El Club d’Escacs Figueres ha fet un pas de gegant avui per mantenir el seu equip A a la Divisió d’Honor, després d’imposar-se per un ajustat 4,5 a 5,5 a domicili contra el Montcada. El Montcada és l’actual campió de Divisió d’Honor després que l’any passat s’imposés de forma brillant a la resta dels equips. Enguany, havia guanyat els seus 3 matxs i compartia la primera posició juntament amb la UGA i el Barberà. Si bé és cert que aquesta cuarta jornada era la primera on el Figueres alineava a 2 Grans Mestres, Solodovnichenko i Prié, el Montcada amb un gran equip, superava en Elo als jugadors del Figueres en tots els taulers excepte en el primer. Justament en el tauler nº 1, el GM ucraïnés Yuri Solodovnichenko s’ha imposat al GM Del Rio. També han guanyat Pijuan – que s’ha imposat al MI Rios - i Manera que està realitzant un gran campionat amb 3 punts de 3 possibles. Aquesta victòria, apart dels “beneficis” obvis pel C E Figueres, dóna emoció a la competició, ja que el Montcada semblava que, com l’any anterior, anava llançat cap al seu segon títol consecutiu. En el proper enfrontament a Figueres contra l’Andorra, l’equip pot certificar la permanència en cas de puntuar.

D’aquesta manera el Figueres se situa en una increíble 4ª posició. Classificació després de 4 rondes: 1-2 Barberà i U.G.A. 4punts, 3-Montcada 3punts, 4-Figueres 2’5punts, 5-7 Cerdanyola, Foment i Terrassa 2punts, 8-Reus 0’5 punts, 9-10 Andorra i St. Adrià 0 punts.

Els resultats individuals dels jugadors del Figueres han estat:

                        Montcada 4,5 – Figueres 5,5

GM Del Rio 2490  – GM Solodovnichenko 2585  0 a 1

MI Cuartas 2490 - GM Prié  2445 taules

MI Vidarte 2455 - MF Cuadras 2425  taules

MI Hernando 2400 - MC Serra 2330  taules

MF González 2405 - MC Colls 2310  1 a 0

MI Rios 2380 - Pijuan 2295  0 a 1

MC Luna 2340 -  Lillo 2275  1 a 0

MC Garcia 2335 - MC Mundet 2265  taules

MC Bravo 2315 -  Barrera  2250  taules

Hernandez 2255 - Manera 2240  0 a 1

La Uga ha aconseguit la quarta victòria consecutiva, però cada diumenge ens costa més guanyar, i aquesta vegada només ha pogut ser per la mínima, a més, el resultat del matx no ha estat decidit fins pràcticament el final. El Reus ha tornat a demostrar que és un equip compacte i molt lluitador i que tenen totes les opcions de salvar un any més la categoria.

No hem començat gaire bé el matí ja que quatre jugadors hem arribat 20 minuts tard. El Michael li ha dit al Rosich que havia de sortir per la sortida de Reus Nord i l’Alfred, tot confiat i seguint el consell de l’excel·lent copilot (com ell mateix es defineix), ha passat les sortides de Reus Est i Reus Sud. I també ha passat Cambrils, però Reus Nord no apareixia i quan hem arribat a l’Hospitalet de l’Infant hem pensat que ja era hora de tornar enrera...

Parlant ja del matx en si, dues partides s’han decidit ràpidament, una per a cada bàndol. El Daniel Santos ha entregat una peça de forma molt dubtosa i després s’ha deixat una torre i ha perdut ràpidament, mentre que l’Eduard Ibáñez ha aconseguit una posició dominant a tot el tauler molt d’hora i s’ha imposat fàcilment. Poc després, al tercer tauler el Michael oferia taules, que el seu rival ha acceptat abans que el jugador de la Uga acabés de verbalitzar la seva oferta. Sembla que la posició no agradava a cap dels dos.

El Josep Lacasa ha aprofitat bé les quartes blanques consecutives seguides de què disposava i ha quedat pràcticament guanyat d’obertura, i s’ha imposat a Montell després de controlar el petit contrajoc que aquest ha aconseguit en un moment donat. També ha guanyat l’Héctor Jausas, que ja porta 2 de 2 amb el primer equip.

També ell ha quedat pràcticament guanyat d’obertura i no ha donat opció al rival. Les coses es posaven bé, però aleshores en els apurs de temps d’una partida molt complicada amb enrocs oposats el meu rival ha jugat més precís que jo i m’ha acabat fent mat, tornant a donar emoció al matx amb un 2,5-3,5 a favor dels visitants.

