ESCAC A L'ÈTICA

S'accepta com a normal, en el món dels escacs, que a l'última partida d'un torneig els jugadors del primer tauler pactin taules per consolidar la seva posició, fins i tot en els torneigs escolars. Com a nouvingut al món dels escacs, no pot deixer de sorprendre'm aquesta mena de pacte no escrit. Es dóna per fet que la finalitat (la victòria) passa per damunt dels mitjans (competició noble). Com a la vida moderna, l'èxit a qualsevol preu i de qualsevol manera. Sovint, fins i tot amb la complicitat de pares i entrenadors. Els formadors de nens i nenes han d'entendre que hi ha dues curses paral·leles: la dels escacs i la de la vida. I els que volen sumar ELO a corre-cuita en el món dels escacs, sense respectar els companys i l'esperit de la competició, haurien de saber que resten ELO en una cursa humanament molt més important: la de la vida. Per això, sovint, hi ha títols i copes que desmereixen els seus guanyadors. I d'altres resultats, més discrets, que ennobleixen els seus nobles competidors.

Salvador Juan