Potser no
estic gaire inspirat:
No se com punyetes definir que es un amic, suposo que es mes fàcil al pensar
en algú com tu.
Ets la primera persona amb qui vas a pendre una birra al Badlands i metres
sona Tom Waitsi li esplicas que has deixat embaraçada a la teva novia a
Estats Units, i despres de explicar-ho ja no estás tan cagat.
Ets la persona que et fa discutir acaloradament de consavol tema,
generalment en contra, i et fa sentir viu, que existeixes.
Parles amb il.lusio de petites grans coses, de la paella que es feia per
esmorzar, de la alegre regatera d'aquella noia, de les pel-licules del Verdi
que ni siquiera podies citsrne mes de dos que valguesin la pena.
Ets la persona per anar a sentir recitals d'en Carles Santos i la Maite
Martín i que a sobre li agrada.
Ets el que s'ompla parlant dels molts amics i coneguts, de ho que els
interesa, de ho que fan. El alquimiste que sap treure ho millor de cada un.
Ets la persona que per molt que perd a escacs, sempre torna a jugar. Ara que
hi penso, has digut perdre milers i milers de partides.
Un dia et trucant per telefon, el cony de Bach, i resulta que estàs mort. I
tinc que fer la declaració del IVA, i preparar el sopar per els Monstres,
i res es para.
I no sé per que tinc que continuar parlant en present, suposo que perque en
aquelles llargues nits de bars i discussions, sempre havia un moment en que
desapareixies. Where is Paco? Pero en Paco sempre tornaba. Ens tens mal
acostumats.
David Coca
