Un tema a debate: Capablanca, catalán?
En el número 39 de la revista "funció pública" (publicación de la Generalitat), leo de José Antonio Aragón natural de Lleida que Capablanca es catalán a efectos biológicos y jurídicos y da los siguientes datos: - Capablanca nació en el 1988 época en la que Cuba era colonia española y no existía Cuba como estado. - Su padre era comandante del ejército español y su ascendencia es "claramente" catalana (en concreto habla del origen del apellido materno "Graupera").
Estos mismos días algunos "chalados" se quejaban en el chat de ajedrez21 de que el "andorrano" Oscar de la Riva (natural de Barcelona y campeón juvenil español en su día) jugara el Campeonato de España. Sé que el calificativo de "chalados" no es correcto, pero no he encontrado otro mejor.
Antonio Torrecillas
Primeramente aclarar que Capablanca no nació en 1988, tal y como indica el Sr. Torrecillas, aunque sin duda se trata de un error de trascripción, ya que fue en 1888, concretamente el día 19 de noviembre, así pues este mes cumpliría 115 años, aclarado esto paso a exponer el material que he recopilado.
La ascendencia catalana es en principio más materna que paterna, dado que el apellido Capablanca procede de Portugal, sin en cambio el de Graupera se sitúa en el Maresme, Mataro para ser exactos, aunque el apellido se extendió mucho por casi toda Catalunya, si bien hay que aclarar que dicho apellido procede del de Grau y el de Pera según datos estadísticos de L’Heraladica Catalana, empresa que se dedica a la investigación de apellidos.
Debo destacar que Capablanca visitó en alguna ocasión a sus familiares catalanes, tal y como habla un ejemplar de la cubana revista Jaque Mate, revista por cierto muy antigua e interesante que estuvo durante quince años en circulación.
Por otra parte volviendo al tema de la ciudadanía de José Raúl Capablanca, destacar que en efecto es español tan solo por diez años, me explico, si el nació en 1888, Cuba dejo de ser colonia Española en 1898 tras la guerra contra los Estados Unidos de América que apoyaban a los rebeldes, fue cuando obtuvo la independencia.
Es claro que Capablanca fue español para luego ser cubano en toda regla, por tanto podemos decir el cubano de origen español..., creo que es lo más correcto, luego llego a la conclusión de que si Capablanca hubiera jugado el Campeonato de España Absoluto no hubiera sido del todo bien visto, aunque podría darse el caso de que pudiera haber tenido ambas nacionalidades, con lo cuál si pudiera haber jugado para ambos países.
Finalmente si el flamante campeón de España, Oscar de la Riva Aguado, por cierto mi enhorabuena por el éxito alcanzado, ha jugado el campeonato nacional será por que esta en pleno derecho.
Amigo Torrecillas, te aconsejo que desconectes el chat de Ajedrez21, yo lo hago y juego más tranquilo y mejor sin escuchar sandeces por así decirlo.
Sin más que decir, un cordial saludo para todos.
Manel
García
Añadido (por Antonio Torrecillas)
Gracias Manel, en efecto un duende hizo que de mi tablero saliera 1988 en lugar de 1888 para el año de nacimiento de Capablanca. Mis disculpas para con los lectores por el error tipográfico. Y gracias también por tu ampliación de la cuestión heráldica.
Respecto a Oscar, me alegro muchísimo por su victoria en el cto. individual de España y veo tan fuera de sentido calificarlo de Andorrano como lo ha sido en el pasado calificar de andaluces o canarios a nuestros mejores jugadores catalanes sólo por haber fichado por equipos de otras autonomías.
un saludo Antonio Torrecillas
Respecte la nacionalitat d'en Capablanca.
Definir la nacionalitat d'una persona no es cosa senzilla i es diferent en funció del criteri que s'utilitzi.
En el cas d'en Capablanca Graupera, desconec si la nacionalitat de la gent de colònies tenien algun mena de restricció, s'hauria de mirar la legislació de l'època, però hem jugaria la barba que alguna mena de discriminació tenien, es a dir que de segur que en cas de ser espanyol ho era de segona per la gent del època.
Per altre banda, certament i en funció de la legislació del estat, una persona pot adquirir la nacionalitat de diverses maneres, per ius solis es a dir per haver nascut a un lloc concret, l'exemple al tenim amb les noies que de manera premeditada venen amb pateres per que al fill que li neixi sigui espanyol.
El cas d'en Capablanca, tot i haver nascut a una colònia i tendre els drets de nacionalitat restrictius (dada no contrastada) sembla ser que tant la seva mare com el seu pare eren de nacionalitat espanyola i s'ha mare d'ascendència catalana, per lo que sembla Capablanca conservava els vincles amb la seva família espanyola, dada que surt de las seves visites quan va estar a la península. Es a dir Capablanca podia haver adquirit la nacionalitat espanyola per ius sanguinis es a dir per tenir pares amb nacionalitat espanyola.
