1. GM Fernando Peralta (2585) - GM Marc Narciso (2548) 1/2
2. MI Pablo Lafuente (2489) - GM Radek Kalod (2528) 0-1
3. MI Horacio Saldaño (2435) - GM Salvador del Río (2504) 1/2
4. MI Juan Rohl (2416) - MI Jaime Alexander Cuartas (2503) 1/2
5. MF Josep Maria Baron (2421) - MI Arturo Vidarte (2457) 0-1
6. MF Juan Carlos Escandell (2345) - MI Victor Vehi (2429) 0-1
7. MF Antonio Fernández (2290) - MI José María Hernando (2387) 0-1
8. MC Adrian Randazzo (2274) - MI Alejandro Ríos (2390) 1/2
9. MF Gabriel Castellet (2294) - MF Antonio García (2349) 1-0
10. MC Marc Pascual (2262) - MC Narcís Bravo (2348) 1-0

El campionat més emblemàtic dels escacs catalans ha començat. En la sala de festa de Can Gorgs, en el segon any a Divisió d’Honor, hem pogut véncer el Foment. Ambdós conjunts presentavem novetats en l’alineació: ells els germans Llaneza; nosaltres Thomas Luther i Ana Manadze. Vull resaltar l’esperit d’equip que ha tingut avui el nostre combinat: en tot moment tothom estava pendent de tothom i especialment aquells jugadors a qui sempre vas a consultar sobre si s’ha de donar o no taules...En el moment oportú senties una paraula encoratjadora ( de felicitació o de consol!) per qui la necessitava. Tots a una . Fent pinya. Assegurant punts. Ajuntannt colze amb colze. Aleshores, en el més tens del matx, aconseguim tres punts que només han pogut contrarestar ells amb dues victòries. I coses del destí, estava jugant la última partida. En aquell moment jo no ho sabia, però era decisiva. I se m’acosta en Víctor tot creuant els dos índex i mirant-me fit a fit amb gran expressivitat en el rostre. Senyal evident de que demanés taules. Resulta que amb taules guanyàvem. Les demano, doncs. El meu rival, en l’última partida, ha acceptat l’oferiment perquè anava amb un peó de menys i jo tenia bones perspectives de victòria.

Sensacions positives. Hem començat sense nervis. Hi ha bona companyonia, com ja he dit abans.”Bon rotllo” com diuen el vailets ara. Un conjunt de petites tasques fetes donen com a resultat una gran tasca feta. En tots aquests factors positius s’ha basat el foment de la primera victòria.

Debut del Figueres “B” a Primera divisió catalana

Començàvem la nota de premsa corresponent a la primera ronda de la temporada anterior (2007), referint-nos a la de fa dos anys (2006), com la més exitosa de l’història del club, ja que el Figueres A i el B havien aconseguit l’ascens a Divisió d’Honor i Segona Divisió Catalana respectivament; i l’equip C, havia mantingut la categoria Preferent. Doncs bé, enguany també podem començar la nota de premsa de la meteixa manera, és a dir, referint-nos a la temporada anterior (2007), com la més exitosa de la història, i és que cal recordar que l’any passat vam aconseguir mantenir l’equip A a divisió d’honor, i el C a preferent i, sobretot, vam aconseguir l’ascens del Figueres “B” a la Primera Divisió, superant així els èxits del 2006.
Però aquest any 2008, serà molt complicat superar el que s’ha aconseguit els dos darrers exercicis. Sens dubte l’objectiu és salvar la categoria dels tres primers equips i fer possible que els joves jugadors continuin progressant amb la mateixa empenta i solidesa que fins ara, però en el cas del Figueres “B”, tots som conscients que serà molt complicat, i que ens jugarem les garrofes amb altres 4 o 5 equips.

Entrant en matèria, en la primera ronda del “Campionat de Catalunya per Equips” el primer equip del C.E. Figueres s’ha imposat per 3’5 a 6’5 a domicili davant l’equip barceloní del Tres Peons. Cal dir que enguany serà molt complicat mantenir la Divisió d’honor, ja que la majoria d’equips s’ha reforçat considerablement. Per això la victòria d’avui tenia un doble valor, en primer lloc per tractar-se de la primera ronda, i en segon lloc perquè el d’avui era un dels matxs que es podia guanyar, davant un debutant a la categoria. Tot i així, el Tres Peons superava en Elo als jugadors del Figueres en 7 dels 10 taulers, per tant el matx no ha estat fàcil. Cal destacar els debuts en el Figueres del nou fitxatge el Mestre Internacional (MI) colombià Jorge González, resident a Catalunya des de fa molts anys i del fort jugador afincat al Bages Joan Ramon Menac. Tots dos venen a reforçar els dos primers equips, on l’A estarà encapçalat un any més pels grans mestres Eric Prie, Yuri Solodovnichenko i Frank de la Paz, tot i que avui no hem pogut comptar amb els dos darrers.

