DARDO RONDA 8

Actualizado con fecha: 20/03/2007 00:39:05

 

 

 
DIVISIÓ D'HONOR                       
ANDORRA                   4 = 6       REUS DEPORTIU
CERDANYOLA VALLES         5 = 5       SANT ADRIA
MONTCADA                8,5 = 1,5     TERRASSA
FIGUERES                  5 = 5       FOMENT
BARBERA                   5 = 5       UGA


EL CLUB D'ESCACS FIGUERES CONTINUARÀ LA PROPERA TEMPORADA A LA DIVISIO D’HONOR AL EMPATAR 5 A 5 AMB EL FOMENT.

Salvació també matemàtica de l’equip B

Principals objectius complerts !! No ha estat fins la vuitena ronda del “Campionat de Catalunya per Equips” que els equips A i B del C.E. Figueres han certificat matemàticament la permanència a Divisió d’Honor i a 2ª Divisió respectivament, i això, malgrat que els inicis dels dos conjunts havien estat molt bons. Això demostra la igualtat que hi ha hagut en la majoria dels equips d’aquestes dues categories. En el matx d’avui, el Figueres A ha tornat a puntuar amb el potent Foment Martinenc, que enguany no ha fet un campìonat brillant com ens tenia acostumats. En 3 de les sis ocasions que ens hem enfrontat, el Figueres ha aconseguit puntuar (1 victòria i 2 empats) contra l’equip barceloní. En aquesta vuitena jornada tots dos equips presentaven algunes baixes i ben aviat algunes partides han derivat en taules. En definitiva el resultat final ha reflexat un empat que tots dos han donat per bo. Cal destacar l’excel.lent campionat que està duent a terme Manel Pijuan, que amb 5 punts de 8 possibles amb una mitjana de rivals molt alta (inclosos 4 titulats internacionals), ja ha aconseguit la tercera i definitiva norma de Mestre Català (MC), un títol que es mereix amb escreix.
A falta d’una jornada per disputar-se, on ens enfrontarem al Terrassa, la classificació és la següent: 1-Montcada 7p, 2-U.G.A. 6’5p, 3-Barberà 5’5p, 4-Terrassa 4’5p, 5-Foment 4p, 6-7 Figueres i Cerdanyola 3’5p, 8-Sant Adrià 2’5p, 9-10 Andorra i Reus 1’5p.

Els resultats individuals han estat:

FIGUERES 5 - FOMENT 5

GM Prié 2445 - GM Narciso 2565 taules
MC Serra 2330 – MI Granados 2455 taules
MC Colls 2310 – MF Torrecillas 2460 taules
Pijuan 2295 – MI Jerez 2450 taules
Lillo 2275 – MC José 2395 taules
MC Mundet 2265 – MF Ryan 2350 taules
Manera 2240 – MC De la Riva 2325 taules
Bonell 2230 – MC Garrido 2295 taules
Puig 2140 – González 2175 0 - 1
Falgueras 2055 – Ferrer 2000 1- 0

 
CERDANYOLA 5 - SANT ADRIA 5
 
1. MI Alfredo Giaccio (2475) - GM Amador Rodríguez (2525) 1/2
2. MI Marcelo Panelo (2430) - MI Daniel Barria (2350) 1/2
3. MC Julio Hernando (2410) - Santiago Pons (2375) 1/2
4. MC Jorge Iglesias (2440) - MC José Martínez (2305) 1/2
5. MF Juan Carlos Escandell (2335) - MC David Pons (2310) 1/2
6. MC Antonio Fernández (2280) - Joan Cubas (2240) 1-0
7. MC Adrian Randazzo (2270) - MC Maurici Tarrago (2290) 1/2
8. MC Marc Pascual (2270) - MC Raúl Mínguez (2295) 1/2
9. MC Gabriel Castellet (2285) - MC Jordi Hueso (2270) 0-1
10. Jaume Guasch (2215) - Enrique Colón (2095) 1/2
 
Un matx complicat, ja que el Sant Adrià és un equip molt fort i molt compacte, amb jugadors molt experimentats i una gran promesa com és l'Enrique Colón. A més, teníem l'absència de Fernando Peralta, que ha marxat a l'Argentina a jugar el Zonal, però a canvi teníem l'Alfredo Giaccio. El matx pintava bastant malament, ja que les partides no estaven gaire bé, però finalment s'ha aconseguit un empat que ens manté, un any més, a Divisió d'Honor. Una Divisió d'Honor que s'ha posat molt i molt cara, però almenys hi podrem seguir gaudint un any més.
 

BARBERA

       5-5   UGA    
               
HERNANDEZ, HOLDEN MI 2545   0,5-0,5   LOPEZ MARTINEZ, JOSEP MANUEL MI 2555
SEEL, CHRISTIAN MI 2490   0,5-0,5   ALSINA LEAL, DANIEL MC 2450
ALONSO MOYANO, JONATHAN MI 2410   0,5-0,5   LACASA DIAZ, JOSEP ANTON MI 2440
GOMEZ JURADO, ALBERT MC 2360   0,5-0,5   BOFILL MAS, ALEXANDRE MI 2420
GARCIA JIMENEZ, FRANCISCO JAVIER MC 2350   0,5-0,5   ALEXANDROVA, OLGA MI 2405
ASENSIO LIÑAN, TEODORO MC 2320   0,5-0,5   VEHI BACH, VICTOR M. MI 2390
BOSQUE ORTEGA, XAVIER MC 2315   0,5-0,5   ROSICH VALLES, ALFRED MF 2395
PELLUS RUIZ, JOSEP MC 2280    1-0   SANTOS IZQUIERDO, DANIEL 1 2295
PEÑAS HERNANDEZ, JAVIER MC 2275   0,5-0,5   BUXADE ROCA, GUILLEM MC 2295
JOSE IRAETA, ALEJANDRO MC 2250    0-1   JAUSAS FARRE, HECTOR 1 2265
 
 
EMPAT D'ALTÍSSIM NIVELL
 
Magnífic el matx viscut aquest matí a Barberà del Vallès, on s'han reunit 2 grans equips que han ofert un matx jugat de poder a poder, amb unes partides tremendament igualades i molta competitivitat.
 
Després de l'ensopegada vers l'Andorra, l'equip local ha jugat amb la tensió i l'esperit que l'havien caracteritzat fins ara. L'UGA, per la seva banda, presentava amb la baixa d'en Michael Rahal, el que espero no impedeixi que gaudim de la seva crònica al seu blog :). No m'havia trobat, fins el dia d'avui, que després de pràcticament 2 hores i mitja de joc, cap de les partides tingués un dominador clar. Totes estaven en plena tensió, en posicions complexes, o d'igualtat però encara molt per jugar: en aquest moment, tots els jugadors comptaven amb menys de mitja hora per cap per a acabar la partida.
 
