|
|
Todavía no salgo de mi asombro al leer su editorial, pide el voto a las candidaturas independentistas con el único argumento de que la FCE sea reconocida por la FIDE. Que unos futbolistas de élite hagan lo mismo se explica: Cuando uno nada en la abundancia puede votar con el corazón, el hígado o cualquier otra víscera porque el bolsillo no le preocupa lo más mínimo, pero los ajedrecistas son los parientes pobres del deporte y me atrevo a decir que ninguno de ellos aquí puede permitirse el lujo de vivir exclusivamente del ajedrez. Todas las personas que conforman los clubs y la federación, obtienen sus ingresos de su trabajo, pensiones o subsidios que nada tienen que ver con ello y merecen que se haga una reflexión seria de hacia dónde nos conduce este proceso y en qué nos veremos perjudicados en un futuro. Porque aquí no cabe decir lo que hacemos con los jóvenes que se emancipan: “Vete y si tienes algún problema (ropa sucia, comida, etc…) ya sabes dónde estamos. Esto se parece más a la última escena de Telma y Louisse: delante del Gran Cañón y con la única ocurrencia de pisar el acelerador y precipitarse al vacío” SEAMOS SERIOS. “Gens Una Sumus” GM Miguel Muñoz El GM Miguel Muñoz té tot el dret a desitjar, opinar i defensar els seus interessos. Però l'haig d'informar que voler un estat -nació ja ho som-, entrar a l'ONU i a la FIDE no és un salt al buit i no és fer broma. Tot plegat és, com molt bé ha entès, fer-nos majors d'edat, ser com totes les comunitats madures del planeta. Els que han de reflexionar seriosament són els que accepten determinades coses per als estats ja existents i tracten amb condescendència als que aspiren a ser-ho amb tots els ets i uts. És a dir, que justifiquin perquè ens neguen només a nosaltres el que altres ja tenen. Si l'argument és un argument basat en la por recomano no sortir de casa i no jugar a escacs, sempre es pot perdre la partida. També trobo dubtós dir que es fan les coses de manera visceral: ni Catalunya ni la FCE es caracteritzen per la seva visceralitat. Només cal observar el nostre grau de desenvolupament econòmic, cultural, les fites històriques fins i tot en l'àmbit dels escacs -fundació de la FCE anterior a la FEDA, pertinença a la FIDE des de bon principi, etc. I sense esmentar la nostra més que provada capacitat d'acollir a tots aquells que han hagut de venir a Catalunya per guanyar-se les garrofes, la nostra capacitat de superar i refer-nos del mal al qual ens han sotmès i sense tornar-nos-en, d'organitzar esdeveniments de tota mena, etc. Ni salts al buit, ni visceralitat ni minoria d'edat: projectes de futur. I la FCE té tot el dret de participar-hi com en qualsevol altra comunitat humana. I d'improvisació, gens, som el país que més s'ha preparat per assolir la plena sobirania: amb tot de programes i estudis per a la transició, amb educació, amb pau, amb democràcia, amb tranquil·litat. A més, ni Noruega, ni Finlàndia, ni Islàndia, ni Irlanda, ni cap dels vint-i-cinc estats dels quaranta-vuit membres del Consell d'Europa que han aconseguit la independència de 1900 ençà no l'han revocada. Només volem ser com ells. Ara bé, si el que tem, el que veu com un risc el GM Miguel Muñoz és la reacció d'aquells que no volen escoltar el poble català el 27 de setembre, li atorgo part de raó: fan por, hi tenen la mà trencada. Escrigui'ls, doncs, a ells i, de part meva, que no passin ànsia, que col·laborarem amb ells amb lleialtat i bonhomia, sense fer-los gens de por i explicant-los com es fa tot allò que ens ha sortit bé a nosaltres. No ho dubti, només sobren els que intimiden a Thelma i Louise i, a més, nosaltres hem guarit els nostres traumes i pors, elles i els matons no.