Quedaven 4 partides; Bofill estava perdut, López defensava una posició inferior i Vehí i Rosich tenien posicions favorables. Bofill ha acabat perdent en un final de qualitat de menys sense compensació (se’l veia nerviós i després m’he assabentat que tenia un problema familiar greu, des d’aquí li dóno tots els meus ànims i suport possibles). El Víctor ha guanyat, i això ha deixat un 3,5-4,5, i calia treure 1 de 2 d’un final favorable i un d’inferior. López s’ha defensat amb molta sang freda amb poc temps i ha pogut treure el mig punt de la victòria en un final amb peó de menys, davant l’Arthur Kogan, el fitxatge estrella del Reus d’aquest any, mentre que l’Alfred Rosich ha intentat fins a les 2 del migdia aconseguir el punt sencer en un final de torre i peó contra alfil i peó, però ha acabat signant taules, deixant així la victòria mínima visitant.

La sorprenent derrota del Montcada deixa a Uga i Barberà, amb 4 de 4, com a màxims aspirants al títol, malgrat que encara no es pot descartar ni molt menys als campions de l’any passat. Arriba una mica tard la crònica avui, però és que, igual com vam fer fa dos anys, hem aprofitat la visita al camp de Tarragona per fer una calçotada amb totes les de la llei que ha retardat lleugerament la nostra tornada a BCN...

PETIT HOMENATGE A LA PENYA D’ESCACS CERDANYOLA...

El Club d’Escacs Cerdanyola té un munt de participacions seguides a Divisió d’Honor. Té una trajectoria, dit ras i curt, envejable. Ja fa anys que es manté en la categoria més complicada. Com a entitat, a més d’aglutinar jugadors d’una gran qualitat, té veritables professors d’escacs, gent que es dedica amb cos i ànima a l’àrdua tasca de il•lusionar la mainada per engrescar-los més si és possible amb els encants de Caissa. Hi ha engegada de fa temporades una escola d’escacs que forma i ha format una plèiade d’escaquistes. Personalment la gent del PEC em cau bé. Molt bé. Perquè el seu treball en el noble joc es concreta en les dues vessants més enriquidores per mi: l’escola i la pràctica. El Club d’ecacs Cerdanyola té un local preciós. Les parets estan farcides de records. Fotos, cartells, quadres de classsificació, anuncis de torneigs, notícies d’escacs relacionades amb els jugadors i jugadores locals...Per si fos poc l’ànima màter del club en Jaume Grau està a totes: penja les pissares i anota resultats, es preocupa de les alineacions dels diferents equips, sempre té un gest d’ajut i una paraula amable. Mai he presenciat en aquest local una sola inconveniència ni una paraula més alta que una altra. Algunes tardes de competició en el seu Obert anual ja degà són històriques. Formen part de l’ideari de la consciència col•lectiva dels escacs catalans. Això que afirmo i defenso em sembla que també ho copsen i en són conscients els Peralta, Panelo, Iglesias, Escandell, Ritter, Randazzo i més....que només fan que demostrar que els escacs uneixen i uniran persones educades, que els escacs agermanen i permeten acostar pobles i cultures diverses en harmonia.

En el món de la competició hi ha una llei inexorable: els resultats manen. Dit d’una altra manera en les actes de competició i una mica abusivament també en els llibres d’història hi figuren interminables llistes de resultats.

Per això, per compensar una mica d’aquest “abús” permeteu-me que hagi escrit aquest petit “homenatge” a un club que et fa sentir que practicar escacs no és cap bajanada, ni cap bogeria, ni menys encara un simple passatemps.

Àngel Pascual i Sauch

I si no hem guanyat avui ha estat bàsicament per culpa meva. L'encontre (com tots els que hem jugat) ha estat força igualat i emocionant. Hem començat guanyant ja que ells han presentat només 9 jugadors. A més en Víctor Rivas ha fet taules relativament ràpides amb el seu Mestre Internacional i en Cayetano estava tota la estona si més no igualat amb l'altre. Però no mancaven motius de preocupació en altres partides (entre elles la meva). Quan en Miquel Artigas ha acordat taules a una posició de doble fil jo no ho tenia massa clar, però sembla que la decisió ha estat correcta. També han fet taules Sanahuja i Isidre Grau després d'una meri tòria defensa d'una pòsició delicada (l'Albert Cànovas, que està molt en forma, no ha pogut jugar avui per malaltia. A ells els mancava el "neo- espanyol"Omar Oussama) . Quan Monrabà ha triomfat el meu adversari, Mario Bruned s'ha decidit a sacrificar un peó per rebentar una posició que llavors era de clares taules convençut que Oms no lograria guanyar a Cayetano Alonso. Ha estat un error (el 5 a 5 era un bon resultat per al LLeida) ja que el GM ha aconseguit "liar" el nostre MF i vèncer però llavors Bruned estava perdut. Jo he tingut dues vegades la maniobra decisiva de doblar torres per guanyar la partida pero, fatigat després de 4 hores de partida i amb poc temps al rellotge (em sembla que no valen aquestes excuses, però) no ho he fet fins a la tercera... quan ja només servia per fer taules. En fi , estic una mica fotut, però també és veritat que si Bruned no força només eren taules.Potser ha estat just "el futbol es així" ¿o no?

