Ese artículo 6.5 debe ser revisado con carácter urgente, ya que al haberse ampliado la Primera División, no tiene sentido de existir, en cuanto a que los 2 equipos del mismo club que mlitaran en Primera división, podrian estar encuadrados en diferentes grupos, ya que hay dos.

A ver….en que cabeza cabe que un equipo que totaliza 8 ½ de 9 puntos posibles, empatados con los primeros que ascienden directamente, no pueda jugar un play-off de ascenso y que en su lugar vaya a jugarlo un equipo que totaliza menos de la mitad (tan solo 4 puntos), cuando en la división superior hay 2 grupos. Si no quieren emparejarlos en el mismo grupo, pues uno a cada grupo. Fácil, verdad? Pués lo podrian haber pensado los que tienen potestad para revisar y actualizar los artículos.

El famoso art. 6.5 tendría validez sólo en la División de Honor al haber solo un grupo. En este sentido un 0 borriquero para la FCd´E.

Que es lo que queremos? Calidad de juego en todas nuestras divisiones? Promoción del ajedrez “no profesional”? Cantera?

O por el contrario sistemas defectuosos con reglamentaciones anticuadas? O premiar a equipos que sin merecerlo consiguen jugar play-offs y quien sabe si ascender? O acabar con la ilusión de jóvenes que ven en Primera División su techo tope, mereciendo jugar en divisiones superiores (demostrado)?

Bueno, comparto la decisión del presidente del C.E.Tarragona a no recurrir, y lo que pido a la FCd´E es que revisen este punto con carácter urgente. Lo actualicen y permitan coexistir 2 equipos de un mismo club en Primera División.

Vaya por delante mi felicitación por los excelentes resultados de los equipos de tu club en los últimos años, vuestro trabajo ha generado  una de las mejores canteras de jugadores jóvenes del Ajedrez catalán, sin lugar a dudas los éxitos os acompañarán en las próximas temporadas.

Es obligación de la junta de la FCE, el aplicar el reglamento que se ha aprobado en las asambleas de clubs, que es el máximo organismo de nuestra Federación. La Junnta de la FCE no puede tomar medidas contra lo acordado en las Asambleas ya que esto pondría en cuestión la base democrática de la propia Federación.

El reglamento  no admite interpretaciones, el punto 6.5 establece de forma clara que no podrán participar dos equipos del mismo club ni en División de Honor ni en Primera categoría y es por ello que parece razonable, que un equipo que no puede subir de categoría, sea excluido del play off de ascenso para no distorsionarlo. La plaza que habéis dejado vacante se ha adjudicado al tercer cuarto clasificado.

Cuando se hizo la ampliación de la Primera División no se quiso tocar esta disposición, porque entendimos que el espíritu de la norma era el de evitar que clubs con mucho potencial deportivo pudiesen copar las plazas en las máximas divisiones catalanas. No obstante nada es inamovible y si se presenta una propuesta en sentido contrario en la Asamblea de clubs será debatida y puesta en consideración. No obstante no conviene nunca legislar con los resultados en la mano, porque siempre puede dar lugar a suspicacias y por ello es bueno que los cambios se efectúen desde la incertidumbre de quien serán los beneficiados de las medidas.

De todas maneras la Primera División tiene una normativa que la diferencia de Divisiones inferiores, ya que el reparto por grupos se hace atendiendo estrictamente a la clasificación de la temporada anterior y no se tienen en cuenta por ejemplo criterios geográficos. Si se aprobase la medida de permitir el que dos equipos del mismo club pudiesen competir en Primera, no se podría garantizar que lo hiciesen en grupos diferentes o se tendría que reglamentar como afectaría el cambio de los criterios estrictamente deportivos en el reparto de los equipos.

Lamento profundamente que el desconocimiento previo de esta normativa, haya podido generar frustración en vuestros jugadores, y os animo a continuar con la excelente labor que estáis realizando en pro del Ajedrez en la ciudad de Tarragona.

Cordialmente

Toni Ayza

Presidente de la FCE

Sóc jugador del Club Escacs Tarragona, i crec que el senyor President de la Catalana que ha posat tant esforç en fer complir el punt 6.5 del Reglament del Campionat de Catalunya d’Equips, no s’ha adonat de que una mica més avall hi ha uns altres punts del mateix reglament igual d’ importants..

12.1 Fase Eliminatòria d’ascens a Primera Divisió

a) Es classificaran els equips classificats en 2n i 3er lloc de cada grup de 2a divisió més els dos millors quarts, tenint en compte el nombre de punts, el Sonnenborn Berger i per últim el sorteig. Es tindrà en compte el nombre de punts i en cas d’empat s’aplicarà el sistema Sonnenborn Berger, si continua l’empat, es resoldrà per sorteig.

Com el senyor President de la Federació Catalana diu, aquests reglaments son aprovats per l’assemblea de Clubs “ màxim òrgan de la Federació Catalana d’Escacs “, i afegeix que fer modificacions sobre el mateix sense fer la consulta assembleària aniria contra l’esperit democràtic d’aquesta federació.

Doncs bé, trobo que alguna persona o persones de la Federació Catalana d’Escacs no s’ha degut fixar bé en l’article 12.1 del reglament, i es per aixo que ha degut pensar que el fet de que un equip que no podia assolir l’ascens de categoría, NO devia participar al Play-Off d’ascens. El mes adequat hagués estat que s’haguessin posat en contacte amb el President del Club Escacs Tarragona, i demanar-li la renuncia a jugar els Play-Off d’ascens, aquesta crec jo, hagues estat la manera mes correcta d’actuar.

Pero vostes, no han fet res d’aixo, s’han limitat a excloure a un equip del play-off d’ascens, un dret que s’havia guanyat despres d’un brillant campionat . Segons vostes per que no distorsiones el Play-Off, Així doncs s’han limitat a treure a l’equip que hagues tingut el numero 1 (el teoricament mes fort), que tenia dret a participar en aquets Play-Off, per un altre que fins a l’ última ronda no es va assegurar la permanència, això si que es adulterar la competició. No se si s’han adonat, pero vostes, les persones que hem posat davant de la Federacio Catalana d’Escacs, estan incomplint el Reglament, que al seu dia va aprovar l’ Assemblea de Clubs.

Que passaria si algun Club descontent amb el desenvolupament del Play-Off d’ascens a Primera Divisió, interposés una reclamació per incompliment del Reglament? Per evitar qualsevol tipus de problema els convido a….

Demanar disculpes al Club Escacs Tarragona i als seus jugadors

Demanar a l’equip “B” del Club Escacs Tarragona la renúncia a la plaça que tenia per dret adquirida per jugar el Play-Off

Demanar disculpes a tots els escaquistes de Catalunya pel fet d’haver incomplert la reglamentació en vigor

Crec que una vegada tinguin a les seves mans la renúncia del Club Escacs Tarragona a participar amb el seu Equip “B” al Play-Off corresponent a la fase d’ascens a Primera Divisio, i no abans, podrien tirar endavant aquesta competició, i per tal de no infringir de nou el reglament, el Club Escacs Calaf hauria de tenir a efectes consideració de segon millor equip del seu grup i el Club Escacs Sta.Coloma, com a millor tercer equip del seu grup, ja que com vostes deuen llegir clarament al punt 12.1 dels nostres reglaments, només poden haver-hi “dos millors quarts”. Atentament

Josep A. Garcia

Com a membre de l´equip de treball que va proposar a l´Assemblea de Clubs de 29 de Novembre de 2003 l´actual format del Per Equips de Catalunya voldria aportar els següents comentaris sobre l´actual normativa.

El 31 de Maig de 2003 entra un nou equip directiu a la FCdE.

Un dels molts compromisos adquirits en el Programa Electoral va ser el de fer dues Assemblees Generals de clubs anuals. Enteníem que essent l´Assemblea General l´òrgan superior de govern i representació de la Federació amb una convocatòria anual els clubs catalans tenien menys capacitat per incidir en els Reglaments de la Federació i per presentar a debat les seves propostes, tanmateix per la Junta Directiva gaudir de dues Assemblees anuals ens permet presentar a finals de cada any natural el calendari de proves oficials i presentar pressupost per l´any següent (recordo que abans al Maig/Juny s´aprovava el calendari oficial i el pressupost de l´any en curs!!) i, sobretot, amb l´informe del President explicar a tots els Clubs de Catalunya quina ha estat l´obra de Govern de la Junta Directiva en els darrers sis mesos i quin és el Pla Estratègic pels propers mesos.

Aquesta Junta Directiva ha convocat tres Assemblees Generals : 29 de Novembre de 2003, 19 de Juny de 2004 i 27 de Novembre de 2004.

A l´Assemblea General de 29 de Novembre de 2003 l´actual JD de la FCdE va presentar modificacions reglamentàries als següents reglaments: Reglament General de Competicions, Reglament del Per Equips de Catalunya, Nou Reglament de la Copa Catalana, Reglament del Territorial de Barcelona, Reglament de l´Obert del Barcelonés, Reglament del Campionat Juvenil de Catalunya, Reglament del Campionat sub16 de Catalunya, Reglament del Femení Absolut de Catalunya, Reglament del Campionat de Ràpides per Equips, Reglament de Normativa de Normes i ademés una amplíssima modificació dels Estatuts de la Federació Calana d´Escacs.