Juli Bernat Mor Només se m´acut una paraula per descriure la posició d´en Muñoz Pantoja: DESAGRAÏT.Fa anys i panys que et mous per Catalunya jugant tota mena de tornejos(i "insultant" una mica el joc amb el teu estil Jimmy el Rápido o coitus interruptus) i guanyant uns quant diners.Sembla mentida que un jugador procedent del Perú vagi tant a la contra del sentir majoritàri del poble català i,per descomptat,de les necesitats socials,culturals i esportives dels seus habitants i s´acosti tant descaradament als posicionaments més ultradretans típics d´aquí i d´allà les espanyes. Potser al teu Perú natal no tindries els "problemes" que es veu que no et permeten acabar de sentir-te còmode aquí a la nostra terra.El que és segur,és que el Perú mai ha tingut ganes de tornar a ser una colònia d´Espanya.No et diu res això? Enhorabona doncs per l´editorial i a votar candidatures independentistes com JuntsPelSí o la CUP.
Visca la terra lliure! II*II
Jordi Molina Ya tardaban en responder…… Lo que me sorprende es que conociendo a muchos que comparten mi opinión (y no somos fachas ni de ultraderecha) se empeñen en mantenerse como mayoría silenciosa. No es el miedo pero si incertidumbre fundada. Merece todo mi respeto la opinión del Sr. Juli Bernat, pero es muy difícil rebatirla, porque como dice el Sr. Josep Borrell, este sentimiento se ha convertido casi en una religión, es una cuestión de fe. Como peruano debo admitir que en mi país sufrimos un genocidio y entre los colonizadores había gente de todos los lugares de esta península, pero hemos cerrado heridas y miramos el futuro juntos. Como catalán yo también me expresaré el 27S y antes de hacerlo, como ajedrecista, seguiré analizando todas las variantes (estoy en mi derecho) Respecto a la mano rota, los políticos no pueden mirar la paja en el ojo ajeno y no ver la viga en el propio, corrupción hay en todas partes Respecto a la opinión del Sr. Jordi Molina, decirle que yo no he faltado el respeto a nadie y si pretende tener la razón con insultos usted solo se desacredita. Yo quiero tanto a Catalunya como ese 50% de catalanes que no ponemos banderas en el balcón ni vamos a manifestaciones, que nos preocupa la crisis y que no creemos que la independencia sea la solución. Por cierto ayer con alegría pude por fin comprar el libro de Josep Borrell (Socialista y catalán de Lleida) “Las cuentas y los cuentos de la independencia” parece ser que estaba agotado y hasta después del 27S sería muy difícil encontrarlo en las librerías. Es muy recomendable leerlo antes de votar. !!Visca Catalunya!! Miguel Muñoz
Queria aprovechar la exposicion del GM Miguel Muñoz-
Observo que el solo ha expresado y expuesto su opinion por la posicion adoptada por el editorial de nuestro querido ajedreznd.com.
Su posicionamiento en su editorial, es legitimo y su peticion de votos a favor de sus compañeros independentistas tb. Y asi mismo pienso que es la opinion expuesta algo razonada,deL GM CATALAN. LEGITIMA. Aunque el este informandose, lo que es una conducta inteligente y objetiva y no sentimental..de aspectos y las opiniones de OTROS TAMBIEN CATALANES NO INDEPENDENTISTAS como el Sr BORRELL Y DURAN I LLEIDA QUE SON GENTE ADEMAS DE CATALANES AUTOCTONOS, NO CHARNEGOS COMO OTRO EX PRESIDENTE CATALAN MADRILEÑO cuyo nombre ,Me pondria los pelos de punta pronunciar..por su nefasta gestion. El Sr BORRELL Y DURAN I LLEIDA ESTAN BIEN PREPARADOS Y nadie lo puede poner en duda, CON GRANDES CONOCIMIENTOS DE NO SOLO DE LA HISTORIA DE CATALUÑA Y SU POLITICA,SINO TAMBIEN DE SUS ACTUALES CIRCUNSTANCIAS ECONOMICAS Y EUROPEAS,SIN DUDA.ALGUNA... Y SIN DUDA HAY MUCHOS TAMBIEN CATALANES que piensan como ellos ,aunque esto no guste as algunos. que , eso si son muy democratas de boquilla...ES ASI..
