L'encontre ha començat amb sorpreses a l'aliniació ja que la UGA ha pogut comptar en el primer tauler amb en Yannick Pelletier. Realment un reforç important més enllà de la seva classe escaquística per la seva bona integració amb l'ambient de club de la UGA. Per nosaltres ha estat una bona notícia que pugués jugar el per equips de Catalunya cosa que a ell també li feia il.lusió.

Dit això, l'encontre ha estat molt disputat tot i l'àmplia diferència final en el marcador.

Entrant en matèria dir que no he pogut veure gaire les partides tot i que puc dir el següent (disculpeu companys si en algun cas no m'ajusto al 100% a la realitat de la partida):

PELLETIER - NARCISO = taules disputades amb un joc sòlid per ambdues parts demostrant la classe que tenen ambdós GM's

GRANADOS - LOPEZ = victòria de'n Josep Mª en una partida d'alternatives ben rematada tècnicament per un jugador que ha crescut molt aquest darrer any en solidesa, càlcul,... En definitiva, un GM amb tot el que implica aquest títol.

ALSINA - TORRECILLAS = ha guanyat en Dani tot i que la partida ha tingut anades i vingudes diverses que haguessin pogut girar el resultat de la mateixa.

JEREZ - RAHAL = en Michael ha guanyat en una variant molt utilitzada per compatriotes seus com Speelman i el malograt Miles. Ja li he vist d'altres victòries similars i realment és un jugador al que li van molt aquest tipus de posicions.

LACASA - JOSE = la primera partida del dia en acabar amb una ràpida victòria de'n Josep Anton front un difícil rival. Crec que l'apertura no ha estat gaire ben escollida pel jugador del Foment avui.

RYAN - BOFILL = l'Alex ha guanyat una llarga partida en que semblava estar fortament pressionat pel jugador del Foment. Ara bé, en el final ha mostrat un alt nivell tècnic (o almenys per un profà en finals com jo) que l'ha portat a guanyar el punt sencer.

VEHI - YEPES = jo creia que en Victor avui guanyaria. Front la francesa és un jugador molt perillós i ben preparat. Ara bé, al final s'han firmat les taules sense que us pugui precissar res més.

DE LA RIVA - ROSICH = taules tot i que crec que en algun moment l'Alfred tenia millors opcions de victòria.

IBAÑEZ - LOPEZ = la meva partida ha estat estranya. Tot i que em veia bé en l'obertura i el mig joc no he sabut trobar les millors jugades i, a falta de mirar-me en detall la partida, diria que he perdut el fil i quan ho he notat he demanat taules que han estat acceptades pel jugador del Foment que avui debutava a DH (procedeix del Rubí).

LLANEZA - BUXADE = taules en una partida de maniobres on tots dos han jugat a un bon nivell i en que diria, que inicialment en Guillem tenia millors opcions però posteriorment la jugadora del Foment ha sabut guanyar un peó però no ha estat suficient per guanyar.

Realment avui a l'equip de la UGA tot ens ha sortit rodó (per cert felicitats als jugadors del segon equip que han guanyat un bonic matx al Sant Josep) i al Foment li ha costat entrar en joc (crec que en part per la sorpresa inicial de la nostra aliniació).

Dit això volia cloure amb un comentari sobre el ritme de joc. Opino modestament que no és el ritme més apropiat per DH si més no. Que no s'afegeixin 30 minuts en el primer control és quelcom que trobo incoherent ja que genera problemes de temps continus. No pretenc que això sigui una excusa (de fet p.e. jo no em solo apurar mai de temps i aquest ritme crec que em beneficia però opino alhora que és injust per determinats tipus de jugadors més reflexius) però sí una crítica constructiva sobre quelcom que crec perjudica el nivell final de les partides i introdueix un element atzarós fàcilment solucionable afegint temps en un primer control.

Salutacions cordials,

Davant d’un públic lliurat als seus artistes, davant d’un públic fidel, nombrós i motivat, hem pogut gaudir tots d’una esperada “premiere”: la companyia Barberà C.E. en l’estrena de la seva “opera prima” a Divisió d’Honor. La gala s’ha celebrat a la sala principal de Can Gorgs. No ha calgut catifa vermella. No hi ha hagut vestits de disseny ni glamur. No hi havia cap pantalla ni estatuetes. No calien. Sí que hi ha hagut emoció. Sí que hi ha hagut salutacions cordials entre els convidats a la festa. Un moment especialment memorable ha estat quan l’històric equip del Terrassa ha ocupat les butaques de la sala de projecció. La companyia del Barberà C.E. ha fet el mateix just al seu davant. A continuació quatre companyies més, també convidades, han pres seient. Els rellotges sincronitzats. Els fulls a punt per anotar les actuacions oportunes. El mestre de cerimònies preparant cinc actes...