Es a dir en Josep Raül Capablanca Graupera ves pogut tenir la nacionalitat Espanyola segurament es un privilegi que no va voler, segurament estava orgullós de ser Cuba cosa que l'honora.
Encara existeix un altre cas que son els fills dels estrangers que viuen a l'estat espanyol que al arribar la majoria d'edat han de decidir quina nacionalitat adquireixen, fins i tot poden abraçar les dues nacionalitats, l'espanyola i la dels pares.
El cas del Oscar de la Riva es sensiblement diferent. Una persona quan per qüestió de feina o esportiva va a viure a un altre estat, l'estat receptor pot actuar de diferents maneres. A l'estat Espanyol en tenim diversos casos, recordem el ridícul cas del Juanito Mulleg que las autoritats van fer espanyol quan va guanyar i que van fer alemany quan va sortir dopat, Cada estat te unes lleis mes o menys restrictives per nacionalitza ciutadans estrangers que resideixen i treballen dins las seves fronteres, això vol dir que l'Óscar quan defensi al pavelló Andorra ho farà per que lliurement haurà adquirit la doble nacionalitat, fins i tot podria renunciar a la nacionalitat espanyola. Això de fet no te res que veure amb l'emigració d'un jugador de Catalunya a Canàries, el jugador que va a Canàries no perd la nacionalitat, un altre cosa es que per absurdes normes de la federació Catalana no el deixin jugar al campionat individual de Catalunya.
Espero haver aclarit algun dubte.
Salutacions a tots
Pere Reginaldo
Se ha abierto un debate en la web sobre la nacionalidad de J.R. Capablanca y si sería posible que fuese español. Entiendo que se trata de una cuestión de mera curiosidad y no creo que sea conveniente entrar en ningún tipo de análisis jurídico profundo. No obstante, existen algunas afirmaciones vertidas en el debate que creo que, sin mala intención, pueden llevar a alguna confusión.
Al nacer Capablanca entiendo que, efectivamente, su nacionalidad era española dado que aún no se había producido la independencia de Cuba. No me consta ni creo que hubiese ningún tipo de restricción respecto a la nacionalidad stricto sensu como apunta Pere Reginaldo. Otra cosa es que hubiera un régimen jurídico distinto para las colonias.
Al producirse la independencia cubana, en un fenómeno que el Derecho Internacional Público denomina sucesión de Estados, los nacidos en Cuba adquirieron la nacionalidad Cubana. Interesante es, al respecto, la Constitución Cubana de 1901 que en su artículo 6.4 dice: "Son Cubanos por naturalización: (..) Los españoles residentes en el territorio de Cuba el 11 de abril de 1899 que no se hayan inscrito como tales españoles en los Registros Correspondientes, hasta igual mes y día de 1900". Así pues, ignoro si Capablanca adquirió la nacionalidad cubana por nacimiento (Art. 5 de dicha constitucón) o por naturalización.
No obstante, de ser su madre o padre españoles, Capablanca tenía derecho a solicitar la nacionalidad española pues en el Derecho Español rige como criterio prevalente el ius sanginis, es decir, la nacionalidad de sus padres. Si no lo hizo fue porque no le pareció conveniente o porque, según la mencionada Constitución Cubana de 1901 ello implicaba la pérdida automática de dicha nacionalidad (art. 7.1).
Antes de finalizar me gustaría hacer dos pequeñas matizaciones. No es cierto que los hijos de las mujeres que vienen a España en pateras sean españoles. Únicamente lo serán aquellos niños que cumplan los requisitos del artículo 17 del Código Civil que no voy a enumerar por no aburrir a las ovejas. Es un régimen jurídico distinto al existente en EEUU donde prima el lugar de nacimiento (ius soli). Esta generalizada confusión motiva muchos inútiles viajes de embarazadas ilegales.
En cuanto al caso de Oscar de la Riva y Andorra debe tenerse en cuenta que hablamos de cosas distintas. Una cosa es la nacionalidad de una persona y otra la posibilidad de competir defendiendo la bandera de otro país. Ignoro si Oscar ha adquirido la nacionalidad andorrana o si simplemente tiene la residencia y ello es suficiente para jugar representando a ese país.
Finalmente, no puedo más que estar de acuerdo con la última frase de Pere Reginaldo al quejarse de la reglamentación de la Federación Catalana. Si os fijáis, precisamente esa es una de las modificaciones reglamentarias que se ha planteado a la próxima asamblea de clubs de la FcdE.
Un saludo a todos,
Pepo Viñas
He llegit amb atenció el teu escrit i voldria matisar algun punt i des de la meva humilitat d’estudiant d’últim curs de dret corregir una asseveració que fas i que no es correcta.