PQ NO SOLO LOS INDEPENDENTISTA SON CATALANES, como han demostrado las elecciones previas...La perdida de 12 diputados de Ciu por ejemplo...en las elecciones que creia que consolidarian su posicion al declararse por casi primera vez independentista y no solo nacionalista, y solo sirvio para ponerse en evidencia. y teniendo en cuenta que votaron un porcentaje no llamativo del total. Y sabiendo que siempre votan TODOS casi sin excepcion, los que creen y quieren la independencia en Cataluña. Y SOLO LOS NO INDEPENDENTISTAS SE ABSTIENEN......y los otros votan en contra. Yo creo en la peculariedad del pueblo catalan. Y su hecho historico,linguistico, territorio etc..pero eso es toda España. Una union de todos pueblos diferentes,como el vasco,andalus,castellano, etc etc y ese gran conjunto de pueblos diferentes forma a ESPAÑA y los españoles son todos esos unidos. La creacion de las autonomias, confirmo y consolido esta situacion. Y no creo en el momento historico economomico que se ha elegido ni en la forma que se ha desarrollado el proceso independentista, que puede llevar sino se remedia a una tragedia. Si una tragedia .Porque un gran numero de los independentista, son gente de izquierdas radicales,que les importa poco cataluña,solo les importa su ideologia y el poder. Y Las izqueirdas catalanas siempre han sido manipuladas, por EL MARXISMO, su ideologia...NO son SOCIAL DEMOCRATAS, como los paises europeos donde se vive bien. Estos quieren que la España actual al igual que la de 1936, sea ,republica,socialista marxista y comunistas. deseaban en 1936 que ESPAÑA fuera como albania,rumania,bulgaria, y todos esos paises pobres tras 70 años de comunismo FRACASADO al igual que cuba actual..y desean ahora que sea CATALUÑA LIBRE Y POBRE como venezuela... SIEMPRE TIENEN LA BOCA LLENA DE SOCIALISMO Y LIBERTAD Y SON LOS UNICOS PAISES QUE NUNCA HAN TENIDO NADA DE ESO. LOS SOCIAL COMUNISTAS REPUBICANOS. DE JUNQUERAS Y AHORA PABLO IGLESIAS. A LOS HECHOS E HISTORIA ME REMITO. NO SENTIMIENTOS SUBJETIVOS. Y LO PEOR ES QUE NO SON DEMOCORATAS,AUNQUE SE AUTODENOMINEN ASI...SINO TOTALITARIOS COMO FRANCO.".SOLO VALE SU OPINION", ES DECIR UNA DICTADURA FASCISTA DE IZQUIERDAS. LO DEMAS SON CUENTOS. NO ADMITEN OPINIONES COMO LA DE EL GM MUÑOZ..LO DESACREDITAN ,LO INSULTAN, PQ ESA ES SU IDIOSINCRACIA,POR SU IGNORANCIA. SON FASCISTAS MUÑOZ, Y NO SE PUEDE DIALOGAR CON ELLOS.NI OPINAR DIFERENTE. ahora un presidente cuasi corrupto , por su herencia andorrana y 20 años en el poder con otro presidente tambien MUY catalan y tb presuntamente corrupto Y AHORA TB INDEPENDENTISTA,PARA VER SI SE SALVAN CON SU JUSTICIA??. Tras serle denegada al presidente sus solicitudes de aumentar los ingresos a cataluña por su mala gestion por el presidente de todos los españoles. Decide resentido, vengarse,atizando la bandera de la independencia para como prometio a ese presidente, que le complicaria la vida. es decir no era su sentimiemto, como lo es el del Sr Junqueras,que si es AUTENTICO. SINO SU VENGANZA. NO TENDRIA DINERO PARA MANIPULAR. Y SE LO IBAN A CONTROLAR. PQ LOS POLITICOS Y LOS BANCOS SON LOS CREADORES DE LAS MISERIAS Y LAS POBREZAS DE LOS PUEBLOS. Hoy dia se ve