Al matí, mig hora abans dels esdeveniments que us estic explicant, els actors del Barberà C.E. anaven arribant i just davant la porta principal de Can Gorgs intercanviaven impressions. He pensat: mira una colla d’amics. Hi havia un “fíling”. Alguns havien assajat junts, dies abans, els seus papers. S’havien repartit dossiers amb informacions diverses. Hi havia una sensació de anar fent passos amb sentit. Surava com un sentiment de dedicació col•lectiva a l’assaig, a la preparació. De fet no ha resultat estrany l’èxit perquè es basava en una feina prèvia seriosa.

I ha començat la projecció, el visionat primer de l’obra. Segons la “Teoria de la il•lusió” de Konrad von Lange, el plaer estètic que experimenta un espectador consisteix en una corva contínua: il•lusió, desil•lusió, engany, desengany. O com va dir només amb dues paraules San Agustí: “L’espectador gaudeix plorant”. I així és en la nostra companyia. I suposo que en la majoria.

Hi ha hagut un desengany a la pel•lícula del nostre capità Jonathan, però a continuació s’han guarit les ferides amb dos papers immensos dels actors Alberto Gómez i Xavier Bosque. En la resta d’intervencions tot i les tensions lògiques que el rols dels personatges obliguen a tenir, s’ha acabat enrasat, sense altisonàncies vistoses. Taules vaja com es diria si parléssim d’escacs. Els actors convidats Christian i Martin no han decebut ajustant-se perfectament al guió traçat. Benvinguts a la companyia.

Ningú ens podrà prendre el nostre primer punt a divisió d’honor i bé està el que bé comença.

Mal, mal y mal. Mal día para el Barceloneta que ha perdido por goleada en los 3 equipos. También cabe decir que las bajas se cebaron con nosotros; por ejemplo el A iba sin el 3, el 4 y el 6, y eso…se nota. La mañana empezaba con uno de nuestros conductores parado por la Urbana para hacerle soplar en un control. Suerte que la urbana no le preguntó donde iba un domingo a las 7 de la mañana...igual hasta le multan… Una vez los DIEZ reunidos, (quizá lo único positivo de hoy…) hemos puesto rumbo a la capital de La Garrotxa. El viaje tranquilo hasta llegar a Olot. A partir de aquí ruta turística por la ciudad en busca del club. Curiosamente preguntando por la calle no nos sabían guiar, pero preguntando por el club de ajedrez sí,” al lado de la iglesia…” sí, pero cual de las muchas que hay en Olot...? Con algo retraso llegamos a la zona de juego. Solo salir del coche, el frío de Olot hace su presencia. Entramos en el club, nos sentamos y empezamos la temporada 2007. Primera partida en acabar..Iván, sin lucha, tablas en 12….hmm. 0,5-0,5. Este resultado ha sido el más cercano que hemos tenido durante toda la mañana. A partir de aquí todo se nos ha puesto en contra…un servidor, con la partida totalmente controlada y con clara ventaja, permito contrajuego hasta que me dejo o mate o dama… Luego Denis también inclinaba el rey…seguido de Pepo que un acto de entrega por el equipo ha declinado un jaque continuo para arriesgar por el punto para el equipo. Solo Luís avivaba la llama de la esperanza con una victoria, pero de nada ha servido pues Joan perdía un partida donde tenía clara ventaja. Pere también se ha estrenado con derrota igual que Tomy que no ha podido defenderse contra el GM chileno Campos. Carlos Burgos no ha podido vencer y se ha conformado con las tablas, que visto lo visto, hoy eran un gran resultado. Toni también ha arriesgado en un final de tablas para acabar perdiendo. En fin… una derrota que en el tablero no ha sido tan abultado como en el resultado pero al fin y al cabo, una derrota.

Felicitar al Olot por la tundra que nos han pegado.

El primer equip reeditava un duel històric al enfrontar-se al Vulcà, matx que no es disputava des de que coincidiren a Divisió d’Honor i us garanteixo que ha plogut molt des d’aleshores. El resultat final ha estat de 3,5 a 6,5 però en contra del que es podia preveure, els locals hem tingut alguna opció que s’ha esvaït a causa de la llei del rellotge, algun jugador nostre ha notat la inactivitat, fet habitual a les primeres rondes.

Destaquem les taules del MC Carles Oliver davant del veterà Orestes Rodríguez, així com les victòries de Sagués i Andreu, el presi ha protagonitzat el “robatori” de la jornada al remontar una posició clarament inferior, en fi, recursos. D’altra banda el meu germà Rubén no ha pogut debutar amb nosaltres amb una victòria, ja que si bé ha estat superior en gran part de la partida, no ha estat capaç de materialitzar-ho al final (també collat pel temps) on en Guillem Arias ha demostrat el seu saber fer.

Derrota dolorosa encara que previsible que deixa al primer equip amb l’obligació d’imposar-se al Gavà la setmana que ve, en el que serà un duel per mantenir-se a Primera Divisió.