Realment el grau de competitivitat ha estat impressionant. El silenci respectava uns concentradíssims jugadors d'ambdós equips, que han jugat unes partides de gran qualitat, pel que he pogut veure.
 
I el resultat aquí està. 5 a 5 amb 8 lluitades taules (res d'acords ni de taules de mestres, el dia d'avui!). Al primer tauler, en Holden i en JM López entaulaven una partida complicada des de l'inici (i que no he pogut seguir gaire). Al segon, en Christian entaulava, amb peces negres, en Daniel Alsina, en una partida que ha derivat ràpidament en un final de torres i peça menor, i que de ben segur que en Dani, a la seva crònica, ens detallarà millor :). Pel que he anat veient, a en Javi Garcia i en Javier Peñas se'ls hi han escapat posicions amb peó de més; en Teo Asensio jugava una complicada partida, entregant qualitat a canvi de peó, contra en Victor Vehí, que han acabat entaulant; En Xavier Bosque aconseguia l'escac continu in extremis, i en Alex José Iraeta perdia contra un dels jugadors més en forma de la categoria, n'Héctor Jausas.
 
De la resta de partides, no puc donar gaire detalls, ja que al meu tauler, en Santos, ha entrat en una combinació diabòlica, on hi ha hagut diverses peces "en prise" alhora, i que ha derivat, després d'una precisa seqüència de jugades (a no ser que el Sr. Fritz em refuti, cosa que habitualment fa :-\), en un final guanyat pel cronista, que ha donat el punt que retornava la igualtat al matx.
 
Un empat que resulta sumament valuós pel C.E. Barberà, que, pendent de la resta de resultats, pràcticament assegura la seva presència al proper campionat d'Espanya. Una fita impressionant d'un club debutant a la categoria, i que esperem que segueixi donant moltes alegries a la vila de Barberà.
 
--
Josep Pellús :)

Intensíssim matx el d'aquest matí a Barberà entre el segon i el tercer classificat del Campionat de Catalunya per equips d'enguany. Les 8 taules, totes lluitades, són un reflex de la igualtat entre els dos equips i l'equilibri en el marcador que s'ha anat vivint durant el matí. De fet, s'ha de dir que el Barberà és l'equip que més a prop ha estat d'emportar-se la victòria, però la Uga ha pogut salvar algunes posicions delicades i aconseguir mig punt d'or per assegurar la segona plaça, l'objectiu principal ara que el Montcada ha demostrat amb dues espectaculars golejades al Foment i Terrassa que aquest any volen repetir com a campions.

Estic d'acord amb el Josep; cap a les 11.30-12.00 he donat una volta per totes les partides i en cap d'elles era capaç d'entreveure un aventatge significatiu per a algun dels dos bàndols. La que s'ha començat a decantar poc després ha sigut la de l'últim tauler, en què l'Héctor Jausas ha pogut donar una important victòria per als visitants, confirmant una vegada més que ha estat un gran reforç per a l'equip aquesta temporada.

La majoria de la resta de partides s'han anat declarant taules, una darrera l'altra. El Víctor Vehí ha guanyat qualitat però el Teodoro Asensio ha aconseguit prou compensació per generar una posició poc clara en què els jugadors han acceptat repartir el punt. L'Àlex Bofill ha pressionat des d'una posició tranqui·la però no ha sigut suficient, en Jonathan Alonso i en Josep Lacasa han fet taules en una partida que m'ha semblat molt igualada, l'Olga Alexandrova ha pogut empatar en una posició que no tenia massa bona pinta i l'Alfred Rosich tenia una posició interessant però el Xavier Bosque ha aconseguit que també aquesta partida acabés en taules.

El marcador estava 2,5-3,5 a favor de la Uga, però el Barberà és qui tenia les millors perspectives de guanyar el matx ja que en les 4 partides restants tenien aventatge, en algunes pràcticament decisiu i en altres molt lleuger. Però d'aquestes 4 partides el Barberà només n'ha pogut guanyar una. En el segon tauler, després de ficar-me alegrement en un final que ha resultat clarament desfavorable per mi, he acabat amb la posició més trista de la història, amb peó de menys i sense poder-me moure a causa de la precària posició del meu rei, però el rellotge ha dit que s'estava acabant el temps i el Christian Seel, amb la pressió de veure pocs segons al seu compte enrere, s'ha deixat un peó important i després d'això he pogut fer taules fàcilment i tranquil·litzar una mica a l'equip gracienc. Les altres taules importants les ha aconseguit el Guillem Buxadé, que en un final de qualitat de menys ha pogut muntar una fortalesa inexpugnable i l'últim recurs del Javier Peñas, tornar la qualitat per entrar en un final de peons, no ha sigut suficient per guanyar.

Mentrestant, el Daniel Santos estava jugant un final desesperat contra el cronista del Barberà, i després que aquest darrer organitzés les seves peces, ha avançat els seus peons passats imparablement i el Daniel ha hagut d'abandonar. Amb 4,5-4,5, el resultat del matx depenia, un cop més, del primer tauler, el José Manuel López, que un cop més ha aconseguit defensar-se en una posició lleugerament inferior i ha arribat a tenir peó de més en un final de torres, però el material ja era molt reduït i no ha sigut suficient per aconseguir una victòria que hauria estat tan increïble com la del dia del Cerdanyola. Però donem l'empat com a bo davant un equip que ha sigut la gran sorpresa de la temporada i a qui des de la Uga felicitem molt sincerament, pel gran mèrit que té lluitar per les primeres posicions la temporada de l'ascens a la màxima categoria, i només amb 2 jugadors estrangers com a incorporacions respecte l'any passat.

També tot indica que la setmana que ve hauré de felicitar al Montcada, però de moment mantindrem l'esperança que el Sant Adrià encara ens pugui donar un cop de mà el dia que ve... ;)

Daniel Alsina

                                      
PRIMERA DIVISIO I                     
BARCELONETA            5,5  = 4,5     LLEIDA
OLOT                      4 = 6       TRES PEONS
SANT FELIU              4'5 =  5'5    ARAGONES
SANT BOI                  8 = 2       SANT ANDREU
TARRAGONA               7'5 = 2'5        SCC SABADELL

 

SAW 2

Bueno bueno bueno…buenísimo!