claramente, que gana un partido y se unen 5 para poder ejercer el poder..porque aunque el pueblo vote mayoritariamente(democracia?) a un programa, los otros que cada cada uno solo tiene pocos vots del pùeblo, es decir ,el pueblo no los queria y no Los voto, PERO se unen para arrebartar el poder al ganador del pueblo POR MAYORIA...pero por la unica razon de que sino ello se quedan sin poder TOCAR EL DINERO...DEL PUEBLO. ES DECIR SE UNEN PARA PODER REPARTIRSE EL PASTEL de las comisiones oir obras del 3-5% -
PREGUNTO..PARA QUE SE HACEN ELECCIONES????? MEJOR SE AHORRAN LOS 40 MILLLONES QUE CUESTAN LAS ELECCIONES AL PUEBLO CATALAN ( Y VAN 3 EN POCO TIEMPO...Y ALGUIEN GANA DINERO EN ESO...VERDAD..) Y LOS PARTIDOS catalanes SE REUNEN TODOS Y DECIDEN QUIEN DEBE GOBERNAR..PORQUE EL PUEBLO NO ESTA DECIDIENDO..ESTO NO ES UNA DEMOCRACIA...ES UNA FARSA. Aceptan unas elecciones, para ver si ganan, pero si pierden el si...???lo aceptaran democraticamente.?... UNA PREGUNTA A AIRE, CUALES SON LAS DOS AUTONOMIAS, O PUEBLOS QUE MAS HAN PROGRESADO CON EL FRANQUISMO MALO Y LA DEMOCRACIA...LAS MAS RICAS Y DONDE MEJOR SE VIVE..PORQUE CATALUÑA NO TENIA CASI NADA EN 1936...PESCADORES,PAYASES, Y POCO MAS... POR ESTAR FUERA DEL PAIS,NO PODRE PRONUNCIARME ...PERO CUESTA TOMAR UNA DECISION,QUE APARENTEMENTE, DEBERIA SER,PERO CON LOS DIRIGENTES actuales, es decir CON ali baba y los cuarentamil ladrones actuales en Cataluña,,,resultaria muy dificil votar si tienes criterio y seriedad. SOLO PIDO QUE DEJEN VOTAR Y SE ACEPTEN LOS RESULTADOS....PERO DICHO LO DICHO....EL FASCISMO NO ENTIENDE DE OPINIONES NI DE LIBERTADES.SOLO LAS SUYAS.
PEDRO VALAREZO Totalment d’acord amb l’editorial d’Ajedrez ND. Es podrien dir moltes coses sobre alguns dels comentaris contestant l’editorial. Només una cosa, és curiós que els que no han volgut que es fes el referèndum, que van intentar que no es fes la consulta el novembre passat, que recorren qualsevol cosa que surti del parlament català encara que ni ells hi votin en contra aquí. Que siguin els hereus de la dictadura els que ens parlin de corrupció i ens vulguin donar lliçons de democràcia demanant que s’acceptin els resultats. Si algú té tantes ganes de saber d’economia, potser que parli amb en Jaume Ventura que a més de jugador d’escacs és un prestigiós economista a nivell mundial. Espero que quan guanyem, ells respectin el resultat i es puguin fer les coses civilitzadament, encara que com diu el Sr. Valarezo -EL FASCISMO NO ENTIENDE DE OPINIONES NI DE LIBERTADES.SOLO LAS SUYAS.-. Jordi Capellades Nova resposta al GM Miguel Pantoja
1. Intentaré ser esquemàtic per a no cansar amb els meus raonaments.
2. Gràcies per dir que és molt difícil rebatre la meva opinió. Malgrat tot heu de llegir-la un altre cop: no hi ha sentiment religiós per enlloc. Segur. Fe, confiança, molta. Tanta com la que té vostè quan beu aigua de l'aixeta o d'una ampolla d'aigua mineral: confiança, fe, que no l'enverinen. Jo també bec amb fe. Pensi que si cada cop haguéssim de comprovar que no està enverinada no viuríem. Seríem uns malalts mentals -depressius o paranoics o vés a saber què. La condició humana inclou la raó, però no pas la certesa i la seguretat.