Al B ens han anat millor les coses; val a dir que per primera vegada en diverses temporades tenim un equip que il.lusiona. La base és la mateixa que l’any passat però els retorns d’en Moranta i en Viñals han dotat de més solidesa al conjunt; avui ens enfrontàvem a la Rubinenca B, en principi havíem de buscar els punts per darrere, doncs per davant els vallesans eren sensiblement superiors, sobre el paper.

La primera partida en acabar ha estat la d’en Viñals, a qui li ha faltat rodatge, donant així el que seria l’únic avantatge per als visitants, ja que acte seguit en Sadurní ens obsequiava amb les ja tradicionals taules al primer tauler i servidor ha decidit que avui tocava fer veure que no estic “inflat” per posar l’empat a 1,5. En Javi després de més de vint minuts de reflexió ha vist que la seva posició no donava més de mig punt, empat a 2; a partir d’aquí, alegria, ja que les victòries del veterà Moranta i dels sòlids Bañón i Lucas als dos últims taulers s’han confirmat en un espai temporal d’uns deu minuts. Amb el matx 5 a 2, tot es veu més tranquil.lament, si bé Sorribas inclinava el rei poc després, el darrer mig punt s’ha fet pregar, fins després de la una del migdia, quan en Jordan culminava una bona partida que ens donava la victòria. Meritòries les taules d’en Julio García després d’anar a remolc tota la partida (6,5 a 3,5).

Avui, tot el que fos puntuar era bo, ja que l’objectiu més immediat és la permanència, si bé no descarto que acabem més amunt; de moment, la setmana que ve rebem al Montcada B, que sobre el paper és molt superior…

El tercer equip guanyava 2-4 al Catalunya B, i les dues partides restants, segons una font fiable com és l’MA (que avui ha guanyat i ha declarat obertament que va a pel “pitxixi”) eren taules.

La nostra nova excursió pel "grup de la mort" ha començat amb derrota, i confirma que enguany serà més complicat que mai assolir la permanència. L'equip ha perdut dos puntals respecte l'any passat, els teòrics número 1 i 4 de l'equip, i a més avui se sumava la baixa de Rubén Martín, nou número 1 i "pichichi" de la temorada passada. El resultat reflecteix la superioritat teòrica i a la pràctica d'un senyor equip, que se sol moure més per Primera que per segona, avui amb diferències de més de 100 punts al seu favor en vuit dels deu taulers. No obstant, podem dir que hem vengut cara la nostra pell i fins passades les 13 hores, no es podia dir blat. Al cap de dues hores i mitja, el resultat reflectia un 3-1, taules d'Albert Sánchez contra Delgado i les meves contra Barroso, en partides amb poca història i molt canvi de peces, i derrotes de Xavi Pineda i Jordi Ponce vers Belles i Marza, respectivament. Aquestes dos partides han estat molt més vives: la primera amb atacs en enrocs oposats i la segona amb sacrifici de qualitat per atac per part del jugador local. Xavi Guerrero guanyava Sáez i posava un 3-2 que obria la porta a l'esperança i a partir d'aquí el matx se'ns ha escapat per detalls: Albert Pascual ha perdut per bandera (més traïdora que no sembla en els ritmes d'increment) quan no estava pas pitjor (4-2) i Alex Reyes posava tot de la seva part per forçar la partida contra l'experimentat Albero, però aquest ha sabut anar a menjar-se peons sense que el seu rei acabés de perillar prou (5-2). Pedro Serrano ha tingut fases de força lluita en la seva partida amb Fábregas, amb qualitat d'avantatge però amb massa forats i ho ha acabat pagant prop dels apurs de temps (6-2). Amb el matx decidit, Sulleva firmava taules en una partida que havia canviat de signe més d'un cop i Xavi Serrano guanyava a Palacín en una intensa partida també amb moltes fases (entreges, avantatges, final de torres). Derrota justa, però constatem que la permanència la vendrem cara, tot i ser els últims del teòric ranking.

Jordi Morcillo (Catalunya E.C.)

Un primer encontre molt important per la Gran Penya que aquest any haurà de lluitar per la permanència després d’haver assolit la segona posició la temporada passada. Aquest fet es deu a la pèrdua del nostre primer tauler Rossend Planas que malauradament va morir aquest setembre passat poc després de fer el que més li agradava en el món, jugar els escacs. Conegut per molts, Sendu, com així li deien els amics, va ser un fort mestre català arribant ha tenir 2311 fide. Tenia una gran solidesa de joc però sobretot un immens coneixement de finals com pocs a Catalunya. Tot i això de ben segur que serà recordat, i no ho dic jo sinó molts jugadors que me trobat, per ser un cavaller dins i fora del tauler. DESCANSI EN PAU.