Els resultats individuals han estat:

TRES PEONS 3,5 – FIGUERES 6,5

Fins aviat.

Lleida 5 Sabadell 5

Oms 0 Comas 1
Rizouk 1/2 Magem 1/2
Movszizian 1/2 Cristian Cruz 1/2
Baches 1 O. Perez 0
Oussama 1 Perpinya 0
Ivan Martinez 1 Raul O. Gonzalez 0
D. Monell 0 C . Alonso 1
j. Trepat 1/2 V. Rivas 1/2
J. Codina 1/2 M. Fdez.-Diaz 1/2
M. Bruned 0 M. Monraba 1

Per tal que hi hagi força emoció , els dos principals favorits per a l'ascens - amb el permís, és clar, del Reus, Sant ANdreu i Balaguer, entre
d'altres- hem començat empatant. El matx l'hem començat arribant una mica tard, després d'uns preliminars que inlouen metros espatllats, impressores sense tinta i controls d'alcoholèmia, entre altres desgràcies- La primera partida en acabar-se ha estat la de Jordi Magem que ha fet taules. En aquell moment Orelbis Perez ha rebutjat fer taules amb Baches en vista de la situació preocupant de l'encontre - inferioritat d'en Cristian i Perpi i Raul, lleugera inferioritat meva, Cayetano Alonso i Lluis Comas amb partides força complicades , igualtat a la de Rivas i un finalet amb peó de més però alfils de diferent color a la d'en Monraba que semblava podia ser difícil de guanyar. DOncs bé, Orelbis ha perdut finalment però la cosa s'ha començat a arreglar per nosaltres: Monrabá guanya el final amb gran tècnica, Cristian treu taules i Lluis Comas i Cayetano guanyen esplèndidament per atac tots dos amb negres, Malgrat que en Lluis perpinya i en Raul Omar han acabat perdent, la cosa ha derivat en un 4,5 a
4,5 i - al igual que l'any passat, estic jo una mica millor a la partida que decidia l'encontre, aquesta vegada amb en Josep Codina. Amb la pressió de tenir un minut cadascun i els 18 companys mirant, he fet un canvi de torres que probablement no havia d'haver fet i llavors me n'he adonat que ja no podria guanyar. Tot resta doncs per decidir.

Al nostre segon equip , que jugava a casa, el delegat ha recordat abans de començar la ronda que tothom apagués el mòbil però un jugador nostre que és sord (pedro Arasa) no ho ha sentit i li ha sonat el telèfon més tard.
Cal dir que és un jugador que juga poc i que per la seva minusvalidesa potser no esta tant al cas d'aqests detalls. Esperem que el comitè de competició sigui benevolent, tot i que la partida no afectava al resultat de l'encontre. EN total, de 9 equips, hem guanyat 6 amb dos empats i una derrota. NO es pot dir que estigui malament, per començar l'any.

Que más podemos pedir! Hemos ido a Olot bien, hemos estado todos a la hora, hemos ido 10 jugadores!! Y los 10 primeros!! Y encima hemos ganado!! Y con aparición de la virgen incluida!! Empezamos el año ganando! Que más podemos pedir!?