Lo que hemos vivido hoy en el local de la calle Andrea Doria de la Barceloneta ha sido de lo mejor que recordamos en un por equipos. Hoy hemos vuelto a demostrar que podemos con cualquiera y como sea. Y una vez más hemos tenido que ir a jugar con 9 jugadores. Pero esta vez, la cosa ha estado de película. Quien haya visto la película Saw 2 sabrá porque lo digo; recordáis el poli al que raptan a su hijo que acude a la fabrica en busca del malvado anciano y busca desesperado a su hijo en otra fabrica que esta en la quinto pino, cuando en verdad el niño esta encerrado en un armario en donde el padre ha estado todo el rato? Pues bien, hoy eran las 9,30 y Iván no estaba en la sala. Mala cosa, porque o Iván es puntual o se ha dormido..Así que le llamamos en todos los teléfonos posibles donde era posible que estuviera y no contestaba. La desesperación reinaba en el equipo pues hoy nos jugábamos mucho. Así que Iván no aparecía y a las 10,30 le daban el punto perdido. Pero la anécdota venia cuando a las 11, Pepo Viñas oye unos ronquidos en un cuartito de descanso que hay en el club...Para sorpresa de todos era él, Iván durmiendo plácidamente!!! El tio esperaba que el conserje le hubiera despertado temprano pero se dio el caso que el conserje había ido de urgencia a jugar con el B así que nadie sabía que él estaba allí. Lo que ya no ha tenido desperdicio ha sido verle salir del cuartito a las 12 con las pintas de sobao total...En fin, una anécdota más en este desastre de equipo en lo que ha responsabilidad se refiere. Pero  deportivamente, somos los reyes del mambo, somos casi el único equipo de los de arriba que sin pagar a ninguno de sus jugadores sigue luchando por el sueño de subir a división de honor, y varias rondas con 9 jugadores ( 4 rondas con 9 y 4 con 10 :P ). Y hoy nos visitaba el siempre poderoso Lleida. Pero cuando los chavales del barrio nos ponemos serios, no hay quien nos pare. Y eso que hemos empezado perdiendo 2-0 después del show de Iván y de Pepo que ha sido pillado en la apertura. Más tarde, Denis ganaba una posición de dos torres contra dama. Un servidor ganaba con blancas y conseguía la segunda Norma de MC. (una en cada por equipos...el año que viene el título J).

Con el 2 a 2 en el marcador, el match que iba mal encaminado ha ido poniéndose a favor. Pere hacia tablas tras una escandinava. El Lleida volvía a ponerse a favor por medio de Mirzoev que se tomó la revancha del año pasado con Tomy. 3,5-2,5. Pero a partir de aquí, Dani que habia estado sufriendo toda la partida, ha sacado petróleo y con calidad de más se ha impuesto a Omar Oussama. Felipe, que este año esta que se sale, ha ganado al fuerte juvenil Joan Trepat después que este se dejara pieza en el final. 4,5 a 3,5. Quedaba el duelo de los dos Oms y Mariano. Y ha sido este último que ha decidido el match a nuestro favor tras ganarle al MI Guillem Baches en una partida táctica . Luís no ha podido hacer nada contra Josep y ha perdido tras que Josep Oms ganase un final de torre y peón contra torre.

 Así pues, seguimos haciendo historia y lo que aún es mejor, a la espera del resultado del tres peons, seguramente no dependeremos de nosotros pero tenemos opciones de subir a División de Honor. Sea como sea, con el equipo que tenemos y estar donde estamos, ya nadie nos puede quitar el mérito que hemos hecho una excelente campaña.

Visca La Barceloneta!!!

 David Ayza

 
                                      
PRIMERA DIVISIO II                    
BARCELONA VULCA         3,5 = 6,5     TORDERA
CONGRES                 6'5 = 3'5     GERUNDA
GAVA                      2 = 8       SITGES
SANT MARTI                5 = 5       FOMENT B
COLON                   5,5 = 4,5     RUBINENCA

CONGRÉS 6,5

GERUNDA 3,5

Dia negre pel nostre equip, la derrota d’avui certifica el descens de categoria.

El Congrés duia mig punt més que nosaltres i necessitàvem puntuar, fins i tot un 5 a 5 ens mantindria amb opcions, deixant-ho tot pendent per a la última ronda. Jugar en camp contrari sempre és difícil, i a aquest fet s’hi ha afegit les dues baixes que presentava l’equip, la més sagnant de totes la del segon escaquer que a última hora de dissabte presentava baixa per malaltia i que ens ha fet pujar a tots un escaquer i canviant-nos de color. El Congrés ja d’entrada era un equip amb més elo que nosaltres i amb les dos baixes la diferència de nivell s’ha tornat insalvable.

El match ben aviat se’ns ha posat en contra i s’intuïa que allò era l’inici del final.

Franke perdia una peça en el mig joc i tot i lluitar fins al final ha hagut de tombar el rei.

L’ha seguit en Jordi Alvarez, que ha obert la columna “h” per muntar un atac amb dama i torre però el seu rival ho ha sabut parar i li han quedat un parell de peons passats al flanc de dama molt avançats i lligats.

En Jordi Montpart ha anat a remolc del joc del seu rival tota la partida fins a perdre una peça, i també aquí s’ha perdut.

Mentrestant la resta de partides no estaven gens clares, en Huici defensava una posició delicada, en Marc Prujà atacava però l’altre es defensava com un gat panxa enlaire, en Martí Mayo tenia una partida molt igualada, jo patia en un final amb peó de menys...

Com que no he pogut seguir massa el curs dels esdeveniments, resumiré: l’Alvar Alonso i en Jordi Gusó han guanyat, en Martí ha confirmat les taules, en Marc no ha pogut treure més que un empat, l’Andreu ha perdut i a mi també m’ha tocat perdre, jo comptava amb que la parella d’alfils compensés d’alguna manera el peó de menys en el final però el meu rival no m’ha donat ni una sola oportunitat. L’últim a acabar ha estat en David Huici, entaulant un final de torres.

La setmana que ve match intrascendent amb el Gavà per decidir el cuer de la lligueta.

Salutacions.

Jordi Garcia

 

En el doble matx que hem tingut avui amb el Foment hem sortit escaldats. El primer equip ha empatat, assegurant-se la permanència, amb el Foment B i encara sembla que hem tingut sort, evitant la quarta derrota consecutiva. Segona victòria del Marc Sánchez que comença a agafar el ritme i tercera de l'Aranda. Els del Clot ens havien de guanyar per no baixar i a punt han estat d'aconseguir-ho. Teníem millor equip nosaltres però a l'hora de jugar no s'ha reflectit al tauler. Respecte els equips D que jugaven entre ells, portàvem millor equip nosaltres però ens han guanyat els locals, encara que no ens jugàvem res. L'equip B ha guanyat àmpliament a casa de l'Arenyenc, assegurant-se la permanència en el seu debut per primer cop a la Preferent. A mig matí el matx semblava igualat, però als apurs de temps totes les partides s'ens han girat favorablement i només n'hem perdut una. El millor del dia el dinar de germanor, posterior a la partida que s'ha perdut el president. L'equip C ha guanyat 7 a 1 al Barceloneta C que ja estava baixat, asolint bastantes posibilitats de mantenir la categoria. L'equip E ha anat amb 7 jugadors a Sant Joan Despí que només han fet 2,5 punts jugant contra un rival molt superior en elo. En el doble matx amb el Congrés ens hem intercanviat el punts, ja que el nostre equip F ha guanyat 3-1 al seu E perdent el nostre G 0-4 contra el seu D.

