Potser no estic gaire inspirat:


No se com punyetes definir que es un amic, suposo que es mes fàcil al pensar en algú com tu.

Ets la primera persona amb qui vas a pendre una birra al Badlands i metres sona Tom Waitsi li esplicas que has deixat embaraçada a la teva novia a Estats Units, i despres de explicar-ho ja no estás tan cagat.

Ets la persona que et fa discutir acaloradament de consavol tema, generalment en contra, i et fa sentir viu, que existeixes.

Parles amb il.lusio de petites grans coses, de la paella que es feia per esmorzar, de la alegre regatera d'aquella noia, de les pel-licules del Verdi que ni siquiera podies citsrne mes de dos que valguesin la pena.

Ets la persona per anar a sentir recitals d'en  Carles Santos i la Maite Martín i que a sobre li agrada.

Ets el que s'ompla parlant dels molts amics i coneguts, de ho que els interesa, de ho que fan. El alquimiste que sap treure  ho millor de cada un.

Ets la persona que per molt que perd a escacs, sempre torna a jugar. Ara que hi penso, has digut perdre milers i milers de partides.

Un dia et trucant per telefon, el cony de Bach, i resulta que estàs mort. I tinc  que fer la declaració del IVA, i preparar  el sopar per els Monstres, i res es para.

I no sé per que tinc que continuar parlant en present, suposo que perque en aquelles llargues nits de bars i discussions, sempre havia un moment en que desapareixies. Where is Paco? Pero en Paco sempre tornaba. Ens tens mal acostumats.



David Coca


 

 


 

 

1