No tot son tristeses ja que avui s’ha aconseguit una victòria molt important tot i les baixes de dos dels nostres taulers per malaltia. Ha estat molt ajustada, més del que els meus nervis podien resistir sabent que una derrota ens deixava amb un peu a preferent. La veritat no recordo haver viscut un matx tant estrany com aquest. La majoria de partides semblaven una cosa però el resultat ha estat molt diferent. El primer en acabar ha estat el Peter, ja que en pocs minuts el seu adversari ha perdut... s’ha deixat, peça d’una forma que no crec que entengui ni ell. Per la nostre part, Canales ha perdut una partida guanyada amb un peó a setena, atac brutal i crec que en algun moment fins i tot tenia peça de més, però el fet d’haver jugat ràpid, ja que havia de marxar ha treballar, és el que ha conduit a un dels nostres puntals, no ha perdut cap partida des de fa anys, a la derrota. Jo, per la meva part, he llançat una posició molt prometedora per voler atacar, quan realment sóc bastant tranquil. Però el més sorprenent ha estat quan el nostre segon tauler ha pogut treure taules en un final amb peons i una torre contra peons i... DOS TORRES!!!!!! No no és la peli. A l’adversari no se que li ha passat, però no era el seu dia; finalment el nostre jugador ha aconseguit tenir dos peons coordinats a sisena amb el rei a prop, i una mica més i guanya. La setmana vinent ens visita el Terrassa B, un equip superior, però no tant com per no pensar en un empat o fins i tot, qui sap, en la victòria.

Empezamos el 1er domingo del por equipos con el derbi de Hospitalet; un Jake “A” reforzado gracias a la absorción del Hostafrancs, ante un Bellvitge Aecs “A” que prácticamente iba con su alineación de gala. Empezó con cierta intriga la ronda, para conocernos un poco la forma de jugar del nuevo equipo; los resultados se hicieron esperar hasta pasadas 2 horas en que este servidor y delegado del equipo dio el primer punto al Jake. No obstante, la inquietud comenzó a hacerse patente, ya que Víctor Torao ( pichichi el del Hostafrancs el año pasado ),con una posición aplastante y con muchísima ventaja hizo un error que le costaba la dama o el mate; y a su vez para rematar, el joven Alejandro Barbero tuvo que inclinar el rey y ceder así otro punto más al equipo visitante dejando el marcador en 1 a 2 en nuestra contra. Se hizo esperar, pero 3 victorias seguidas por parte de Marchador, Ponce y Millaret hacían respirar a los demás, quedándonos cerca del ansiado primer punto del equipo. Domínguez y Langa, contribuyeron con el equipo con sus respectivos puntos, llenando el marcador en 6 a 2 que ya nos aseguraba la victoria; eso sin contar que luego Vicenç Font con su victoria en una partida in-extremis y Alfara con unas tablas ante el nuevo jugador del Bellvitge Aecs, sentenciaron el encuentro con una holgada victoria por 7,5 a 2,5. El ambiente festivo y la ilusión se hacían constatar, puesto que este año, el Jake no queremos mantenernos, sinó que nuestro objetivo primordial es el ascenso a Primera División, y pondremos todo de nuestra parte para conseguirlo! Como anécdota cabe comentar 1 cosa; y es que Víctor Torao no tenía muchas ganas de jugar el por equipos, pero para que todo el que lea esta crónica sea testigo, Víctor Torao ha recuperado esas ganas mediante una apuesta en que entramos Ricardo Langa, Alejandro Barbero, Víctor Torao y yo; que consiste en que, el que haga más puntos de los 4 a partir de la segunda ronda, será invitado por los otros 3 a cenar en un restaurante hasta hartarse xD

Buenas a todos en esta temporada 2007! Hoy por fin ha empezado la liga por equipos,un campeonato esperado para algunos que quieren demostrar su nivel de juego ya que no juegan mucho. Y El vendrell que bajó in extremis a segunda el año pasado, con un equipo nada comparable al del año anterior se disponia a plantar cara al fuerte equipo del Balaguer. El Balaguer llega a Vendrell i por sorpresa de todos no presenta un equipo del todo fuerte, ya que las bajas que presentan hacen que en general nuestro equipo sea superior ligeramente en cuanto a elo. Empieza el mach y para las 11 y media pasadas caían las 2 primeras partidas a favor nuestro, Pellicer y yo mismo nos anotábamos los puntos y poniamos el 2 a 0. A contianuación más resultados se decidian, unas tablas de galofré y Pamies, junto con la victoria de Monton que debutaba en el 1r equipo y la derrota de Saumoy ante el GM rizouc ponían un resultado de 4 a 2. Alberto con calidad de más jugaba flojo y perdía el punto, esto era un golpe muy bajo para el Vendrell, ya que ahora se ponia el mach contra las cuerdas.León sacaba tablas antes el jovén Coll después que este repitiera en una posición incierta y Gavril no podia sacar nada de su inferior posición. Esto ponía un increíble 4,5 a 4,5 y Miguel en esos momentos perdía un peón. La cosa estaba chunga, pero después que Miguel jugara con delicadez el final podia sacar unas tablitas que ponían el empate a 5 en el marcadors final. Posiblemente un marcador justo después d elo que se ha visto en las partidas. Desear suerte al balaguer y saludos cordiales a todos los ajedrecistas!