 Ricard Llerins.

ATENEU COLON

5,5

 

 

RUBINENCA

4,5

dif. Elo

1

GONZALEZ, JOSE

2545

½-½

1

PARLIGRAS, MIRCEA

2580

-35

1b

BLANCO, CRISTOBAL

2300

0-1

2

MATNADZE, ANA

2425

-125

2b

PIÑERO, XAVIER

2355

½-½

2b

GARCIA, SILVINO

2330

25

3

MORENO, JORDI

2360

1-0

3

ROMERO, JOAN

2295

65

4

PEREZ, ADRIA

2330

½-½

4

COLLADO, DAVID

2260

70

5

TEBAR, JUAN CARLOS

2300

1-0

5

SORROCHE, JOSEP M

2260

40

6

GARDELA, JORDI

2290

0-1

6

NAVARRO, ANTONI

2170

120

8

GARZON, JOSEP M

2265

0-1

7

MARTINEZ, MIQUEL

2155

110

9

VERA, FELIPE

2265

1-0

8

ESCOFET, DAVID

2135

130

10

GARCIA, XAVIER

2250

1-0

9

CAMPOS, MARC

2125

125

 

2326

 

2274

52,5

 

El Rubí ha fet un gran campionat. Millor que l’any pasat. Però ens trobem amb un resultat amarg de nou. Per segona vegada consecutiva, no sortiem en les travesses d’aspirants a pujar que fa la redacció d’AjedrezND; però aquesta vegada quasi ho aconseguim.

Es molt dur perdre. I encara que no sempre es pot guanyar; s’ha de saber perdre. La veritat és que hem intentat puntuar davant un potent equip com és l’Ateneu Colon. Avui era el matx decisiu i no hem fallat. Hem vingut a Colón els 11 jugadors que tenim del tauler 1 al 10. I el jugador que feïa de suplent; ha fet de delegat seguint d’aprop les partides del matx. Des d’aquí li agraeixo a Marc aquest comportament exemplar com a jugador de club.

Aquest és un any de tràmit per la Rubinenca. La setmana vinent hi haurà assemblea de socis i la Junta Directiva, tal com es va dir fa messos, presentarà la dimisió. I es convocaran eleccions, amb l’ànim que algù es presenti amb un equip de gent i nous plantejaments que busquin una IDENTITAT que aconsegueixi calmar els ànims dels nostres socis.

A l’igual que l’any passat, jo vaig anunciar que deixarïa el club; en aquests dies la MI Ana Matnadze ja ha dit que no continuarà l’any vinent. I de ben segur, que ofertes no li faltaran. Es una gran jugadora i una persona molt formal. Aquest any ha jugat bastant motivada; i ha desenvolupat un gran joc. Ella ha sigut la clau principal que ha permès que la Rubinenca hagi somniat fins a la ronda 8 sobre la possibilitat de pujar a Divisió d’Honor. De segur que el club que compti amb l’Ana Matnadze l’any vinent estarà encertant al contractar aquesta bi-campiona mundial i cinc vegades campiona europea.

Una altra de les claus d’aquesta bona temporada del Rubi ha estat l’Antoni Navarro. Ha fet un gran campionat. Porta 6 punts de 8. I fins a aquesta ronda, està pujant 35 punts d’elo. I el més important, és que està jugant molt bè.

Per últim, també els xicots han aportat molt a aquesta bona temporada del nostre equip. Tots tres han sigut molt importants per al bon paper que aquesta temporada s’ha fet. De moment, qui puja més Elo dels tres és Miguel Martinez, que fins a aquesta ronda, està pujant 27 punts d’elo.

El nostre GM Mircea Parligras ha complert. Ja bastant complicat deu ser mantenir un elo de 2580, i encara i així, de moment està pujant 3,70 punts. Es un luxe per a un club com la Rubinenca poder comptar amb Mircea, un Gran Mestre que s’ha integrat des de el primer día en Rubí i ens ha ajudat a progresar; impartint classes i sent un més de nosaltres. M’agradarïa que es valori suficientment l’important paper que Mircea representa per al nostre club i es compti amb ell de cara al futur; per part de la nova Junta que agafi el club.

El GM Silvino García ens ha ajudat. Ha puntuat en els taulers de dalt. No ha tingut dificultats avui per igualar amb negres; però la posició d’avui estava massa simplificada per intentar gaires coses més que taules.

David Collado ha fet una partida inteligent amb negres i ha igualat totalment la partida i taules.

La setmana vinent finalitza aquesta temporada a nivell de xequips i finalitzarà l’etapa a nivell de direcció del club.

O sigui, que per tercer any consecutiu, ens trobem en situació complexa aquí en Rubí. Cal, evidentment, un esforç per part dels socis de trobar el millor per a tots. Coneixent com sóm tots, ho veig difícil. Però més dificil era aparentment pujar a Divisió d’Honor i quasi s’consegueix.

 

Salutacions cordials des de Rubi,

Josep M Sorroche

 
                                      
SEGONA DIVISIÓ I                      
CATALUNYA               2,5 = 7,5     IDEAL CLAVE
CORNELLA                  6 = 4       FIGUERES B
MATARO                  4,5 = 5,5     COMTAL
SANT ADRIA B            3,5 = 6,5     SANT JOSEP 
MARAGALL                6,5 = 3,5     UGA B
   

Pel que fa a l’equip Figueres “B” de 2ª Divisió Catalana ha tingut moltes possibilitats de puntuar a domicili davant el fort equip del Cornellà de Llobregat en un matx que no s’ha decidit fins les tres darreres partides. Finalment però, la partida de Joan Alonso ha canviat de signe i s’ha acabat decantant del costat del Cornellà, deixant el marcador en 6 a 4 pels locals. Però amb la derrota de la UGA “B” enfront del Maragall, que d’aquesta manera i a falta d’una jornada, es converteix en el brillant campió d’aquesta categoria tant competitiva, fa que aconseguim matemàticament la permanència a la categoria. Tot i que aquest era l’objectiu marcat al inici del campionat, tots érem conscients que seria molt complicat. Aquest és un resultat absolutament històricpel Clu d’Escacs Figueres, que mai havia aconseguit mantenir el segon equip a Segona Divisió Catalana dos anys seguits. I per a fer-ho s’han hagut de guanyar 4 matxs, qüasi el 50 % de la puntuació. Tot això ha estat possible per la gran cohesió de l’equip, per la seva mentalització i pel creixement del nivell escaquístic bàsicament de dos jugadors, els joves Víctor Lillo i Emili Colls que amb uns impressionants 6 punts de 7 possibles i 6 de 8, respectivament, han permès obtenir aquesta brillant fita. De fet, Lillo necessita només jugar la darrera partida per aconseguir la seva primera norma de Mestre Català, mentre que Colls també pot aconseguir-la la darrera ronda però només si guanya. Aquests dos èxits individuals són del tot inusuals amb uns elo’s de 2130 i 2075 com tenen Lillo i Colls. Sens dubte enguany han presentat la candidatura per passar a formar part del primer equip molt aviat. També ha estat un gran reforç el fitxatge de Simon Mogro, que tot i començava amb l’elo més baix (1700), en el desè tauler ha fet 6,5 punts de 8 possibles (incloses unes taules jugant amb l’equip A). La propera setmana juguem a casa contra el Mataró, esperant millorar una mica més la classificació.