Miquel Fdez.-Diaz Mascort

Importante victoria frente al Centro Aragonés.

Hoy se disputaba un match de veteranos contra jóvenes, y no empezaba muy bien la mañana para los jóvenes ya que hemos tenido que alinear tan solo 9 jugadores.

Si además añadimos que Pere Llobet ha sido el primero en perder y dos tablas de Denis y Felipe ponían un peligroso 3 a 1 en contra, la cosa aun empezaba peor. Con este resultado se ha llegado al pollo de la jornada protagonizado por Jordi Vives. Jugando su partida con Mariano Mayans en tiempo de este, que contaba con apenas 4 minutos en su reloj, le ha cogido la planilla. Mariano no ha dicho nada hasta que ha jugado y le ha pedido la planilla para apuntar su jugada. Ha sido aquí cuando Vives ha sufrido un ataque y ha empezado a decir que si “sois unos chulos impresentables”, “unos impresentables es lo que sois”, ante la mirada atónita de los allí presentes que no entendían nada.

Pero a partir de aquí, ha venido la reacción por parte del Barceloneta y con victorias de Luis que empieza a plantearse la norma de MI con 3,5 de 4, y de un servidor ponían el empate a 3. Más tarde, Tomy también sumaba su punto y ya van 3 de 4 en el primer tablero. Dani hacía lo mismo y quedaban la conflictiva partida de Mariano con Vives y la de Iván. Mariano después de jugar varias jugadas en un final con pieza de más, también ganaba y a Iván se le caía la bandera. Una vez finalizada la partida, cuando un servidor le ha pedido explicaciones de porque nos había faltado el respeto de aquella manera, este ha vuelto a sacar su cólera y ha vuelto a chillarme que conmigo no habla que somos unos impresentables. Se ha redactado el incidente en el acta del encuentro.

Desde aquí decirle a este hombre que hasta que no emita unas disculpas hacia los jugadores y hacia la entidad a la que ha ofendido, no espere cordialidad por mi parte.

Destacar el fair play del resto del equipo del Centro Aragonés.

Así pues, victoria importante con uno de menos que nos acerca más a la permanencia en la división de plata. Parece que este año nos libraremos de sufrir..o quien sabe? Capaces de lo mejor…y de lo peor…

“CONGRÉS 3-ATENEU COLON 17”

Doble duel aquest diumenge entre el primers i segons equips del Colon i el Congrés; res a dir, l’A ha perdut per un amplíssim 1 a 9 i els del B hem caigut per 2 a 8, ningú ha guanyat, 6 taules en total contra un conjunt molt superior a nosatres que avui ens ha escombrat literalment als taulers, demostrant que a dia d’avui té molt millor plantilla que el nostre club, la meva enhorabona al conjunt del Poblenou. L’alegria ens l’ha hagut de donar el C que ha vençut al Tres Peons, mentre que el D perdia per 4 a 0 a casa del Peona i Peó. La veritat avui no he seguit gaire els matxs perquè quan he acabat la partida (he estat dels últims) veient que ja estava tot dat i beneït, he posat rumb a València on el Barça m’ha donat la segona desil.lusió de la jornada; d’aquí que la crònica arribi tard.

En fi, diumenge per oblidar; el primer equip cada cop veu més complicada la permanència, mentre que els del B hem d’assegurar la categoria per viure tranquils el final del campionat, tocant de peus a terra, no aspirem a més.

CASI lo conseguimos... Efectivamente hoy estamos a punto de inaugurar nuestro marcador con una victoria que podía haber sido, pero no lo fue. Con un empate a 3,5 hacia las 13:00 horas, y quedando tres partidas en juego, todo parecía indicar que el mach sería nuestro ya que una de ellas (el primer tablero) estaba igualada y las otras dos claramente con ventaja de nuestros jugadores, sin embargo, estamos hablando de ajedrez, es decir, de deporte y en éste todo es posible y, así, de tres partidas únicamente sacamos medio punto, por eso lo del 6 a 4 en contra. Y que conste que no ponemos reparo alguno a la victoria del Sant Martí (que se lo han currado y bien), sin embargo con un poquitín de suerte los vencedores podíamos haber sido nosotros y, tampoco, hubiera sido injusto.