Jornada de mucha emoción la que se ha dado en Olot. En nuestras mentes estaba la rotunda paliza que el año pasado nos dieron por 8-2 los de La Garrotxa. Pero hoy íbamos sin bajas, con el equipo de gala y con ganas de hacerlo bien este año. Llegada y todo empieza tranquila en el nuevo fantástico local que tiene el Olot. El primer punto en caer es el de Pepo que inicia el año a su estilo de partida, complicar y complicar para esta vez ganar, con entrega de torre incluida. Luego se anotaba el punto Pere Llobet tras una partida de ataque en la que ha sido afortunado en un despiste final de su adversario. Mientras, el Olot se anotaba su punto a merced de la derrota del debutante con el equipo, Javier Aoiz. El match estaba 2-1 pero con partidas complicadas. Luis Oms ha dado una clase de ajedrez en el tablero para imponerse en una brillante partida mientras que Tomy inclinaba el rey frente al Gran Maestro Javier Campos. 3-2. Almeida firmaba las tablas con González Maza y a Principal le reclamaban triple repetición para sorpresa suya y con ventaja de calidad. Y sí, era cierto, eran tablas . 4-3. Tras el shock de ver que la partida que mejor teníamos se entablaba ya pocos creíamos en la victoria y hacíamos números para el empate. Mi partida era un final de damas complicado en que en teoría tenía las de perder y lo mejor que podía hacer era esperar para si debía forzar o no, y en eso que también me reclamaban tablas por repetición a mi. Y la verdad, me asustado porque pensaba que había cometido el mismo error que Principal, pero esta vez no era cierto y hemos seguido jugando. Denis que ha estado toda la partida inferior también ha perdido y con el marcador 4-4 solo quedábamos Mariano y un Servidor. Mariano, que hoy era su cumpleaños, estaba sufriendo en un final de torres y caballos, y pintaba tablas-perder….y yo tablas o a la suerte. En eso que decido esperar un par de minutos más para ver si fuerzo o no para ganar o empatar en este caso, y mi sorpresa es que justo sentarme Mariano gana calidad y queda ganando. Ahora ya no hay duda, tablas en mi partida por jaque continuo, y a Mariano que se le aparece la Virgen como regalo de cumpleaños! El final: 4,5 – 5,5. Hacía mucho que no empezábamos la temporada ganando…el primer paso hacía la permanencia en este equilibrado grupo.

EL GERUNDA ENS GUANYA, AMB EL QUE ESPEREM QUE SIGUI “LA SORT DELS CAMPIONS” : Gerunda 5,5 – Banyoles 4,5.

ELS EQUIPS B, C i E DEL BANYOLES DERROTATS EN ELS SEUS RESPECTIUS ENCONTRES.
Banyoles B 2,5 – Lloret 5,5
Palafrugell B 6,5 – Banyoles C 1,5
Banyoles E 0 – Guixolenc C 4

EL BANYOLES D DESCANSA.

GERUNDA 5,5 - BANYOLES 4,5.

El primer encontre a la Segona Divisió Nacional, a la que retornem després de 22 anys sense ésser-hi, ens enfrontava al recent descendit de Primera Divisió el Gerunda en el únic encontre gironí que hi haurà a aquesta categoria.

El potencial del Gerunda es, bàsicament, el gran conjunt i la solidesa dels 10 jugadors, nosaltres tenim un equip mes desnivellat, per això pensàvem que les nostres possibilitats estaven en puntuar “a darrera”. En els tres primers taulers nosaltres teníem mes Elo, a la resta ells ens superaven, fins a una diferencia de 100 punts en els taulers 9 i 10.

Resultats lògics en els primers taulers, on els nostres Grans Mestres Rainer Buhman i Levon Aroshidze, han vençut als joves Alvar Alonso (Mestre Fide) i Martí Mayo (M.C.) i en la lluita entre Mestres Catalans Albert Muratet s’ha imposat a Jordi Garcia Busquets. El Banyoles ha assolit 3,5 punts del 4,5 totals en els 4 primers taulers.

La veritat es que el matx s’ha encarat malament, amb les derrotes, en tauler 10 de Juli Zamora (crec que massa pressionat i al que no he sabut transmetre tranquil•litat) ha perdut amb Sergi Purrà , Hans Van Arkel en el tauler 8 també ha perdut amb el petit dels Mayo. El cop psicològic ens ha caigut amb les derrotes pràcticament seguides de Juan F. Campo (davant David Huici) i Guillem Turrò enfront Jordi Colomer, en una partida que tenia molt guanyada. Amb el 4-0 semblava que la cosa podia acabar molt malament. El cronista (Elias Muratet) he pogut mantenir el avantatge que he aconseguit sobre el veterà (i tants cops Campió Provincial) Jordi Montpart, que s’ha menjat un peó enverinat, fet que he aconseguit convertir en avantatge de qualitat per peó i llavors es quan ha sorgit el millor Montpart, lluitant i esgarrapant el tauler, i jo donant voltes i voltes fins aconseguir canviar dames i situar la torre activament, amb la col•laboració del rei, per, a la fi fer la entrega de la torre per l’alfil, que deixava un peó llunyà impossible d’aturar: primer punt pel Banyoles, resultat aleshores 4-1; els Grans Mestres Buhman i Aroshidze guanyan a Alonso i Marti Mayo, 4-3, la derrota de Sergi Diaz (que anava camí del “triple” en el cap de setmana) davant Marc Prujà ens situava amb un 5-3 i algunes opcions encara d’empatar. Albert Muratet compleix i venç a Jordi Garcia Busquets i Antoni Oliva no pot passar del empat amb un Jordi Gusó que està en una gran forma. Al final 5,5 a 4,5, decepció per les grans possibilitats de puntuar que se’ns han escapolit, penso, sincerament que avui el Gerunda ha tingut “la sort dels campions” i esperem que el auguri s’acompleixi, ja que son un ferm candidat al ascens. El únic consol: que el punt queda a Girona. Als amics del Gerunda els desitgem la millor de les sorts en els futur enfrontaments.