3. El senyor Borrell no diu que la independència de Catalunya no sigui viable: diu que no sortiríem guanyant massa. Ho pot llegir a La Vanguardia del dia 06.09.2015. A més canta la lletania de quedar fora de l'euro i de la UE i, com tots els de la seva corda, amaga que si això passés seria perquè algú manifesta la seva agressivitat i revenja cap a nosaltres. Algun estat com Espanya, França, etc, que tenen un currículum de maltractadors de bocins dels seus antics imperis que fa feredat. I tingui present que és molt dubtós que ens fessin fora realment: les multinacionals posarien el crit al cel i una multitud d'estats grans sense manies -com el Regne Unit- i de petits que sentirien una amenaça de futur -les repúbliques bàltiques i molt més- no callarien, li ho ben asseguro ja que s'hi juguen moltíssim i, cal dir-ho, Espanya es fa molts enemics -i em sap greu. I també és possible que com indiquen molts economistes, però els silencien, això de l'euro és un mal negoci per als països del sud. Com ja sabem vostè i jo, tot plegat és qüestió de confiança, de fe, però en tots els casos. I fins i tot quedar-se a Espanya pot ser el pitjor dels negocis i la més falsa de les fes!
4. Miri, sobre el Perú no volia parlar, no tocava gens, però vostè obliga ja que el posa d'exemple. Primer dades econòmiques i demogràfiques extretes de l'INEI del Perú, de l'IDESCAT de Catalunya i de datosmacro.com del rotatiu Expansión.
PIB del 2014 del Perú: 152.657 milions d'euros PIB del 2014 de Catalunya: 199.786 milions d'euros
PIB per càpita del 2014 del Perú: 4.961,3 euros PIB per càpita del 2014 de Catalunya: 26.996,33 euros
Perú és viable, ja ho veiem. Catalunya, sens dubte. Però Perú no és un exemple de mirar el futur junts segons el diari El País -que no és un òrgan precisament del catalanisme que critica les glòries hispanes d'aquí i d'allà. Llegeixi l'article del 16.04.2014.
http://internacional.elpais.com/internacional/2014/04/16/actualidad/1397683862_926411.html
No costa de comprovar que vostè és català i el tractem com a tothom. Al Perú no tothom és peruà ni el tracten igual: els indígenes -no he trobat millor terme i no m'agrada- continuen discriminats i fins i tot minoritzats amb índexs de mortalitat esfereïdors.
5. Dir que el gran tema és la crisi és fer trampes. Irlanda va sortir de les fams gràcies a la independència. La independència no és ella sola la solució, però pot ser molt útil. A més, no es tracta d'una crisi, es tracta de moltes crisis simultànies i no només econòmiques, però aquest aspecte no el tractaré ara, supera el temps que tingui ara i fins i tot a AjedrezND. Malgrat tot considero que la sobirania catalana pot ser un gran instrument per navegar per l'oceà de les crisis.
6. Recordi: segons vostè no s'ha de tenir fe o la fe és perillosa o és una cosa lletja o no sé ben bé què, per tant, no comenci cap partida més fins que tingui la certesa absoluta de guanyar-la. No pateixi més del compte, Catalunya l'inclou i l'inclourà i si hem d'ensopegar no tenim la certesa d'on és la seguretat que no existeix.