Albert Santfeliu 2260 0 – 1 Joan Domínguez 2280
Joan Ribera 2220 ½ - ½ Vicenç Font 2245
Josep Mascaró 2215 1 – 0 Juanma Sánchez 2235
Ramón Botifoll 2150 0 – 1 Ricardo Langa 2215
F. Fernández 2080 0 – 1 Alejandro Barbero 2205
Daniel Ruiz 2070 1 – 0 Jordi Marchador 2185
Ferran Cerdans 2030 ½ - ½ Joan Ponce 2170
Ramón Riera 2025 0 – 1 Josep Lluís Alfara 2140
Lluís Piñero 2025 0 – 1 Víctor Torao 2140
Jordi Viladomat 1955 0 – 1 Francesc Millaret 2095

Y ya llevamos 4 de 4!! El ascenso empieza a acercarse y el equipo sueña.
Este servidor y delegado, salió de fiesta la noche anterior ante la insistencia de sus amigos xD, y es que después de 1 mes sin salir de fiesta, la discoteca no llama, grita para que vayas. El caso que llego a casa a las 6:20 y me quedo delante del ordenador escuchando música para hacer tiempo; eso hasta las 7:05 que me dirijo para Fabra i Puig a buscar a uno de los jugadores de la cantera que juega en el Jake “D”, y a su vez éste y yo hacemos otra parada en Plaza España Para recoger a Alejandro Barbero, y de ahí por fin camino hacia el club. Los equipos “A” y “D” esperándonos porque llegábamos a las 8:20 cuando habíamos quedado a las 8:00, unas disculpas a tiempo nos libraron de perder algún ojo ante la atenta mirada de algunos xD

El caso que los coches comienzan a salir, y el último coche fue el de Domínguez, en que también íbamos Vicenç Font y yo. Para llegar a Santpedor aquello parecía cómo si fuésemos a La Meca; y es que por la zona de Manresa “nos movimos más que la compresa de una coja” , horrible hasta que logramos ver el cartel de Santpedor; además las indicaciones por dentro del pueblo eran nefastas, lleno de obras y de largas vueltas para avanzar 2 calles. Para los equipos que deban ir a Santpedor, el club a pesar de saber que está al lado del ayuntamiento, hay que fijarse en el campanario que resalta en el pueblo, hay que dirigirse allí, y una vez allí el ayuntamiento está a unas 3 calles andando ;)

Llegábamos unos 8-10 minutos tarde, y preocupado porque los otros coches ya habrían llegado y soy yo quien tiene la lista, pero mi sorpresa fue que éramos los primeros; ¿dónde estaban los demás?
Por suerte no tardaron demasiado en ir apareciendo, y ya me disponía a indicarles la mesa dónde jugaban.
Yo aún con el estómago tocado por el cubalitro de vodka con redbull y lo que vino en la discoteca, me planteaba jugar mi siciliana ^^
Las partidas comenzaron con mucha lucha por parte del equipo rival, y es que como decíamos en el coche, un equipo de pueblo suele tener más nivel del elo que tienen!!

Al cabo de una hora más o menos Barbero se queda con una exótica posición en que desenroca a su rival gratuitamente; Domínguez con juego sólido ante el gambito de ala planteado por el primer tablero del Santpedor; Vicenç Font con su exótico juego posicional, tomándoselo con calma a la hora de consumir reloj pero muy seguro de sus jugadas; Langa jugaba normal, pero llegó un Cg4 de su rival que lo hizo clavarse durante un rato, se nota que Langa quería jugar seguro para acercarse a la famosa cena del final del torneo; Marchador que ya me dijo que en mi última crónica al decir que era firme, esta vez quiso experimentar con un gambito imprevisto a cambio de ataque para poner a prueba su agresivo juego en posición abierta, a ver si así no sólo era jugador firme; Ponce tras un error de apertura regala una calidad, cosa que empieza a preocupar; Alfara como ya es normal en él una tranquila partida que no me hace llegar preocupación alguna por el momento; en la mesa 9 un concentrado Víctor Torao en busca de recuperar posiciones en la clasificación de la apuesta, salía de la apertura metiéndose en un medio juego muy complicado tras los enroques por flancos opuestos, una partida llena de juego abierto y combinaciones que pondrían a prueba si la época floja de nuestro jugador ya ha pasado o aún persiste; y por último en la mesa 10 una de las promesas del Jake junto a Barbero, era Francesc Millaret, que planteaba una apertura con buen desarrollo y con ligera ventaja, y conociendo a Millaret me quedo tranquilo que esa ventajilla antes de regalarla muerde!!