Només vull aportar la dada que la primera assemblea va durar més de cinc hores, el paquet de mesures presentades va ser molt gran, les altres dues assemblees han durat poc més de tres hores i mitja.

Per preparar tots el canvis reglamentaris es va formar un grup de treball amb membres de la Junta Directiva de la FCdE, el debat va ser intensíssim, es van fer molts documents, es va consultar amb les Delegacions Territorials (especialment, el model de Copa Catalana on vàrem modificar substancialment el format de la prova i l´èxit de la reforma ha estat reconegut per tota la comunitat escaquística catalana) i, evidentment, per modificar tots els reglaments abans esmentats la dedicació va ser molt alta i el ritme de reunions molt elevat.

Tanmateix, durant la preparació de la campanya electoral, en el nostre cas de vuit mesos, Octubre de 2002 quan el senyor Toni Ayza comunica que es presentarà a les properes eleccions fins la data abans assenyalada del 31 de Maig, vàrem fer reunions a molts índrets de Catalunya, ara mateix recordo un mínim de 10 reunions amb clubs de totes les Delegacions Territorials i, lògicament, en aquestes reunions explicàvem les nostres propostes i recollíem les propostes, idees i sensibilitats dels diversos clubs catalans que participaven de les esmentades reunions.

Finalment, va sortir la proposta actual de Per Equips de Catalunya que vàrem presentar a aprovació a l´Assemblea de Clubs de Novembre del 2003 i va ser aprovada per una amplíssima majoria de vots, com podeu veure a l´Acta de l´Assemblea per 48 vots a favor, 3 abstencions i cap vot en contra. En canvi, el nou Reglament de la Copa Catalana va ser aprovat per 41 vots a favor, 5 abstencions i 1 vot en contra.

Els eixos principals de la proposta eren els següents:

--> Ampliar el número d´equips en Divisions d´àmbit Nacional. L´objectiu principal era posar l´accent en els clubs catalans unimunicipals (llevat de poblacions molt grans la majoria dels clubs són unimunicipals) i enteníem que ampliant el nombre de clubs en categories d´àmbit Nacional els hi permetríem gaudir d´una major reconeixement/subvenció per part de l´Ajuntament, ajudaria en la cerca d´esponsorització privada, vertebraríem territori,etc Per aquest motiu, vàrem ampliar la 1era Divisió d´un grup de 10 equips a dos grups de 10 equips i passàvem de 50 equips a Divisions d´àmbit català a 60. Segons el meu criteri el punt feble de l´actual normativa és que hem aumentat de 10 a 20 equips a la 1era Divisió però el nombre d´equips que poden pujar de categoria a DHcontinua essent de 2 i el nombre d´equips que baixen ha aumentat de 3 a 6.

-->Fer una piràmide més homogènia dels grups de les diferents categories: 1 Grup a DH, 2 a Primera Divisió i 3 Grups a Segona Divisió.

-->Reduir en la mesura del possible els playoff a totes les categories.

-->Garantir que el campió de cada un dels tres grups de 2ona Divisió assolís automàticament l´ascencs.

--> Adequar la nomenclatura de les categories a les disposicions de la Llei de l´Esport de la Generalitat de Catalunya.

Evidentment, durant el procés es van presentar moltes propostes, vàrem discutir moltíssim, a la Sala de Juntes de la FCdE teníem una pissarra on presentàvem les propostes, les analitzàvem,etc Recordo com a mi personalment m´agradava més una composició amb grups de 12 equips i no de deu, defensava la següent fòrmula, per exemple, a la Divisió d´Honor, 12 equips, Grup A, 1-4-5-8-9-12 i Grup B 2-3-6-7-10-11, lligueta de cinc partides i els tres primers de cada grup fase final pel títol i els tres darrers de cada grup fase final pel descens, i, per tant, malgrat ser grups amb 12 equips es podia fer el per equips només amb vuit partides o també podríem triar la fòrmula condicional d´un grup de 12 equips i fer una lligueta a 11 rondes.

El que vull expressar, és que possibilitats hi ha moltes, que erem conscients que tocàvem l´actiu més important dels escacs catalans i que ho vàrem fer amb sentit de responsabilitat, dedicant moltes hores i treballant molt la proposta.

Respecte al tema que ens ocupa, l´article 6.5. del Reglament del Per Equips de Catalunya "No s´autoritza la coincidència de dos o més equips del mateix club en la Divisió d´Honor i la Primera Divisió", aquest article no el vam tocar, ja estava dins l´articulat del Reglament, recordo que vàrem parlar del tema, no com a un punt que consideràvem essencial del per equips però que si el vam tenir present, el nostre criteri en aquell moment va ser que si preteníem donar cabuda a més clubs unimunicipals a les Divisions d´àmbit català el fet de coincidir dos equips del mateix club a les dues categories més importants, les que més prestigi donen, doncs no anava en aquesta línia, tanmateix vàrem valorar que als esports més populars com el fútbol, bàsket, handbol, hoquei no poden participar dos equips del mateix club a les Divisions més importants (recordo el cas fa molts anys del Castilla i el Reial Madrid, on el nostre esport i a Catalunya els potents equips del Foment B i del Barcelona Vulcà que malgrat guanyar la 1era Divisió no podien pujar a la Divisió d´Honor o enguany el Tiendas Upi "B" que va guanyar el Campionat d´Espanya per equips de 1era Divisió i de Divisió d´Honor però enguany la normativa impedeix que juguin amb dos equips del Tiendas Upi a la Divisió d´Honor dels escacs espanyols).

La meva opinió (i parlo a títol personal no com a membre de JD) és que el canvi que vàrem encetar en la normativa del Per Equips de Catalunya l´any 2003 està en una primera fase i que caldrà en el futur ajustar/millorar encara més la normativa

Estic d´acord amb els companys del CE Tarragona que han intervingut en aquesta plana web que la normativa és millorable, que la dicció literal dels articles 6.5. i 12.1 pot donar peu a malsentesos, entenc que per un equip que fa 8,5 de 9 i que només un cop acabada la competició se li notifica que no pot pujar de categoria el sentiment d´impotència ha de ser molt gran, comprenc que tenint present que estan afectats directament per la normativa no estiguin d´acord amb aquest criteri esportiu, també puc entendre el sentiment que des de la Federació ens ha mancat tacte i sensibilitat no essent proactius i veient el que podia passar comunicarho al President del CE Tarragona.

Tanmateix, penso que tots estarem d´acord que tan legítim és defensar la posició que dos equips del mateix club puguin jugar a la Primera Divisió dels escacs catalans com defensar la dicció de l´actual article 6.5. del Reglament del Per Equips de Catalunya i que no permet que dos equips del mateix club puguin jugar a la Primera Divisió dels escacs catalanas, penso que tots estarem d´acord que si l´Assemblea General és l´òrgan superior de govern i representació de la Federació és on cal presentar les propostes de canvi de Reglament i són els clubs els que han de decidir que convé més pel Escacs Catalans, la JD no pot modificar un article, el 6.5., i és l´Assemblea de clubs a proposta de la JD o de qualsevol club qui ha de decidir-ho. Són els clubs els que han de valorar que és més important, el dret dels clubs amb un gran potencial esportiu a poder ocupar varies places a la Primera Divisió o a la Divisió d´Honor o que les 30 places de la Primera Divisió i la Divisió d´Honor siguin ocupades per 30 clubs diferents.

Un altre punt que sembla que ha generat polèmica és si el repartiment d´equips a la Primera Divisió és per motius geogràfics o esportius. Aquí torno a estar d´acord amb una de les intervencions que reclama que aparegui expressament redactat a la normativa del Reglament del Per Equips quin és el criteri de repartiment de grups, malgrat tot vull recordar que tant a l´Assemblea de Novembre del 2003 com a l´Assemblea de Novembre de 2004 es va lliurar documentació per escrit als clubs on l´actual JD manifestava que el repartiment es faria per criteris exclusivament esportius i a la plana web de la FCDE podeu veure part d´aquesta documentació http://www.fcde.org/assemblees/novembre2004/equips2005.htm el document es va lliurar a tots els assistents a la darrera Assemblea, es va mostrar en una presentació en una pantalla gegant i va ser publicat en tems i forma a la web de la FCdE. La bondat de l´actual normativa és que un cop finalitzi el playoff d´ascens a la Primera Divisió ja podrem conéixer automàticament la composició dels dos grups per l´any 2006.

Vull aclarir que si el CE Tarragona B hagués quedat primer classificat del seu grup res hagués impedit la seva participació en els matxs per guanyar el Campionat de Catalunya de Segona Divisió però entenem que no és lògic que si la normativa impedeix que puguin assolir l´ascens participin en un playoff on l´únic premi que hi ha precissament és pujar de categoria.

Em sap greu veure com es valora la gestió de 2 anys de feina d´una JD per un tema puntual, aquest equip directiu porta pràcticament dos anys treballant dur i dedicant desinteressadament moltíssimes hores per correspondre amb la confiança que ens van donar els clubs el 31 de Maig de 2003, tenim la responsabilitat d´acomplir un programa electoral molt ambiciós, tenim un President de la FCdE que per la seva dedicació sembla que la seva feina estigui a la FCdE, si us plau, si entrem en el debat de valorar l´actual acció de govern d´aquest equip directiu agafeu el programa electoral, agafeu l´annexe dels famosos 64 punts a que ens vàrem comprometre i analitzeu si allò que vàrem dir ho estem fent o senzillament estem ocupant una cadira que no ens mereixem. Alguns dels comentaris dirigits al President Ayza i al seu equip són massa punyents i feridors.