Avui m'estrenava amb un nou equip, el Peona i Peó. A priori teniem un matx complicat ja que penso ara mateix que el St. Andreu B serà un aspirant a pujar de categoria; aquest equip es veu força sòlid, sobretot en els taulers del darrera (com acostuma a passar amb els filials de categories altes).

Pre-matx: El Peona i Peó hem tingut dissabte un problema imprevist, el nostre del·legat Frederic Corrigüelas malalt el dia abans amb 39 de febre. Vàries trucades per solucionar el problema i parlant a veure qui puja a l'"A".Però finalment durant el vespre es va trobant millor, i acaba trucant ell per dir que vindrà; això sí: "acompanyadíssim en cotxe i amb bufanda naturalment". Acabem jugant doncs els previstos.

Matx: Comencem amb un 1 a 0 en contra força ràpid; les blanques del St. Andreu desfan àgilment un mur de pedra. Progressivament, i quasi sense adonar-se, ens trobem amb 4 a 1 en contra. El nostre sòlid jugador Rafael Vela guanya, però perdem altres partides entre elles la meva. Amb negres escullo malament l'obertura, ja que el meu rival m'acaba revelant que es precissament la que juga ell amb l'altre color, o sigui que se la coneixia molt (a tots ens ha passat això ja alguna vegada, i moltes vegades jugant ja t'adones que pot ser possible). Just a l'aixecar-me veig que guanya l'Hector Mestre però perdem un altre punt en els taulers de darrera. Amb 5 a 2 en contra, i veient les posicions que quedaven ja ho veia perdut. Aleshores s'estava pendent del final del Frederic Corrigüelas (semi-malalt). Té un final de torres sensiblement inferior i el seu contrincant, el jove Dani Moreno, no el força i demana taules per assegurar el matx. Evidentment, i tenint en compte les condicions físiques del nostre jugador les firma i se'n va a dormir. Amb el matx ja decidit el Javi Ruiz i el Guillem Subirats (delegat d'avui) treuen amb una mica de sort un punt i mig entre les dues partides.

Post-matx: Tot i que crec que hem donat bones sensacions, es demostra que som equip de mitja taula en aquesta categoria. El St. Andreu, si no té baixes en un futur a l'equip "A", pot aspirar a alguna cosa més aquest any.

Este domingo ha comenzado otro campeonato liguero para el CE.Badalona y con estos ya van tantos años en preferente que ni me acuerdo...10 años creo o mas en la misma categoría...deber ser todo un record no? :P.

En esta mañana muy fria nos enfrentamos a La Lira B un equipo claramente inferior pues en la mayoria de tableros sacabamos 100 ptos de elo de diferencia. Claro que al ajedrez no es una ciencia exacta asi que ya os imaginais como empezo la cosa... Creyendo que iba a ser un paseo militar para nosotros me levanto para ver las partidas a los 3 cuartos de hora e incredulo veo como la mayoria de las partidas ya estan mal o con mala pinta, uno se deja una pieza na mas empezar...otro tambien... otro se lia el solo...

Se coloca el marcador 1-2 para los visitantes pero teniamos muy buenas partidas con ventaja clara en algunas y ventaja de material en otras que hacia pensar que 4 ptos los teniamos garantizados ...pero ve aqui que mi compañero se lia el solo y pierde!!!. Nos ponemos 2-3. Con 1 partida ganada para nosotros y una con ventaja decisiva y otra con peon de mas y buenissima posicion suficiente para ganar ya veiamos el empate...aunke no veia que pudieramos conseguir puntos para ganar pq las partidas que quedan no hacia pensar eso...

Y vete aqui que se decide a aparecer el liante de mi club... el especialista en robos a mano armada :P que estando con pieza de menos y en una posicion muy tactica consigue liar a su rival lo suficiente como para llevarse el punto entero. Combinado con los resultados esperados y 2 tablas nos dio el6-4 final y el primer pasito para conseguir la salvacion.

En resumen una victoria muy apurada con mucha suerte y jugando muy mal en general... esperemos que las proximas rondas juguemos mejor y sigamos ganando :P

Lamento la espesura de mi primera crónica ya la iremos mejorando

Nos vemos en el tablero

El segon equip del Barberà s’ha vist reforçat amb la incorporació dels MC Villa i Pascual respecte a la alineació tipus de l’any passat. Si afegim que el Mollet no venia ni de bon tros amb l’equip titular es pot entendre un resultat tan ampli al nostre favor. Derrotes d’en Gómez i en Pont. Empats d’en Villa i en Segarra. Victòries d’en Pascual, Ferrer, Escanes, Salvador, Màrmol i Companys.

I ara permeteu-me una facècia:

A la comarca de la
SEGARRA prop del mas
FERRER hi ha una
VILLA tota feta de
MÁRMOL. Per arribar-hi cal passar un
PONT
SALVADOR d’un gran desnivell. Un grup de
COMPANYS s’hi va reunir.
“ES CA NES de bonica l’amistat!” va dir un...
”GÓM EZ de bonica la bona companyia!” va dir un altre... En arribar, el majordom
PASCUAL els va rebre a la porta de la mansió. Hi anaven a passar la tarda menjant, bebent i jugant a escacs.