Se acercan las 12 del mediodia, y al fin alguna noticia tranquilizadora, y es que Barbero se impone a su rival y concede el primer punto al equipo, por tanto 0 a 1 a nuestro favor; y cómo no podía ser un recuperado Víctor Torao entrega el segundo punto a nuestro equipo, que combinado con unas tablas de Ponce tras una intensa batalla, deja el marcador en 0,5 a 2,5; lástima que la racha se le acabó a nuestro jugador de la mesa 6, y es que Jordi Marchador esta vez fue un buen cliente para su rival, por eso Jordi seguro que volverá a su juego de siempre para ser un “mal cliente”, y no conceder ni tablas, puesto que de algunos socios del Jake he oído maravillas de su juego; Domínguez tras una batalla campal por todo el tablero (los dos flancos en plena batalla), logra desencadenar la posición en una pieza de más para él, y su oponente inclina el rey ante la evidencia, que junto a las tablas inmediatas en posición bloqueada de Vicenç Font, nos suma el marcador a un suculento 2 a 4. Alfara se suma a la fiesta y dice “ yo también quiero colaborar “ y ahí vino su punto; y de forma casi también seguida, Langa tras superar la “Numantina Defensa” de su rival, nos lleva al 2 a 6; esto rara vez me pasa, pero en un finalito con peón de menos y con posible opciones a tablas, se me cayó la bandera tras quedarme en Babia, llevo ya 2 rondas siendo un buen cliente y esto ha de cambiar, la semana que viene me centraré más que nunca para ser un mal cliente ^^ ; y finalmente nuestro décimo jugador
convierte la ventaja que ha ido acumulando a lo largo de la partida, en el último punto a nuestro favor, dejando un resultado claro de 3 a 7 a favor del Jake “A”; y es que este por equipos el Jake “A” y el Jake “B” con esos 4 de 4, estamos haciendo un papel “orgásmico”, realmente juntarnos el Jake y el Hostafrancs no ha sido ningún error, sinó que fue un valiente paso que de subir los dos primeros equipos, no dejará lugar a dudas.

CLASIFICACIÓN DE LA APUESTA

Alejandro Barbero: 2p
Ricardo Langa: 1,5p
Víctor Torao: 1,5p
Juanma Sánchez: 1p

Cómo no levante ya cabeza, me veo siendo el mejor cliente del grupo de la apuesta xD
Se nota que Barbero, al saber el precio de la cena se ha puesto en marcha, y quiere que los demás le invitemos a cenar, lo que no sabe es que no le dejaremos ni respirar, daremos guerra hasta la última ronda ^^

El matx començava amb la música de fons de les comparses i el rebombori de tota la gent de Vilanova al carrer (excepte nosaltres, que devíem ser els únics que no sortíem) i amb algun que altre veterà del club donant la brasa amb la seva xerrameca.

Aviat el matx es posava a favor dels de La Lira, però a mig matí quan semblava que tenien força avantatja i acabarien guanyant, s’ha començat la remuntada.

La setmana vinent poca cosa farem contra el Jake, equip que junt amb La Colmena semblar ser que lluitaran per l’ascens.

Ivan Marina

Amplia derrota la que ha sufrido hoy el club d'escacs vendrell en su visita a Tarragona. El Tarragona presentaba un equipo que nada se parecía a lo que había presentado hasta ahora,con una media de 2170! Claro está, sólo eramos superiores en el primer tablero, y el mach que se empezaba a decantar a partir de la 1 del mediodia no dejaba lugar a la sorpresa. Perdieron Olivera, Plasencia, Paimies, Pellicer y Galofré, entablaron Saumoy, Mateos, Montón y Pons y ganó Caralitus que se pone pichichi con 3,5 de 4! Felicitar al Tarragona y hasta otra!

Pre - Matx: Aquest cap de setmana resultava difícil convocar a molts jugadors del club Peona i Peó; la raó cal buscar-la en el descans en la ronda del Escolar de Barcelona de divendres tarda. Durant aquesta jornada s'aprofita per a convocar molts jugadors/res joves de l'equip. De totes maneres els responsables de l'equip han fet bona feina, i per exemple l'equip "A" ha jugat avui pràcticament amb un dels millors equips possibles.

En teoria avui erem favorits contra un equip que lluita per la permanència. Matx: La veritat es que ha estat més complicat que no pensavem, la diferència d'Elo a favor nostre no s'ha notat gaire. La frase del Frederic Corrigüelas al sortir defineix molt bé el que ha passat: "Sort que veníem amb quasi l'equip de gala...".

El primer parcial ha estat 1 a 0 a favor de La Lira; això ha durat una bona estona, i hi havia algunes partides en absolut clares com la del Javi Ruiz, la Rula o la meva. Més tard s'ha produït un parcial força decissiu amb una victòria inesperada del Javi Ruiz gràcies a una torre força activa a la setena fila. També ha guanyat el Joan Orriols, que ha aprofitat una bona columna oberta per la seva torre. Després de dues partides amb taules molt clares, jo he conseguit guanyar un final amb cavall contra alfil; en aquells moments anavem 4 a 2, però no estava decidit. Finalment el Guillem Subirachs (que aquest any està en plena forma) ha guanyat, mentre que l'Héctor Mestre i el Marc Capellades forcen els dos les taules necessàries a dos finals "incontinuables". L'altre partida estava perduda.

