ha aconseguit imposar-se e Cuadras, en una siciliana excel·lentment tractada per la seva part.

En resum, el matx ha estat molt més dur del que mostra el marcador. Ara ens situem amb 5 de 6, i els 3 últims matxos es presenten apassionants i plens d'emoció per un Barberà que està al màxim de moral :).

Salutacions a tothom!

-- Josep Pellús

DERROTA DEL FIGUERES DAVANT UN BARBERÀ EN ESTAT DE GRÀCIA PER 2’5 – 7’5

Importantíssima victòria del Figueres B, que ens acosta a la permanència

El C.E. Figueres ha perdut clarament contra el Barberà, que han demostrat perquè són colíders de la categoria juntament amb Montcada i UGA. Però realment el matx ha estat molt més disputat del que reflexa el marcador final. És obvi que amb un 0 a 4 en els quatre primers taulers, és impossible guanyar un encontre. Hi ha hagut vàries partides que durant el matí semblaven favorables i han acabat caiguent del cantó visitant. Lillo ha perdut una posició guanyada després d’un greu error i el GM Frank de la Paz, que avui debutava en l’equip aquesta temporada, ha perdut per temps en posició favorable. Tot plegat no sabem si n’hi hagués hagut prou per puntuar, però sí per deixar un altre marcador final. Cal remarcar que l’equip comptava amb 4 baixes respecte l’alineació habitual (Serra, Mundet, Barrera (que ha jugat amb l’equip B) i Manera).
Després d’aquest resultat, i considerant que Andorra i Reus han perdut, les opcions de mantenir-nos continuen sent molt altes, ja que a falta de 3 rondes, ens separen 2,5 punts dels 2 rivals directes esmentats i 2 del Sant Adrià.
La propera setmana ens enfrontem a domicili contra la U.G.A., un altre dels colíders. La classificació a la D.H. queda: U.G.A., Montcada i Barberà 5p, Terrassa 4p, Foment 3’5p, Figueres 3p, Cerdanyola 2’5p, Sant Adrià 1p, Andorra i Reus 0’5p

AVUI HE FET PATIR

Matx sense quarter i sense taules aquest matí a Sant Feliu. Tots dos podíem estar en perill de baixar i ens hem concentrat tot el que hem pogut, amb un rsultat final que malauradament havia de deixar un dels dos equips molt tocat i han estat els companys santfeliuencs. De bon començament la resta de les partides em semblaven més o menys encaminades al resultat que s'hi ha donat. Les menys clares eren les de Cayetano Alonso i Miquel Artigas, tot i que amb lleugers avantatges de les blanques que al final han acabat vencent en ambdós casos. Jo, per la meva banda, he ofert taules pensant que això podria ser suficient per al meu equip. El meu adversari després de consultar, les ha rebutjat i m'ha fet un sacrifici de peça totalment inesperat per a mi tot i estar molt cuitat de temps (ell). De fet ha sacrificat quan li restaven tres segons. Jo no m'he defensat prou bé i poc dcesprés he arribat a estar també cuitat de manera que hem arribat a jugar una mena de partida ràpida llarguíssima a la qual en Vazquez (alcalde de Sant Feliu, per cert) ha arribat a tenir a canvi de la peça dos peons passats i lligats de e i f i més tard un altre peó passat a la columna a. Malgrat situar prop de l'infart els meus companys d'equip, (és possible que jo hagi arribat a estar perdut en algun moment, d'aquí a poc Mr. Fritz m'ho sabrà dir del cert) he lograt sostenir la posició ajudat per l'escassesa de temps del meu rival, que finalment ha dessistit a l'alçada de la jugada 96. A causa de partides com aquesta entre d'altres coses, em recomanen que vagi al cardiòleg a veure si es troba en bon estat el meu múscul més important. Ara que, ¿i si vaig i em prohibeix seguir jugant a escacs? No vull ni pensar-ho.

Miquel F-D M

Nosaltres, en això, tenim sort. La gent respon bastant i el més habitual és que poguem presentar sempre l’equip de l’1 al 10.

Continuem mantenint les esperances de fer una brillant temporada. Ja nomès queden 3 jornades i 3 punts en joc. Hores d’ara, els equips que sembla tenen més opcions per a clasificar-se primers de grup són el Sitges, l’Ateneu Colón, el Barcelona-Vulcà i nosaltres. Però nomès un d’aquests 4 aconseguirà estar entre els 10 conjunts de la Divisió d’Honor l’any vinent.

