COMENTARI D'ESCACS

En els darrers anys s'ha mentalitzat molt a la societat sobre una bona educació física, sobretot desde la nomi- nació de Barcelona com ha ciutat olímpica el 1986. Molts han estat els esforços econòmics per part de les administracións per tal de que en els campionats espor tius la bandera estatal pujes el més amunt possible. No em de dubtar gens que l'estat físic d'una persona és im portant, pero potser ens hem descuidat una mica l'educa ció mental, i ja fora hora que l'hi donessim l'importàn cia que és mereix.

Hi ha nacions que ensenyen a les escoles a jugar als es cacs, així els seus alumnes aprenen coses prou impor- tants com pensar en ordre, calcular, memoritzar, analit zar, tenir respecte als seus contrincants, entre al- tres coses. Tot per que la persona pugui treuren un pro fit beneficiós que de ben segur l'hi servirà durant la seva vida.

Fa prop de 23 anys que em van regalar un llibre d'es- cacs i, només llegint la primera pàgina, em vaig adonar que estava descobrint una cosa nova, pel fet que donava consells sobre el comportament d'un jugador davant el seu rival. La diferència és que una vegada acabada la partida, el jugador guanyador, per respecte al seu con- trincant, no mostra mai la seva alegria, perquè se supo sa que, després de la derrota, aquest es pot sentir una mica ferit. Una primera lliçó que obre una porta a to- tes les persones que vulguin descobrir un joc, esport, ciència, passatemps, art o com és vulgui definir, que no se sap on és el final de les incalculables variants possibles.

Ramon Monfà Solé