Post-Matx: No som líders de grup, però estem encara a les primeres posicions. Avui crec que no hem estat com altres dies però potser ha anat bé patir una mica de cara a propers compromissos. La Lira "B" ha donat més guerra que no esperàvem, no regalarà el descens a ningú.

1.- XAVIER BALAGUE   2185      0 – 1        J.A. MORCHON         2110

2.- JESUS MARTIN          2170      1 -- 0       J. PARAYRE               2090     

3.- JOAN SEGURA           2160      1 –  0       B. TEBAR                    2090

4.- R. GONZALEZ            2145       1--  0       M. LEON                     2085                                                                                                                                                                                       

5.- ALEX GONZALEZ     2140       1--  0       J. A. AVILA                 2070

6.- EMILIO TARDIO        2100       1 -- 0       J. BISE                          1985

7.- MARTIN MART.         2100       1 --  0      A. CUXART                 1980

8.- FCO. MARTIN             2075       1 --  0      G. PALACIOS              1975

9.- XAVIER SOLSONA    2070       ½ -- ½     P. AVRAMON              1935                                                             

10.-JOAN REAL PONS     1975       ½ -- ½     P. CASTRILLO             1785

                                                      - - - - - - - - - - - - - - - -                                                                                                                                                     

Resultado final engañoso, el match a media mañana estaba muy igualado (5 a 5 y gracias), pero en un momento las partidas que parecían tablas o inferiores se han decantado rápido hacia los locales, (una ganada la han perdido por tiempo),  poniéndonos de golpe en un 5 ½ a ½ lo que ha precipitado ya el resultado final. Nuestros amigos de Cornella son un buen equipo y por algo están en el grupo de cabeza.

Nuestro equipo, en conjunto ha hecho una buena matinal, la reincorporación de Alex González y de Román González, da mucha seguridad, M.Tulipano esta encontrando su forma y hoy Tardío ha estado inspirado y el resto, casi todos,  a buen nivel. 

El diumenge teníem un encontre dels teòricament pronosticats com a: "Difícil". Ens desplaçàvem a Manresa per visitar el segon equip del Catalonia, un Club amb una llarga història. Només entrar en el local ens varem adonar que estàvem en un bon Club. El local és molt gran, ben acomodat, amb calefacció, 2 lavabos, sala d’anàlisi... i bar. Pocs clubs tenen unes instal·lacions com aquestes.

Tal com he avançat, si l’encontre ja es preveia dels complicats, per poder fer més gran el mite, ens hi varem presentar amb 7 jugadors. Jesús amb problemes al ronyó, Ramiro malalt, uns altres havien d’estudiar... la veritat és que convocar al jovent el dia desprès de Carnaval sempre ha estat missió complicada.

Sorprenentment el Catalonia, es devia trobar amb problemes semblants als nostres, i també va acabar presentant una alineació de 7 jugadors.

L’alineació del Catalonia, tampoc feia tanta por, si que tenia en tots els taulells jugadors amb més elo que els nostres, però ja estem acostumats a aquest fet, i fins hi tot a mig matí érem optimistes, tot i que les partides encara podien canviar molt, estàvem en posició de poder puntuar.

En un dels meus viatges per visitar al Sr.Roca, em vaig trobar al Víctor assegut al tamboret del bar prenent una birra. M’explicava que no portava bé la partida i que s’estava prenent un descans per aclarir les idees... jo per aclarir-me bec aigua i surto al carrer a que em toqui l’aire, però ell fuma i beu.... i guanya! esta clar que és un espècimen en extinció.

Jordi Sanjuan, que aquesta setmana debutava al primer equip, va fer molt bona partida, i al final portava un lleuger avantatge, però no sabia guanyar i volia agafar-se les taules fent escac continu. Després de parlar consultar al capità, aquest li va dir que fes el que pogués i li va donar mans lliures per fer el que volgués. A partir d’aquell moment, Sanjuan va començar a perdre tot el material, i no va poder ni salvar les taules (0-1).

En Martí també va fer molt bona partida, però no va ser suficient i es va imposar el jugador local (2-0).

El capità Ibañez va jugar amb una posició complicada, i finalment va perdre material i va acabar cedint el punt (3-0).

El cronista tenia fam de victòria, desprès de fer 3 taules seguides, però aquesta setmana tampoc va poder ser... tot i haver guanyat una peça sobre la ratlla del control, el jugador del Bages es va trobar una combinació d’escac continu, i vaig acabar signant les quartes taules, sembla mentida! (3.5-0.5).