Realment, aquest any sí que circunstàncialment s’ha produït una gran diferència de nivell entre els dos grups de Primera Divisió. Que desprès de 6 rondes, un potent equip com el SCC Sabadell tingui la meitat dels punts diu molt del potencial de l’altre grup.

Nosaltres, teniem com a objectiu a principi de temporada, mantenir la categoría; desprès de produïr-se les baixes en el primer equip dels jugadors Oscar López i Xavi Belsa. I del incombustible Jaume Rios (que és com si fòs també del primer equip; perque sempre estava ahí, disposat). 3 baixes significatives i cap incorporació.

Els matx d'avui eren decisius; tant l'A com el B teníem equip per puntuar avui, però no ha estat així. El primer equip se les veia amb el filial del Foment; l'encontre era molt igualat per ELO, pero avui no hem tingut el dia; perdien aviat en Fermí Tejero, Xavi Sagués i en Federic Andreu, després de dur dos peons d'avantatge, mentre que en Rubén, que guanyava còmodament, ens donava el primer punt situant-se d'aquesta manera "pitxixi" del primer equip, les taules d'en Pere Martínez situaven un 1,5-3,5 força crític al marcador. Al cap d'una estona era en Salvo qui perdia un final amb alternatives; a partir d'aquí ha sorgit la reacció, llàstima que fora de temps.

En Roch ha aprofitat l'errada del seu rival que ha deixat la dama a l'abast de l'alfil negre quan es jugava una posició de dama pel martinenc contra dues torres del congressista força interessant. En Carlos Alonso ha imposat la peça de mes en un final, mentre que poc després en Bielsa signava taules en un final de cavalls amb igualtat de peons (4-5). Desgraciadament en Carles Oliver estava lluitant un final inferior on després d'un bon recurs s'ha hagut de conformar amb les taules, confirmant la victoria dels visitants.

La permanència ara pinta negra pel Congrés, que ara hauria de puntuar a Sitges i guanyar al Gerunda per tenir alguna opció real de salvació.

El matx del B no ha tingut massa història; tot i que teòricament érem superiors als darrers taulers (als primers els visitants tenien lleuger avantatge); ni per una banda ni per l'altra.

Un servidor no ha durat gaire, anant a remolc tota la partida, mentre que en Viñals signava unes taules ràpides al quart tauler (0.5-1,5); taules també d'en Sadurí al primer tauler en un final igualat, mentre que als dos darrers taulers en Lucas i en Gómez perdien contra rivals inferiors, demostrant que això de l'ELO de vegades no es massa important. L'única bona notícia era la victòria d'en Bañón (2-4). La resta de partides no pintaven bé; en Moranta es deixava peça mentre que en Jordan, tot i la qualitat de més, estava molt collat. La posició d'en Sorribas era confosa, amb qualitat de menys, pero la dama i el cavall del congressista estaven més actius que la dama i la torre del de Cornellà, d'altra banda en Julio García lluitava un final de torre i alfil per bàndol. Als volts de la una del migdia, en Moranta i en Jordan perdien de manera simultània, sentenciant així el matx (2-6). La victòria d'en Julio servia per consolidar-lo com a "pitxixi"; encara no ha perdut cap partida. Sorribas tancava l'encontre minuts després amb unes taules posant el 3,5 a 6,5 final.

Pel que fa a l’equip Figueres “B” de 2ª Divisió Catalana ha guanyat 3 a 7  davant el Catalunya de Barcelona en un matx on ràpidament ens hem posat amb 4’5 a 0’5 a favor nostre. Després d’aquest resultat el nostre equip té  tres punts en sis partits i continua lluitant per mantenir la categoria, però la igualtat d’aquest grup, i el fet que baixin 3 equips de 10, fa que ni tant sols fent un punt més estigui assegurada la salvació.

