CONFUSIONES OBRERAS
Apreciat Jordi:
Abans de res, felicitats per l'èpica victoria, banderes al vent!!!, sonin les trompetes!!!, Perejil es vostre!!!. Escolta Jordi, això dels escacs es només un joc, que no estem en una mani, ni ens juguem res mes que pujar o baixar de categoría.
Permetem recomenar-te que si vols escriure cróniques, et documentis abans per a no convertir una activitat lúdica en un tema desagradable amb les teves interesades confusions. No val, que perqué la historieta quedi mes lluïda t'inventis que el nostre equip està fet a cop de talonari, alteris l'ordre d'acabament de les partides i callis altres detalls tant desagradables com la teva carta.
Saps que no val, que no es moral manipular, tu sabràs els interesos que et mouen, o potser es només desconeixement. Si es un tema de desinformació, et prego que rectifiquis públicament, si no ho fas pensaré que prefereixes inventar-te la realitat a l'estil del millor Urdaci, ¿O es que estàs d'acord amb la crónica que va fer ell de la vaga general?
Perqué quedi clar a tot-hom, a l'equip del Set a Nou no cobra ningú. Som un grup d'amics que s'ha anat formant durant els últims anys, i ens dediquem bàsicament a fer tornejos socials on l'important es el companyerisme i no fer punts i treure els ganivets. ¿Qué com es que tenim tants jugadors amb tant d'Elo a la categoría que estem? Doncs perqué fa molts pocs anys que el grup s'està formant, però no et preocupis que d'aquí un parell anys tindrem el doble de potencia que ara. ¿Qué com es fa això sense pagar?, valorant les persones, no l'Elo ni les medalles. I que consti que tenim tanta o més ilusió que vosaltres per a jugar.
A la teva gran crónica has falsejat l'ordre d'acabament de les partides, l'última en acabar va ser la del taulell 8 i no la del 1 com dius al teu escrit. Podries també haver explicat l'épica d'aquesta partida on el jugador del Set a Nou es va haver d'esperar mes de mitja hora amb la posició guanyada però amb 3 minuts de temps, perqué el corresponent de CCOO no jugaba, per la teva disciplina d'equip suposo, esperant-se als últims cinc minuts per no haver d'apuntar. Que consti que crec que aquesta estratègia es legal, però mes que d'èpica jo la posaria com d'hípica. Honora a l'Axel Font que un cop ja havien quanyat el matx, va abandonar sense fer esperar més al contrari.
Un altre detall sense importancia que podriem ressenyar es que Jaume Gabarrò juga tant be amb un contrari amb poc temps, que es confón i es pensa que està jugant ràpides i no apunta encara que li diguis. El pobre Germán Rodríguez li havia de dir després de cada jugada, que apuntés. Clar que podriem haver parat els rellotges i muntar un pollastre o fer un recurs, però com hem dit abans, ens volem pendre això dels escacs com un joc, un divertiment, no ens volem fer mala sang.
Però sempre ha d'haver el que fiqui la pota, en aquest cas la crónica. I el que no podem permetre es, que perqué el senyor Jordi Morcillo vulgui jugar a reporter aplicant aquella máxima dels mals periodistes "No deixis que la realitat t'espalli una bona noticia", ens callem i no repliquem.
Insistim, volem una rectificació, per ética, no per èpica.
Atentament,
Jordi Sànchez, Delegat de l'equip A d'escacs del Set a Nou
Roman Borràs, 8è taulell
En primer lloc, voldria disculpar-me d’haver fet servir l’expressió del “cop de talonari” per qualificar part de l’equip del Set a Nou. Simplement em vaig deixar endur per rumors segurament poc fonamentats, o en tot cas, que no es correspondrien al moment actual. No em va caldre esperar la vostra resposta per demanar a aquesta web que retiressin la frase, ho vaig fer al cap de poques hores d’escriure la crònica, gràcies a un amic que em va fer sortir de dubtes. Val a dir d’altra banda que aquestes cròniques que faig no tenen cap mena de rigor periodístic i que sovint les oriento en to d’humor, on sobretot em ric de nosaltres mateixos. Si voleu, doneu un cop d’ull a la de la cinquena ronda, on explico que el nostre empat amb el Peona i Peó B, que reconec com un atracament. Aquestes paraules, com l’èpica i l’atracament, només pretenen donar una mica de color a la notícia. De fet, si resseguim alguna de les cròniques d’aquest Proyecto Dardo, moltes busquen l’humor i les paraules metafòriques (vegi’s sinó les cròniques d’Ivan Aguilar o de J.Robla, per citar uns exemples). Crec també que el Sr. Urdaci va tardar una mica més en rectificar...sinó m’equivoco més d’un any i perquè el tema va arribar als tribunals, o sigui que no es va disculpar per voluntat pròpia ni molt menys per convicció. El primer pas, retirar l’expressió, la vaig fer a les poques hores; el segon pas, disculpar-me, el faig ara.
La meva disculpa també perquè desconeixia per complet que la partida de l’Axel Font hagués acabat després que la meva. Imaginava que, com que sempre el veia mirant què feia jo, ja s’hauria rendit, però no crec que canviés massa el desenvolupament del matx. Ell sabia que estava perdut i potser esperava que es guanyés el matx perquè no li fes tan de mal perdre (té 15 anys) o, si no es guanyava, intentar la última temptativa desesperada. Si es va esperar tanta estona sense jugar, seria per això, i en tot cas era una decisió que només podia anar en perjudici seu. Pel que fa a les errades d’en Jaume Gabarró, mereixen també una disculpa per part nostra: es tracta d’un senyor que fa anys i panys que només juga a ritmes ràpids, cosa que no l’excusa en absolut de complir la normativa d’apuntar a lentes (a la primer ronda, li vaig haver de recordar que s’havia d’apuntar la partida!), però només vull mostrar que no hi ha mala intenció en les seves accions.
Espero que aquesta disculpa sigui suficient, en cap cas la meva intenció era faltar al respecte a un club senyor (que ho va demostrar diumenge) com el Set a Nou, i tampoc vam obrir ampolles de xampany ni vam anar a Canaletes a celebrar res. Les paraules de la crònica del passat diumenge es poden entendre millor si algú s’ha molestat a seguir la nostra trajectòria les darreres temporades, plena d’infortunis o de derrotes in extremis. De tot cor us desitjo que seguiu disfrutant jugant a escacs, com ho fem nosaltres, i que ben aviat estigueu a la categoria que us pertoca que –en això no crec haver-me equivocat- és més amunt de la que us trobeu ara.
Salutacions,
Jordi Morcillo (CECOB)
Disculpes aceptades. Lo del Urdaci era només per donar-li una mica d'ironia al tema, però evidentment hi han nivells que ni tu ni jo podrem arribar mai.
Espero, sincerament, que pujeu de categoria.
Atentament,
Roman Borràs.
