DARDO RONDA 1

CAMPIONAT DE CATALUNYA PER EQUIPS 2007

Fases Finals

Diumenge, 13 de maig de 2007 9,30 hores

PLAY OFF D'ASCENS A PRIMERA DIVISIÓ
LOCAL		VISITANT

(4) CORNELLA 4'5		(8) FIGUERES B 5'5

SEGONA CATEGORIA
LOCAL		VISITANT

EL PONT 4'5		PIERA 3'5

TERCERA CATEGORIA
LOCAL		VISITANT

ESCOLA D'ESCACS B 0'5		VILA OLIMPICA 3'5
UPC 2		COLONIA GUELL 2

EL FIGUERES “B” CONSUMA LA PROESA I ACONSEGUEIX UN LLUITADÍSSIM ASCENS A PRIMERA DIVISIÓ CATALANA EN VÈNCER AL CORNELLÀ 4,5 A 5,5

Avui a Cornellà de Llobregat, el Club d’Escacs Figueres “encarnat” en aquesta ocasió com a Figueres “B” ha escrit una nova pàgina amb lletres d’or a la història del club, dels escacs gironins i també dels escacs catalans. Cap a les dues del migdia Juan Camacho aconseguia el definitiu punt que posava el 4,5 a 5,5 al marcador, permetent així un brillant ascens a Primera Divisió Catalana en detriment del Cornellà, que per segon any consecutiu es queda a les portes de l’ascens.

La veritat és que el Cornellà ha estat un equip durísim, que ha acaronat l’ascens després de les derrotes de Falgueras i Balagué quan tots dos tenien la partida copletament guanyada, però amb fortíssims problemes de temps en el seu rellotge.

De fet, un cop més l’equip rival era superior en els 10 taulers, amb una mitjana de 2200 punts Elo, per 2086 els del Figueres.El matx, un cop més, ha començat malament pels interessos del Figueres, ja que a les 12 del migdia, Simon Mogro, que ha fet un campìonat sensacional, sortia derrotat després d’haver fet una obertura defectuosa. Ben aviat però ha arribat la victòria de la jove promesa gironina Víctor Lillo, que recordem-ho, ha obtingut una norma de Mestre Català en aquest Campionat i que recentment va aconseguir la tercera plaça en el Campionat de Catalunya sub-16. Però novament Miquel Marull no ha pogut salvar una posició després de perdre una qualitat a l’obertura i posava el 2 a 1 en contra del Figueres. Han seguit les taules d’Albert Negre i les victòries d’Àngel Cuevas i Emili Colls. I quan Carles Falgueras podia pràcticament sentenciar el matx després de molta estona amb problemes de temps, no encerta amb la continuació guanyadora en un final de reis i peons i permet que el Cornellà empati el matx a 3,5. Queden 3 partides i la primera en definir-se és la de Joan Alonso que cau del costat dels empordanesos després d’algunes imprecisions d’ambdós jugadors. Era el 4,5 que l’equip pensava que assegurava la victòria, ja que Balagué en el tauler nº 1 tenia un final de dames amb 4 peons de més i Camacho tenia lleugera aventatge, i com a mínim taules, en un final de peces menors (parella d’alfils contra alfil i cavall). Però al cap d’uns minuts, les esperances dels jugadors del Figueres es tornen en profunda decepció al veure que el MC Ricard Palacín, en posició desesperada, aconsegueix “enredar” de l’única manera possible Jordi Balagué, forçant un canvi de dames que li permet coronar i arribar a un final de dama contra 5 peons guanyat. Ha estat un revés molt important, ja que ni tant sols les taules servien al conjunt local per guanyar el matx. Així doncs, tota la pressió es dirigia al tauler nº 4 on Juan Camacho havia d’aconseguir vèncer un final amb lleugeríssima aventatge. I quan tots dintre la desolació general intentàvem albirar les opcions reals de victòria, el jugador local comet una errada fatal i es deixa una peça menor que l’obliga a inclinar el rei tot seguit.

Efectivament, 4,5 a 5,5, ascens a Primera i el Figueres B que culmina una temporada apoteósica pel Club d’Escacs Figueres, després d’haver aconseguit mantenir l’equip A a Divisió d’Honor en l’any del seu retorn a la màxima divisió catalana.

Es poden utilitzar diferents criteris per determinar la qualitat o fortalesa d’un club, però un dels més objectius rau en veure a quines categories estan situats els primers equips del club en qüestió. Així doncs, si ens fixem en aquest criteri pel que fa als 3 primers equips del Club d’Escacs Figueres, veurem que cap altre club de Catalunya té els seus equips A, B i C a Divisió d’Honor, Primera Divisió i Preferent Territorial respectivament. Això enlaira el club, que no l’equip, a la primera posició d’aquest hipotètic rànking. De fet, si només parléssim dels 2 primers equips, només el Foment es trobaria en la mateixa situació que el Figueres, és a dir, amb els equips A i B a les dues màximes categories nacionals. Una fita històrica i pràcticament immillorable!