Juli Bernat Mor Buenas a
todos, de entrada , quisiera felicitar al señor Juli Bernat por su gran
copia y pega . En primer lugar, hay que poner en duda siempre la
información, porque muchas cosas que se dice en la prensa no es verdad y
ellos os manejan a su antojo ( a los que les quieran creer). Felipe Porras
Señor Juli Mor (ya que usted omite mi primer apellido yo haré lo mismo con el suyo) a mí me conocen en toda España en el mundo del ajedrez, lo digo porque a mi firma todos le ponen cara y ojos, y tuve la oportunidad de conocerle el sábado 27, cuando usted se acercó a saludarme en el torneo de Martorell. Recuerdo sus palabras textuales:
“En ajedrez no, pero escribiendo tengo más de 3000 de ELO”.
No seré yo quien entre a hacer esa valoración, pero su esfuerzo por ser esquemático y no cansar con sus razonamientos creo que podría ser mejorable.
Si no entré a rebatir su opinión no es por falta de argumentos, sino porque en definitiva resulta cansino. Ni usted va a cambiar de opinión ni yo tampoco. No desprecio la fe, pero yo soy ateo. Esta partida no se ha acabado, de momento los resultados de las urnas del 27-S no arrojaron el 50% tal como esperaba, sino que fue el 52% a favor de los no independentistas. Veremos como sigue, porque esto tiene mal arreglo.
Lo más probable es que dentro de poco tengamos que votar nuevamente y mientras tanto, no se hace nada ni hay proyecto de gobierno.
Me pregunto quien se pondrá a trabajar de una vez por todas por lo que realmente nos importa, ya que la cola del paro es la misma para todos, los dependientes y la tercera edad siguen necesitando ayudas que no reciben y la sanidad esta cada vez peor.
Mientras tanto le pediremos a los Reyes Magos que resuelvan estos problemas.
Miguel Muñoz Antes de opinar,dejar claro que tienen mi respeto y simpatia la gente que aborda el tema desde el sentimiento y que se siente frustrada. Como tema delicado que parece ser que es, permitanme exponerlo con mucha ironía.
Debo decir que pese a que “no nos dejan votar” ya hemos sufrido en los ultimos tiempos todo tipo de consultas, referèndums, elecciones.... La consulta, que no nos dejaron hacer aunque se hizo, tuvo un exito rotundo. Un tercio de votantes se interesaron por el tema.... El referèndum-elecciones-Inici Proces- que tampoco semi-nonosdejaban hacer pero se hizo, arrojó un resultado bastante tozudo: Mas de la mitad de los catalanes dijeron que el pretendido “problema” que nos acuciaba, para ellos no era el principal problema de sus vidas.Vinieron a decirnos algo asi como que era su problema 37 mas iva. El pedir (apresuradamente quizás) que se respetara el resultado electoral (si ganaban) tiene la parte delicada de reconocer la realidad. Para muchos, reconocerla, significaria perder el chollo que les permite vivir (y muy bien) con lo que no se espera una declaración al respecto, ni institucional ni de ningún tipo. El dicho popular dice: Si votar sirviera para canviar algo, estaria prohibido. Como bien dice Miguel Muñoz Pantoja: El cuento chino seguirá antes y después de la llegada de los reyes magos. Hay muchos estomagos agradecidos que seguirán intentando hacernos creer que tenemos un problema. Se trata de una raza superior, individuos e individuas que, casualmente, no tienen los mismos traumas que nosotros.Tienen problemas superiores. Debemos comprenderlos, ayudarlos en su noble cruzada. En los proximos comicios,que no podran hacer pero harán, puedo prometer y prometo que me esforzaré. Animo y saludos al molt honorable..que lo tenemos muy olvidado... Propongo una foto recordatorio en los peajes de las autopistas catalanas. De un tamaño..mas o menos de un 3% o 5% de altura respecto a su honorabilidad andorrana. Disculpen...me he desviado sin querer...que tendrá que ver esto? Y...la europea?