UN DIA HISTORICO PARA C.E. MARAGALL

Hace aproximadamente dos años escribí un articulo en vuestra Web (LA NOCHE MAGICA DEL C.E.MARAGALL) para dar las gracias públicamente a todos mis jugadores, entonces era un momento difícil para el club acabábamos de descender a preferente teniendo el equipo mas fuerte de 2ª división y varios de nuestro jugadores tenían ofertas interesantes de otros clubs.
Después de una de nuestras cenas todos los jugadores adquirieron el compromiso de seguir a pesar del descenso, al año siguiente subimos de nuevo a la 2ª división quedando subcampeones de la categoría, nadie logro ganarnos pues la final la perdimos por “holandés”, (la verdad teníamos un equipazo para preferente).
Esta temporada recuperada nuestra categoría, cuando vimos el grupo, durísimo con auténticos equipazos, Condal que ya nos supero en la final del año anterior además se habían reforzado, el clásico Mataró haber quien es capaz de decirme cual de sus primeros 5 tableros es el mas duro, St Josep otro clásico, Cornella súper compacto y con jugadores con mas mili que el “Capitán Trueno” y los siempre difíciles y rocosos St Adria “B” y Figueres “B” entre otros, y además sabiendo que este año ibamos a estar plagados de bajas, L.Doménech que se ha ido a vivir a Sevilla sólo lo tendríamos una o dos rondas, mi hermano R. Miralles que se ha marchado un año “cedido” al St. Marti, D. Serra un jugador bastante desconocido pero que suele puntuar con eficacia por detrás su trabajo tampoco le permitía jugar todas las rondas y nuestro reserva de lujo O.Gines también con problemas laborales a lo que hubo que sumar las inesperadas de F.Delgado por enfermedad y M.Jiménez por paseo familiar, afortunadamente estas ultimas sólo fueron una ronda. No pudimos repetir alineación más que una jornada, no es de extrañar teniendo en cuenta que la sombra del descenso aun planeaba por nuestras cabezas, que pensáramos que nuestro objetivo era mantener la categoría, y si los resultados acompañaban intentar meterse en el playoff.
Hoy 18 de marzo de 2007 es un día histórico para nuestro club pues matemáticamente y faltando una ronda hemos logrado ser equipo de PRIMERA DIVISION por primera vez y viendo el cuadro parece que nos hemos paseado, lo cual os aseguro que no ha sido así, recuerdo sin ir mas lejos el match de Figueres o Ideal Clave que estuvimos entre las cuerdas y alguno de nuestros jugadores ( yo incluido) tuvo que sacar sus artes “robatorias” para poder dar la vuelta al encuentro, por eso hoy dos años después vuelvo a escribir públicamente para dar las gracias y felicitar a todos los jugadores que han hecho posible este ascenso, y decir a todo el mundo que este éxito es un premio al COMPROMISO que todos adquirimos hace dos años al continuar en el club, al COMPAÑERISMO que tenemos que nunca prevalece lo personal ante el bien del equipo, y sobre todo a la AMISTAT (algunos llevamos casi 20 años juntos) que durante tres meses al año hace que un grupo de amigos se reúna los domingos para jugar al ajedrez.
Para acabar como hace dos año cite al Sr. Mocillo (que siempre que viene a jugar a nuestro club hay algo que le sorprende gratamente) en esta ocasión haré mías sus palabras publicadas en su crónica de la ronda 7ª, decía: “ desitjar sort al Maragall, un equip que té una de les seves claus la pinya que fa durant el matx i després del matx, al bar.” Yo también lo creo, aunque tendríamos que añadir las cenas que realizamos (dos o tres por temporada, y que alguna tendré que invitarle Sr. Morcillo para que conozca todos nuestros secretos) que logramos que nos duela las mandíbulas, no de tanto comer (aunque nos ponemos las botas) si no de tanto, tanto, tanto reír.

JORDI MIRALLES CAPITA DEL CLUB D’AMICS JOAN MARAGALL

    
Hoy el maragall a cumplido un sueño, la labor de un grupo de amigos se a visto recompensada con algo impensable 2 años atras, quisiera mencionar uno a uno, las sensaciones que mis amigos me despiertan, tras ver jugar a Eduard entiendo porque el ajedrez es un arte, no he conocido a nadie con tanto compromiso como Mariano, fuerza lo inforzable si el equipo lo requiere, el alce (Miralles) es a sido y sera el alma del equipo, Pares, 8 rondas y norma uffff, el delga es la seguridad, 8 rondas 8 tablas (dime
culin) que bonito es ver jugar a Echarri con blancas joder es tan duro como en los finales, que debo decir de mi, la cuchara de palo, mi peor temporada, como jugador, la mejor como participe, Coro como en sus tiempos mozos, 6 de 8, David, no a podido por temas laborables acudir a todas las rondas, pro no entiendo este grupo si presencia faltara, trabajador abnegado, a las duras y a las maduras, un ejemplo, mencion especia y el mayor de mis agradecimientos a: LLuis, O. Gines, Delgadin, Cahue, sin su participacion esta cronica no tendria sentido, felicitar a todos nuestros rivales, la caballerosidad de la que han hecho gala asi lo requiere, desearnos suerte en la proxima andadura, creo que el ajedrez ha hecho justicia a un grupo de amigos que hacen de este club el sueño de cualquier juga dor que anteponga la honetidad y compañerismo a la competividad, felicidades maragall, estemos donde estemos por siempre el club de nuestro corazon

Manel Gonzalez              

Colgado en Internet (con el Dardo©TM, todo es más fácil), un metro de nieve en la calle, el Maragall gana a la UGA B: ¡A primera¡ Felicidades a todo el C.E.Maragall, todos sois grandísimos... (en todos los sentidos).