I ja està. De moment!

1. C. Vilarrasa 2235 - MC M. Verdaguer 2300 1/2 2.

Ll. Canal 2100 - J. Oliveras 2185 0-1

3. M. À. Riera 2090 - V. Zaiats 2120 0-1

4. M. Solà 2055 - J. Algaba 2065 0-1

5. X. Deulonder 2025 - E. Vinyet 2025 1-0

6. J. Vicente 2015 - E. Serrat 2010 1-0

7. Ll. Mas 2015 - J. Bautista Ballester 1960 0-1

 8. M. Vilarrasa 1995 - J. Tatché 1930 0-1

9. Ll. Ureña 1975 - M. Parramon 1905 0-1

10. Ll. Estrach 1960 - A. Riera 1895 1-0

Estic totalment d'acord amb l'amic Jaume Grau: aquest any la Preferent no serà pas fàcil. El nostre dia d'estrena ens ha enfrontat amb el mateix equip que l'any passat, el Vic, amb l'única diferència que ara hem jugat a fora. L'any passat vàrem perdre per 3 a 7. Avui, però, tot ha estat molt diferent. Sobretot, s'ha de destacar que amb el canvi de la presidència al C.E. Vic, l'atmosfera de l'enfrontament ha millorat moltíssim. En la part purament esportiva, el resultat s'ha forjat en els taulers 7-9, on a priori ho teníem més difícil per diferència d'Elo. Jordi Bautista, Josep Tatché i Marc Parramon han tingut un gran dia. En la taula 4, José Algaba ha guanyat un peó a l'obertura amb el típic cop Axf7+ i no ha deixat escapar el punt. En la taula 1, M. Verdaguer ha pogut defendre la posició amb negres contra Carles Vilarrasa, malgrat el rei negre exposat de forma un pèl perillosa: taules. Dos punts més han sortit més tard en els taulers 2 i 3. Joaquim Oliveras ha convertit en guanyada una posició amb avantatge mínim. Un servidor ha patit durant les primeres 17 jugades contra una Trompowsky, però en Miquel Àngel ha fet una jugada fluixa a la 18 i no ha pogut amb els seus nervis deixant qualitat a la següent, a més, perdent totes les amenaces de mat que podia plantejar-me. La partida ha acabat en mat sobre el tauler, una cosa gens habitual. Amb l'enfrontament decidit, Albert Riera ha hagut d'abandonar en la seva partida contra Lluís Estrach.

1.- Giacomelli, Federic 2175 -- Martín, Jesús 2170 +
2.- Osuna, Javier 2135 1 Segura, Joan 2160 0
3.- Gurrutxaga, J.Luis 2120 1 Tardio, Emilio 2100 0
4.- López, David 2060 1 Martinez, Martin 2100 0
5.- Pintor, Antonio 1985 0 Miki Torrents 2100 1
6.- Simón, Marti 1975 1/2 Francisco Martin 2070 1/2
7.- Martinez, Pedro 1970 0 Xavier Solsona 2095 1
8.- Cstells, Raul 1945 0 Montenegro, Oscar 2080 1
9.- Gris, Paco 1935 0 Real, Joan 1975 1
10.- Aldeguer, Josep 1850 0 Huaman, José 1700 1

El Tres Peons “B”, pretendemos, un año más, mantener la categoría preferente, formar un buen bloque, pasarlo bien jugando y si es posible ganar y hacer jugadores para nuestro equipo “A”. Hoy hemos jugado un Match muy igualado, (hemos terminado a las 13,40), ante un buen y correcto equipo, que ya nos conocíamos de años anteriores. Debut espectacular de nuestro tablero 10 (1700), que si sigue así subirá como la espuma.

Els tres equips del C.E. Olesa s’han imposat amb més facilitat de la prevista als seus tres respectius oponents, sobre tot el primer equip que, tot i confiar en la victòria donat que presentava un equip teòricament competitiu, ha obtingut cinc victories, quatre empats i una sola derrota.

El primer equip del Club Escacs Igualada s'ha imposat amb comoditat a l'Avinyó gràcies a presentar una alineació molt homogènia i compensada. Els primers taulers han mantigut a ratlla als seus oponents aconseguint 3 empats i una victòria, i els 4 últims taulers de l'Igualada s'han imposat amb autoritat als seus adversaris, de menor nivell escaquístic. Taules per Codina, Alonso i Josep Guixà B, i victòries per Clotet, Planell, Imar Talló, Josep Guixà R, i J.M. Prat

Aquesta setmana estrenàvem local, i quin estreno! collons quin estreno!...