I vull acabar manifestant l´agraïment al CE Tarragona per la seva voluntat de coorganitzar amb la FCdE i la Delegació Territorial de Tarragona la propera edició del Campionat Per Equips Escolar de Catalunya sub10 a sub16 que es farà els dies 28 i 29 de Maig a l´hotel de quatre estrelles Royal Tarraco i transmetre públicament les felicitacions de la FEDA al seu President Josep Reverter per la col.laboració en les passades concentracions del Grup d´Èlit d´escacs de base de la FEDA celebrades a Tarragona.

Un fet puntual és un fet puntual i una trajectòria és una trajectòria. I a tots se´ns ha de valorar per una trajectòria.

Jordi Moreno

Victor Plasencia Martinez del CE Vendrell

Primer de tot felicitar al meu amic Jordi Moreno per l'exercici memotècnic i per la bona argumentació exposada a la seva lletra. Voldria afegir tan sols un parell de punts que crec ell ha oblidat. Respecte als canvis en la normativa del per equips, s'oblida d'un parell de temes. L'única persona que públicament a l'assemblea va posar les objeccions que ell veu ara mateix (pujen dos baixen 6) va ser un servidor, i que va ser ell mateix qui va intentar, sense èxit, al meu parer, rebatre els meus arguments :-) Ja vaig dir a aquella assemblea que no s'entenia que en dues categories de nivell estatal els criteris variessin d'una a l'altre. A la segona divisió els criteris d' el.laboració de grups és el geogràfic. Ens agradarà més o menys (als del grup I molt poc....als del III veig que molt, si no animo al Tarragona B a jugar un anyet en aquell grup a veure si pujen amb 8.5/9), però el que no s'entén és que una categoria més amunt es faci servir un criteri diferent. Em sembla absurd i sense sentit que es vulguin evitar els play-off, quan són la mesura ideal per compensar la diferent fortalesa intergrups que es dona a la segona divisió. Jo no puc entendre que a segona el criteri sigui geogràfic i el campió pugi directe, i que a 1a el criteri sigui esportiu i pugi el primer directe. Em penso que hi ha quelcom que no acaba de funcionar.

Entrant en el tema que ens ocupa, observo que la reacció dels companys del Tarragona és una mica desmesurada. Certament, la redacció del ja famós 6.5 és molt barroera i interpreto simplement que els companys que van el.laborar la proposta simplement es van descuidar de redactar-ho com deu mana. El que els companys de Tarragona no poden pas negar és que la seva postura és totalment legítima, al igual que la postura de la FCDE en mantenir el criteri que un club no pugui tenir dos equips a 1a divisió. Queda clar, com bé apunta el company Moreno, que es una qüestió per a debatre a la Assemblea de Clubs. Carregar tot el pes del assumpte en una pressupossada mala gestió federativa és simplement demagògia barata. Un pot estar d'acord o no, però el cert és que els companys del Tarragona no van posar objeccions durant la Assamblea del Novembre del 2003. És curiós que ho facin ara que els hi afecta directament. Les crítiques constructives estan de conya, pèrò encara tenen més valor quan les fem en temes que no ens afecten directament.

Per acabar vull tornar-me a referir a la carta del Jordi Moreno per recordar-li que si bé és cert que la JD de la FCDE està complint quasi escrupulosament el seu programa, la veritat és que molts punts, com el del per equips, és qüestió de qualitat i no quantitat. Em penso que les reformes fetes ni són vàlides ni mlt menys suficients. Penso que cal remodelar el model de categories Catalanes de dalt a baix, incloent-hi la segona divisió. Penso que els play-off són una eina molt poderosa que ha estat infravalorada al llarg dels anys. Torno a repetir que a segona divisió no és el mateig guanyar el grup I que el III. També reitero amb insistència la meva postura de la Assamblea Nov-03 : no existeixen criteris esportius per assegurar un equilibri de forces entre els dos grups. Això és així simplement perquè és impossible predir ni saber els reforços que tindran els equips any rere any. Segurament fins i tot seria més just fer un sorteig pur. Una bona idea seria instaurar promocions de descens entre els 8ns classificats de 1a divisió i els dos pitjors segons de 2a divisió.... En fi, les opcions, infinites. Els canvis, com sempre, mínims. I sense àrbitre.

Salutacions

No valoraré lo de excluir al Tarragona B del play-off, tengo mi opinión particular sobre tal injusticia. Soy quiero mencionar el absurdo al que me refería.

Al excluir al Tarragona B, se ha dado paso al que sería el peor cuarto que según el artículo 12.1 tan famoso no tendría derechos reales a jugar el play-off, es decir se beneficia al Santa Coloma de Queralt (club que tiene todos mis respetos y que por supuesto no tiene ninguna culpa de encontrarse en esta situación).

Lo verdaderamente ABSURDO es que ha logrado 4 puntos y ha quedado 4º de su grupo, es decir, con 6 equipos más con igual o menor puntuación que él. Lo TOTALMENTE ABSURDO es que en nuestro grupo 1, ha bajado de categoría el Maragall (recuerdo que es el segundo mejor equipo de toda la División por media de elo de sus 10 titulares), que ha logrado 4,5 puntos quedando en octava posición, es decir solo dos equipos por debajo de el.

Resumiendo, como pueda darse tal absurdidad de que un equipo que logra menos puntos promocione para el ascenso y otro que hace más baje de categoría. Este es el verdadero problema de esta división. Es INSENSATO y de CIENCIA-FICCIÓN que pueda darse este caso. Y el Tarragona B con 8,5 de 9 viéndolo desde la barrera. Evidentemente algo falla en al confección de los grupos.

Saludos Pablo Castillo

PD: IM-PRECIONANTE

Aparentment, sembla que s’estan contraposant dos conceptes: reglament i justícia, cadascun dels quals està defensat per cadascuna de les parts en conflicte. Des del punt de vista del Tarragona (i dels jugadors i clubs de la seva província que els defensen) la Federació aplica de manera estricta un reglament sense atendre a criteris de justícia ni sentit comú. Permeteu-me pensar que això no és exactament així i ara explicaré el motiu.

El meu club, el Mataró, sempre que ha estat a la 2ª Divisió ha sigut enquadrat al grup I, el de la mort. Durant moltes temporades hem lluitat amb equips molt forts com el Sant Martí, Malgrat, Colmena, Olot, Congrés, Salt i Girona i tants d’altres. Al grup I hem anat sempre amb el ganivet entre les dents per intentar aconseguir alguna plaça de play-off mentre veiem com equips molt inferiors en elo (i simplement en elo) es passejaven arrassant pels altres grups (especialment el III). Hem vist perdre la categoria al nostre estimat grup I equips de la talla del Sant Martí, Malgrat, Salt i Girona, Maragall o salvar-se a última hora equips com La Colmena o el Catalunya. Personalment me n’alegro que tots hagin recuperat la categoria, perquè realment s’ho mereixien i ara alguns hagin pujat a 1ª Divisió o estiguin disputant el play-off d’ascens. He perdut una mica el temps fent càlculs comparatius entre el grup I i el grup III de la Segona Divisió d’aquest any i les dades són per posar els pèls de punta:

• La mitja dels 10 primers taulers dels equips del grup I és de 2186, mentre que la del grup III és de 2107.

• La mitja global del grup I (2186) és 9 punts més alta que la mitja d’elo de l’equip més fort del grup III (2177).

• El número per 1 rànking del grup III seria el numero 9 al grup I.

• El 4rt classificat del grup I té una mitja de 2195, mentre que el 4rt classificat del grup III té una mitja de 2039.

Què ha provocat això? Jo crec que ha sigut la “devaluació” de les categories. L’any passat, amb la prevista ampliació de la 1ª Divisió, van pujar més equips del que hagués tocat normalment. Vagi per endavant que nosaltres vam ser els primers beneficiats ja que vam poder jugar play-off d’ascens quedant 5ès o sigui que espero que ningú s’ho prengui com un menyspreu a l’ascens que van assolir la temporada passada. El problema és que hem de veure quins equips han pujat a cada grup gràcies a aquestes places addicionals. Al grup I l’any passat van entrar: Lira, Malgrat i Maragall, tots ells equips al voltant dels 2200 de mitja d’elo. En canvi al grup III van entrar equips molt més fluixos, de manera que les diferències tradicionals de nivell van ampliar-se substancialment i és per això que, potser, ens hauríem de replantejar tots la possible eliminació dels criteris geogràfics a la Segona Divisió, veient les conseqüències.

Per aquests motius la meva opinió és que, en el fons, és el reglament (que diu que ha de pujar obligatòriament un equip del grup III i promocionar com a mínim 2 equips més del grup III) qui està del costat del Tarragona i no la justícia ni el sentit comú. Perquè la justícia i el sentit comú no haurien de permetre que al grup I, per la seva duresa i igualtat, baixés un equip que supera en 30 punts de mitja al campió del grup III que s’ha passejat fent 8,5 de 9 i supera en 168 punts al 4rt classificat d’aquest grup III que resulta que promocionarà per pujar a 1ª Divisió.