Manel Español-Echevarria Québec, Canadá              

SEGONA DIVISIÓ II                     
SCC SABADELL B          3'5 = 6'5        SANTPEDOR
GRAN PENYA                6 = 4       CALAF
TERRASSA B                6 = 4       SANT FELIU B
COLMENA                   5 = 5       BELLVITGE AECS
LA LIRA                   4 = 6       JAKE
   

LA ECLOSIÓN ORGÁSMICA DEBERÁ ESPERAR

Hoy, a priori, se preveía un encuentro complicado, pero la verdad es que lo hemos tenido controlado de principio a fin. Con las tablas de Viaplana i las victorias de Milà i de un servidor, nos colocábamos con un 2’5 a 0,5 bastante cómodo, el resto del encuentro no tubo mucha historia. El obstáculo final hacía el ascenso se llama Santpedor, únicamente ellos nos pueden arrebatar el titulo y el ascenso, i si esta semana puntúan, lo darán todo contra nosotros para poder salvar la categoría. Al menos, si perdemos, se de algunos que van a tener un orgasmo colectivo, y eso me consuela.

Iván Marina

    GRAN PENYA 6-4 CALAF
MONTANE 2220 0,5-0,5 BATLLE 2230
VIAPLANA 2170 0,5-0,5 TORNER 2215
LLAVERIAS 2155 0-1 CREUS 2185
COLL 2150 0,5-0,5 SAYROL 2180
GARCIA 2125 1-0 DUARRI 2105
HERNANDEZ 2110 0-1 VIDAL 2080
MILA 2085 1-0 TORNER 2050
RIUS 2030 0,5-0,5 ROIG 2025
LOPEZ 2025 1-0 FARRES 2000
MARINA 2020 1-0 ROIG 1965         


LA LIRA 4 – 6 JAKE

O.Ruiz 2355 ½ - ½ Ferrón 2380
Esquivel 2270 1 – 0 Domínguez 2280
Leiva 2220 1 – 0 Font 2245
D.Rueda 2200 X 0 – 1 Sánchez 2235
Severri 2140 0 – 1 Mateu 2230
Martín 2135 0 – 1 Langa 2215
Franch 2135 0 – 1 Barbero 2205
Garcia 2130 ½ - ½ Marchador 2185
Scalzi 2110 ½ - ½ Ponce 2170
Costas 2105 ½ - ½ Alfara 2140

RONDA 8: “LA BATALLA DEL EBRO”

Otra dura batalla, en qué la llamada a la movilización general de mi anterior crónica ha servido para algo. Nos hemos presentado con la alineación más fuerte de todo el por equipos y aún así hemos sufrido mucho.

He puesto ese título a la crónica, puesto que durante toda la mañana ha sido un rifi-rafe por casi todos los tableros, con gran incertidumbre respecto a lo que podía ser el resultado final; y comparando esta ronda con las anteriores, al menos a mi se me ha hecho una ronda muy larga de muchos nervios y mucha tensión, ya que, las ligeras ventajas iban y venían constantemente. Pero bueno, todo hay que decirlo, tal y cómo pasaría con un grano de pus, cuando se le apreta por un lado y se le apreta por el otro, tarde o temprano expulsa la pus hacia fuera, y así ha ocurrido con mis nervios, hasta que al fin acabó la ronda y me los quité de encima.

Para variar, la víspera del encuentro contra La Lira, tuvo mucha movida y 3 personas del Jake convertimos temporalmente nuestras respectivas casas en nuevas centralitas de teléfono; y es que Juanma Torres, Víctor Gómez-Pardo y yo, estuvimos acarreando todo el follón de jugadores que a última hora se ponen enfermos, buscarles sustitutos que quedan imposibles de localizar…vamos que aquello parecía “el coño de la Bernarda”.

Por la noche, nueva jornada de póquer en mi casa; y a este paso si se hace la segunda parte de Casino Royal, ya hay sitio para rodarla xD.
Y cómo no, con todo el sueño me pongo 2 despertadores, y aún así me sobé porque al sonar uno salió volando tras el derechazo que dejé escapar instintivamente y el otro, se llevó un puñetazo que le dejó en botón bien clavado hacia abajo. Lo dicho, de sonar los despertadores a las 8:30h a levantarme a las 9:25h así de golpe, menos mal que jugábamos contra La Lira que está relativamente cerca de mi casa y todo el mundo íbamos directos; pues lo dicho, de un bote estuve en pie, y ya como no me daba tiempo a ducharme, a vestirse tocaba y a peinarme. Una llamada de móvil por parte de Marchador nos ponía en contacto y le tranquilizaba diciéndole que ya estaba yo en camino y tardaría 5-10 minutos.

En efecto, al llegar todos estaban sentados en sus sitios y yo entrego los datos de los jugadores para hacer el acta. Para mi sorpresa, mi rival David Rueda no había llegado, le llamamos y se ve que no podía presentarse a jugar; por tanto, eso convertía mi partida en el primer punto para el equipo.
Me dispongo a observar el resto de partidas, y vamos es que aquello era una batalla campal, partidas difíciles de valorar y variando las ventajas de un bando al otro y yo cada vez más nervioso. Para evitar eso, decido irme a desayunar unos 45 minutos tranquilamente leyendo el periódico y así cuando vuelva las cosas estarán más decididas.

Vuelvo y veo que la partida de ferrón tiene las piezas puestas en su sitio, y eso que al principio fue una apertura de lo más exótica, puesto que empezó con: 1.d4 d5 2.Cf3 Cc6 3.e3 Ag4 4.Ab5 a6 5.Axc6+ bxc6 ; y llegados aquí yo pensaba ui, vaya peón doblado en “c” , pero de todas formas las negras se quedan con la pareja de alfiles y más tarde podrán deshacerse de dicha debilidad en la ruptura c5 tal y como ocurrió en la partida; la cuál para cuando llegué del desayuno había finalizado en tablas.
Dichas tablas eran muy bien recibidas por el equipo, puesto que salió de una lucha de titanes entre dos jugadores con un elo entre 2350 y 2400; y aprovecho además para dar las gracias desde aquí a Carlos Ferrón, aún no queriendo ni teniendo ganas de jugar el por equipos, ahora que estamos luchando para el ascenso a primera división podemos contar con él en algunas rondas decisivas, que además de estas tablas ha hecho bajar a todo el equipo 1 tablero.

El marcador estaba pues, 0,5 a 1,5 a favor del Jake, pero las partidas seguían su particular batalla, que cómo antes de irme a desayunar, seguían muchas de ellas con muy difícil valoración; y me recordaba a los reportajes de la guerra civil española, en la cuál cuando los republicanos entraron en la ciudad de Teruel, que a pesar de tener ventaja, la lucha continuaba casa por casa y tardó lo suyo en resolverse; quiero decir con esto, que a pesar de nuestro punto de ventaja aún no había nada decidido y pasaría mucho rato hasta poder ver las cosas más claras.