A les 9:15h, la Hiena i el cronista arribàvem al local, i el capità Ibañez, que havia matinat, ja ho tenia quasi tot a punt. Volia posar uns rellotges digitals nous, que havia comprat d’estraperlo,  però no varem ser capaços de programar-los, i varem optar per posar els vells. Jo vaig desaparèixer als lavabos per tercer cop..., es que els nervis em maten.

Va arribar el Sallent, i en Burillo, el nostre 7é, encara no havia arribat, però després de trucar-lo va tardar 2 minuts fer cap. El tio es pensava que començàvem a les 10h!

Però parlem una mica del nou local de joc: ens han traslladat a l’Aula de Cultura, és una sala molt i molt gran, massa per jugar a escacs, com a mínim deu fer més de 200 metres quadrats, i potser 300 també...  com ja us he dit, és molt gran i no té calefacció.

Varem endollar una estufeta per escalfar-nos sense necessitat d’haver-nos d’estovar els uns amb els altres, però al cap de 5 minuts de l’inici de l’encontre ens quedàvem sense electricitat, i ja no tornaria... i no sabem a que es degut.  Haig de reconèixer que al llarg del matí l’idea d’estovar-nos em tornaria al cap... també vaig pensar en baixar a jugar al bar del Casal, entre carajillo i carajillo, segur que hauríem fet millors partides.

Hem pensat que la caiguda de l’electricitat sigui obra de MS, qui té una creuada de lo més subnormal contra el nostre club. De moment totes les línies d’investigació enfoquen aquesta hipòtesi.

Ningú es va treure la jaqueta, i varem passar més fred que els pingüins de la peli de ”El Viatge de l’emperador”.  El clima fresc i la incomoditat de jugar amb jaqueta i haver-nos de guardar les mans a l’entrecuix per tal d’escalfar-les, no ajudava gens a practicar els escacs.

Però va! deixem-nos ja de tantes lamentacions... que tampoc feia tant fred, total, només devíem estar a 14 graus.

Anem a tractar el tema estrictament esportiu... que per cert, és el que interessa menys.

A priori, el nostre equip era molt inferior, com sempre, com l’any passat, però això no va ser suficient per aconseguir mantenir la categoria. Aquest any però ens ho em de fer amb la baixa del Camorrista.

A la primera mitja hora de partida el meu rei ja havia començat a desfilar cap al centre del taulell, com si fos una peça d’atac. Tot per culpa d’haver estavellat un cavall contra l’enroc del de Sallent. Al meu favor haig de dir que ho vaig fer per no quedar-me adormit i córrer el risc de morir per hipotèrmia.

El capità Ibañez també va fer córrer el seu rei, però ell ho va fer, per escapar dels pagesos que l’atacaven i li demanaven que abaixés els impostos.

A mesura que passava el matí les partides anaven prenent forma, i en un moment donat que vaig coincidir dret amb en Víctor, m’alça les celles i m’assenyala la seva partida. Me la miro i veig un munt de peces apilotandes, no veig res, no entenc res! i li dic: aquesta partida la tens guanyada tio! i em contesta: ¿tu crees? m’ho miro de lluny altre cop i compto les peces mortes que és més fàcil, i en Víctor només duia un peó de menys, i per reiterar-me li dic:”ets un crack tio!” i me’n vaig anar la lavabo abans no em preguntés res més.

El primer a caure va ser en Burillo, (0-1) que debutava per primer cop al primer equip, desprès que l’any passat fes una bona tasca a tercera. Però clar, la diferencia de categoria es va notar. Ell va ser l’escollit aquesta setmana per substituir la baixa del Camorrista, que aquest any juga al Vendrell, però esperem que torni l’any vinent.

En Burillo va ser l’únic que al llarg del matí rebria escac i mat.

El Capo della Mafia havia aconseguit una gran avantatge en el rellotge, però no en la partida que es mantenia igualada. El de Sallent va fer al menys 10 jugades en els últims 5 minuts. En Giuseppe, al veure que no guanyaria en el control, va optar per oferir les taules, que li van ser acceptades (0.5-1.5).

En Xiruques Pintó va ser el següent en caure, va quedar en gran inferioritat material i va optar voluntàriament a posar la marxa fúnebre (0.5-2.5).

De cop veig que en Víctor i el seu oponent s’aixequen. En Víctor havia guanyat a un 2295! (1.5-2.5).

És la primera vegada que guanyava a algú d’aquest Elo. Es mereixi que ens aixequéssim per aplaudir-lo, però els escacs no ho permeten i es va haver de conformar amb algun copet a l’esquena. Però des d’aquestes línies et reconeixem el emèrit i et facilitem.

El cronista que jugava amb qualitat de menys va poder entrar en un escac continu i encara em vaig endur mig puntet d’una partida perduda (2-3).

Amb aquest resultat al marcador i tres partides en joc, el matx encara no estava perdut, però les partides restants no prometien res de bo pels locals.

Skeletor Jesusuito, que no s’engreixa ni que s’empassi una caixa de tigretons, va perdre (2-4). Per mi que li faltava la caputxa estil Roky que duia l’hivern passat.