El raonament del Tarragona i dels que els recolzen parteix d’uns drets (a promocionar en igualtat de condicions) que els hi atorga un reglament que se salta (a la llum de les 4 dades estadístiques que he facilitat) qualsevol concepte de justícia i de sentit comú. Aquí rau la paradoxa, més que emparar-los en la seva reclamació la justícia i el sentit comú, ho fa el reglament. Tot les dades que he aportat fins ara són objectives i comprobables i és per això que vull que s’entengui la meva sorpresa i perplexitat i la de molts altres companys dels equips que tradicionalment hem militat al grup I de la Segona Divisió amb l’esclat d’aquesta polèmica. Sempre ens hem sentit en greuge comparatiu i a sobre ara apareix aquesta polèmica exigint justícia i sentit comú. M’agradaria que s’entengués que no tinc res personal contra cap dels clubs que volguent-ho o no s’han vist implicats en aquesta situació. De fet, he intervingut diverses vegades en assemblees i en aquest fòrum defensant els drets de les territorials a sentir-se tractades en igualtat de condicions a l’hora de desplaçar-se (com, per exemple, quan es proposava que els equips que haguessin d’anar a Andorra poguessin jugar el dissabte a la tarda, però no es deia res de què passava quan l’Andorra havia de baixar a Barcelona; o en el darrer debat dels desplaçaments que va precedir l’inici del present Campionat de Catalunya per Equips). Però aquí crec que es comet una gran injustícia. La Segona Divisió es considera Divisió Nacional i així hauria de ser. Coincideixo amb l’Ivan Aguilar en el punt que ja és una categoria prou important com perquè s’apliquin criteris esportius i no geogràfics (més encara quan aquest últim provoca desequilibris sagnants entre grups).

Entraré ara en el tema de la discussió reglamentària. Ja s’ha apuntat correctament que el reglament està per complir-lo i si no es considera just, sempre hi som a temps de canviar-lo perquè els clubs tenim les eines. Puc estar d’acord o no en que s’hagi de revisar l’article que no permet tenir 2 equips a 1ª Divisió, però si no hi estic d’acord ho haig de fer saber a priori, no quan em veig perjudicat directament (més encara sabent que hi hauria aquesta possibilitat enguany). Per exemple, no és de rebut que un equip que hagués pujat de categoria o jugat play-off amb el sistema de puntuació olímpica en comptes del tradicional, iniciés una polèmica i clamés pel canvi perquè s’ha vist perjudicat a nivell particular i en canvi no hagués dit res, o fins i tot, votat en contra quan en el seu dia això es va proposar a l’Assemblea.

Però tot i així, en la meva opinió, el punt 6.5 del reglament condiciona la resta d’articles. D’aquesta manera, jo no interpreto que hi hagi contradiccions en aquest sentit. Posaré un exemple. Imaginem que un jugador estranger reclamés que vol anar al Campionat d’Espanya Individual perquè el reglament del Campionat de Catalunya Absolut Individual diu que el Campió de Catalunya representarà a Catalunya en el Campionat d’Espanya. Després se li fa veure que al mateix reglament diu que no és permès als jugadors estrangers o comunitaris representar a Catalunya en les proves d’àmbit estatal o internacional. Algú entendria que aquest jugador protestés per una suposada contradicció al reglament? O per una suposada interpretació arbitrària per part de la Federació? Tindria sentit que aquest jugador s’indignés perquè la Federació només vol aplicar el punt de que els jugadors estrangers no poden representar Catalunya i es nega a aplicar que el Campió de l’Absolut representarà a Catalunya? Crec que això ens semblaria absurd a tots.

El tema de permetre jugar o no el play-off (fet que s’hauria de fer constar explícitament al reglament per evitar futures polèmiques) em sembla de sentit comú. Per exemple, algú veuria normal que una jugadora classificada per la final del Campionat de Catalunya Femení Absolut pogués jugar les fases prèvies de la seva província? A mi no em semblaria bé, ni que aquesta jugadora volgués fer-ho tot i tenir la plaça, perquè seria adulterar la competició. El mateix es podria aplicar a les prèvies del juvenil. Crec que el que ens ocupa és un cas similar: permetre que un equip que se sap que no pot pujar jugui unes eliminatòries? No em sembla bé. És un impacte molt fort que un equip que fa 8,5 de 9 no pugui jugar un play-off, però què passa si hipotèticament eliminés a un o dos equips en el play-off? Com se sentirien aquests jugadors eliminats per un equip al que s’ha permès participar tot i sabent des de bon principi que no podien pujar? M’agradaria saber quina és la vostra opinió i espero que ningú s’hagi sentit ofès pel contingut d’aquest missatge.

Soc jugador del equip B del C.E.Tarragona i per al·lusió li responc al seu escrit.

Nosaltres plantegem un tema molt concret, que es si un mateix Club pot tenir mes d´ un equip a Primera Divisió.

Un cop llegit el seu escrit, entenc que el fons del mateix es que Vostè pensa que existeix un desequilibri en la mesura de la força esportiva del grup I i el III (el II no el menciona). Es la seva opinió i jo la respectaré, però aquest no es el cas  que plantegem ara nosaltres.

Nosaltres denunciem una situació que considerem injusta. I es així no perquè avui ens toqui a nosaltres, sinó perquè creiem que en una competició esportiva el criteri que te que anar per davant es el esportiu, i que aquest no pot estar relegat per altres .Creiem que els millors han de estar al davant, i ens hauria agradat poder  guanyar nos un lloc entre els equips que estan per davant nostre. Durant tota la fase regular hem jugat amb aquesta il·lusió.

Volem evitar que en el futur es repeteixi una altre situació similar. Això ho deixa clar el nostre President en el seu escrit, ja que des de el primer moment hem renunciat a qualsevol acció encaminada a fer reconèixer el dret a jugar el Play-off, dret que ens hem guanyat al llarg del Campionat. Una altre cosa es si haguérem pujat de categoria o no, Al que nosaltres aspiràvem era a jugar en la Primera Divisió.

Denunciar un fet està molt lluny de pressuposar una mala gestió federativa. Un fet es puntual i una gestió entenem que es molt mes amplia que el fet puntual. Per la meva banda, jo qüestiono el  criteri (un criteri no es una gestió) que el President de la F.C.E. expressa en la seva replica i li demano si vertaderament creu que es el camí correcte. 

Vostè diu que fem “demagògia barata”. A veure, si busquem la definició de demagògia, veurem que es “ prometre allò que d´ avantmá es sap que no es podrà acomplir”. Penso que més a prop d´ aquesta definició està quan Vostè diu “animo al Tarragona B a jugar un anyet en aquell grup a veure si pujen amb 8,5/9” Això crec que si es demagògia, ara bé, em guardaré de  qualificar la de “barata”, ja que llavors entenc que fregaria el insult, i això es de mala educació.

Tampoc comprenc el que te que veure amb aquest cas la seva expressió “Torno a repetir que a segona divisió no es el mateig guanyar el grup I que el III.”( torna a oblidar el grup II, que, segur, també es diferent). ¿Es que el que nosaltres denunciem no podria passar el també en el grup I o en el II? Jo, des de aquí, aprofito per felicitar al C.E.Vendrell, guanyador del grup III pel seu triomf i pel extraordinari torneig que han jugat, triomf al que ningú pot posar-hi cap objecció.

La conclusió final  que crec que hem de treure tots es que el Campionat per Equips, essent el major exponent dels escacs catalans, té molt per a millorar. Pot ser caldria crear una comissió representativa de tots el clubs que treballes en profunditat per a buscar solucions als aspectes negatius que té i plantejaments competitius que ens perverteixin a tots gaudir del joc sense sobresalts posteriors. Hi ha molt treball per a fer.

.....

.....

.....

12.1 Fase Eliminatòria d’ascens a Primera Divisió

a) Es classificaran els equips classificats en 2n i 3er lloc de cada grup de 2a divisió més els dos millors quarts, tenint en compte el nombre de punts, el Sonnenborn Berger i per últim el sorteig. Es tindrà en compte el nombre de punts i en cas d’empat s’aplicarà el sistema Sonnenborn Berger, si continua l’empat, es resoldrà per sorteig.

b) Els equips classificats se’ls assignarà un número d’ordre, de l’1 al 8, que determinarà l’aparellament segons els següents criteris:

1) La classificació. El segons de cada grup tindran els números 1,2 i 3. Els tres tercers tindran el 4, 5 i 6. El dos millors quarts tindran el 7 i el 8.

2) El punts de cada equip en el seu grup.

3) Sonnenborn Berger de cada equip en el seu grup.

4) Sorteig.

c) En la primera tanda jugaran l’1 contra el 8, el 2 contra el 7, el 3 contra el 6 i el 4 contra el 5, evitant l’enfrontament de dos equips que provinguin del mateix grup a la fase prèvia. En aquest últim cas l’aparellament es farà segons el criteri de la comissió esportiva. A la següent tanda, l’equip que tingui el número més baix jugarà amb el que el tingui més alt i els dos del mig entre sí. Els equips amb número més baix (teòric més fort) seran els locals.

d) Tots els encontres, llevat de la primera ronda de la fase eliminatòria d’ascens a la 1a divisió (on es farà anada i tornada), seran eliminatoris a una sola tanda.

En primer lugar quiero dar las gracias, porque veo que finalmente el tono del debate se circunscribe a su objetivo, es decir si hemos aplicado correctamente el reglamento o no.