Ara a preparar el matx amb el Mataró de la setmana que ve.

Fins la setmana que ve, en que esperem tenir millors resultats.

Matinal de per equips, un any més, al barri del Congrés Eucarístic. Durant aquests nou diumenges, el club ressucita, desperta de la seva letàrgia; de fet, només aquesta competició és capaç d'emmascarar el nostre popular futbolí (encara que només sigui per unes hores) i de canviar els jocs de cartes habituals al bar per un parell de taulers dedicats a l'anàlisi de les partides; retornant d'aquesta manera al local un aspecte del que encara és, un club d'escacs!!

En l'aspecte esportiu, els dos primers equips han fet valer la seva superioritat sobre el paper per imposar-se als seus rivals.

L'A ha vençut amb solvència al Catalònia; enguany retornava en Llopis, Mestre Català del Club que portava uns quants anys inactiu i que s'ha estrenat amb unes taules, mentre que el meu germà Rubén no ha tingut massa fortuna en el seu debut com a primer tauler, ja que quan tenia clar avantatge, s'ha apurat de temps i ha acabat claudicant davant el fort MC Carles Fernández.

El segon equip ha tingut el matx sempre clarament al seu favor i tot i que el marcador final no ha estat massa ampli, la victòria mai ha arribat a perillar. Teníem superioritat d'elo a tots els escaquers, però com acostuma a passar, no tots hem complert amb les expectatives. Cap al migdia, en Viñals en Jordán i el presi, Andreu, que aquest any ens reforça al primer tauler, ja s'havien anotat els tres primers punts; en Moranta s'ha vist obligat a cedir mig punt quan, en clara superioritat, el seu rival ha sabut trobar una seqüència d'escacs continus, mentre que un servidor, després de jugar amb qualitat de més i retornar-la per entrar en un final molt superior, no ha estat capaç d'anotar-se el punt sencer al jugar-lo de la pitjor manera possible i arribar a una posició de taules (4-1). Afortunadament, poc després en Sadurní s'imposava al tercer tauler i ens donava matemàticament la victòria. Amb tot el peix venut, en Bañón s'ha despistat i ha perdut peça i la partida al darrer escaquer, mentre que en Julio García, al segon, s'ha afegit a la llista dels que ens hem de posar les piles al ser derrotat per la Cristina Bosch, en una partida amb moltes alternatives, l'anàlisi de la qual ha congregat a força jugadors, tant locals com visitants. De ben segur que en Julio oblidarà aviat aquesta derrota i serà un pilar fonamental per cimentar la lluita per l'ascens, si bé ningú ens posarà les coses fàcils, ja que a vuit taulers, és facil deixar-se punts contra qualsevol rival, com s'ha demostrat avui. En tot cas, ànims al Tres Peons D en la seva lluita per mantenir la categoria assolida la temporada anterior.

El C ha perdut el "derbi" a casa de l'Ideal Clavé B per 5-3, començant amb mal peu la temporada, mentre que el D ha encaixat un 4-0 davant l'UGd'E D. Destaquem la meritòria victòria del cinquè equip, que finalment competirà, per 1-3 sobre el Tres Peons G.

La setmana que ve, els dos primers equips perseguiran els seus objectius com a locals, davant del Bellvitge i el Maragall B, aquest rival directe, respectivament; mentre que els darrers equips repetiran com a visitants.

Us mantindrem informats!

El segon equip sorprèn l'Escacs Reus i el derrota 6,5-3,5

Ha comenÇat el Campionat de Catalunya per equips 2008 i ho ha fet de forma molt dispar pels dos equips del Torredembarra. El primer equip torrenc, que juga per segon any consecutiu a la Segona Divisió Catalana, va caure derrotat contra el Masdenverge per 7-3, com ja passar la temporada passada. Els tres primers taulers (Loehr, Galimany i Blasco) han fet taules, igual que Baeza. Emilio Caballero ha guanyat la seva partida, mentre que les derrotes han estat de Vila, Pardo, Comes, Martínez i Fitó.