CLASIFICACIÓN DE LA APUESTA TRAS LA RONDA 5

Alejandro Barbero: 2p
Ricardo Langa: 1,5p
Víctor Torao: 1,5p
Juanma Sánchez: 1,5p

TERRASSA “B” 5,5 – 4,5 JAKE

Moles 2240 1 – 0 X Ferrón 2380
Dickl 2235 1 – 0 Domínguez 2280
Basora 2215 ½ - ½ Font 2245
Llados 2215 0 – 1 Sánchez 2235
Carol 2210 1 – 0 X Mateu 2230
Flores 2165 1 – 0 Langa 2215
Sanahuja 2150 0 – 1 Barbero 2205
Gomez 2145 0 – 1 Marchador 2185
Escudé 2090 ½ - ½ Ponce 2170
Hernández 2085 ½ - ½ Alfara 2140

Cómo se puede observar, los nervios estuvieron a flor de piel puesto que el maratón de ciclismo también nos afecto a esta ronda, y es que Ferrón y Mateu no llegaron a jugar, porque se quedaron atrapados en Barcelona. Entonces con 2 puntos ya en nuestra contra, debíamos ir a muerte. Ponce finalizó en tablas, cosa que le estiré de una oreja, puesto que aunque esté él inferior, debe consultar con el delegado por si debe seguir jugando o no, y precisamente esta ronda no era para dar tablas con poca lucha; este servidor logra imponerse en su partida y doy el primer punto entero al equipo, dejando la cosa en 2,5 a 1,5 en nuestra contra. Con el punto de nuestro firme jugador Marchador, el cual en posiciones incluso que parecen inferiores sabe salirse de la adversidad y con su juego constante y sólido da al marcador el empate temporal, en un 2,5 a 2,5 (el milagro aún parece posible); Alfara hace tablas en posición inforzable y subimos la tensión a un 3 a 3; pero con la derrota de Langa volvemos a la posición crítica de 4 a 4; no obstante, la partida de Font parecía con ligera ventaja y Domínguez estaba ganado de mil formas, pero como siempre pasa “ganado son vacas”, y Domínguez que lleva una racha de puntuación muy alta, esta vez se equivocó y perdió; iendo 5 a 4 quedaba Font, y lo siento de veras que empieza a crearse la costumbre de decirle a Font que tiene que ganar por cojones, y es que esta vez como la ronda anterior “sus huevos” se quedaron en su sitio, puesto que la posición no dio de más y acabó en tablas, quedándonos en un 5,5 a 4,5.

CLASIFICACIÓN DE LA APUESTA

Alejandro Barbero: 3p
Juanma Sánchez: 2,5p
Ricardo Langa: 2,5p
Víctor Torao: 1,5p

Es curioso que algunos jugadores del equipo ya estaban perdiendo la motivación y la esperanza; pero de eso nada, es mi obligación recordaros chicos, que matemáticamente podemos aún quedar primeros y que La Colmena también ha pinchado esta semana y iendo los 10, no como nosotros que jugamos 8. El domingo que viene nos tocará “El Desembarco de Normandía”

Por consiguiente, ahí va unas frases de ánimos y aliento, porque si todo el equipo creemos realmente en nuestras posibilidades, no hay nada imposible.
(Quiero dejar claro, que lo hago de buen rollo y espero que los jugadores de La Colmena no se lo tomen a mal, ya que está hecho de buena fe y a su vez son nuestros rivales más directos por la lucha del ascenso)

“ Mi discurso para todos los jugadores del primer equipo del Jake”

“¡Jugadores del Jake!
Puedo ver en vuestros ojos
que tenéis miedo a La Colmena.
Puedo ver en vuestros ojos que
os preguntáis cómo podemos combatir
a un equipo tan terrible.
¡Jugadores del Jake, yo tengo la respuesta!
Los combatiremos partida a partida,
los combatiremos con nuestro valor; pero,
por encima de todo, ¡los combatiremos
con nuestra Fe en el ascenso del Jake!”

Aquesta nova victòria ens deixa en segona posició a causa de les derrotes del Jake i La Colmena i amb opcions a l’ascens, ja que estem a mig punt de la Colmena i ells encara tenen que jugar contra el Jake, i aquets encara tenen que fer-ho amb la Lira i la Colmena.

El Bellvitge amb un sòlid equip ens ha plantat cara durant tot el mati i fins l’ultima partida, però el punt de la victòria ens l’ha donat en Joan Garcia, que amb gran tècnica ha guanyat un final amb dues torres i peó contra torre i alfil.

Fins avui en tots els matxs havíem puntuat equilibradament i demostràvem ser un equip sòlid, però avui hi ha hagut desfeta general dels últims taulers, sort que per davant s’ha aguantat i pel mig s’ha arrasat que sinó...