Vaya por delante que la redacción del reglamento no es la mejor posible, ya que deja algunos cabos sueltos, y creo que en la próxima asamblea habría que mejorar la redacción.

No obstante me gustaría dejar constancia de cuales han sido las premisas que nos han llevado a tomar la decisión de dejar fuera del play off de ascenso al Tarragona B

Los ascensos y descensos son una consecuencia del actual Campeonato, no puede ser y no sería lógico, que una vez finalizado, algún equipo no supiese en que División militará la próxima temporada.

El actual reglamento en su punto 6.5 es taxativo, ningún club podrá tener mas de un equipo en División de Honor o en Primera División.

Si el Tarragona B hubiese quedado campeón de grupo, a nadie se le hubiese pasado por la cabeza que no disputase el play off por el título, ya que tendrían el mismo derecho que los demás equipos a quedar campeones de Primera.

Pero lo que no es lógico que disputen, es un play off para ascender, ya que sabemos con certeza que no podrá ascender, al haber quedado su primer equipo en Primera División.

Hace tres años en una asamblea un club presentó la propuesta de ampliar en la siguiente temporada la Primera División, la asamblea con buen criterio aplazó un año la decisión porque de este modo no se sabría a quien beneficiaría la ampliación.

Si en la próxima asamblea se produce un cambio del punto 6.5, su aplicación nunca podrá hacerse con carácter retroactivo, sin lesionar derechos de terceros. Si se suprime el artículo y se da el mismo caso de este año, el Tarragona B podrá jugar los play off de ascenso de la temporada 2005- 2006.

¿Que cabos sueltos tiene el reglamento? Pues que no prevé, que si un equipo no puede disputar el play off por el articulo 6.5, quien ha de sustituirle. La Comisión Deportiva de la FCE, ante esta laguna, decidimos que entrase el tercer cuarto de grupo, porque nos parecía lo mas natural, siguiendo el espíritu del artículo.

Algunos han planteado los artículos como si fuesen contradictorios, nada mas lejos de la realidad. Un artículo limita la participación de filiales y el otro lo que hace es decir quien tiene derecho a jugar en función de la clasificación, que son cosas distintas. El artículo 6.5 limita el 12, aunque no se haya puesto la coletilla habitual a modo de recordatorio, de excepto en lo previsto en el artículo 6.5.

Pero sobre todo lo que hay que tener claro es que el play off es de ASCENSO y forma parte de ESTE campeonato., en el que hay que aplicar ESTE reglamento.

Un cordial saludo

Toni Ayza

PD. Imaginémonos por un momento que el Tarragona B juega el play off de ascenso y lo gana, supongamos por ejemplo que el cuarto clasificado del play off es La Lira ( espero que no se enfaden mis amigos de la Lira por ponerlos de ejemplo) en la próxima asamblea el Tarragona B presenta una moción para cambiar el artículo 6.5 y poder ascender. ¿Que estaríamos votando, un cambio del articulado desde la reflexión de que es lo mejor?, o ¿si sube La Lira  o el Tarragona B?.  ¿Seriá esta situación buena para el Ajedrez catalán ?

He llegit amb ànim canviant els diferents missatges sobre la polèmica produïda per la manca de compensació a l'èxit esportiu del C.E. Tarragona.

Mica en mica els comentaristes han anat aportant seny i arguments de fons al debat.

Com a membre amb més de dues dècades de jugador a l'humil club de Mollet, que aquest any perd la categoria Preferent i té el segon equip pendent del resultat del play-off d'ascens a 2a. divisió per no baixar també a Tercera Provincial, o sigui ben allunyat de cap interés directe ni indirecte en l'afer que ens ocupa actualment i amb seguretat en els propers anys immediats, vull aportar la meva reflexió defugint la rèplica personalitzada.

1- No es tracta tant de defensar "a capa i espasa" una disposició reglamentària, que tots coneixíem (o així deuria ser) per endavant, com de cercar una solució a les incongruències que el mateix reglament conté, com ha posat de manifest el cas que origina aquest afer.

2- Els amics tarragonins (Gens una sumus) havien guanyat el dret a jugar el play-off d'ascens. Indiscutible.

3- Cas de guanyar-lo (fet hipotètic i no gens fàcil de preveure), en el moment de confegir els grups per a la temporada 2005-2006, i no abans, NO TINDRIEN dret a l'ascens si el seu primer equip romania a 1a. Divisió. Fet previsible però no contrastat fins el moment de les inscripcions, ja que només la manca de presentació del Club al Campionat per Equips justificaria una situació semblant, però aleshores tampoc hi hauria equip B i la polèmica no tindria raó de ser.

4.- L'apartat 11.4 del Reglament de Campionat per equips indica que "les renúncies produïdes a la fase final no seran cobertes". El C.E. Tarragona NO HA renunciat a participar a la fase final.

5.- L'apartat 4.2 del mateix reglament indica que a "Primera Divisió: en cobrirà vacants qui hagi perdut la promoció en la darrera tanda de la fase eliminatòria de Segona Divisió; desprès, qui hagi obtingut més punts en qualsevol grup de Segona Divisió". El Tarragona B NO DEIXA VACANT una plaça de Primera Divisió.

6.- Els amics responsables de la FCE (encara gens una sumus) han pres una decisió que pot haver estat o no encertada i així se'ls ha de dir, però no deuríem defenestrar-los per cada error que cometin (o pensem que cometin). No hi hauria ni un sol jugador que es volés fer càrreg de cap responsabilitat col·lectiva. Ni tan sols de delegat ja que ara els companys d'equip li podrien retreure que no els avisés d'aquesta disposició del reglament de la competició que limita la presència de dos equips del mateix club a 1a. Divisió.

7.- Que es puguin produir "desencisos" per clubs hipotèticament eliminats per un equip que a la fi no pot ascendir forma part de la competició. Tots donem el millor durant un grapat de diumenges i a la fi cadascú queda al seu lloc en funció de moltes variables. Sempre ha estat, i sempre serà, empipador arribar a una final i no guanyar-la. :-) Imaginem com deu ser perdre la final i ascendir igualment !!! A més cada x anys es produeixen conjuntures que han afavorit o perjudicat diferents equips sense més mèrits o demèrits que trobar-se en aquell moment en una situació que els afecta. El darrer exemple doblar la 1a. Divisió; si s'hagués fet 3 anys enradera hauria afectat altres entitats diferents i així amb tots els canvis.

8.- En conclusió, amb tots els respectes per les parts més o menys implicades, sóc del parer que la FCE ha pres una mesura equivocada ja que calia, com a la fi prudentment afirmen des de Tarragona, obtenir la renúncia del Tarragona i no haver-la cobert. L'equip ara afavorit per aquesta decisió no hauria tingut cap motiu per reclamar el seu dret a prendre-hi part.

9.- Cap altra reclamació sobre modificació del Reglament per permetre el que avui no està permès no té cap justificació per aquest assumpte. És tema a debatre més endavant, com per exemple estipular que si un equip no pot ascendir tampoc no té dret a jugar el play-off i aleshores es cobreix amb qui es digui.

Proposar aquesta mena de puntualitzacions en comptes de trobar en cada decisió que ens perjudica la mà negra de ningú penso que és el que ens pot fer anar endavant i la proposta del mateix C.E. Tarragona, per no embolicar més la troca, de renunciar a jugar el play-off ens estalviaria possibles maldecaps posteriors.

Sort als qui jugueu els play-off i que el gaudiu.