Joan Mellado Tercera epístola al GM Miguel Muñoz Pantoja
Aquest cop, aviso, no seré gens esquemàtic. Començo. Tu ja saps com de dèbil és la carn dels homes, sobretot després de sopar, que és quan escric, tard, a quarts d’onze i de dotze, després de la jornada laboral i de plegar un bon tou de roba o d’estendre una bugada. T’ho dic perquè aleshores és ben fàcil cometre un lapsus, un pecat d’omissió, com el que vaig cometre a la segona epístola: no posar-hi el teu presciós primer cognom. I em sap greu. I et demano disculpes. Malgrat tot, costa de capir que et pugui ofendre ¿quina interpretació en fas? A mi, se m’escapa. Sobre la delicadesa de dir-me Juli Mor haig de dir-te que m’anima. Pensa que el meu segon cognom és gairebé segur l’afèresi de la paraula ‘amor’. I prou que deia Pau de Tars: “Mentrestant subsisteixen la fe, l’esperança i l’amor, tots tres; però l’amor és el més gran” (1Co 13,13). Vaja, que tinc un segon cognom que tothom m’hauria d’envejar.
I no pateixis, jo no et crido a esmenar res malgrat que fas una cita meva que no és gens textual, és traduïda, perquè malgrat que a mi no em coneixen gairebé enlloc, qui em coneix, ben pocs, no dubtaran que les meves paraules de Martorell no són textuals sinó traduïdes. I potser fins i tot falta un bocinet, ja que generalment el que dic, perquè ho he dit un munt de cops, és més aviat “Als escacs sóc un patata, però escrivint tinc més de 3.000 d’elo”. Malgrat tot, podria ser perfectament possible que m’hagués deixat jo el bocinet. On no enganyes és el context: “cuando usted se acercó a saludarme en el torneo de Martorell” I això t’honora. Jo vaig apropar-m’hi a saludar-te, que té la mateixa etimologia que ‘salvar’, és a dir, a desitjar-te el millor. Després de dir-te que jo sóc Juli Bernat Mor i d’encaixar la meva mà amb la teva, per iniciativa meva, em vas respondre lacònicament un si fa no fa: “Yo no conozco a todo el mundo por el nombre. No sabía que eras tú.” –i jo no pretenc ser textual, no puc, no tinc tanta memòria, a més, mai no registro les converses amistoses i privades per ventilar-les en cap mena d’escrit formal i públic- i veient que la cosa no arrencava, aleshores vaig dir la bufonada, a veure si reies i trencava el gel, però no, hi havia massa gel i a la meva salutació, encaixada i acudit vas respondre amb la brevíssimes frases esmentades i vas defugir la conversa i vas marxar, massa gel.
De tota manera la meva afirmació és certa: jugo molt malament als escacs i escric molt bé. Pensa que fins i tot faig de corrector del centre d’ensenyament on faig classes. És el segon any que faré aquesta tasca i ningú, malgrat que hi ha força gent capacitada per dur-la a terme, qüestina l’encert d’atorgar-me-la. També et convido a llegir les meves magnífiques col·laboracions literàries a la ja desapareguda publicació Columna Oberta, encara la pots trobar a issuu.com. El que seria digne de publicació seria si afirmés que jugo molt bé als escacs i escric molt malament! En això també em guio per Pau de Tars: “no us tingueu per més del que sou; tingueu una idea justa de vosaltres mateixos, assenyadament” (Rm 12,3). I a tu et recomano afectuosament, com quan et vaig saludar i vaig intentar fer-te riure –missió impossible fins ara- que escoltis les paraules que atribueixen a Mahoma que diuen que “Aquell que fa riure mereix el paradís.” i les atribuïdes a Juli Cèsar que diuen “Desconfia dels qui mai no riuen. No són persones serioses.” Fins i tot hi ha teràpies fonamentades en el riure; en la fredor, no.
