Vull testimoniar el meu agraïment més sincer per la felicitació que m’ha adreçat en Dani Reyes públicament a través d’AJEDREZ ND i que també vull fer extensible a més amics i companys escaquistes de la UGA, i d’altres clubs, que també m’han lloat per aquesta modesta consecució esportiva.

Voldria també dedicar aquest petit triomf al meu amic i primer mestre d’escacs en Maurice Perraut, la persona que em va inculcar la saviesa dels escacs;  al MI Àlex Bofill, qui sense els seus consells i paciència no hagués assolit mai el títol; a l’Àlex Rosell, un dels meus primers alumnes en la meva època de monitor que sempre ha cregut que arribaria a mestre, i al MI Michael Rahal, qui amb el seu entusiasme sempre s’ha brindat a orientar-me amb les seves lliçons magistrals.

Les amables paraules d’en Dani Reyes plenes de solidaritat vers un humil afeccionat que, com el mateix Dani, vol progressar com a escaquista, m’han fet pensar que paga la pena tot l’esforç que fem a diferents nivells per arribar un dia a sentir la satisfacció d’assolir una meta difícil. Potser ara el títol de Mestre Català no té la importància que tenia anys enrere quan calia assolir les tres normes en un temps limitat i arribar als 2300 punts d’ELO català, això no treu, però, que sigui senzill d’aconseguir. Amb aquests paràmetres ara no seria pas MC, però crec que va ser una bona idea de Federació Catalana facil·litar els requeriments necessaris per assolir el màxim títol esportiu a nivell individual atorgat per la nostra federació. D’aquesta forma, s’incentiva la participació dels escaquistes afeccionats que podem lluitar per un objectiu que amb temps i dedicació és perfectament abastable.

Només vull finalitzar aquestes ratlles per animar a tots els escaquistes a marcar-se una fita a nivell esportiu que els servirà per gaudir encara més d’aquest meravellós esport que tenim la sort de conèixer i estimar.