Degut a que jugàvem amb 7 jugadors, amb aquest resultat els de Manresa ja tenien el mig punt assegurat.

Després d’una entrega, la partida del Capo va acabar malament pels nostres interessos (4.5-0.5). Vist el que es venia al damunt i que no hi havia res a pelar, la Hiena va acceptar l’oferiment de taules (5-1).

Només restava la partida del Víctor, i semblava que la cervesa ja estava fent el seu efecte... veiem al jugador del Catalonia patint per la partida i pel temps... al final en Víctor es va imposar, i ja suma 3.5 de 4 al capdavant de l’equip.

Esperem que la setmana vinent puguem alinear 8 jugadors per poder rebre l’Esplugues, i al menys intentar plantar cara amb igualtat de condicions. Però la cosa pinta negre abans de començar, ja que l’Esplugues és un dels equips aspirants a disputar-se les places d’ascens.

Lluitada victòria enfront el Manresa. Era diumenge post-carnaval però no ho semblà pas: en “farnandas” estava a les 9.30 al local de joc i comptàvem amb els 8 efectius per afrontar el matx.

Després del “break” cafeter, per allà les 10.30, el Sallent va anotar el primer punt al seu caseller després de la ràpida victòria de l’Esther.(1-0) Al primer tauler, l’enfrontament entre sallentins acabà amb victòria del jugador que defensa la samarreta Manresana, en S. Garcia, que s’imposà a en Vila després de culminar una gran ofensiva contra un rei sense enrocar (1-1). El “resacós” Fernández  s’imposà a en Nacho després d’enfocar molt bé el final. (2-1). Posteriorment, aquest cronista, feia una cagada deixant-me peça neta en un final en el que en B. Olivares ja tenia avantatge posicional (2-2). Hi havia empat al marcador, però les coses prometien molt donat que teníem avantatge en 3 de les 4 partides restants. En Eugenio i Manolo s’anotaven el punt, aquest últim de forma molt treballada després d’un final de 6 peons. Finalment en “zurrites” Alonso, en estat febril, oferia taules amb qualitat de més per tal d’anar a la llar de foc... (4.5-2.5). El marcador el tancà en Canal que s’imposà a en Riera després de treure-li profit a la qualitat de més que duia.(4.5-3.5)

Ara ens ve la triada, Molins-Esplugues-St. Joan, els “cocus” del grup.

‘Saludus’

A.Alonso

Club Escacs Sallent

1 17 Víctor Gómez-Pardo    2110 12359  1 – 0    1 Germán Rodríguez        2195   4104

2 19 Antonio Madrid            2045   5893  0 – 1    3 Juan Sánchez-Cózar     2055   2882     

3 20 Miguel García               2035   7601  0 – 1    5 Josep Arias                  2005   3721

4 21 Javier Jiménez               2030 12237 ½ - ½   8 Carles Icart                  1965   8108

5 23 Ramón Trías                 2000   3688 ½ - ½   9 Jaume Radigales           1965   8438

6 24 Josep Mª Muntané        1990   8792 1 – 0  11 Román Borras              1920 17100

7 26 Esteve Queraltó            1970   7013  1 – 0  18 Miquel Crespo             1825  8457

8 27 Joan Antoni Ysern         1965   8790 1 – 0  19 Pau Carranza                1765  6554  

Cuarto domingo del por equipos y cuarta victoria, otro match de sufrimiento, una victoria ajustada contra un equipo recién descendido de preferente y con mucha experiencia. Vamos llegando al club y a las 9 30 empezamos la ronda, un match previsiblemente nada fácil, aunque sacábamos elo en todos los tableros menos en los 2 primeros. Ysern da el primer punto bastante rápido, recuperándose así, de la derrota de la semana pasada y con la idea de conseguir otra racha de más de un año sin perder durante el por equipos; acto seguido pierden Madrid y Miguel casi simultáneamente en dos buenas partidas de sus adversarios; acto seguido pongo el empate en el marcador con una combinación de mate calificada de “churro” por mi rival, pero me permitiré ponerle un adjetivo a su observación, porque para mí a sido un “churro” de diseño, jajajaja!(pero bueno lo importante era el punto para el equipo y lo logré); después Muntané en los apuros de tiempo consigue ganar una posición incierta y pone el 3-2 (punto para mí decisivo en el desarrollo del match); Queraltó gana un final con peón de más cuando consigue cambiar las torres; y como no nuestro incombustible Sr. Trías nos da el medio punto definitivo en un final de alfiles con la precisión que nos tiene acostumbrados; finalmente Jiménez firma tablas en otro final de alfiles y pone el 5-3 definitivo. Otra importante victoria y  la semana que viene un duro match contra el Sant Boi “B”