No era la situació idònia per començar el per equips, tenint en compte que als del Catalunya tradicionalment ens costa escalfar motors: debut a domicili del teòric favorit del grup i amb baixes importants al mig del camp (números 4,5 i 8). Excuses al marge, el Cerdanyola Mataró ens ha guanyat perquè ha estat netament superior. De les cinc partides amb blanques no hem tret ni mig punt, amb això està tot dit. No obstant, fins ben bé les 13h la cosa no s'ha decidit del tot i la tònica de moltes partides ha estat la incertesa. El matx començava amb unes taules a les 9.45 entre els números 1, proposades per Bulatov a Rubén Martín. Poc després Bravo avançava els locals davant d'Oriol Buisan, mataroní del Catalunya que no ha pogut ser profeta a la seva terra, i Pedro Palacios (fill pròdig del Catalunya) cedia contra Liñán (2,5-0,5). Poc abans de la una, el marcador guanyava incertesa, amb les taules d'Espartero i el també retornat Vargas, victòria de Pedro Serrano vers Diego Aguilar, derrota de Pascual contra Sanz i victòria de Xavi Guerrero en el derbi de Guerreros (contra Eulalio). No puc detallar gaire com han anat: avui he estat força quietet a la cadira. Recapitolant: 4-3 i tres partides restants no del tot resoltes. Però, en la línia de l'any passat, les darreres partides s'han decantat pel cantó contrari: en la meva partida amb Feliciano Martín, a base de petites imprecisions i un joc posicional del meu rival, al final les imprecisions s'acumulen en forma de derrota (5-3). Albert Sánchez cedia contra Judit Clopés i Xavi Serrano contra Benjamín Pérez, dues partides que durant força jugades es podrien qualificar d'1X2. Què hi farem!

La nota positiva de la jornada ha estat el GPS del cotxe dels Serrano, que ens ha evitat tradicionals maldecaps enllaçant autovies, autopistes i entrades a poblacions que no coneixem gaire. Ara que ja tenim accés a ICC, no estaria malament que la Federació facilités un GPS a cada club...Però ben mirat, el per equips no seria el per equips si l'equip visitant no es perdés.

1. Jaume Guasch (2191) - Joan Antoni Pérez (2127) 1/2
2. Jaume Grau (2158) - Jordi Blas (2114) 1/2
3. George Ritter (2131) - Bru Veciana (2018) 1-0
4. Francesc Lanau (2126) - Pau Veciana (2004) 0-1
5. Carlos Ruiz (2101) - David Robles (1952) 0-1
6. Erik Martínez (2035) - Lucas Manjón (1892) 1-0
7. Felipe Díaz (2022) - José Manuel Lafuente (1868) 1-0
8. Lluís Gutiérrez (2020) - Xavier Clavell (1868) 0-1
9. Joaquim Borges (2003) - Esteve Giró (1849) 1-0
10. Miquel Sierra (1917) - David Oms (1749) 1-0

BON COMENÇAMENT

Peona i Peó portava una sèrie d'anys punxant a la 1a ronda del campionat. S'ha trencat la mala ratxa amb una victòria treballada contra el Sant Feliu 'B', amb un resultat còmode, però que al principi no semblava clar. El debutant Marc López perdia la primera partida ben aviat, i l'Hèctor Mestre quedava perdut, amb 3 peons de menys. Però les coses s'han començat a posar de cara, i no només s'han aconseguit una sèrie de victòries, sinó que l'Hèctor ha salvat unes taules en tan desesperada posició. Al final, 8-2, però no val a badar, l'equip és sòlid i fort, però les partides s'han de treballar molt per aconseguir el somni de l'ascens.