La Hiena, va fer el que ja ens té acostumats: taules(2.5-4.5). Mira que et guanyes bé el sobrenom d’home-taules. Clar que ja m’agradaria a mi treure taules amb la gent que les treus tu.

Al final només quedava el capità que va resistir tot el que va poder, però no va ser suficient.

Primer domingo del año y primera victoria, ojalá podamos contar durante este campeonato por equipos los domingos por victorias, lo intentaremos aunque no será fácil! Nos tocó ir a Molins de Rei, poco a poco fuimos llegando al bar de al lado del club y de allí salimos alrededor de las 8 45. Llegamos a Molins y pronto comprobamos que el frío nos acompañaría durante el resto de la mañana, encontramos el local de Incresa sin demasiada dificultad y empezó un match que se presentaba complicado ya que ellos por arriba eran superiores y por detrás nosotros debíamos imponernos, y el match empezó con un tempranero punto de Salazar (siempre ayuda empezar así), después unas tablas de Capa (con entrega incluida), y alrededor de las 12 30 empezaron a caer partidas primero Madrid , después un servidor, acto seguido tablitas de Queraltó y victoria de Ysern decidiendo el match, después de estos resultados Jiménez firmaron las tablas en un final igualado, y Muntané aguantó y luchó hasta el final pero no pudo evitar la derrota. En definitiva primera victoria del equipo y esperemos seguir así, y poder aspirar a objetivos importantes.

De seguida van arribar els resultats, el primer punt va caure per a l'equip local, Eduard Xufré contra la única fèmina que participava al match, Silvia Sánchez, i va aconseguir la victòria en una curta partida de 28 moviments. El nostre número 1, Josep Fradera, va donar la segona victòria pel nostre equip, en una breu partida. A continuació, Argimiro Villanueva va anotar el tercer punt pels locals en una bona combinació torre-dama. Carles Batallé va aconseguir unes valuoses taules que saben a victòria ja que la major part de la partida va estar en inferioritat de dos peons. José Mejía, al tauler número 2, va provocar l'abandó del seu rival a la jugada 30, ja que la seva superioritat era manifesta; el mateix va passar amb Jaume Monteis que, després d'una bona combinació al flanc de dama, va sumar altre punt que feia la victòria incontestable de la Paretana. Les dues últimes partides en finalitzar van tenir diferent signe, mentre Carles Amat va anotar l'ultim punt pel nostre equip amb un final netament superior, Jósé Nievas va perdre una partida que segons les seves pròpies paruales "la tenia gunayada amb mate directe", però la realitat demostra que el seu rei, molt arraconat, va ser víctima d'una forta combinació de dama amb les dues torres (aquí hi ha versions per a tots el gustos), una altra vegada serà José...

Un bon inici de campionat per a la Paretana, els ELOs inicials eren superiors en tots els taulers, superioritat que s'ha demostrat amb el transcurs del joc. La propera jornada viatgem a la veïna Montmeló per a enfrontar-nos al B. Per altra banda, intentarem sol·licitar als responsables del Pavelló d'Esports plaques calefactores més potents per jugar en les millors condicions possibles.

En fin, todo bastante bien excepto la incomparecencia de Barragan en nuestro equipo, el cual , como ya es reiterado, no va a volver a ser convocado este año.

Saludos cordiales

1710 Beltran Amador, Daniel 0-1 Carrizosa Gallego, Alberto 1735
1700 Güiza Girard, Arnau 0-1 Flotats Bosch, Jordi 1700
1700 Altayo Sanchez, Roger ½-½ Escoriza Gallardo, Pedro 1700

COMIENZO POSITIVO

El Gavà D comienza el por equipos con una victoria. El resultado no se ha decidido hasta el final, ya k ha habido partidas k no se sabia se las ganaria uno o el otro. Jordi ganaba en una hora al superar a su rival en un final con 2 peones de mas. Este tiene k ser su año. Escoriza Gallardo hace tablas en una partida k tenia muy a favor. Sin embargo, se ha equivocado en una jugada de peon y ha movido el k no debia, ahogando a su rival. Carrizosa y Beltran han jugado una de las partidas mas "ping-pong" k haya visto: Primero tiene uno la ventaja, despues la tiene el otro, al rato se igualan, despues pierde la calidad... La partida ha sido un autentico show k se ha saldado con la victoria de Carrizosa. Por último quedaba servidor, k en el mediojuego estaba un poco inferior pero k tras un cambio he podido igualar la posicion. Tablas en 23 jugadas tras una partida muy intensa. En la siguiente ronda jugamos contra el Martorell C. Esperamos seguir con esta racha y poder seguir narrando mas victorias.

Pedro Escoriza Lusilla

Alcanar 4,5 Vila-seca 5,5

Primera Territorial

Vila-seca B 2,5 Duesaigues 5,5

Segona Territorial

El Figueres “D” que debutava a la categoria Primera Provincial s’ha vist superat clarament per l’ Olot “B” que s’ha imposat per 0’5 a 7’5.