Víctor Gómez-Pardo Gordillo

Amigo Ismael, esta mañana los jugadores del Cardedeu B ya echaban cuentas acojonados para ver quién de ellos debería enfrentarse el próximo domingo con Estrada. Hay miedo, piden en bloque descansar. Alegan problemas de ciática, lumbares, hemorroides.... todo tipo de achaques. He visto a padres de familia llorar mezclando las lágrimas con los goterones de sudor frío que les producía la posibilidad de luchar con el singular Estradisky, el crack del Montornés. ¿ No podríamos negociar para que sus geniales análisis post-morten en vez de hacerlos in situ nos los mandara por email?

Avui jugàvem al Casinet d’Hostafrancs amb un equip que es un rival directe per pujar de categoria. Hem estrenat el marcador amb un 0-2 als dos últims taulers que ens donaven anims. Més tard unes taules al primer tauler i enseguida una derrota. Després dues victories seguides asseguraven el matx a favor nostre. Esperem que l’Aurora Catala tingui més sort a les properes rondes.

Resultado mas o menos razonable el que se ha dado esta mañana en la SALA

POLIVALENT del CAMPUS NORD de la UPC.

BAEZA-SUÁREZ: Gambito de rey planteado por Jose Miguel y rechazado con Ac5 por Mario. Se ha planteado después una compleja lucha en la que nuestro jugador ha entregado un peón por ataque, y finalmente le ha reportado la victoria con un masivo ataque al rey con todas las piezas "invitadas a la fiesta"

M.FERNÁNDEZ-C.VARGAS: He jugado una defensa Grunfeld en la cual Marià ha entregado un peon por desarrollo. En una jugada equivocada de mi rival (que planteaba una celada pero era floja) he podido cambiar damas y conseguir dos peones más, con lo cual la lucha quedaba decidida a pesar de la tenaz defensa del jugador del Peona i Peó

M.VARGAS-E.FERNÁNDEZ: Otro gambito de rey, esta vez aceptado y el juego ha sido bastante "normal" hasta que mi hermano se ha confundido en el orden de jugadas pero al final el mas "confundido" ha sido Eduard que se ha colgado la dama;)

A.FERNANDEZ-M.BARRAGAN: Manolo ha llegado justisímo a jugar (57 minutos tarde), pero ya nos tiene un poco "acostumbrados" ;). La partida se ha decantado a favor de nuestro jugador tras un doble a dama y torre y una entrega de pieza en falso de Àlex.

En fin, que nuestras aspiraciones a subir a segunda siguen intactas y reforzadas. El único problema es si seremos 8 "fijos" el año que viene si subimos. El próximo domingo más, contra los segundos clasificados (El Sanllenhy)

Saludos cordiales:

1750 Escoriza Lusilla, Pedro 1-0 Ferre Honrubias, Esteve 1720
1735 Carrizosa Gallego, Albert 0-1 Ferre Honrubias, Victor 1700
1700 Flotats Bosch, Jordi + - Garcia, C. 1700
1700 Escoriza Gallardo, Pedro 0-1 Carrera, L. 1700

EMPATE QUE PODRÍA HABER SIDO LA PRIMERA DERROTA

A priori eramos los k teniamos k haber ganado el match, sin embargo nos hemos tenido k conformar con un empate k nos ha sabido casi a victoria. Ahora lo explico:
Cuando hemos llegado al local de juego el equipo de Bellvitge ya había llegado con tres jugadores. Jordi se queda sin jugar y el marcador se pone 1-0. Las partidas comienzan.
A la hora de juego mi padre perdía de pieza y Carrizosa de peón en una posición bastante inferior para éste. Mi posición tampoco era para tirar cohetes pero se mantenia. Más tarde a Carrizosa le meten un doble con caballo a Rey y Dama. Siguió jugando pero el resultado ya estaba sentenciado. Carrizosa, tras un comienzo muy promentedor ha sumado dos roscos en los últimos dos encuentros. ¿La máquina Carrizosa se oxida? Mi padre ya perdia de dos piezas y también tubo k inclinar el rey poniendo el match 1-2 a favor de los visitantes. Y yo, jugando con 38 de fiebre, he podido abrir la partida ya k hubo un momento k me quede bastante encerrado y, tras calcular una jugada bastante tiempo, encontré la combinación que hacía k yo ganará pieza. Después cambiamos las damas y le hice una clavada k le volví a ganar pieza. Con fiebre y victoria. Finalmente el match acabó en 2-2.
La próxima semana contra Vilafranca "C", uno de los rivales más duros con los k nos jugaremos la segunda plaza. Esperamos sacar un resultado positivo del encuentro.