Joan Blanco - C.E. Mollet

Benvolgut Toni:
He llegit la teva resposta i vull donar te la meva interpretació. En primer lloc, encara que no ho dius, crec que parles com a President de la F.C.E. i et responc com a tal.
Per començar, dius que el objectiu del debat es si haveu aplicat correctament el reglament o no. Doncs be, jo no crec que aquest sigui el objectiu del debat. Penso que el problema de fons no es aquest, sinó la existència i la aplicació del article 6.5, que impedeix a un club tenir dos equips el Divisió d´ Honor o en Primera Divisió. La exclusió del equip B del CE Tarragona, es un problema de forma, conseqüència del primer i de la defectuosa articulació de reglament de campionat, que heu interpretat de manera arbitraria, amb preses i sense consultar amb ningú.
Anem per parts. Considero un error que en una competició esportiva el criteri que s´ apliqui per regular ascensos i descensos no sigui esportiu, sinó d´ altre mena. Si un club es capaç d´ organitzar un grup de més de 20 jugadors (per actuar amb garanties cal tenir suplents preparats), que es comprometin amb el grup, que mantinguin la motivació durant tot el campionat, que es preparin setmana rera setmana per donar lo millor de sí i que cada diumenge afrontin la seva partida amb la màxima il•lusió, aquest club no es mereix cap limitació, ni en la Primera Divisió ni molt menys, perquè es encara mes difícil, en la Divisió d´ Honor. Un club així el que es mereix el respecte de tots el demés. Es per aquest motiu, per la dificultat de arribar a formar un grup així, pel que crec que es injust el article 6.5 i penso que cal eliminar lo del reglament. I aquest article pot ésser abolit en la propera Assemblea de Clubs, abans del Campionat del 2006.
Dius que es taxatiu, però de cap manera es inamovible. Rectificar es de savis.
Si el CE Tarragona B hagués jugat el Play-off i hagués guanyat el ascens, la derogació d´ aquest article no suposaria triar entre el Tarragona o un altre, sinó entre la justícia o la injustícia. No es perjudicaria a tercers, com dius, cosa que si s´ ha fet ara, privant nos del dret a lluitar pel ascens, que hem guanyat amb tota justícia.
D´ altra banda, si un equip en las nostres circumstancies quedes primer del seu grup, dius que jugaria el Play-off per a quedar campió de Catalunya de Primera, o de Segona. Home, tindria collons que el Campió de Catalunya de una categoria no pogués jugar en la categoria superior .O no? I, que passaria amb el segon classificat? Hauria de jugar en Play-off d´ ascens? Pujaria directament ? Qui ocuparia el seu lloc en el Play-off d´ ascens? O, potser jugaria també el Play-Off del campions? Jo no he sabut trobar respostes a aquestes qüestions en el actual reglament, però segur que hi trobaríeu una sortida d´ emergència. Ara bé, sense passar per la Assemblea, tal com heu fet en el cas que ens ha afectat.
Penso que, en la situació actual, ja no cal aprofundir mes per posar en evidencia las carències del actua reglament. El mal, a nosaltres, aquest any ja ens el heu fet. També dius que si es suprimeix el ja famós article 6.5, i es dona el mateix cas que aquest any. El Tarragona B podrà jugar els play-off d´ ascens de la temporada 2005-2006. Home, gràcies. Es mes, si això es així, el Tarragona B o qualsevol altre en aquestes circumstancies podrà fer-ho. Això es, precisament, el que volem i aquest es, al meu entendre, el real objectiu del debat.
Per això demano la supressió del article 6.5, i el estudi en profunditat del redactat del reglament per tal de evitar interpretacions arbitraries del mateix sense la aprovació de la Assemblea de clubs, i per a poder gaudir de la competició sense esperar sorpreses desagradables.
Crec que comprendràs que es molt emprenyador ensopegar cada dos per tres (en el nostre cas es exactament així, dos cops en tres temporades) amb situacions al marge de la actuació competitiva.
Andreu Velez

Amic Andreu Vélez

En cap moment del meu escrit m’hi pronunciat ni a favor ni en contra de suprimir el article 6.5, senzillament per que com diria el ex president Pujol, això ara no toca. Tocarà a la assemblea si algú presenta la proposta.

Actualment i malgrat que el reglament continua demanant que les propostes siguin avalades per 15 clubs, es costum i ho continuarà sent per part d’aquesta junta, el passar les propostes a consideració de la assemblea només que els hi doni suport 1 club.

No obstant i com a consideració, no m’agradaria que quedes la imatge que el article 6.5 va ser idea de alguna assemblea que s’ho va inventar del no res. Hem de saber que aquesta mesura es aplicada a les màximes divisions en quasi tots els esports.

Toni Ayza

Benvolgut Toni:
Ahir vaig començar la replica a la teva resposta anterior. Tal com vaig dir en la introducció, entenc que en aquest cas hi ha un problema de fons i una altre de forma. El de fons, es la justícia o no de que en una mateixa categoria (i, fins i tot, grup) puguin haver hi dos equips del mateix club. La conclusió a la que he arribat es, que no es just prohibir ho, malgrat que fins ara ha estat així, i, així es en altres esports. A més, et dic que penso que cal una revisió profunda del reglament del Campionat per equips, en el seu redactat i en el seus criteris.
Avui, comentaré el meu pensament en el problema de forma. Aquest es, al meu entendre, la exclusió del equip B del Tarragona del sorteig de la primera ronda del Play Off d´ ascens a Primera Divisió, conseqüència de la existència del article 6.5, font de tot aquest embolic.
Està molt clar, a aquestes alçades, que, malgrat que haguérem assolit una plaça d´ ascens, no hauríem pujat de categoria, al aplicar nos el article 6.5. Pujaríem si hi haguera una anul•lació retrospectiva d´ aquest article, per lo qual faria falta una voluntat per part de la FCE que en les teus escrits no encerto a veure. Per tant, romandríem en la Segona Divisió. Punt.
Penso, la resposta tampoc la trobo en el reglament, que en aquest cas lo lògic seria que puges de categoria el quart classificat del play off, el que estaria mes proper a la posició d´ ascens. Es una opinió.
Ara bé, per arribar a aquesta situació, era imprescindible jugar el play off. I aquí comença el raonament de la nostra queixa, perquè la FCE en una decisió que supera el seu abast, ha pres la determinació, que hem conegut el mateix dia del sorteig, de excloure al nostre equip del play off.,
Dieu que com que no podem pujar de categoria, no tenim dret a jugar-lo. Doncs, home, no teniu raó. I no es una opinió meva. Es un fet que es recull de la lectura del article 12 quan fixa qui participarà en els play off, que diu : Es classificaran els equips classificats en 2n i 3er lloc de cada grup de 2a divisió més els dos millors quarts, tenint en compte el nombre de punts, el Sonnenborn Berger i per últim el sorteig. Es tindrà en compte el nombre de punts i en cas d’empat s’aplicarà el sistema Sonnenborn Berger, si continua l’empat, es resoldrà per sorteig.
Es clar, i taxatiu, al igual que el 6.5. Però, segons tu, li manca quelcom. Tu dius : El artículo 6.5 limita el 12, aunque no se haya puesto la coletilla habitual a modo de recordatorio, de excepto en lo previsto en el artículo 6.5.
Escoltem, si el reglament diu el que diu, diu el que diu. I està clar. Si us sembla que hi falta quelcom, dons ara no tocava posar ho. Es atribució de la Assemblea.
Però vosaltres heu fet la vostra versió i ens heu exclòs del sorteig, privant nos del nostre dret, guanyat diumenge rera diumenge. Us heu basat en allò que no diu el reglament.
Per la part que ens toca al jugadors del equip B del Tarragona, crec que no ha estat bé que ens hagueu privat de un dret assolit i reconegut pel reglament del campionat.
Pel que ens toca a tots, crec que la Federació te la obligació de fer acomplir el reglaments, però esta fora de las seves atribucions el passar pel damunt d` ell. Per molts esperits (dels articles del reglament, per suposat) que, desprès, s´ invoquin.
Reconeixem que hauríem d´ haver conegut la existència del article 6.5. Però, hauràs de estar d´ acord amb mi en que si quan vàreu enviar el comunicat dels ascensos i descensos hi haguera hagut la coletilla habitual a modo de recordatorio, de excepto en lo previsto en el artículo 6.5, que no hi era, molts no ens haguérem fet unes il•lusions que desprès heu tirat per terra.
Reitero la necessitat de reflexionar amb serenor i revisar tot el referent al Campionat per Equips, el mes representatiu exponent del escacs catalans. Salta a la vista que hi ha molta feina a fer.
Dit això, per la meva part acabo. Saps que ens tens a la teva disposició per tot allò que ajudi a millorar els escacs al nostre país
 