Domínguez estaba jugando en su estilo exóticamente agresivo, ya que conservaba todavía en rey en el centro y tenía los dos flancos medio abiertos. Fue una dura partida con Esquivel, pero que finalizó con una de las escasas veces en que vi inclinar el rey a nuestro “LEÓN”, y esta vez fue por dejarse una torre limpia de un jaque. A todo esto aprovecho para dejar constancia de mi malestar, porque un socio de La Lira que fue a ver a su primer equipo, mientras Domínguez estaba dándole la mano a su oponente tras dejarse la torre, dicho socio de La Lira se gira hacia mi y en actitud burlesca me dice “Chapeau”, sinceramente me da mucha pena que una persona que rondaría los 60 años de edad, tenga tan poca deportividad; Domínguez no dijo nada al respecto y yo, tras quedarme mirando a dicho socio de La Lira, opté por pensar que el pobre no tenía educación y mejor pasar de él; por otro lado quiero dejar constancia que el equipo de La Lira “A” sí que tuvo en todo momento un comportamiento ejemplar.

Font que por sexta vez si no recuerdo mal, vuelve a llevar negras, tuvo una partida más o menos viable, pero que en cualquier momento podía dar lugar a sacrificios por parte de su rival Antonio Leiva. Nuestro jugador logró bloquear la posición mientras se disponía a cambiar piezas con intención de llegar a un final, lo malo es que al dejarse un peón del flanco de dama y Leiva no darle opción a respuesta, Font tuvo que abandonar.

Con el marcador en 2,5 a 1,5, el equipo de La Lira logró empezar a darle la vuelta a la tortilla; y por el momento no se veía que ninguna partida fuese a finalizar en un breve espacio de tiempo. No obstante, llegó una grata sorpresa desde el tablero 6, y es que Langa, que tal y cómo dije en mi anterior crónica, estaba pasando una mala racha perdiendo 3 partidas seguidas, esta vez dejó a su rival en una posición de mate imparable!!
Felicidades Langa, que y has demostrado que tu mala racha se acabó y nada menos que contra La Lira ;)

Con el marcador ya 2,5 a 2,5 y todas las partidas en tensión, Ponce se levanta con poco más de 5 minutos en el reloj y corriendo su tiempo para comunicarme que su oponente Scalzi (exjugador del Hostafrancs, que esperamos recuperar el año que viene en el Jake xD), le ofreció tablas.
La posición hablaba por sí sola, un finalito de torres con alfiles de diferente color, y ambos reyes bailando el “cha cha cha” en el tablero. Por tanto, me dedico a observar el resto de partidas, y calculando que podemos sacar 2,5 de 4 como mínimo, indico a Ponce que acepte las tablas. He de decir, que en la ronda contra el Terrassa le reproché que aceptase tablas sin consultarme, pero esta vez he de felicitarle, porque este detalle le honra puesto que esto es una clara muestra de cómo se juega en equipo.

Ya nos poníamos 3 a 3 en el marcador, y muestra de que la actuación del Jake está siendo muy seguida por los socios del club, es que el Sr. Cotes, se presentó en La Lira para animar a nuestros jugadores, por supuesto que de forma silenciosa, ya que, no me imagino al Sr. Cotes ahí saltando y con los pompones ^^ . Quedaban 4 partidas, las de Mateu, Barbero, Marchador y Alfara. A Alfara le ofrecen tablas, en una posición de alfiles de diferente color y una torre por barba y a su vez peón de más de Alfara en el flanco de rey (2 peones pasados, pero ya bloqueados por el jugador de La Lira), y con menos de 2 minutos en cada reloj; miro las otras partidas y veo que Mateu está en plena batalla campal contra Severri, Marchador tiene ligera ventaja por el ataque que lleva, pero difícil de hacerla valer y Barbero que perdía de calidad y está remontando. En consecuencia indico a Alfara que continúe; pero cuando observo que Mateu está haciendo mucha pupa a Severri y se queda con pieza de más en un finalito, le pido a Alfara que ofrezca tablas, y su rival acepta. Luego como Barbero también se ve que gana de pieza, Marchador me consulta si puede hacer tablas con Garcia Riera, y no pongo ningún obstáculo, ya que dichas tablas iban fabulosas tal y como se desarrollaba el match, el cuál marcaba un 4 a 4 con 2 partidas ganadas.

Una de las partidas en juego, la de Barbero, no tiene ningún desperdicio, es cojonuda, puesto que nuestro jugador llegó a quedarse con calidad de menos y muy echo polvo, y logró pasar de una posición perdida a una posición en qué si su rival tras un jaque, no se marchaba hacia atrás con el rey permitiendo a Barbero hacer unas “tijeras” y por tanto cazando la torre de su oponente, o bien se comía en peón de f4, para lo que Barbero tenía preparada una red de mate para su rival; y es que la posición era la siguiente:

Blancas: Rf3 ; Tg2 ; Tc8 ; Ad3 ; a4 ; b3 y h2.
Negras: Rf7 ; Th3 ; Cf6 ; Ae7 ; e3 ; f4 y h7.

A pesar de que el jugador de blancas jugó “Re2” dejándose hacer “f3+” y perdiendo la torre; yo propongo a los lectores de mi crónica que encuentren la combinación de mate si las blancas hubiesen realizado “Rxf4” en vez de “Re2”.

El que se anime, puede enviarme la solución a la dirección de correo electrónico Ralph1784@hotmail.com

Finalmente, Barbero se impuso con la pieza de más y otorgó ya la seguridad al Jake de no perder el match; y a continuación Mateu en una brillante partida in extremis ante Severri, en qué todo el tablero estaba abierto y Mateu que tenía torre y pieza a cambio de dama (además del resto de piezas), le coló las dos torres por la retaguardia obligando a Severri a devolver la dama por sólo una torre; de esa forma Mateu con pieza de más no tuvo dificultades para hacer valer dicha ventaja, y se concluyó el match con un 4 a 6.

Cómo ya es costumbre, algunos del equipo fuimos a tomar algo, normalmente la mayoría nos pedimos un carajillo, pero esta vez ganó de goleada el café con leche y los cortados xD

Hemos ganado y sumamos el 6º punto, pero tal y como indica La Gran Penya, “la eclosión orgásmica deberá esperar”, puesto que ellos han sumado también su punto. No obstante, a ellos les toca el Santpedor, que ganando aún podría salvarse y por tanto, mantenemos nuestras ilusiones en qué Santpedor luche xD , y nosotros en cambio jugamos contra el ya descendido Sabadell “B” . Si nada cambia de todas formas, La Gran Penya quedarán primeros y nosotros promocionaremos a play-off, la verdad es que el equipo de La Gran Penya ha dejado bien claro que a pesar de no ser los favoritos, y ser inferiores en elo respecto a muchos equipos no les impedía la opción de poder ascender hacia primera división, la cuál la tienen al alcance de la mano y si lo acaban consiguiendo, los primeros en felicitarles seremos el Jake ;)
Por el contrario, nosotros le sacaremos “el hacha de guerra” al Sabadell “B”, puesto que mientras haya posibilidades de ascender como primeros y evitar el play-off, nos tiraremos de cabeza a la piscina; y a su vez, ya le aclaro al amigo Iván Marina (cronista de La Gran Penya), que tanto si subimos como primeros como si subimos en el play-off, la famosa eclosión orgásmica del Jake puede desembocar en un surtidor inagotable xDDD