I ara si que et diré que em fas patir, perquè dius una de calenta i una de freda, vaja que et contradius o l’humorista ets tu: dius que no faràs cap valoració, però tot seguit dius que el meu escrit anterior era millorable; afirmes que no rebats els meus arguments perquè cansaria i no ens convencerem l’un a l’altre, aleshores, per què participes en aquest debat? També comuniques que ets ateu ¿i qui ha parlat de Déu i de religió? Jo, no. Torno a recomanar-te que llegeixis els meus escrits anteriors: fins i tot quan parlo de fe i confiança parlo de fets gens transcendents, parlo dels homes de carn, ossos i psiquisme. I demostres un gran sentit de l’humor quan dius que el no ha guanyat pel 52% i tot seguit dius que la partida continua! Tu tens tan clar com tothom que el 14% de vots d’Unió i Catalunya si que es pot no se’ls pot atorgar ningú! I per tant el resultat seria de l’ordre de 48%, sí; 39%, no; 14%, no ho sabem –ja sé que tot plegat suma 101%, però és més còmode arrodonir. Però com es va demostrar al Regne Unit, no té mal arreglo si es fa un referèndum. El que passa és que aleshores vol dir que Espanya reconeix que Catalunya és subjecte de sobirania i que la democràcia sacramental, que impedeix preguntar sobre massa coses, salta pels aires. I tot plegat és pitjor que la hipotètica victòria del sí ja que seria un gran sotrac per als grans poders de tota mena de tota Espanya. Per això, fins i tot ara, els de Podemos posaran al seu programa per a les eleccions espanyoles de desembre el fer un referèndum a Catalunya.
L’afirmació que no hi ha projecte de govern és falsa. Totes les opcions polítiques en tenen. Però també en tenen un a Brussel·les i en tenen un els grans poders econòmics, les grans empreses que amb el neoliberalisme imperant marquen cada cop més l’agenda dels governs. Ningú no és idiota, però no tothom té prou força per reixir en els seus objectius. I fins i tot et respondré qui treballa i qui seguirà treballant perquè hi hagi menys atur, menys gent gran sense l’assistència adequada i per millorar la sanitat: la gent d’esquerres de veritat. Perquè l’actual crisi és sobretot la construcció d’un marc social que garanteixi una mà d’obra barata, dòcil, espantada, excedentària i fins i tot reaccionària que vegi en els encara més pobres com a l’única amenaça. Per això van crear la crisi d’endeutament dels particulars, per això van apropiar-se dels recursos públics per finançar-se, per això van fent por sobre les pensions públiques mentre ofereixen plans de pensions privats, etc. I això té tanta relació amb la independència com es vulgui, tot dependrà de la força que es tingui i es vulgui emprar, de les polítiques que es desenvolupin. I li recordo que Espanya, molt possiblement, sigui la forma més segura de no canviar re de re i no moure’s no garanteix cap solució ni que les coses no empitjorin. I tranquil, sempre ens quedaran els escacs i l’humor. Apunta-t’hi.
Juli Bernat Mor
Usted afirma que salió un 52% contrario a la independencia,poniendo en el mismo saco del NO,al 11'45% de los votos de CATALUNYA SI QUE ES POT (cosa que no és del todo correcta: éste partido,aboga por el derecho a decidir! decidir SI o decidir NO),o sea que no se pueden contabilizar ni en un sentido,ni el otro. Por lo tanto,hubo un 47'74% favorable al SI,contra un inferior 39'17 favorable al NO). Teniendo en cuenta éstos resultados,en una supuesta democrácia,deberia iniciarse el proceso de la DECLARACIÓN UNILATERAL DE INDEPENDENCIA,seguido de unas elecciones constituientes. No entraremos ahora a valorar el escándalo del voto exterior NO CONTABILIZADO,ni pq ahora quieren llevarnos a un Referendum unilateral (no eran pleibiscitarias el 27-S???),ni pq JuntsXlSI están incumpliendo con su programa electoral. Sepa usted que Catalunya no se unió voluntariamente al Reino de Castilla,si no q fué brutalmente conquistada hace 302 años por las tropas borbónicas,y q desde mucho antes,hay un genocidio cultural y economico por parte de España hacia Catalunya. Otro tema q nos llevaría mucho más texto,seria pq las arcas de la Generalitat,están cómo están. Espero que todo vaya a fin de bién,y lo q HAN DECIDIDO la mayoria se cumpla! q por algo se le llama democracia. Carles Serra
|
© AJEDREZ NOTICIAS DIARIAS