Hem comenÇat una mica freds. Matx pobre del Peona i Peó en la nostra visita a Ciutat Vella. En cap moment s'ha produït cap opció davant un rival amb més Elo i experiència. El local, forÇa curiós, a destacar les portades penjades d'emblemàtics àlbums d'artistes com Supertramp, Boney M o The Beatles. Al principi jo he perdut dos peons ràpid, a canvi de poca compensació. Les altres partides encara estaven obertes. Quan he perdut el primer punt en una partida absolutament a oblidar ja comenÇava a haver partides molt difícils de remuntar. El Rafael Vela ha perdut un final jugat molt precís per l'adversari. L'Oriol Paluzie estava molt perdut, però el jugador de l'Agustí ha fet una jugada fluixa i el final era de taules. L'Ester Mañosas tenia una variant de taules en el seu final, però no ha fet la correcta i s'ha trobat inesperadament en un zugzwang. L'Oscar i el Joan Rius han firmat taules quan ja hi havia poca cosa a fer. S'ha arribat a produïr un resultat parcial de 4 a 0 o sigui que pràcticament no hi havia color. El Dani Garcia ha salvat l'honor i ha guanyat una bona partida gràcies a un bon recurs en el mig joc. Conclussions: Es veu de moment clarament que som un equip que ha de lluitar per mantenir-se. Qui pensi el contrari es que s'autoenganya.

Efectivamente tuvo que tirar de experiencia el Agustí ante los siempre sólidos jóvenes valores del Peona i Peo. A media mañana solo Pérez tenía ventaja clara en el primer tablero y como el mismo decía el matx no lo veía nada bien. Hasta Cabot, número 2 del Agustí solicitó permiso a su delegado para pedir tablas ante lo que Viñas le solicitó mas lucha. La lógica del elo se acabó imponiendo y tras las victorias de Pérez, la del propio Cabot y de nuestro campeón de Pitch and Put: Gabriel Vera, el 3-0 acabó con la resistencia del equipo visitante. Además en el tablero 8, Mario Fernández que volvía al por equipos tras varios años de ausencia acabó semiatracando a Ester Mañosas, Ojeda conseguía entablar una posición algo desfavorable. Margareto con siempre la partida controlada apunta este año al título de a Mr. Tablas. El honor del equipo visitante lo salvó Daniel García que se impuso a un poco oxidado, últimamente, Morrerres. Empate al final entre Viñas y Oscar García.

Caros están los puntos en cualquier categoría, uno al zurrón del Agustí, muy limitado de efectivos este año tras la marcha de Carrey y la ausencia las próximas jornada de Vera de vacaciones en Brasil practicando golf. La polémica con el equipo B ya está servida.

Un saludo J. Robla.

1. Xavier Julià (2049) - Francesc Peñalver (2005) 1-0
2. Ana María Vargas (1962) - Josep Peñalver (2029) 1-0
3. Martí Pardina (1958) - Antoni Lozano (2003) 1-0
4. Silvestre Pérez (1919) - Lourdes Hernando (1991) 0-1
5. Pau Núñez (1912) - Raúl Tornay (1957) 1/2
6. Miquel Ganella (1899) - Goethe Andrade (1934) 0-1
7. Josep Lluís Mena (1890) - Miquel Estapé (1896) 0-1
8. Jaume Izquierdo (1842) - Iñaki Orio (1829) 0-1

Un "pelao" Agustí "B" no tuvo nunca opción ante un Catalunya "B", que salió decidido a vengar el descenso de su equipo "C" el año anterior. Ayllon, aún nos declaraba culpables, pobres de nosotros que consideramos un honor jugar en la misma categoría del histórico club de Sants (entrañable local fue el de la calle Robreño).. Con una vacante conocida y la baja a última hora de Racionero junior en estado catatónico tras celebrar su cumpleaños y la testimonial de Racionero senior en el tablero 6, poca esperanza teníamos el resto, ante un rival que nos superaba holgadamente en Elo en todos los tableros. Fueron cayendo las puntos en el casillero local, primero el Senior tras un abuso de Ponce, luego Miranda, impreciso en su Siciliana, mas tarde Domenech inclinó su rey ante Eduard Roche y con el 5-0, Jesus que conseguía un peon de ventaja no quiso luchar más y ofreció las tablas muy racionalmente, Angulo- Rull, en partida trabada con parejas de alfiles y damas también acordaron el empate. El punto del honor para el Agustí B lo consiguió el cronista que siempre tuvo ventaja ante una imprecisión de Coll en la apertura.

Caliente fue la tertulia del copioso aperitivo, (el tercer tiempo no se perdona), En la primera ronda ya se está sondeando el mercado de fichajes de invierno, y es que este año en el Agustí estamos realmente "pelaos". Veremos que medidas toma la directiva aunque se ha filtrado que se pedirá implicación 100% a todo el equipo y no se descarta utilizar el talonario.