Pre - matx: Tot semblava força preparat en aquest desplaçament a Badalona. S'havia convocat al "Periko", per de pas poder comptar amb el seu cotxe. Els primers taulers podien també preparar les partides ja que resultava previsible el possible aparellament. Però hi ha hagut força sorpreses; l'Héctor Mestre (el nostre nº1) s'ha posat malalt i contrarrellotge s'ha tornat a convocar el nostre comodí  Rubén Ruiz ,trucada realitzada al final del Barça. Semblava que això podia igualar el matx però el Badalona també avui s'ha presentat amb dos ausències titulars importants.

Matx: Tot ha començat amb una incompareixença a favor nostre. Després el Javi Ruiz ha dominat l'obertura i ha concretat el punt; així com també el Rafael Vela en un recurs tàctic. En aquests moments el 3 a 0 era enganyós ja que hi havia partides molt complicades o quasi perdudes; per exemple la meva. Una vegada més equivoco el pla a l'obertura, i aquesta vegada entrego una peça desesperadament per dos peons; el meu rival es defensa bé i acabo perdent. Però en aquell moment es produeixen les victòries de la Rula i el Guillem Subirats (aquest darrer en gran forma). Anavem 5'2 a 2'5, o sigui ja resòl. Quedava un instructiu final del Frederic Corrigüelas que l'acaba guanyant; i un interessant final de dama contra torre i cavall on el Marc Capellades fa taules.

Post- Matx: Seguim en bona ratxa. De totes maneres ens queden ara rivals complicats. Si volem seguir puntuant no podem tenir baixes pròximament. La setmana que ve ens visita el líder, el Malgrat; rival que serà molt complicat (ho va demostrar la setmana passada guanyant al Cerdanyola Mataró). Respecte al C.E. Badalona li desitgem molta sort en la seva lluita per la salvació.

A la jugada 17 al jugador local li sona el mobil i el contesta fora de la sala de joc. Al no acceptar la partida per perduda, el jugador visitant accepta jugar sub.condicione, i es el jugador local qui guanya finalment, però el tema queda en mans del comite.

Aquest incident ha desfermat insults i mal comportament d'alguns jugadors de l'Arenyenc que han perdut els nervis i la compostura. Fet que m'han demanat els Delegats del Sant Andreu que faci publica la queixa.

A destacar la recuperació del capità Xavi Torres que avui ha guanyat en camviar les torres Molero quan portava un peó de menys en final de reis, així com el bon cop d´efecte de Josep Valldoriola en una combi- nació tàctica en el final. atentament

Enguany hem començat amb dificultats: J. Tatché ha aribat tard a cauda de problemes d'aparcament; en el 5è, J. Algaba ha tingut una posició virtualment perduda, amb 2 minuts en el rellotge contra 40; en el 1r, M. Verdaguer ha quedat inferior. Tot i això, nosaltres hem començat puntuant. En el 2n, J. Oliveras ha guanyat dues peces netes en tres jugades. Un servidor, en el 4t, ha desaprofitat l'avantatge d'un peó fruit d'una pressió posicional i ha entrat en una línia errònia a partir de la jugada 30: taules en un final de cavalls malgrat un peó de més. M. Verdaguer abandona en la seva partida (en aquest campionat les partides li costen més del normal).

Tres punts més s'han repartit en parts iguals: A. Riera guanya en el 10è, J. Bautista empata en el 7è i E. Serrat perd en el 6è (trobem a faltar més solidesa en el joc de l'Ernest, ja que una partida lenta no és pas el mateix que una llampec).

I aquí ha començat l'increïble: J. Algaba acaba de guanyar, mentre que en el 2n després a'haver entregat qualitat en un final amb entre 1 i 2 minuts en els rellotges, J. Ferrer s'ha trobat amb un regal de J. Grau qui ha oblidat de baixar la torre per evitar que el peó en la setena d'en Jordi promocioni.

En el 9è, M. Parramon perd. Amb un 5:4 al nostre favor, tothom ha estat pendent de la partida en el 8è on J. Tatché té alfil per 3 peons i amenaces de mat. Malauradament, en Josep no ha trobat camí per fer taules, tot i que IMHO les tenia en més d'una ocasió. El matx acaba 5:5.

A diferència de l'any passat, els dos últims punts els aconsegueixen els vallesans (l'any passat els vàrem fer nosaltres) És a dir, s'ha repetit tot: la tensió, el patiment, el resultat final i, com sempre, un bon ambient escaquístic del Cerdanyola.