Jo vaig dir que el fet de viure a Cuba segurament els hi comportava alguna mena de discriminació, en el teu escrit dius que no estaven discriminats si no que tenien un regim jurídic diferent. Sincerament això es un joc de paraules, jo no he fet cap tipus de comparació però estic segur que el regim colonial respecta al de la metròpoli deu ser molt trist.
Respecta el tema dels nadons nascuts a Espanya ho veig molt diferent a tu, i es curiós que sigui aplicant al mateix article el 17cc.
“ c) Los nacidos en España de padres extranjeros, si ambos carecieren de nacionalidad o si la legislación de ninguno de ellos atribuye al hijo una nacionalidad.”
Tal i com tu molt be dius, a l’estat espanyol l’adquisició de nacionalitat es per “ius sanguinis” es a dir que o be pare o mare han de ser espanyols.
Però amic meu et deixes el 17c, i es una llacuna jurídica per la qual han entrat, entren i entraran dones apunt de parir, es tracte del següent:
Qualsevol noia que pareixi a l’estat espanyol i que en el seu estat d’origen s’apliqui el “ius soli” (adquisició de nacionalitat en funció del lloc on has nascut) en lloc del “ius sanguinis” del estat espanyol, troba acolliment al article 17c ja que l’estat d’origen no reconeixerà la nacionalitat i per inscriure el nadó al registre civil, només farà falta un certificat del consolat que digui que no esta inscrit al registre civil del seu país i es podrà inscriure amb tota normalitat com espanyol, la seva mare automàticament te permís de treball per poder mantenir al nadó, en casd'esta casada demana el reagrupament familiar i tema resolt.
Et podria posar altres exemples, es molt curiós el de les noies marroquines, s’aprofiten d’una llacuna legal curiosa per poder inscriure els seus nadons, però no vull avorrir al personal amb mes coses jurídiques, si tens interès, t’envio un email.
atte.
Pere Reginaldo.
Contesto a la teva rèplica amb l'únic ànim d'aclarir alguns punts de la teva intervenció i sense cap finalitat de generar una polèmica. Observo que per estar al darrer curs de dret has adquirit hàbits i "virtuts" pròpies d'advocats amb molta experiència: poses en la meva boca coses que no he dit i desprès hem corregeixes.
La primera qüestió és sobre la possible discriminació en quan a la nacionalitat cubana. La nacionalitat és un estat de la persona. S'és nacional d'un país o no. Per això vaig parlar textualment de "nacionalitat stricto sensu". Jurídicament un no és més espanyol o menys. Senzillament ho és. Una altra cosa, que crec que és el que has volgut dir des del principi, és que el règim jurídic a Cuba fos diferent que a Espanya. Cosa que no dubto.
Respecte al tema del Article 17 encara no veig què veus de diferent entre el que tu dius ara i el que vaig escriure jo. Jo vaig dir que no era cert que els fills nascuts de dones estrangeres fossin automàticament espanyols si no es donaven les circumstàncies de l'article 17 del CC. I tu et dediques a fer una anàlisi exhaustiu d'un dels motius que recull aquest article (concretament el del 17 c). Hem sembla molt bé i has demostrat una gran erudició. Et felicito. Però no m'estàs contradient en absolut.
No dubto que d'aquí poc el món del dret tindrà un nou i dur advocat.
Atte.
Pepo Viñas
Es la meva ultima intervenció en aquest tema, per una banda perquè penso que el tema estarà prou trillat, desprès penso que la pagina que ens acull es d’escacs i hem divagat fins arribar a discutir del 17cc partint de la nacionalitat d’en Capablanca.
Agraeixo que t’hagis molestat en contestar dues vegades els meus escrits, només volia afegir que jo en cap moment vaig dir que els fills de las noies que venen amb pateres, fossin automàticament espanyols, vaig dir “ una persona pot adquirir la nacionalitat de diverses maneres, per ius soli es a dir per haver nascut a un lloc concret, l’exemple al tenim amb les noies que de manera premeditada venen amb pateres per que al fill que li neixi sigui espanyol.” Frase que sostinc i que ja vaig explicar en l’anterior escrit i que es sostenia en l’article 17c del codi civil
En canvi la frase que no es sosté es la que vas escriure tu “Esta generalizada confusión motiva muchos inútiles viajes de embarazadas ilegales.”
Ja he demostrat que els viatges no son en va i no en tenen res d’inútils, tot i que pot haver algun cas que vinguin per error la majoria saben molt be el que fan.
La ultima cosa que volia fer constar es que tot i regir el ius sanguinis a l’estat espanyol, aquest es un cas de la utilització del ius solis al nostre estat.
Et deixo el últim torn de replica que espero serà tant interessant com els que has fet fins ara.
Agraeixo las tevas respostes que per mi han estat extreordinariament didacticas.
Espero seguir aquesta interessant conversa qualsevol dia que coincidim.
Atte.
Pere Reginaldo.