AGUAYO, A 1885 0-1 2197 MOLANO, I
LUCAS, P 1829 1-0 1902 GUISADO, A
CAMA, D 1734 0-1 1869 LOZANO, A
FERRETE, J 1732 0-1 1835 BOUZAS, J
MOSTAZO, R 1720 0-1 1700 GARCIA, J
GOMEZ, J 1700 0-1 1700 GARCIA, V
MARSAL, A 1700 + - "VACANTE"
"VACANTE" - - "VACANTE"

¡¡ARRANCAMOS CON VICTORIA, Y CON LAS ALMOHADAS EN EL BRAZO!!

Volvemos a una nueva edición del Cto. Cataluña por Equipos, en la que el Montornés disputará su última temporada como club, como dicen lo bueno siempre se acaba, pero este año nos lo vamos a currar, o al menos haremos nuestro mejor esfuerzo! Y para no perder la costumbre somos de lo que no hay, me explico: un servidor se queda empanado mirando la tele, tan feliz y miro la hora y digo, ostia que voy de culo! Llegaba 5 minutos tarde y yo tan feliz... y empanado a la vez y no se porque... Llega a ser el David Raya y hay que llamarle para que se caiga de la cama xDDD Como siempre quedábamos en la Plaza de la Fuente, en el bar tomando un cafetito, las pastas y esas cosas. Solamente eramos 5... SuperLozano, el recién fichado Juan Manuel Bouzas, los Garcia (Padre e hijo) y yo. El juvenil Carlos Segura no se sabia si vendría ya que tenia un cumple acompañado de fiesta nocturna y eso tiene sus pegas... al final no estaría en condiciones para venir, a saber si ha pillado el pelotazo! Bueno, faltaba Antonio Guisado que no aparecía y eran casi las 9 (y habíamos quedado a las 8:45!) y cuando nos vamos para los coches aparece de la nada Guisado, que nos estaba esperando en otro lado!! Vaya, vamos que si somos únicos... la primera ronda y vamos que nos vamos con 6 jugadores! Siguiendo mi consejo no pasaba nada si esta ronda nos podíamos permitir este lujo. Total, nos plantamos en Palau-Solità i Plegamans y nos paramos en una carnicería a preguntar donde estaba el pabellón, la carnicera con ese peazo accento catalán... o basto diciéndonos a donde ir xDD

Llegamos al local de juego, en el Pavellón... y se escuchan unos gritos euforicos! Estaban jugando un partido de futbol sala, y los jugadores no se si iban de pro... pero eran unos motivados, vaya flipada que llevaban, si es que hay cosas que se viven intensamente!!

Charlamos amistosamente con el equipo rival, hasta que es la hora de empezar, lo cual el equipo local partía con un punto de ventaja porque su séptimo tablero no tenia rival. Pasada 1 hora y poco comienzan los resultados, y algunos sorprendentes; El pequeño Victor ganaba en la mesa en una partida que ha sabido aprovechar los errores del rival, y entre los resultados en los escolares, está cuajando un buen inicio de temporada, una buena pieza en progresión. Luego venia el Garcia Papi (Jesús! Garcias hombre... xD) y atracaba a su rival en una posición perdidísima, dando un vuelco alucinante! Bueno, algo es algo aunque esos atracos se parecen mucho a los de alguien en especial... xDD. Luego Lozano y Bouzas (fichaje estrella) también ganaban con contundencia y sin problemas. Nos plantabamos con 2-4 a favor nuestro, ganando el match pero aun quedaban los primeros tableros donde se mostraba una dura resistencia por parte de los jugadores locales. Mi rival me planteó el "cañero" Gambito Morra, y empezaba con un peón de más pero habia que anular la iniciativa blanca. Más tarde, después de algunos cambios al final pude forzar el cambio de damas y poco a poco fuí incrementando mi posición y mi peón de más hasta conseguir el punto. Guisado también estaba con un peón de más en una buena partida pero la inactividad o vete a saber el motivo, quizás estaba en las musarañas pero se deja pieza... eso si, por dos peones, y su oponente no acertó con la buena y se complicó mucho la vida, y en el momento crítico que "Antoñin" puede intentar trucar la posición y asegurarse unas probables tablas a través de ir comiendo peones, va y le ofrece otro cambio de piezas, y al final la pieza de más se impuso.