Andreu Velez

Sr. Toni Ayza
Benvolgut Sr.:
He llegit els comentaris i les aportacions adreçades a AjedrezND a propòsit de la no inclusió del C.E.Tarragona “B” en els Play-off a primera, i si m’ho permet voldria dir-hi quelcom, començant pel fet de que estic totalment d’acord amb vostè quan diu que els reglaments s’han de respectar i si la norma no ens agrada canviar-la, a la primera ocasió possible (assemblea de clubs) pero el que no podem fer es incomplir la normativa (i daltra banda, les queixes s´haurien d´haver fet abans de començar, i no amb els resultats finals a la mà). Una altra questió es si l´equip pot jugar el play-off i quedar exclós després o no, per això es un altra tema.
En definitiva vull dir que entenc que el meu equip, el Tarragona B, no pot pujar amb l´actual normativa mentre el Tarragona A romangui a primera.
Una qüestió mes subjectiva, seria dir que enguany ha jugat una filial (una sola) a primera divisió (la Unió Gracienca) i tot i ser qui es, ha quedat última. I amb aquets precedents, un club mes modest potser s´ho hauria de pensar tocant de peus a terra, abans d´intentar altres coses. Perquè en realitat l´autèntic problema que té el Tarragona “B” es que tan sols va mirar quans equips baixaven, al cap i a la fi només hi ha cinc clubs en tot Catalunya que tinguin un equip “B” en divisió Catalana (i tres d´ells han baixat), en conseqüència el fet de que el Tarragona “B” hagi fet 8,5 punt de 9 possibles es un problema que ja m´agradaria tenir cada any, i per desgràcia no crec que sigui el cas. Però tampoc es això el tema central que volia comentar.
El problema, deixant de banda el Tarragona “B”, i tots els interessos subjectius, el veig per un altre cantó. Resulta que abans només hi havia un sol grup de primera, i lògicament si un club hi tenia dos equips s´havien d´enfrontar necessàriament entre ells la qual cosa podia ferir susceptibilitats, (discutibles, pero en tot cas defensables, com qualsevol altre argument amb un mínim de coherència). En definitiva , era un argument contrari a que dos equips d´un club estiguessin a primera. Això era abans.
Ara tenim dos grups a primera divisió i es molt fàcil posar un equip a cada grup, i des- pres igualar el potencial dels dos grups gairebé al mil.limetre. L´argument antic doncs ja no serveix per continuar amb l´actual normativa.
I en aquest punt, llegeixo els seus comentaris sobre el tema, i m´assabento que l´assemblea de clubs va creure oportú que l´esperit de la norma era la d´evitar que clubs amb molt de potencial esportiu “ocupessin” els llocs a les dues màximes divisions catalanes, es a dir en el selecte grup dels millors 30 equips. En definitiva seria una espècie de proteccionisme vers els clubs mes modestos, tot evitant que els grossos es reparteixin el pastis dels “TOP-30”. També aquest argument es discutible, però perfectament defensable dins el criteri de cadascú.
I aleshores resulta que enguany La Unió Gracienca ha jugat amb dos equips entre els millors 30 de Catalunya ¡.!.
Evidentment que no podien jugar entre ells dos perquè estaven en divisions diferents. Però havíem quedat que aquest ja no era l´argument ¡!. Ara això ja no te sentit. I el resultat pràctic de la norma que volia protegir els mes modestos, i evitar que els grans ocupin mes d´una plaça entre els 30 millors, fa que el club mes gros de tots si que pot ocupar dues places, i en canvi un club molt mes modest com el Tarragona no pot tenir dos equips entre els millors, tot i fer un resultat realment bo i guanyar-s´ho a pols.
En definitiva, la norma fa exactament el contrari del que se suposava havia de fer, i afavoreix (estaria temptat de dir com sempre, però aleshores potser seria subjectiu) el gran i perjudica el modest. I voldria que quedés clar, que no estic pas en contra de que la Unió Gracienca no pugui tenir-hi dos equips, però si ella ho pot fer, algú em pot explicar perquè els demés no?.
Per acabar, comentar només una mica les lletres del Sr. Gomez de Mataró, que diu que el seu grup es molt fort. Que jo sàpiga ningú havia dit el contrari, i no entenc perquè ho diu en aquest context, tingui o no tingui raó.
Si no vaig errat, es va voler fer expressament els grups de segona segons criteri geogràfic, excloent per tant el criteri de nivell esportiu (que dit sigui de pas, un any es d´una manera i l´altra any d´un altra), però el cas es que es va voler fer explícitament amb aquest sistema (tan discutible com defensable), i comptant que el resultat podia fer uns grups que no fossin exactament iguals.
Això no ho veig discriminatori (almenys pel que fa als ascensos), per una raó molt fàcil: Si tant fort es el seu grup, no cal que es preocupi, dels sis equips que pugen, quatre seran del grup I, un del grup II i un del grup III. Així de clar. Suposo que ens permetrà que almenys un dels altres grups pugi, per quatre del seu (o encara li sembla poc ¿?), i si algun any no en pugen quatre, potser es que no tocava, o no eren tan diferents com diu el Sr. Gomez.
Perdoni’m Sr. Ayza l´extensió de la carta, i rebi les meves millors salutacions.

Josep M. Rodon (C.E.Tarragona, NIF 39650750S)

Sr. Josep M Rodon

La seva argumentació es aclaparadora, només s'oblida de un petit detall però important, la UGA A y la UGA B militaven aquest any en diferents categories i no hi ha cap article del reglament que ho prohibeixi. Si el Tarragona A hagués aconseguit l'ascens a la Divisió de Honor, no hauria hagut cap problema per a que el Tarragona B intentés pujar, jugant el play off d'ascens, i ens haguéssim estalviat, anava a dir rius de tinta, però en honor a la veritat serien rius de bytes.

Cordialment

Toni Ayza

Sr. Toni Ayza.
Benvolgut President

Amb l´unic convenciment que totes les aportacions al debat serveixen per fer mes interessant (i mes consultat) Ajedrez ND, em permeto molestar-lo, per fer unes segones (i darreres, pel que a mi fa) consideracions sobre el tema dels ascensos a 1ª Divisió, que segurament no mereixen tanta atenció com els hi donem, pero que evidencia una mancança que pot repetir-se en qualsevol moment i equip. Tots hi estem exposats.
Possiblement, no vaig saber deixar prou clar en el primer escrit que jo sóc crític amb el reglament (que fa l´assemblea de clubs), no pas amb la Federació, ni molt menys amb ningú.
Em comentava vosté en la seva resposta, que (jo) oblidava un petit detall pero important, que la UGA “A” i “B” militaven en diferents categories. En realitat es un tema que tinc molt present, fins al punt de que el citava expressament en el meu escrit quan deia de forma literal: (…”estaven en divisions diferents, pero haviem quedat que aquest no era l´argument”…).
I per descomptat, estic totalment d´acord en que la norma esta ben aplicada quan fa que actualment no sigui possible l´ascens del Tarragona “B” (perque el “A” està a 1ª) i en canvi possibilita que pugi la UGE “B” (perque el seu “A” es a divisió D´honor). Aixó es el que avui diu el reglament i en conseqüència està ben aplicat.
El que jo defenso, es la meva crítica a la norma, sobretot després de les seves encertades aportacions sobre l´esperit del reglament que vosté citava en la seva primera intervenció quan ens deia que es tractava d´evitar que els clubs mes poderosos “ocupèssin” els llocs de les dues primeres divisions. Doncs bé, el resultat “real” d´aquesta norma es que un club de D. Honor pot tenir un equip filial a 1ª, i en canvi un altre de 1ª no po tenir.lo. Es clar que el club gran es aquí la UGE (i ja em perdonaran que els citi tan repetidament), mentre que un de 1ª divisió es mes modest. Em sembla prou clar que el resultat de la normativa (que estigui ben aplicada es una altra història) es el contrari al desitjat.
Li agraeixo el compliment de considerar les meves argumentacions aclaparadores.
Cordialment J.M.- Rodon

He tenido la paciencia de leer todos los mensajes aparecidos sobre el tema puesto a debate y me ha parecido que podría dar también mi opinión. En primer lugar felicitar al Tarragona por la gran labor que están realizando y que está dando frutos, deseándoles lo mejor para el futuro. Aunque nací en Barcelona, soy oriundo del “camp de Tarragona” y me alegran mucho sus éxitos.

No entraré en la posible injusticia o no que se denuncia, al no permitir la disputa del play off de ascenso. Solo daré mi opinión sobre el tema que parece se está intentando poner sobre el tapete, que es la eliminación del articulo 6,5 y que considero no merece discusión. Este artículo no se puede tocar mientras el Campeonato de Catalunya por equipos mantenga las actuales estructuras. Imaginemos que en DH ascendieran dos equipos (A y B) de un mismo Club. Jugarían entre ellos la 1ª ronda, si, de acuerdo, pero cuando al A le faltasen jugadores, por enfermedad, compromisos etc., a quien recurrirían, a los mejores del B o seria suplido por alguno del C o del D etc., Se podría dar el caso de que un jugador podría enfrentarse dos veces al mismo equipo. De hecho, ya había sucedido en categorías inferiores, pero con mi respeto a todos los Clubs de Catalunya, la DH debe merecer la máxima atención. Hace muchos años, los filiales no eran B,C,D…etc., tenían nombre propio y los jugadores los distribuía el mismo Club. Como es obvio no hacia falta el 6,5. Precisamente la facilidad de poder disponer de jugadores de los filiales, y que los no integrantes del primer equipo pudieran jugar, llevó a los directivos de aquellos años a establecer lo del B,C,D…etc.

Otra cosa seria modificar la normativa para que, existiendo una 1ª con varios grupos, y si el potencial de una Entidad lo ganara, disponer de un equipo en cada grupo de primera, pero siempre en grupos distintos. En esto no me meto, hay que proponerlo en la próxima Asamblea. Pero hay que evitar a toda costa que en la máxima categoría donde hay un solo grupo, el de Honor, puedan figurar varios equipos de la misma Entidad, y si llega este caso, habría que reglamentar quienes serian los 10 tableros del A y los 10 del B sin opción a cambios.

El Maestro que juega en distintos Países ha omitido dar algunos detalles, como numero de jugadores que componen los equipos, si se intercambian en sí, y si en algún lugar se da el caso que tras jugar contra el primer equipo y luego contra el segundo se ha enfrentado al mismo jugador ahora en calidad de “suplente”.

Me gustaría no haber molestado a nadie.

Queridos ajedrecistas.

Primero de todo, quería felicitar al Tarragona por su excelente trayectoria de sus dos equipos. Como jugador del Barberà, tuve el placer de enfrentarme a su primer equipo en la última ronda del campeonato por equipos en un ambiente cordial y amigable. Las siguientes líneas van a título personal. Vaya por delante que la gente que conocí del club me parece gente agradable y con la que será un placer disputar el año que viene de nuevo el match de primera división. Cabe aclarar que la opinión que expreso a continuación es a título meramente personal.

Centrándonos en el asunto que nos ocupa, a lo largo de tantos escritos ya publicados, me gustaría centrarme en un par de puntos.

El primero es la conveniencia del artículo 6.5 y similares que, en la actualidad, impiden que dos equipos de un mismo club coincidan en división de honor o primera división. Con la reestructuración realizada el presente año en primera división, no habría problemas ni suspicacias en que cada uno de los equipos estuviera en un grupo diferente. Se trataría de realizar el criterio deportivo a partir de la repartición de primeros equipos y filiales... quizá sea complejo, pero estoy a favor de la revisión de este artículo que favorecería la promoción y la competividad de los jugadores, pero sólo para la primera división.