No puedo cerrar la crónica de la ronda, sin mencionar que el equipo “B” del Jake está también a un paso de ascender de categoría, y es por eso, que quiero felicitar a todos los miembros del Jake “B” porque llevan una temporada que están intratables. ¡Ánimos campeones! Confío en vosotros para ganar el domingo al Prat ;)

CLASIFICACIÓN DE LA APUESTA

Alejandro Barbero: 5p
Juanma Sánchez: 4,5p
Ricardo Langa: 3p
“Víctor Torao”: 2,5p

Primero de todo aclaro que Alejandro Barbero tenía medio punto más del que le puse la semana pasada, y es que el medio punto de más que le añadí a Langa es el que le había quitado a barbero, pero ya esta lista actual está totalmente corregida. Por otro lado, cabe decir que los miembros de la apuesta que jugábamos en el equipo “A”, hemos ganado, y por tanto hemos sido decisivos para el match ^^ (si el resto del equipo también estuviese en la cena, seguro que a estas alturas llevarían más puntos, jejeje).
Es curioso que Barbero con su medio punto de ventaja, quería que la apuesta acabase con la novena ronda, a lo que los demás hemos dicho que no, que la apuesta es hasta que acabemos el play-off, o si hay mucha suerte, hasta que acabemos las rondas para quedar campeones de Cataluña de 2ª División.

Dejando aparte esta apuesta para la cena; quienes seguro que haremos una cena y a lo grande, seremos las 3 personas que más estamos sufriendo llevando todo el asunto del por equipos, es decir, Juanma Torres, Víctor Gómez-Pardo y yo. Venga que ya queda menos para acabar y para irnos a cenar, que espero que podamos celebrar el ascenso de los dos primeros equipos!

Juanma Sánchez ( Jake )

                      
SEGONA DIVISIÓ III                    
TORREDEMBARRA             3 = 7       TARRAGONA B
STA.COLOMA QUERALT        7 = 3       VILANOVENC
CATALONIA               7,5 = 2,5     ESCACS REUS
MASDENVERGE            4'5 = 5'5      BALAGUER
VALLS                   2,5 = 7,5     VENDRELL
 

VALLS 2,5 - EL VENDRELL 7,5

Victória de El Vendrell en casa del Valls que nos acerca a las posibilidades de jugar el play-off para subir a 1era división. Ha sido un mach con una media de elo similar para los 2 equipos, donde los visitantes has estado más acertados que los locales. Perdió sólo Fernandez del Rio, y entablaron Saumoy, Pamies y Galofré. Y ganaron Mateos, Pellicer, Montón, Pons y Víctor y Carlitos! (estos dos últimos pichichis son 6,5 de 8 puntos posibles). Suerte al Valls! Y saludos!

(victor plasencia martinez de El Vendrell)

GIF Trabaja Por Tu Cuenta 468x60

 
                                      
PREFERENT I                           
CERDANYOLA MATARO       6'5 = 3'5        LA LIRA B 
ARENYENC                2,5 = 7,5     SANT MARTI B
BADALONA                  6 = 4       MASNOU CASINO
MALGRAT                 3,5 = 6,5     SANT ANDREU B
TORRENEGRA              2,5 = 7,5     PEONA I PEO

TORRENEGRA 2'5 - PEONA I PEÓ 7'5

Pre-matx: Després de la desfeta de la setmana anterior amb el Malgrat ja ens vem despedir del possible ascens. Avui jugavem amb el colista, i molts estaven més preocupats amb el que podia fer l'equip "B", que tenia un matx important per assegurar la salvació. L'anècdota de la jornada ha estat la convocatòria del nostre benjamí de 9 anys Jesús Ligero (tres anys consecutius podi al campionat de Barcelona sub-10; 2on,1er i 2on aquesta temporada).

Matx: Durant la fase d'obertures el matx semblava igualat. Però aquesta temporada quan guanyem sempre ens avancem de manera clara i el primer parcial ha resultat de 3'5 a 1'5. Hem perdut una partida molt clara, però dels nostres han guanyat el Javi Ruiz, l'Hector Mestre i la Rula. Avui he aconseguit guanyar un peó a l'obertura i canviar peces ràpidament; però en el final no he jugat les exactes i m'han forçat les taules. Alhora, al costat meu, el Jordi Poblet guanyava i ens posava 5 a 2. Quedava el Marc Capellades, el Jesús Ligero i el Frederic Corrigüelas; tots tres tenien un peó de més, per tant es respirava certa tranquilitat. El Marc tenia una partida embolicada tàcticament, i ha aconseguit guanyar primer. Després guanyava el nostre benjamí Jesús, que ha jugat de manera molt meritòria un final de cavall contra alfil. Finalment el nostre del·legat Frederic ha firmat les taules.

Post-matx: El Torrenegra baixa de categoria, però pels comentaris que hem sentit afronten la temporada següent amb moltes ganes. Segur que l'any proper apretaran fort i poden tornar a pujar. Nosaltres intentarem el darrer cap de setmana quedar classificats tercers, ens ho jugarem contra el Cerdanyola - Mataró que tenen molt bon equip. El Malgrat, que anava de moment líder, ha punxat amb el St. Andreu "B" i es posa molt emocionant l'ascens (recordo que a la meva primera crònica ja vaticinava que el St. Andreu "B" lluitaria fins al final per la primera posició, tot i que hi ha al grup equips amb mitja d'Elo més alta).

Enric Garcia

 
                                      
PREFERENT II                          
CENTELLES TARADELL        3 = 7       MONTMELO
CERDANYOLA VALLES B       6 = 4       GRANOLLERS
TERRASSA C              3'5 = 6'5     MOLLET
CASTELLAR               2,5 = 7,5     CALLDETENES
BARBERA B               7,5 = 2,5     VIC

 

Barberà  B 

7  1/2

Vic

2  1/2

1

VILLA IZQUIERDO, ROBERT (MC, 2250)

 

1

RAURELL BERNADA, JACINT (MC, 2290)
     

0

2

PASCUAL SAUCH, ANGEL (MC, 2230)

 

0

VILARRASA GRABULOSA, CARLES (2235)
     

1

3

FERRER ROCHE, MARC (2160)
     

1

CANAL SALA, LLORENS (2100)

 

0

4

ESCANES GARCIA, DAVID (2150)

 

0

RIERA TREPAT, MIQUEL A. (2090)
     

1

5

GOMEZ BENITEZ, DAVID (2145)

 

1

SOLA LLUCH, MIQUEL (2055)