Al final ganamos un match muy asequible ante un equipo que probablemente descenderá a tercera, y sufrirá muchísimo para evitarlo... si es que no ocurre un milagro, claro! Ante todo desearles muchos ánimos a los del Palau-Solità, la mañana ha sido muy agradable =)

Bueno, por una vez nos estrenamos con victoria en la primera ronda, aleluya! La próxima ronda jugamos en casa y nos visita el Bigues i Riells, que seguramente vendrán con ganas de tomarse la revancha después de la goleada que les pegamos el año pasado a domicilio, y eso si, hoy hemos ido con 6... pero a partir de ahora hay que ir con todo el equipo, en ocasiones no hay que ir tan sobrao, que luego el cepillao duele xDDD

Encara que pel resultat final no ho sembli, el matx ha sigut molt disputat, però la diferència d'elo ha decantat les partides a favor dels jugadors locals.

1. Antoni Pous (1986) - Carlos Giménez (1915) 1-0
2. Julián Cerrillo (1958) - Didac Castellet (1885) 1-0
3. Marc Navarro (1943) - Guillem Payeras (1841) 1/2
4. Joan Blanco (1928) - Ignasi Vallès (1818) 1-0
5. Antonio López (1918) - David Garcia (1839) 1-0
6. Carles Cuesta (1849) - Ivan Montenys (1800) 1-0
7. Joan Cifré (1836) - Andrea Norte (1813) 0-1
8. Antonio Cerrillo (1825) - Dani de Haro (1803) 1/2

¡Quién te ha visto y quién te ve! Déu n'hi do el canvi del Mollet en els darrers anys. Ens hem enfrontat amb el Mollet B els tres darrers anys, i cada cop l'equip s'ha fet més fort. Aquest any, ja ha estat massa. La mostra és que el cinquè tauler de l'actual Mollet B l'any passat va jugar contra mi, que estava al primer tauler. Un servidor ha estat el primer a entregar la seva partida deixant-se un truc. Mentrestant, al meu costat, el Didac ja portava dues peces de menys.

Les primeres alegries venien del Dani de Haro, que es posava amb qualitat de més, i l'Andrea semblava que tenia bona partida. L'Ivan Montenys, repescat després de molts anys sense jugar, s'ha liat a l'obertura i s'ha deixat dos peons. L'Ignasi feia una de les seves partides estranyes, per variar, i el David es posava amb peó de més. Però sempre ens passa el mateix: els que juguem malament, normalment perdem, i els que juguem bé, normalment ens equivoquem i perdem. És el que ha passat amb el sub-12 David Garcia, que s'ha deixat un doble de rei i torre. Mentrestant, Montenys, el Didac i un servidor ja havíem abandonat, i estàvem 3-0. Tampoc pintava bé la partida per l'Ignasi.

La fúria mallorquina Guillem Payeras ha planejat un atac furibund al rei contrari i ha guanyat qualitat. Després, l'Andrea ha guanyat la seva partida i ha maquillat el resultat, 3-1. Poc després l'Ignasi, que ha tingut tota l'estona un alfil sense jugar, ha acabat perdent. També el David ha perdut, i per tant 5-1. En aquest moment, el Guillem m'ha preguntat que com anàvem, i jo li he dit que ja havíem perdut. Ell ha entès que marxàvem ja, i ha demanat taules al seu rival, que evidentment ha acceptat. Finalment, el Dani de Haro s'ha liat, ha perdut una peça i al final han fet taules.

1. Pau Gaona (1734) - Daniel Villodres (1831) 0-1
2. Ricard Vega (1700) - Jaime Jiménez (1770) 0-1
3. Antonio Castañeda (1700) - David Romero (1750) 1-0
4. Pau Martín (1700) - Adrián Jiménez (1728) 1-0

BANYOLES B 2,5 - LLORET 5,5

Pol 1837 0 Costa 1840 1 -03

Razvan 1815 0 Padilla 1823 1 -08

Navarro 1800 0 Boix 1804 1 -04

Gonzalez 1800 1 Puigvert 1801 0 -01

Johé 1800 1 Busquets 1796 0 +04

Pere B 1771 0 Coromina 1789 1 -18

PALAFRUGELL 6,5 - BANYOLES C 1,5

Taules en el tauler 1 del capità Josep Bartis i punt sencer en el tauler 2 de Jordi Ponsi (1743) enfront Josep Maria Serra (1915), la resta de partides, la veritat es que de jugadors amb elos de 1700, comptabilitzades en derrotes.

BANYOLES E 0 - GUIXOLENC C 4

La mainada del Banyoles, (els jugadors tenen entre 8 i 10 anys) i tots quatre s’encetaven avui en això de les partides oficials, han fet el que han pogut, i el Club n’està molt content del seu treball. En la mainada que comença el important és que juguin i juguin, i s’ho passin be, els resultats son el de menys.