En división de honor... es otra historia diferente. Ante todo, siempre existe la sombra de sospecha cuando dos equipos de un mismo club se encuadran en un grupo. Aunque jueguen la primera ronda, siempre existe la duda "razonable". Es por ello que en la gran mayoría de deportes no se permite. Aunque reconozco que el escrito del Sr. Kogan es interesante e ilustrativo (a pesar de la, en mi opinión, desacertada coletilla referente a otro jugador con la que finaliza su explicación). Por ello creo que sería enriquecedor un debate en este aspecto.

El segundo punto es la posición que adoptan, y con la que no estoy de acuerdo, de algunas de las personas que intervinieron por parte del CET. No me parece de recibo que se conviertan en "paladines de la justicia" tan sólo en la ocasión que se ven perjudicados sus intereses directos. Porque no dijeron nada en la asamblea de clubs? Nadie había leído el artículo ni preguntó a la federación cual sería el criterio aplicable ANTES de que empezara el campeonato?

El sambenito que se le quiere colgar a la FCE sobre "18 jugadores que han participado en el TARRAGONA B, con todas sus ganas e ilusiones, que por culpa de esas 4 palabras del 6.5, no pueden seguir compitiendo", me parece responsabilidad propia del CET, que desconocía la norma y que tan sólo ha reaccionado cuando se ha visto perjudicado directamente. Y a eso no se la llama justicia. Se le llama oportunismo.

Y si hablamos de Justicia... han leído el buen estudio de Ferran Gómez, jugador del Mataró? aboguen por criterios deportivos en la repartición de los grupos y no por el geográfico. Eso sería lo justo no creen?

Por todo ello, les animo a que preparen sus propuestas para la próxima Asamblea de Clubs para mejorar el ajedrez catalán. Seguro que sus aportaciones enriquecerán el debate.

Saludos a todos los ajedrecistas, -- Josep Pellús :)

El punto en que se sustentaría el derecho en cuestión es el 12.1.a: "Es classificaran els equips classificats en 2n i 3er lloc de cada grup ..." etc. "Se clasificarán", dice. ¿Se clasificarán para qué? ¿para la Champions Leage? No, me temo. El título del punto 12.1 es " Fase Eliminatòria d'ascens a Primera Divisió ", luego hay que entender "se clasificarán para la fase eliminatoria de ascenso a 1ª División". El problema es que con la presencia de un equipo que no puede ascender, la competición o bien deja de ser eliminatoria (podría ganar el ascenso un equipo que no hubiera ganado los encuentros estipuladas) o deja de ser por el ascenso (el ganador de la competición tal vez no ascendería).

Parece pues que hay serias dudas sobre que el 12.1.a haya de ser interpretado como solicitan nuestros amigos de Tarragona. Pero profundicemos un poco mas:

Tenemos que el Reglamento contiene dos artículos mutuamente contradictorios: el 12.1.e "Els guanyadors de la segona eliminatòria pujaran a Primera, mentre que els perdedors jugaran la plaça restant d'ascens a la 1a divisió" que obligaría ("pujaràn", nótese el imperativo) al ascenso del Tarragona B de cumplir los requisitos y el 6.5 "No s'autoritza la coincidència de dos o més equips del mateix club en la Divisió d'Honor i la Primera divisió" que impediría también obligatoriamente tal ascenso. El problema de fondo es que, partiendo de premisas incoherentes, es posible encontrar preguntas que admitan dos respuestas mutuamente contradictorias.

Los aficionados a los acertijos lógicos ya se habrán dado cuenta de a que me refiero, pero aún así no me resisto en este Año Cervantes a poner el ejemplo de la Paradoja del Ahorcado, del "Quijote".

Para atravesar un puente, el viajero debe declarar a un tribunal el destino de su viaje. Dicho tribunal decidirá su destino aplicando un "reglamento" de dos artículos:

6.5. El que dijere mentira, será ahorcado. 12.1.e. El que dijere la verdad, podrá continuar su andadura.

El caso sometido a la decisión de Sancho es el de quien contestó "voy a ser ahorcado".

En un caso similar estamos. El hecho que ha desvelado la contradicción en nuestro Reglamento no es la respuesta de un viajero seguramente depresivo, si no el posible ascenso de un filial.

La digna voz que defiende los intereses de sus club nos dice "los Reglamentos están para cumplirse en su totalidad" y no es posible estar en desacuerdo, para eso están. Sin embargo la alternativa que propugna, permitir la participación del Tarragona B en el "play off", obliga a dejar sin efecto el punto 12.1.e. Una contradiccion tan flagrante como sería el ahorcar al viajero o el dejarlo pasar.

Si un reglamento contiene errores en su redacción que conducen a contradicciones, no es posible simplemente subrayar un párrafo y exigir su cumplimiento en detrimento de otro párrafo, debe ser interpretado. No es una cuestión del "espíritu de la ley" o de justicia en abstracto, es una necesidad lógica.

¿Y cómo debió interpretar la Federación el Reglamento? Esto ya no es una cuestión lógica si no mas bien jurídica, pero aún así me atrevo a opinar que también está muy claro: no tiene otra opción que intentar descubrir la "intención" del articulado, la "voluntad del legislador", que se dice. De intentar otra cosa, como conciliar puntos de vista o cualquier forma de negociación, se estaría apartando del papel de juez para reescribir el reglamento sobre la marcha, saltándose todos los procedimientos democráticos.

Apoyo pues completamente la decisión de la Federación sobre este asunto, que no puedo dejar de asociar, ni que lejanamente, con la resolución de Sancho de la Paradoja del Ahorcado. Algo así como "dejémosle ir, que mas vale pasase de humano que de listo".

Saludos,

Efectivamente, tiene usted toda la razón en el tema que el reglamento regula el campeonato de este año, recientemente finalizado. Pero la pierde en el momento que asegura que no se puede pensar en la próxima temporada.

Primero de todo, a la finalización de todos los play-offs, promociones y la competición regular, me parece de sentido común que ya se conozcan que equipos van a conformar el año que viene cada categoría. No se puede estar pendiente de a ver que se aprueba en la asamblea para empezar a planificar la temporada, puesto que hay muchos clubs que ya en verano (época de máximo tránsito de jugadores) empiezan a mover sus hilos según en que categoría jueguen.

Se puede estar de acuerdo o no con la conveniencia del artículo 6.5, pero que este punto condiciona el famoso apartado 12 al que usted se refiere... es evidente. Si un equipo B no puede ascender, para que va a disputar la fase de play-off? sin saber si será posible subir... espere, deje que lo adivine... se gana la plaza y luego a base de politiqueo se intentarán modificar las leyes del ajedrez catalán no para la mejora de éste, si no por simples intereses particulares?

Porque se puede estar más o menos de acuerdo con la reglamentación, pero esta reglamentación estaba igual de mal antes de empezar el campeonato que ahora.

Si tanto le interesa la justicia... no comentará nada acerca de las medias de ELO de los diferentes grupos? no claro, aquí solo podemos debatir lo que a usted le apetece.

Probablemente se deba mejorar el redactado del reglamento en conjunto para que quede claro si los filiales pueden o no pueden participar en play-off de ascenso o pertenecer a una u otra categoría dependiendo de donde se sitúe el equipo A.

Pero no es de recibo convertir esto en un clamor utilizando viejos perjuicios históricos (no me imagino al Barcelona esgrimiendo el penalty de Guruceta para justificar nada).

Yo no le debo nada a nadie por cierto. Saludos y que aproveche a todo el mundo el paladín a la taza.

Bé, a falta d'una avaluació millor, és l'ELO el que classifica (veurem si algun dia els qualifica) els jugadors. Habitualment, els jugadors de més ELO són els que guanyen els torneigs i tot plegat. No és un sistema perfecte, però és el que hi ha.

Ara, evidentment hom pot perdre amb qualsevol jugador de menys ELO en una partida, dos, tres... i, en el meu cas, és força habitual :S.

Però fins que no es trobi un sistema millor, la mitjana d'ELO és la que avualua, a priori, el nivell de força dels equips. Després al campionat i a la competició, que per això estan, pot passar qualsevol cosa (també val a dir que, com a norma general, són els equips amb millor mitjana els que queden a dalt, per molt inflat que el tinguin).

Potser els de la capital tenen uns elos més reals, com a norma general, perquè el posen en joc en més torneigs? I ho dic tant per defecte com per excés. He conegut a jugadors de fora de Catalunya i que no tenen l'oportunitat de jugar gaire torneigs a les seves CCAA, que amb un ELO superior eren fàcil presa dels jugadors catalans, com de la mateixa manera, jugadors amb poc "ELO" eren el malson.

Sr. Garcia hemos publicado la noticia porque la hemos creído relevante, después de toda la polémica que se ha suscitado.

Desconocemos si tiene usted ya la notificación oficial, lo que si podemos decirle, es que no la hemos publicado hasta dos horas después de que usted haya enviado un email a esta redacción en el cual  nos comunicaba la noticia.

Ya me he dado cuenta de que el mensaje era como presidente y por esto no se ha publicado, lo único que he utilizado del mensaje es tener constancia de que usted no se enteraría de la resolución de la ejecutiva por esta web, ya que en el manifestaba que la conocía. Como comprenderá yo hace 5 días que la conozco y no he hecho ninguna mención hasta estar seguro de este extremo.

Haciendo también algo de autocrítica, admito que las implicaciones emocionales del tema que hemos tratado, no son las mismas para mi que para los compañeros ajedrecistas del Tarragona.

Mano tendida a todo el mundo, particularmente a José Antonio García.

Saludos,